El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització sense ànim de lucre formada per 307 ajuntaments i altres ens supralocals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de cooperació al desenvolupament. La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Considerem que una bona comunicació és essencial per assolir aquesta missió, i que bàsicament haurà de respondre als següents objectius:
Posicionar el Fons Català com a associació municipalista de referència en el sector, per defensar el rol i els interessos de la cooperació i la solidaritat municipalista davant altres administracions públiques, entitats del sector, mitjans de comunicació i ciutadania en general.
Fer difusió dels projectes de cooperació al desenvolupament i campanyes d’emergència i Acció Humanitària que es gestionen des del Fons Català.
Elaborar i difondre campanyes i activitats d’Educació per a la Justícia Global adreçada als municipis socis i a la seva ciutadania.
Difondre dades actualitzades sobre l’estat de la cooperació municipal catalana, així com detectar tendències a partir de la seva interpretació.
Donar resposta a les demandes dels socis en matèria de comunicació.
Perfil de la persona candidata:
Titulació de grau en comunicació, periodisme i ciències socials.
Experiència laboral en l’àmbit de la comunicació corporativa.
Coneixement bàsic en disseny gràfic i muntatge audiovisual.
Coneixement en generació de continguts per a xarxes socials.
Coneixements o experiència en temes de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.
Capacitat de dinamització, planificació i visió estratègica.
Capacitat de treball cooperatiu.
Es valorarà:
Titulació de Màster en comunicació social o equivalent.
Experiència en organització d’esdeveniments.
Vinculació amb el sector de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.
Coneixement i experiència en voluntariat i moviments socials.
Coneixement d’anglès i francès nivell intermig.
Disponibilitat per viatjar.
Descripció de les funcions del lloc de treball Conjunt de tasques de comunicació de l’entitat:
Elaboració, gestió i execució de les tasques del pla de comunicació, que inclouen:
Elaboració de productes gràfics en format online i offline (banners, presentacions, cartells, etc.)
Gravació i muntatge de vídeos
Gestió de les Xarxes Socials (facebook, twitter, instagram i linkedin)
Redacció de notícies, articles, reportatges, entrevistes i notes i dossiers de premsa
Actualització dels continguts de la pàgina web
Redacció i enviament de butlletins
Analítica web i de xarxes socials
Creació, planificació i execució de campanyes de comunicació
Suport en la redacció del Pla de Comunicació anual de l’entitat, seguiment i avaluació posterior.
Suport en el procés de creació d’una nova pàgina web.
Suport en l’organització de jornades, actes, comissions i altres esdeveniments de l’entitat.
Tenir cura dels aspectes vinculats amb la imatge corporativa i la visibilitat (oficina, papereria, etc.)
Condicions laborals
Dedicació exclusiva, jornada completa.
Contracte temporal mentre duri la baixa per maternitat (9 mesos, aproximadament).
Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català. Possibilitat de fer 2 dies de teletreball
Salari: 28.000 € bruts anual
Data prevista d’incorporació: 11 de març 2024.
Candidatures
Enviar currículum i carta de motivació a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència “Plaça tècnic/a de comunicació”
Data límit de presentació de candidatures: 25 de febrer de 2024. Es contactarà amb les persones candidates preseleccionades per fer una entrevista. En cas de no rebre resposta, es considerarà desestimada la candidatura
El Fons Català es reuneix amb la Secretària d'Estat de Cooperació, Eva Granados, a Madrid
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, i el director, David Minoves, s’han reunit aquest dimecres a Madrid amb la Secretària d’Estat de Cooperació, Eva Granados i Oriol Barba, assessor de l’organisme estatal. La trobada ha servit perquè el Fons Català pogués explicar, entre d’altres, les al·legacions proposades del municipalisme a la modificació del decret de la Llei de subvencions. Aquestes demanen que es potenciï el que rol dels diferents fons de cooperació que hi ha a Espanya com a suma de la cooperació municipalista. També s’ha demanat poder disposar d’espais de concertació de la cooperació estatal on els fons de cooperació estiguin representats.
En la trobada també s’ha incidit en la voluntat de tenir una relació més estreta amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID). Aquesta permetria potenciar l’acció en aquells països d’intervenció del Fons Català actua i dotar els projectes de més finançament. També s’ha demanat que l’AECID serveixi de cadena de transmissió a l’hora de poder accedir a més finançament d’Europa.
Durant la reunió, Cuadras i Minoves també han esbossat a la Secretària d’Estat de Cooperació el full de ruta que la nova executiva del Fons Català de Cooperació es marca per l’actual mandat i han intercanviat opinions sobre els reptes que ha d’afrontar la cooperació al desenvolupament en els propers anys.
"Hem decidit passar una mica de fam per intentar acabar amb la fam de pau a Palestina"
Gabriela Serra és mestra, activista antimilitarista, ex-diputada de la CUP i actualment presideix el Consell Català de Foment de la Pau i és membre del Centre Delàs, Fundipau i voluntària de Justícia i Pau. L’1 de febrer va començar una vaga de fam al costat de Martí Olivella i Llum Mascaray per interpel·lar els governs espanyol i català davant la guerra a Palestina i instar a la societat civil a mobilitzar-se. Vam parlar amb ella en el seu novè dia de vaga de fam a la seu de Migra Studium, on estan vivint des de l’inici de la vaga.
Per què una vaga de fam? Què espereu aconseguir?
Doncs molt senzill, perquè dins la sensació generalitzada de cansament, de desesperació davant la brutalitat que s’està cometent en aquests moments a Palestina vaig creure que era important dur a terme algun tipus d’acció que ajudés a remoure consciències, que ajudés a que la gent, pel fet que hi hagi algú en vaga de fam, que sempre apareix com alguna cosa diferent, pensés i reflexionés sobre el tema. També perquè ens semblava que, hem fet servir tants mitjans de lluita (concentracions, manifestacions..) que podia ajudar fer un tipus d’acció diferent.
Vaig buscar la Llum i el Martí que són vells col·legues del moviment i vam dir “endavant les atxes”. Tots tres venim del moviment de l’antimilitarisme, del pacifisme, i el Martí substancialment de la no-violència, entenem perfectament aquest instrument perquè l’hem fet servir i hi tenim experiència, excepte la Llum que s’ha estrenat ara i ho està fent molt bé. Tot això ho estem fent amb el vist-i-plau, per dir-ho d’alguna manera, de la comunitat palestina. El primer que vaig fer va ser anar-los a consultar si els semblava que la nostra acció podia ajudar o no, perquè tenia poc sentit posar-nos a fer una vaga de fam si la comunitat palestina, que fa molt temps que està aquí treballant, lluitant i exigint, no ho veia clar.
