ss

Categoria: General

Notícies
General 13 novembre 2023

El Fons Català obre una campanya d'emergència davant l'escalada de violència a Palestina

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament volem tornar a mostrar la nostra gran preocupació sobre l’escalada de violència que s’està vivint aquestes darreres setmanes en relació al conflicte entre Israel i Palestina. Condemnem de manera ferma tota la violència infringida contra la població civil i exigim l’alto al foc i el compliment del dret internacional humanitari, tal i com reclamen les Nacions Unides i les organitzacions internacionals humanitàries.

Davant d’aquesta greu vulneració dels drets humans obrim la campanya CRIDA D’EMERGÈNCIA PER LA CRISI HUMANITÀRIA GENERADA PER L’ESCALADA DE VIOLÈNCIA A PALESTINA i demanem als ajuntaments, les institucions supramunicipals i la societat civil que s’hi sumin.

 

Es poden fer arribar aportacions a través de: 

BIZUM 08460 (Concepte: Emergència Gaza)

Transferència bancària amb el concepte “Emergència Gaza” al següent compte bancari:

 ES91 0182 6035 4102 0160 8531

 

Què ha passat fins ara 

Des de la declaració de guerra d’Israel contra la Franja de Gaza del passat 7 d’octubre, com a resposta als atemptats de Hamàs contra Israel del mateix dia, més de 10.000 persones palestines han estat assassinades, el 68% de les quals són infants, dones i gent gran (Ministeri de Salut Palestí i OCHA); i gairebé 1.400 persones israelianes i estrangeres han estat assassinades a Israel, la gran majoria el mateix dia 7 d’octubre (OCHA). Els atacs també han afectat a persones que estaven treballant a la Franja: des del començament de l’ofensiva han mort centenars de professionals sanitaris i treballadors de la UNRWA (Agència de la ONU per als refugiats palestins), i prop de 50 periodistes.

La Franja de Gaza està vivint una gran catàstrofe humanitària que no fa més que agreujar-se. Els atacs per part d’Israel han afectat els serveis bàsics que no poden satisfer les necessitats de la població civil de la zona. Segons OCHA, al Nord de Gaza solament està operatiu un dels hospitals de la ciutat de Gaza (14 de novembre). Segons l’OMS, a partir del 14 de novembre, més de la meitat dels hospitals de Gaza (22 de 36) no funcionen per manca de combustible, material sanitari essencial, danys, atacs i inseguretat. La manca d’electricitat, combustible, medicaments i material mèdic fa que no es pugui atendre de manera adequada a persones ferides i/o malaltes. Les existències alimentàries estan sota mínims, segons el Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides. 

L’escassetat d’aigua potable també és molt preocupant: tots els pous municipals d’aigua es troben tancats a causa de la manca de combustible, el subministrament d’aigua des d’Israel està tancat des del 8 d’octubre i l’aigua que arriba des de Rafah ha disminuït un 50%. Finalment, Gaza viu sota una apagada general d’electricitat des de l’11 d’octubre, després que Israel interrompés el seu subministrament d’energia i combustible i prohibís l’entrada de combustible per qualsevol altra via.

L’entrada d’ajuda humanitària a la zona és complicada i alarmant, ja que el pas fronterer de Rafah amb Egipte es troba parcialment obert, fet que limita molt l’entrada de camions amb subministrament humanitari que no arriba a satisfer les necessitats més primàries i urgents de la població civil en estat més crític i els grups més vulnerables. La manca de corredors humanitaris segurs impossibilita que l’ajuda pugui arribar a la població afectada de manera efectiva. En aquest sentit, a l’hora de fer les aportacions a la Campanya, demanem als ajuntaments que considerin aquesta situació que determina uns terminis d’execució que van més enllà del 31 desembre de 2023.

 

Què reclamem

Davant d’aquest context, des del Fons Català creiem que els governs locals han d’esdevenir actors de pau i tenen un paper clau en l’àmbit de les relacions internacionals i la cooperació. Per aquest motiu, des del municipalisme solidari, reclamem: 

  • Un alto al foc immediat per part de l’estat d’Israel que aturi els atacs a població civil indefensa, tant a la franja de Gaza com a l’interior de Cisjordània.
  • L’obertura de corredors humanitaris per tal que l’ajuda en forma d’aliments, aigua, assistència sanitària, combustible…, pugui arribar a les persones que ho necessiten.
  • El compliment del dret internacional, violat constantment amb atacs a camps de persones refugiades, hospitals i escoles que es fan servir de refugi per a les persones civils del territori.
  • L’alliberament de tots els ostatges per part de Hamàs.
  • L’embargament d’armes tal i com demana el Consell Català de Foment de la Pau de la Generalitat de Catalunya, del qual formem part.
  • Una negociació basada en el diàleg ja que, en paraules del secretari general de Nacions Unides, només una pau acordada entre les parts podrà portar l’estabilitat al territori i acabar amb una crisi humanitària que ja fa dècades que dura.
     
Notícies
General 9 novembre 2023

La campanya Siguem Refugi del Fons Català entra als centres educatius de La Garriga

El material de la campanya Siguem Refugi, coordinada pel Fons Català i amb la participació d’una vintena de municipis catalans, ha entrat als instituts Manuel Blancafort i Vil·la Romana de La Garriga.