Penso que moltes vegades tenim aquesta sensació tan terrible d’impotència perquè és una guerra profundament desigual. Una guerra en la qual nosaltres no neguem el dret a resposta d’Israel, però el que sí que neguem és que aquest dret de resposta sigui un dret a tirar endavant un genocidi. Són coses molt diferents.
Heu tingut resposta del govern català o espanyol?
Del govern català, ahir (8 de febrer) malgrat que hi havia sessió parlamentària, els grups parlamentaris van tenir un forat per venir-nos a veure i per mostrar la seva solidaritat i suport. L’única força política que esperàvem que vingués, i que encara ho esperem i jo crec que vindran, ha sigut el PSC. Però la CUP, En Comú Podem, ERC i fins i tot Junts han passat per aquí, evidentment amb diferents nivells d’entusiasme, per dir-ho d’alguna manera.
Els dos objectius que nosaltres tenim són, primer, l’exigència al govern espanyol que deixi de comprar i vendre armament a l’estat d’Israel, i l’altra, que l’estat espanyol faci seva la proposta de Sud-àfrica amb la seva proposta de genocidi. Són dos objectius que semblen res però signifiquen molt, i hi ha diferents posicionaments polítics amb relació a això.
Dilluns vam escriure una carta al ministre Albares (que qualsevol persona pot trobar a la nostra pàgina web i enviar-la en solidaritat) en la qual no només li demanem i exigim aquests dos objectius, sinó que li presentem les dades que tenim sobre les importacions d’armes. Hi ha hagut un petit engany perquè el ministre Albares va dir que a partir del dia 7 d’octubre seria suspesa tota la venda d’armes a Israel, però hem de tenir en compte també la compra. El dia 3 i el dia 10 d’octubre, que ja feia tres dies de l’inici de guerra oberta, hi va haver una compra per quantitats gens menyspreables: 1.600 míssils i 10 plataformes de llançament per 800 milions d’euros. Estem investigant si hi ha hagut cap acció més o menys dissimulada de venda d’armes a Israel, també.
Tot i això, l’estat espanyol s’ha de dir que ha tingut gestos que ja m’agradaria que haguéssin tingut altres estats, com la demanda dels dos estats, de l’alto el foc o l’augment de l’ajuda a l’UNRWA quan tots els grans estats han tallat el finançament a aquesta agència de l’ONU.
Com s’expliquen aquestes accions de l’estat espanyol? Té un discurs de suport a Palestina però segueix amb el comerç d’armes, com comentaves, i no s’adhereix a la demanda de Sud-àfrica.
Aquí hem de parlar de geoestratègica, d’economia, de negoci… de moltes coses. No per res el conflicte a Palestina té aquests silencis al món. Hi ha diferents motius. Hi ha uns motius històrics que podríem dir que tenen un pes considerable, com l’holocaust, un altre genocidi que es va intentar i que està a la consciència de molta gent. És una motxilla de culpabilitat que porten molts ciutadans i ciutadanes europeus, sobretot els que van tenir una participació forta a la Segona Guerra Mundial, que això fa que hi hagi una simpatia amb la població jueva que s’ha mal utilitzat. Una cosa és l’estat d’Israel i l’altra cosa són els jueus, de jueus al món possiblement n’hi ha molts més dels que hi ha a Israel. No ens hem de confondre.
A Catalunya tenim la sort que existeix una entitat que es diu Junts, que engloba palestins i jueus, i ens criden a pensar en aquesta diferenciació, perquè hi ha molts jueus que estàn en contra del que està passant a Israel i Palestina. Tot i que molt oportunísticament i amb molt mala intenció, l’estat d’Israel sí que vol embolcallar-se amb l’holocaust i vol utilitzar aquesta tragèdia per justificar les seves accions. I clar, tu et preguntes, tot el que tu vas patir i per tot el que vas passar, ho apliques contra un altre poble que tu has colonitzat. És d’una barbaritat espectacular, és d’una inhumanitat espectacular. Un poble que ha patit tant ara es veu amb el dret de fer el mateix.
L’altre motiu és que Israel sempre ha sigut, des d’un punt de vista geoestratègic, un aliat importantíssim i fonamental d’Estats Units i del món occidental en una àrea de conflicte on les aigües sempre es mouen, un espai on està envoltat d'”enemics”. Una de les coses més dramàtiques del sistema en el que vivim és la creació d’enemics. Tot això a Israel li va molt bé, és un observador, és una potència militar, és la dècima potència exportadora d’armes.
Després també hi ha el punt de vista econòmic: el negoci armamentístic. Hi ha dos negocis absolutament globalitzats, que són el narcotràfic i el militarisme. Hem vist com l’estat espanyol ha augmentat la despesa militar sota l’excusa de l’armament que s’ha enviat a Ucraïna, però al final és fer rutllar la màquina de fabricació de mort. Aquesta fàbrica de mort porta molts beneficis econòmics i es nodreix de la por que ens van ingectant, perquè en comptes de combatre la por i la inseguretat amb mesures socials, mesures econòmiques o amb cultura de pau, es combat amb armament. És terrible.
Què pot fer la població que vol donar suport a la vostra iniciativa?
Això és molt important, com que no estem acostumats a les formes de lluita de la gent que optem per la no-violència, quan fas una vaga de fam sembla que sigui una acció gairebé heroica. Vull aclarir que nosaltres passem una vaga de fam incomparable amb la fam de pau que tenen a Palestina. Què vull dir amb això? El que fem tindrà poc valor si no som capaços que la gota d’aigua que nosaltres representem faci una gran taca perquè del que es tracta és que la població trobi espais de reflexió, per aprofundir en el tema. Una mica ho estem aconseguint, estem contents.
Volem demostrar que tots i totes podem fer alguna cosa. Per exemple, la carta que hem enviat a l’Albares tothom se la pot descarregar del nostre web i enviar-li també al ministre per correu perquè rebi una allau de cartes. Hem dit que la gent faci activitats als barris, que es divulgui informació…
Davant de la barbaritat, d’aquesta situació absolutament dura i assassina hi havia massa silenci. El que volem amb la nostra acció és trencar el silenci.
Ets partidària de la solució dels dos estats. Per què?
La colonització significa que una població aliena envaeix un altre estat però no amb la voluntat d’explotar-lo i tenir-lo esclau, sinó amb l’objectiu d’assentar-se i expropiar territori. Això és el que ha fet l’estat d’Israel. Això vol dir que la població colonitzadora ha anat creixent amb moltes més facilitats que la població autòctona, perquè la població autòctona es margina, es tanca, s’ailla de manera que les fronteres del nou estat colonitzador vagin creixent. AIxò ha sigut un procés llarguíssim des de l’any 47.
Què passa ara? Ara passa que ens trobem amb dues poblacions, l’autòctona, que és la palestina, i una altra fruit de la colonització però que està assentada al territori. No hi ha altra solució que crear dos estats. Perquè quina és l’altra solució? La que vol l’estat d’Israel que és expulsar i excloure la població palestina? o expulsar els milions d’israelians? Expulsar-los a on? L’única solució sensata i difícil i complicada, és arribar a un alto el foc i després a un procés de negociació i mediació per poder palrar d’un estat palestí i un estat israelià. Això és fàcil? No, és dificilíssim per totes les parts. A Palestina el nivell de dolor i de trauma és terrible i hi ha moltes ganes de venjança, però també hi ha molt dolor a la banda israeliana i hi ha molta població que ha patit. Per tant, refer aquests dos estats serà molt difícil, però aquests diners que invertim en la mort i la destrucció, s’haurien d’invertir a l’ajuda, l’acompanyament, l’educació i la reconstrucció no només del territori sinó una reconstrucció psicològica i emocional de la població.
Quin paper creus que hauríen de tenir els governs locals en aquest conflicte?
Una de les primeres entitats que ens va venir a visitar va ser el Fons Català, i avui podem dir amb satisfacció que la moció que s’ha fet des del Fons és molt necessària perquè introdueix tota una sèrie d’argumentacions que fan palès tot el que estem fent malament amb el règim de l’estat d’Israel i fa un seguit de reivindiacions que engloben els nostres objectius. És una mostra clara del que es pot fer, i tant de bo això no quedi en l’àmbit d’una moció, sinó que a partir d’aquí els municipis puguin moure exposicions, xerrades… Tot el que sigui necessari per fer reflexionar a la població.
Quin paper està tenint o creus que hauria de tenir el Consell de Foment de la Pau?
El Consell està format per entitats que estan fent moltes accions per la pau. Nosaltres estem fent la vaga de fam amb el suport explícit del Consell. El Consell com a tal no té capacitat de fer declaracions públiques perquè som un Consell del Govern. Què falta aquí? que un dels membres, el govern català, prengui mesures. Estem esperant que ens vingui a visitar algun representant el govern català. El Consell també té els grups parlamentaris com a membres, i per això nosaltres hi hem parlat per veure quina ha de ser la seva actitud i la seva activitat referent a aquest tema.
Sabem que al Parlament s’estan preparant mocions i propostes de resolució sobre Palestina, veurem amb quins termes es planteja, però també els hem demanat que ens donin suport a Madrid. Nosaltres, que estem fent vaga de fam, necessitem que ens donin un cop de mà amb la carta que hem enviat al ministre Albares. Sabem que els grups parlamentaris catalans poden preguntar al govern què passa amb la sol·licitud dels 3 ciutadans catalans que han decidit passar una mica de fam per intentar acabar amb la fam de pau de Palestina. Això és el que estem movent ara.
De vegades sembla difícil poder reaccionar i actuar contra tot el que està passant al món.
Vivim temps profundament convulsos on estem en un desconcert terrible. Tot és tan ràpid, tot és tan líquid, tot té les conseqüències tan immediates… És un moment tan convuls que ens pot tornar impotents voluntaris. Jo penso que això és un instrument que el sistema utilitza per aclaparar-nos i ens quedem a casa sense prendre partit, pensant que el culpable sempre és un tercer. Vull fer un reclam perquè no ens deixem aclaparar perquè aquest és l’instrument del sistema per fer-nos esclaus. Tots podem fer alguna cosa, sempre hi ha quelcom que podem fer pel que està passant al món. Agafem la cultura de pau per educar les criatures que seran el nostre futur. Contra l’aclaparament, l’acció, i en mig, la reflexió.
Un dia vaig fer una trucada a la meva mare dient-li "sóc diferent de la resta de les dones"
La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica que implica l’alteració o eliminació dels òrgans genitals femenins per raons no mèdiques i que genera impactes negatius en la salut física i emocional de les nenes i dones afectades. La MGF es practica principalment en certes comunitats d’Àfrica, Àsia i Orient Mitjà i és una violació dels drets humans. N’hem parlat amb Dialla Diarra, d’origen malià i resident a Banyoles, que és supervivent de la MGF, activista i mediadora, que treballa per la sensibilització d’aquesta pràctica i la seva erradicació a través de l’entitat Legki Yakaru.
Quina és la teva experiència personal amb la mutilació genital femenina?
Jo vaig patir la mutilació genital femenina quan tenia una setmana de vida. Al principi aquesta pràctica es feia quan la nena era més gran però en els últims 30-40 anys ha canviat i es fa molt més aviat. A Mali mai ningú em va explicar el què m’havien fet i quan vaig arribar a Catalunya sí que m’ho vaig començar a qüestionar. A través de la meva experiència i de dones del meu voltant vaig acabar veient que jo havia sigut víctima de la mutilació i que ningú m’havia demanat consentiment.
Un dia vaig fer una trucada a la meva mare dient-li “sóc diferent a la resta de les dones” i ella no ho entenia; em va dir “totes les dones han de passar per aquesta pràctica” i jo li vaig explicar que no tenia per què, que hi havia dones al món que no patien la mutilació i feien vida normal i es va quedar parada. Amb el temps vaig descobrir que la meva àvia havia sigut la que m’havia mutilat. A partir d’aquí jo vaig decidir que les properes dones de la família no se les mutilaria.
El motiu pel qual s’exerceix la MGF és, en principi, per purificar a les nenes, per a que siguin valentes i puguin convertir-se en dones de veritat.
Parlant amb la meva mare vaig recordar que jo mateixa quan era petita acompanyava a la meva àvia a fer la pràctica, perquè ella formava part del grup que ho feia, s’encarregava de mirar les edats, identificar les nenes, parlar amb les famílies… Recordo com aguantaven les nenes per mutilar-les, com negociaven amb la família perquè portessin a la nena per a fer-li la pràctica…
Quina actitud has pres davant d’això?
Arran de la mala experiència d’una amiga meva amb un part per culpa de la MGF, em vaig adonar de la gravetat d’aquesta situació. Vaig pensar que si no començàvem a fer alguna cosa, totes les dones passarien pel mateix que la meva amiga i jo. És una pràctica que està fora de lloc.
Jo en aquell moment treballava com a mediadora i vaig decidir fundar una entitat per empoderar a les dones africanes davant d’aquesta pràctica, han de poder saber què els hi han fet.
Què és Legki Yakaru?
És una organizació de dones africanes a Banyoles que es va fundar el 2006 quan no es veia gaire a la dona subsahariana al carrer, es quedava principalment a casa cuinant i cuidant de la família. A l’Àfrica el rol de la dona és diferent: la primera que aixeca la casa és la dona, però quan arribem aquí ens diuen que hem de quedar-nos a casa.
Aleshores com que nosaltres no estàvem d’acord, vam crear l’entitat per tenir un espai de trobada, poder celebrar tant la nostra cultura com la cultura catalana, aprendre les unes de les altres, aprendre el català i aprendre sobre els nostres drets.
Per què consideres que la MGF és un acte de violència contra les dones?
En primer lloc perquè ho fan sense el consentiment de les nenes, i en segon lloc perquè nosaltres tenim dret de sentir el nostre cos, tenim dret a sentir la nostra sexualitat i tenim dret al plaer i a ser felices en el nostre matrimoni. És un acte molt violent.
Aquí, gràcies a les lleis europees, s’està fent tot el possible per a detectar aquesta pràctica cruel i per prohibir-la. Gràcies a això salven a les nostres filles que neixen aquí, a Europa. A més, gràcies a aquestes lleis jo estic empoderada i em sento amb la força necessària per dir el que hem de fer per erradicar la MGF.
El problema és que aquestes lleis només protegeixen a les nenes d’aquí, i allà (a molts països africans), tot i que sí que existeixen lleis no es comepleixen, se segeuix fent la pràctica diàriament. Podria dir, però, que ara hi ha hagut canvis, ja que abans es feia de manera col·lectiva i ara es fa individualment, abans es feia quan la nena tenia una setmana de vida i ara es fa quan té dos dies de vida.
Què s’ha de fer per acabar amb la MGF als països africans on hi ha més incidència?
Falta molta conscienciació. Per exemple, aquí la llei ho prohibeix, però hi ha famílies que marxen al seu país a fer la pràctica i després tornen aquí. Aleshores és important fomentar la sensibilització, ja que mentre la població dels països practicants no sigui conscient de la gravetat i la problemàtica que porta la MGF, no ho deixaran de fer. Ha de ser la seva pròpia decisió abandonar la pràctica, que no ho facin per por a una llei perquè trobaran la manera de fer-ho al país d’origen fora de la llei.
Si continuem fent xerrades, formacions i tallers, acabarem aconseguint que la població se n’adoni que la MGF atempta contra els drets de les dones. Per a fer aquesta feina necessitem moltes activistes, la complicitat dels governs i un canvi del discurs victimista cap a les dones que han patit la pràctica. De fet, han de ser les dones víctimes les que facin aquesta sensibilització, que siguin elles mateixes les facin d’altaveu per acabar amb aquesta violència i que puguin generar un espai d’empatia amb les seves companyes.
Per a fer aquesta feina necessitem més ajudes, no podem dependre d’unes subvencions que arriben a final d’any quan les hem demanat a principis. Jo com a activista, com a entitat m’he d’endeutar per a fer la feina, ja que les ajudes arriben molt tard. Sóc mare de 5 criatures i les he de mantenir, com ho faig? No tenim un pressupost assegurat.
A més, no només parlem de la MGF a la nostra entitat, també parlem de matrimonis forçats. Treballem per conscinciar els pares sobre la necessitat de deixar a les noies decidir si es volen casar i amb qui es volen casar. S’ha de fer un treball comunitari, però si no tenim pressupost no podem treballar.
Necessitem que tothom ens ajudi, des de les autoritats fins els mitjans de comunicació, perquè nosaltres soles no podem acabar amb la MGF.
Què cal que facin les autoritats catalanes i espanyoles per evitar la MGF?
Vull dir als professionals mèdics que revisin les famílies que van al seu país d’origen i després tornen aquí, que revisin i facin seguiment dels infants que neixen aquí i fins que tenen 18 anys. A part d’això, que confiïn en la feina que fem des de la comunitat i que puguem col·laborar. A qualsevol centre públic de salut necessitem mediadores i activistes per acompanyar les dones migrades que arriben aquí i no parlen la llengua. Avui matix he acompanyat a una dona que no parla la llengua, però ho he fet perquè m’ho ha demanat la família. Es tracta de la nostra salut, dels drets de les dones migrants.
Ajuntaments i entitats catalanes defensen la cooperació amb la campanya #DonemliLaVolta
La campanya Donem la Volta a la Indiferència va néixer a finals de l’any 2022 per posar en valor la cooperació municipalista a través de donar la volta a tots aquells mites que busquen desacreditar la feina que es fa des del sector de la cooperació internacional.
Aquest any hem rellançat la campanya i hem posat el discurs dels municipis al centre, per tal que siguin ells mateixos els que argumentin per què que és important seguir defensant la cooperació feta des del món local. Prop d’una quinzena d’ajuntaments i entitats s’han sumat a la campanya i han publicat un vídeo a xarxes socials explicant el seu vincle amb la solidaritat internacional i els motius pels quals consideren que és important destinar recursos a cooperació.
Des del Fons Català hem fet un recull dels missatges clau de tots els vídeos:
Regidora destacada: Isabel Otero, de l'Ajuntament de Barberà del Vallès
Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
La meva activitat professional s’ha centrat sempre en l’àmbit de l’administració privada, es pot dir que la meva trajectòria es reflecteix en dues empreses de Barberà del Vallès, la inicial va ser amb 16 anys en una empresa de metal·lúrgia i els meus últims 33 anys en una empresa líder en arts gràfiques, concretament en serigrafia, on encara segueixo treballant-hi… Una empresa a la qual considero part de la meva vida i família.
Fa 21 anys em va empènyer una inquietud que tal vegada sempre m’havia acompanyat: em vaig decidir a col·laborar i donar el meu suport a l’Associació de Veïns del meu barri, la Romànica, i em va captivar de tal manera que considero que és una de les millors decisions que he pres mai. No han estat exemptes de polèmica, perquè les entitats sempre són reclam i punt de crítica, però considero que la feina aportada al costat d’uns companys i companyes excel·lents han donat un bon fruit.
La Romànica és un barri carismàtic de Barberà, en el qual s’ha aconseguit conviure en harmonia i respecte amb la població migrada que hi resideix. Per aquest motiu, per la idiosincràsia d’aquest barri, ho comparo sempre amb la cançó de “Sevilla té un color especial”… perquè aquest barri té aquesta preciosa característica. Durant quatre anys vaig ser secretària de l’entitat, i durant 16 anys més, presidenta. S’ha aconseguit integrar el barri a la ciutat, es va aconseguir una Llei de Barris per a millores integrals i enguany TV3 ens concedia el Premi com a Millor Barri de Catalunya al concurs “Tot es Mou”. De totes aquestes experiències he après, he crescut com a professional i com a persona, i he anat alimentant la meva voluntat de treballar en pro d’un món millor, més acollidor i just, en el qual tots i totes ens veiem representades.
Durant 16 anys també he compaginat la Presidència de l’Associació de Veïns amb la Presidència de la Federació d’Associacions de Veïns de Barberà. Es pot ser més afortunada? Doncs sí. Ara formo part de l’equip de Govern de Barberà amb el partit del PSC, en què tinc l’honor de portar la Regidoria de Cooperació i Solidaritat.
Com afrontes el nou càrrec com a regidora de Cooperació i Solidaritat?
Afronto el meu nou càrrec com un repte carregat d’optimisme i il·lusió, el fet que Barberà sigui una ciutat amb gran resposta solidària ho posa més fàcil. Tanmateix, el meu repte és donar més visibilitat a una regidoria que sembla una mica opaca o abstracta, és necessari que la Cooperació sigui traslladada a les aules perquè es converteixi en material curricular d’una possible assignatura anomenada Solidaritat.
El nostre compromís és treballar perquè la nostra tasca vagi molt més enllà de les aportacions econòmiques que sempre hem fet perquè així s’ha considerat de necessari per part del govern local. La regidoria que represento s’ha de convertir en una font de coneixement davant les necessitats del món i actuar al respecte, donant resposta des de tots els àmbits.
Aquest any, jo mateixa he tingut la gran oportunitat de conèixer tres persones, de diferents punts del planeta, que a través del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans han ofert a Barberà del Vallès la seva participació en conferències molt interessants i enriquidores, on la seva veu i la seva experiència personal han deixat palès que aquests tres altaveus s’han de multiplicar i han d’arribar a cada racó perquè desperti la nostra consciència solidària i de justícia.
A la meva primera reunió de Junta de Fons Català de Cooperació ja vaig exposar la necessitat de sortir al carrer a explicar què es fa i què volem seguir fent. Estic convençuda que implicant a la població i amb compromís polític, es compliran nous i necessaris reptes i objectius.
Quina implicació té Barberà del Vallès en l’àmbit de la cooperació?
La regidoria de Cooperació i Solidaritat té àmplia experiència en el camp de la cooperació internacional. És operativa, com a tal, des de l’any 1996, però l’Ajuntament de Barberà del Vallès des de força abans ja duia a terme actuacions relacionades amb la solidaritat, tot i que sense disposar d’una regidoria pròpiament dita. Des de la regidoria es gestiona la partida destinada a atendre projectes de solidaritat, així com les relacions i ajudes d’altres ens, les campanyes de recollida de material i les de sensibilització.
L’Ajuntament de Barberà és soci des de l’any 1993 de l’ONG “Ajuda en Acció”, cada any fa una aportació en concepte d’apadrinament de 10 nens i nenes. També és soci, des de gener de 1998, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ens a través del qual l’Ajuntament canalitza l’ajuda d’emergència i el finançament de determinats projectes, que són seleccionats pel mateix Ajuntament. L’any 2002 es crea la Fundació Barberà Solidària, que neix amb la voluntat d’oferir una plataforma de participació en les entitats i grups solidaris del municipi i a la ciutadania en general. El seu patronat està format per representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament.
Aquest any, el Marroc ha patit un dels seus pitjors terratrèmols i Barberà del Vallès ha ajudat amb 10.000 €. Així mateix, en la darrera Junta de Govern Local, al novembre, s’ha aprovat l’ajuda, amb 6.000 €, davant la crisi humanitària generada pel conflicte entre Israel i Palestina, al territori de Gaza.
El nostre desig és que el 2024 l’ajuda es converteixi en activitats, xerrades, actuacions que ens obrin els ulls al món amb la mirada de la solidaritat i la pau arreu de tots els indrets del planeta.
Com celebren el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau els municipis catalans?
Sant Cugat
Instal·lació artística. “Els drets de les nenes i els nens són drets humans”
Fruit del treball fet a les escoles el mes de gener, s’ha elaborat amb els nens i nenes una instal·lació artística que commemora el 75è aniversari de la declaració dels Drets Humans. Es podrà veure a la Rambla del Celler el 28 de gener a les 12h i posteriorment, estarà a la Biblioteca Miquel Batllori de Volpelleres del 30 de gener al 29 de febrer.
Escola Natzaret: El 30 de gener de 10:15h a 11:15h es farà una caminada des de l’escola fins la Plaça Catalunya i allà es farà la lectura d’un manifest i altres textos i cançons per la pau.
A les escoles Prat de la Riba, Gras i Soler, i Can Vidalet, hi haurà diverses activitats internes com ara lectura de versos, cançons i exposició de dibuixos, entre d’altres.
A l’Institut Joaquim Blume es faran activitats d’aula a diferents matèries (ètica, socials, llengües,visual i plàstica…) També es farà un “left unsaid project” per la pau a 3r d’ESO i exposaran al passadís/vestíbul dos dels cartells per la pau elaborats per l’alumnat de 4rt d’ESO, que ja s’han publicat a la pàgina web del centre.
Girona
Espectacle “Obre els Ulls”
Obre els ulls és un espectacle musical de creació pròpia que es podrà veure 23 i 24 de febrer al Teatre Municipal. Hi participen 140 joves actors i actrius, que, sobre l’escenari, representen quatre col·lectius simbòlics de la societat contemporània. Interpreten els consumistes, els treballadors i els itinerants.
Divendres 26 de gener, a les 18 h es va fer el taller infantil La Convivència a càrrec de Chone Orellana. Cal inscriure’s prèviament a b.sta.colomag.c@diba.cat
Dilluns 29 de gener, a les 18 h hi haurà el recital del conte “Iguals? No, gràcies!!” amb Gisela Llimona
Mirades al món: un recorregut pels conflictes actius
Amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida i la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida s’ha elaborat un material didàctic sota el nom “Mirades al món: un recorregut pels conflictes actius”.
Es tracta d’una proposta educativa que posarà de manifest el talent i la perspicàcia dels i les més joves, brindant-los l’ocasió d’expressar-se des de la seva perspectiva sobre la cultura de la pau i les conseqüències dels conflictes que existeixen arreu del món.
Els centres educatius participants rebran un dossier educatiu complet amb informació detallada sobre cinc conflictes (Sàhara, Síria, Colòmbia, Palestina i Ucraïna) i amb activitats per treballar-los i conèixer-los millor.
A més, s’ha previst que Lleida TV pugui passar per les escoles i fer un programa on els nens i nenes puguin explicar el conflicte des de el seu punt de vista. El curtmetratge es presentarà el 30 de gener a l’espai públic.
La celebració del DENIP a Tarragona és una activitat conjunta organitzada per departaments de l’Ajuntament i liderada per l’Institut Municipal d’Educació (IMET) en el marc del projecte CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.
Cada any els centres participants trien la temàtica que treballaran a l’aula durant el curs, la qual gira al voltant de la pau, i el dia 30 de gener a partir del treball realitzat duen a terme una activitat conjunta al Palau de Congressos de Tarragona, on presenten vídeos, exposicions, cançons… i altres treballs elaborats a les aules.
Aquest any hi ha participat alumnes de 13 escoles i instituts.
Rubí
Instal·lació artística
Alumnes de 7 centres escolars de Rubí i alumnat d’EdRa han treballat dues instal·lacions artístiques inspirades en els conceptes de pau i no violència. El dia 30 de gener de 9:30h a 14h es farà una trobada interescolar al Celler i a la Plaça de l’Estació perquè tot l’alumnat participant pugui visitar les instal·lacions.
Ambdues accions s’han fet amb la col·laboració de l’ONG Creart, que ha dissenyat la creació i dinamitzat els tallers als centres educatius per a la realització dels treballs artístics per part de l’alumnat de primària, així com la formació en artivisme a l’alumnat d’EDRA.
Consell Comarcal d’Osona
D’Osona al Món
El Servei de Cooperació i 10 ONG d’Osona van impulsar l’any passat un projecte educatiu per la Justícia Global que aquest any celebra la seva segona edició. Entre febrer i maig de 2024 s’impartiran tallers a les escoles per donar a conèixer el valor de la cooperació i la Justícia Global, i al juny se celebrarà l’acte de cloenda on tots els alumnes participants als tallers podran assistir.
El projecte inclou la creació d’un joc en línia anomenat OSMÓN, un joc pedagògic que ensenya què és la cooperació a partir de l’experiència de les ONG.
Calella
Escola Pia
El 30 de gener tot l’alumnat de l’escola Pia de Calella anirà a la Plaça de l’Església d’11:30h a 12:30h per obrir una càpsula del temps feta el 2019 que conté desitjos de pau.
Torelló
Activitats a les escoles
Escola Vall del Ges: s’ha afegit a la proposta d’UNICEF de treballar amb una guia didàctica els conceptes de conflicte, violència, infància i pau.
El 30 de gener a la sortida de l’escola hi haurà una trobada de tots els alumnes per cantar una cançó tots junts demanant pau al món.
Escola Vedruna Sagrats Cors: tota l’escola es troba a la pista, on l’alumnat d’ESO llegirà un manifest. Després un representant de cada classe portarà una cartolina amb una lletra que s’ha fet a la classe i s’escriurà el missatge “VIOLÈNCIA = 0 símbol de la pau “
També es penjarà un fil de desitjos on totes els classes hi podran posar el seu.
Les Borges Blanques
Manualitats a les escoles
Escola Joan XXIII: Els alumnes reutilitzaran 3000 posa vasos de cartró per elaborar 1.500 medalles. En aquestes medalles els alumnes hi escriuran un missatge sobre “què faig jo per a que no hi hagi guerra”. Un cop elaborades les medalles les plastificaran i les penjaran per tots els arbres de l’escola.
Institut Josep Vallverdú: Des de Visual i plàstica l’alumnat ha dissenyat i creat cartells. Tots els cursos han fet un Canva explicant un conflicte. També s’han afegit a l’activitat “Banderes Blanques” per a la Infància d’UNICEF. El dia 30 de gener penjaran els cartells i hissaran les banderes.
Col·legi Mare de Déu de Montserrat: Al matí del dia 30 de gener, a partir de les 9.30h, es començarà la caminada per la Pau. Aquesta es farà conjuntament amb altres cursos i el destí serà la Plaça Europa on es llegirà un manifest.
Sant Boi
Contes i tallers
Del 23 al 25 de gener es va fer el taller de brodat de “keffiyeh” (mocador palestí) per la no-violència, en el qual es va explicar la situació a Palestina.
El 26 de gener es va fer un conta-contes per desmuntar les guerres a càrrec de l’Associació DID.
El 27 de gener es va fer un taller de fabricació de “motanka” (nines ucraïneses), que són uns amulets símbol de prosperitat, bondat i esperança.
El president del Fons Català es reuneix amb la consellera d'Acció Exterior i la direcció general de cooperació de la Generalitat
Avui el president del Fons Català, Jordi Cuadras, el vicepresident, Isidre Pineda, i el director, David Minoves, s’han reunit amb la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, la directora general de cooperació, Yoya Alcoceba, i el director de l’ACCD, Vicenç Margalef.
Des del Fons Català s’han pogut compartir les línies de treball previstes per l’actual mandat, s’ha emfatitzat la feina que s’està fent per reforçar la cooperació municipalista i assolir l’objectiu del 0,7% i s’ha compartit la voluntat d’establir mecanismes àgils de col·laboració amb la Generalitat.
Per la seva banda, la consellera d’Acció Exterior ha manifestat la voluntat de comptar amb el Fons Català com a actor referent de la cooperació municipalista i de treballar de manera conjunta per afrontar amb més fermesa els reptes futurs vinculats a la solidaritat internacional, i la directora general de cooperació ha explicat que la Generalitat té la intenció de reforçar la cooperació municipalista, i així ho recull el nou pla director. A més, el director de l’Agència Catalana de Cooperació s’ha compromès a hagilitzar el conveni de col·laboració amb el Fons Català per tal que pugui ser operatiu el més aviat possible.
La Junta Executiva valida els eixos de treball de les Comissions del Fons Català
Avui s’ha celebrat la segona Junta Executiva del mandat actual del Fons Català en format híbrid, on s’ha fet seguiment de la feina dels darrers mesos i s’han validat els objectius i les línies de treball de les diferents Comissions: Drets Humans, Amèrica Central, Migracions i Desenvolupament, Món Local Refugi i Municipalisme.
El president, Jordi Cuadras, ha explicat la previsió de treball del mandat, que s’inclourà en el nou Pla Estratègic de l’entitat, i el calendari de missions a terreny pel primer semestre.
Món Local Refugi: actua contra les fronteres hostils
Les emergències no han donat treva durant l’any 2023, terratrèmols a Turquia, Síria i Kurdistan, terratrèmol al Marroc, l’escalada de violència a Palestina… En un món en emergència constant no podem ni volem obviar les altres crisis oblidades, i per aquest motiu, des del Fons Català continuem acompanyant i mobilitzant recursos per donar suport a les persones en moviment a través de la campanya Món Local Refugi.
Davant la passivitat, la manca de voluntat política i l’incompliment dels compromisos a l’àmbit dels drets humans, protecció internacional i lluita contra el canvi climàtic arreu del món, la campanya Món Local Refugi vol posar en valor el rol fonamental que juguen els municipis catalans com actius valuosos en la gestió de la crisi de les persones refugiades.
El Fons Català vol posar de manifest que aquesta crisi humanitària no ha acabat, que continuen els murs, les concertines, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions, els centres d’internament i tants altres dispositius que atempten flagrantment contra la llibertat de les persones que fugen. Segons dades del col·lectiu Ca-minando Fronteras, 6.618 persones van morir el 2023 a les rutes d’accés a l’Estat espanyol, l’any més mortífer des que tenen registre. Això vol dir una mitjana de 18 persones mortes al dia en el seu intent de creuar la frontera de l’Estat.
Animem als municipis catalans i a la ciutadania a participar a la campanya, posant-se en contacte amb el Fons Català o fent una donació a través dels següents canals:
BIZUM 08678
Transferència bancària amb el concepte “Campanya Refugi” al següent compte bancari:
ES91 0182 6035 4102 0160 8531
Projectes de la campanya Món Local Refugi: actua contra les fronteres hostils
"El cultiu de coca ens va canviar molt la vida a les dones"
Com va començar la vinculació de la teva comunitat amb el cultiu de coca i quina és la situació actual?
Soc líder comunitària d’una sendera d’un municipi d’Antioquia. Camperola, mare i esposa. Vam començar a cultivar coca perquè ho vam veure com una alternativa per sortir de la pobresa extrema en la qual ens trobàvem, per ajudar a les nostres famílies en vista que no teníem oportunitats en aquelles regions.
A part de la violència i tot el que ens portava la coca, ho vam veure com una alternativa d’ajuda. Ens va canviar molt la vida, vam tenir més entrada les dones que vivíem en un abandonament esperant que el marit ens ho donés tot. Vam poder també ajudar els nostres fills, fins i tot per estudiar, per tenir una millor qualitat de vida i per tenir el nostre propis diners.
Fa 7 anys ens vam acollir al PNIS (Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius Il·lícits). El procés no ha estat bo perquè ara ja fa 7 anys que vam pactar les compromisos amb el govern i no els ha complert: ni Santos, ni Duque -que va retrocedir el procés-, i ara amb Petro teníem molt bona expectativa però ja porta un any i no hem tingut cap resposta per part seva, al contrari, els grups armats s’estan enfortint més a les nostres comunitats.
No volem deixar els nostres territoris però sí que estem veient que estem en una pobresa molt similar a la que teníem abans de començar. Tenim esperança de que el govern compleixi amb el que li toca. Actualment el president Petro parla de pau total, però nosaltres veiem la pau total molt lluny, ja que ell només parla de desarmar els grups i desmobilitzar-los, però nosaltres creiem que ha de tenir en compte els camperols que som els que estem al mig de les drogues, dels grups, i som els que estem al territori on hi ha el conflicte.
Quina és la situació dels joves a la comunitat?
Tenim una immensa preocupació en vista que els joves per falta d’oportunitats s’estan acollint als grups armats. Hi ha altres que estan agafant vicis amb la droga… i això és preocupant pels pares.
Nosaltres esperem amb molt el compromís que el govern compleixi i que se’ns doni l’oportunitat de tenir la pau de la que ell (Petro) parla, aquella tranquil·litat de viure al camp, de poder cultivar, de poder treure els nostres productes, de tenir un comerç garantit, que els líders comunitaris tinguin garantia de seguretat… Confiem que tot i les dificultats i tot el que ha passat, se’ns doni l’oportunitat de veure aquest somni al qual amb tanta esperança ens vam acollir.
Hi ha gent que marxa a la ciutat, davant d’aquesta situació?
Hi ha molts pares de família que els està tocant desplaçar-se a les ciutats a causa de la falta d’oportunitats. Els fills no tenen on estudiar al camp, no hi ha un batxillerat rural, no hi ha universitat… Aleshores toca que els pares marxin amb els fills a les ciutats a canviar de vida i deixar les nostres arrels.
Pots parlar del rol dels moviments de les dones a la teva comunitat?
Així com volem que ens tinguin en compte als camperols també volem que ens tinguin molt en compte a les dones, que som dones camperoles, líders, empoderades, amb ganes de seguir endavant i amb ganes d’ajudar a les nostres famílies i els nostres marits. Les dones hem impulsat fortament les ganes de que es donin tots aquests projectes i es compleixin els compromisos.
Les dones estem al capdavant ajudant la transformació el nostre territori, tractant nosaltres mateixes de seguir endavant amb algunes iniciatives pròpies de cultius, d’hortes casolanes, de manualitats… Hem tractat de mirar d’una manera o altra què més podem fer perquè s’ens doni l’oportunitat d’ajudar a les nostres llars i que puguem viure millor. Les dones encara no tenim suport de cap classe i som molt poc visualitzades per part de l’Estat i de les diferents entitats.
Tenim tantes capacitats i tantes ganes de treballar… vam tenir més empoderament quan cultivàvem la coca perquè vam fer molta feina cuinant, raspant… i ens quedàvem part dels guanys.
El Fons Català organitza la jornada "Com defensem els Drets Humans al món des dels nostres municipis?"
El 20 de desembre el Fons Català organitza una jornada emmarcada en el 75è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, dirigida al personal tècnic i càrrecs electes dels ens locals socis. L’objectiu de l’acte és defensar el rol dels municipis petits i mitjans en la promoció dels drets humans, formar els nous càrrecs electes en les iniciatives que s’impulsen des del Fons Català en matèria de Drets Humans, i incentivar la participació dels ens locals socis en xarxes municipalistes de defensa de drets humans d’abast global.
La jornada, que té el suport de l’ACCD, comptarà amb la participació de representants del Fons Català, representants de xarxes municipalistes de defensa dels drets humans d’abast global: la Comissió d’Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), i la Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS). Per últim, comptarà amb la participació de representants de municipis i ciutats compromesos amb la defensa dels drets humans, tot generant un espai de diàleg i intercanvi d’experiències des de l’àmbit local.
Detalls de la jornada
Quan? Dimecres 20 de desembre de 9:30h a 14h
On? Sala d’actes del Centre Cívic Cotxeres de Sants (Plaça Bonet i Muixí,7, Barcelona).
Inscripcions mitjançant el següent formulari, abans del 15 de desembre.
Per qualsevol dubte, contactar amb: mangles@fonscatala.org
Regidor destacat: Sergi Hernández, de Santa Perpètua de Mogoda
Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
Vaig cursar formació professional de grau mitjà de tècnic d’electromecànica de vehicles, on he estat exercint vinculat al sector del metall fins al moment de centrar-me exclusivament en l’activisme polític el 2016.
Des de petit he tingut inquietuds que m’han permès desenvolupar una gran sensibilitat social i política que han marcat la meva vida i que he orientat en l’activisme ecologista, sindical i la justícia social i global.
Durant aquest camí, he pogut aprendre de l’experiència i compromís de moltíssimes persones que m’han enriquit, amb les que penso ens hem ajudat i cooperat per servir a la ciutadania intentant construir un món una mica millor i més just.
D’aquest camí estic especialment orgullós tant del meu activisme polític amb ONGD, com de la responsabilitat que vaig tenir com a regidor de cooperació i solidaritat internacional a l’ajuntament de Santa Perpètua durant el 2015-2019, i de poder reprendre la responsabilitat novament aquesta legislatura.
Com encares la nova etapa com a tresorer del Fons Català i membre de la Junta?
El Fons Català és l’exemple pràctic d’èxit de les polítiques municipalistes i de com la visió del món que tenim les administracions locals, que som les que ens relacionem directament amb els problemes del dia a dia dels nostres veïns i veïnes, ha demostrat que la construcció de la pau i el desenvolupament social arreu del món és més eficaç impulsant polítiques i projectes des d’administracions locals i entitats que són capaces de comprendre les necessitats locals d’altres realitats.
Tornar a participar en el Fons Català és per a mi una alegria, i fer-ho aquesta vegada com a tresorer i membre de la Junta es tot un honor, perquè d’alguna manera sento un reconeixement a les polítiques, projectes i entitats que durant molts anys hem estat impulsant i treballant des del nostre ajuntament, moltes persones i entitats de Santa Perpètua. Tinc molta il·lusió de continuar contribuïnt en una missió tan noble com la del Fons Català.
Quina implicació té Santa Perpètua de Mogoda en cooperació?
Santa Perpètua de Mogoda té un històric molt llarg en polítiques de cooperació. Va iniciar aquest camí enfocant sobretot en els drets de la infància, acollint infants al municipi durant els estius procedents de diferents conflictes armats. Si hagués de descriure el nostre model amb una paraula seria “codesenvolupament”, perquè per a nosaltres la cohesió i justícia social són uns elements que procurem utilitzar com a integradors dels perpetuencs d’origen nouvingut, a l’hora que amb la seva implicació ens permet conèixer de manera directa les necessitats a treballar als llocs d’origen i la continuïtat dels projectes.
El Fons Català és un ens clau també per coordinar projectes de certa envergadura o bé per garantir intervencions d’urgència amb èxit per crisis humanitàries. Dels projectes perpetuencs, m’agradaria destacar l’escola que vam fer al Líban per als infants refugiats durant la guerra a Síria, o el centre maternoinfantil que vam construir als campaments de refugiats de Tindouf, on durant la pandèmia també es va fer servir com a centre de vacunació.
Durant el 2024 desenvoluparem un projecte de ciutat d’Educació per al desenvolupament que vehicularem al voltant dels drets humans i la necessitat del respecte universal a la carta dels drets.
El president i vicepresident del Fons Català viatgen a Guatemala i República Dominicana a una missió institucional
El Fons Català ha viatjat a República Dominicana i Guatemala en una missió institucional formada per Jordi Cuadras, president del Fons Català, Isidre Pineda, vicepresident, i David Minoves, director. Acompanyats pel responsable de l’Àrea d’Amèrica Central i Latina i de l’Oficina a Costa Rica, Xavier Ruiz.
Durant els dies 16, 17 i 18 de novembre, el vicepresident i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, va participar a la XIII Cimera Hemisfèrica de la Federación Latinoamericana de Ciudades, Municipios y Associaciones de Gobiernos Locales (FLACMA), celebrada a República Dominicana. A la Cimera, Pineda va participar com a ponent a la taula “Diàlegs sobre cooperació descentralitzada i finançament” i es va poder reunir amb diversos alcaldes de ciutats de la regió amb les quals el municipalisme català treballa, a través de la gestió de diferents projectes de cooperació al desenvolupament.
A Guatemala, s’hi van sumar a la missió el president i Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras, i el director del Fons Català, David Minoves. Primer, a la Ciudad de Guatemala, la missió va poder visitar la fàbrica de cadires de rodes i material d’ortopèdia de l’associació Transiciones, un projecte que rep el suport del municipalisme català a través de l’entitat GERD-Girona. També van participar a la inauguració de la Planta de Residus Sòlids de San Andrés, a la conca del llac Petén, un projecte de cooperació tècnica finançat per l’Ajuntament de Sant Cugat.
Finalment, la missió va finalitzar amb la inauguració de l’escola d’educació especial Maestro Fermin a Aguacatan, un projecte de l’entitat ASOPEDI i GERD que compta amb la participació del Fons Català, la Diputació de Girona i 23 ajuntaments catalans. A més, s’ha aprofitat l’estada per fer reunions bilaterals amb alguns actors importants del municipalisme i la cooperació a la zona, com l’alcalde de Sant Andrés, l’alcalde electe de Flores, l’entitat ASOPEDI, l’alcalde d’Aguacatan i els alcaldes de la Mancomunitat de Municipis de la Conca del llac Petén Itza, entre d’altres.
Les cares de la violència masclista: campanya de sensibilització entorn la violència contra les dones
La violència contra les dones té moltes cares i es cola a totes les esferes de la vida. Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències contra la Dona, des del Fons Català llancem la campanya “Les cares de la violència masclista” per reflexionar sobre l’impacte, l’abast i les seqüeles d’aquestes violències.
La campanya reuneix dones de diferents orígens i exposa la seva situació i les seves reivindicacions. Totes elles estan vinculades, directa o indirectament, amb projectes del Fons Català, tant a Catalunya com a països del sud.
“Les cares de la violència masclista” té l’objectiu de posar nom i cognoms a les múltiples violències masclistes existents, com ara la manca d’accés a la terra, la discriminació en els processos migratoris, la no independència ecnòmica, la privació de llibertat física i mental, les càrregues de les cures… Sovint són violències que passen desapercebudes però que atravessen moltes dones al món.
Per aquest motiu la campanya relaciona els testimonis amb projectes actius que donen resposta a aquestes necessitats, com ara les hortes comunitàries al Senegal, que permeten que les dones tinguin accés a la terra i incidependència econòmica; la formació i suport psicològic de noies a l’Afganistan, de l’entitat Ponts per la Pau; les sessions de cura comunitària i apoderament de dones migrades hondurenyes a Olot; la prevenció i tractament de la mutiació genital femenina a Gàmbia i Catalunya…
La força dels testimonis recorda que la lluita és urgent. És necessari que els municipis catalans donin suport als projectes de cooperació feminista.
Divendres 26 de gener, a les 18 h es va fer el taller infantil La Convivència a càrrec de Chone Orellana. Cal inscriure’s prèviament a b.sta.colomag.c@diba.cat
La celebració del DENIP a Tarragona és una activitat conjunta organitzada per departaments de l’Ajuntament i liderada per l’Institut Municipal d’Educació (IMET) en el marc del projecte CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.
Del 23 al 25 de gener es va fer el taller de brodat de “keffiyeh” (mocador palestí) per la no-violència, en el qual es va explicar la situació a Palestina. 