Tot va començar amb una visita d’Eva Fernández, de l’entitat La Garriga Societat Civil, per trobar una manera d’introduïr la temàtica de les migracions als centres educatius, aprofitant que a l’octubre l’entitat organitzava la segona edició de les jornades “Obrim portes, construïm ponts” al poble. El que inicialment va començar com una petita pluja d’idees s’ha acabat convertint en un gran projecte que ha implicat docents i alumnat de diversos cursos i centres.

L’experiència a l’IES Manuel Blancafort

A través del projecte transversal que es treballa a 3r d’ESO a l’institut, centrat en l’Odissea, s’han pogut tocar diversos temes d’actualitat relacionats amb les migracions forçades, fent ús de diversos recursos com la campanya Siguem Refugi del Fons Català, l’exposició Refugiats per què? de Fundació per la Pau, la xerrada d’un voluntari de l’entitat No Name Kitchen… “Quan l’Eva de La Garriga Societat Civil em va començar a donar informació sobre persones refugiades i fronteres, em vaig adonar que això no era un capítol de l’Odissea sinó l’Odissea sencera, i vaig veure que tractant el Mediterrani com a tema central podíem introduir-ne molts d’altres”, explica Ruth Ribó, professora de l’institut i coordinadora de projectes.

.

L’alumnat ha treballat amb mapes, ubicant fronteres i països amb els quals no estava familiaritzat, ha ajudat a muntar l’exposició Siguem Refugi a la plaça del poble i ha participat en espais de reflexió per tal de buscar resposta a preguntes com ara “Per què hi ha gent que fuig del seu país? Per què hi ha països que no acullen la població refugiada?”.

A més, amb la informació recollida a la pàgina web de Siguem Refugi, a les exposicions i a la guia de recursos per escoles, els i les joves de 3r d’ESO han fet murals i han escrit reportatges sobre els diversos camps de persones refugiades del món en els quals se centra la campanya. Aquesta feina ha servit d’excusa per introduïr les migracions forçades a altres cursos de l’institut.

.

“El concepte d’Europa Fortalesa els ha impactat moltíssim. No eren conscients de les actuacions de les policies frontereres.”, explica Eva Fernández, que afegeix que aquesta experiència “els ha fet veure la importància d’estar molt ben informades i de fer denúncia i difusió de les injustícies.”

L’alumnat de 3r d’ESO ha pogut ensenyar els seus murals a la resta de cursos i ha fet una visita guiada de l’exposició Refugiats per què? a alumnes de 5è i 6è de primària d’altres centres educatius del poble. “Les reflexions que es van produir entre tots ells sobre la població refugiada va ser increïble”, assegura Fernández.

Ruth Ribó està convençuda de l’impacte positiu que tenen aquests projectes en els joves, perquè “apropar les realitat a l’alumnat és súper necessari. El que hem de fer com a docents és obrir temes, no tancar-nos en el que nosaltres creiem que és la realitat dels joves, la realitat és també la que nosaltres els hi mostrem.”, conclou.

Notícies
General 9 novembre 2023

El Fons Català celebra la primera Junta Executiva del nou mandat presidit per Jordi Cuadras

El 7 de novembre es va celebrar la primera Junta Executiva des de l’Assembla General del 23 d’octubre, on es va votar una nova composició de la Junta presidida per Jordi Cuadras, cap de l’oposició d’Igualada. 

La Junta Executiva, que s’ha reunit en format híbrid, ha renovat les comissions de treball del Fons Català i ha assignat un nou representant polític a cada una d’elles, que es reunirà periodicament amb els caps d’àrea que lideren cada comissió per tal d’acordar les línies de treball i donar resposta a les demandes dels ajuntaments que hi participen. 

A més, s’ha ratificat a David Minoves com a director, que continuarà 4 anys més al capdavant de l’equip tècnic, i s’ha fet un repàs de les activitats realitzades pel Fons Català des d’inicis d’any, posant especial èmfasi en la campanya d’emergència del Marroc i les futures possibles actuacions a Gaza, si les condicions humanitàries ho permeten. També s’ha informat del primer viatge institucional del president, Jordi Cuadras, el vicepresident, Isidre Pineda, i el director, David Minoves, a Amèrica Central.

El nou mandat del Fons Català comença amb força i amb moltes ganes de posar la cooperació municipalista al centre i d’estrènyer vincles amb administracions, entitats i societat civil a Catalunya. 

Notícies
General 6 novembre 2023

Sortim als carrers de Girona per preguntar sobre cooperació al desenvolupament

La Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona i l’Alt Maresme i el Fons Català hem sortit al carrer per contrastar amb la població gironina els resultats de l’Enquesta d’opinió ciutadana vers la cooperació al desenvolupament que hem realitzat durant aquest any, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

Als segúents vídeos es pot comprovar si l’opinió de la gent sobre el finançament dels ajuntaments a la cooperació internacional, la seva preocupació sobre els països empobrits, els motius de les desigualtats econòmiques i socials o sobre obrir vies legals i segures per a persones refugiades coincideix amb els resultats regitrats a l’enquesta.

Quin percentatge destinen els ajuntaments de les comarques gironines a cooperació internacional?

Fins a quin punt li preocupa la situació dels països econòmicament empobrits? 

 Què opina sobre l’actuació de l’Estat espanyol davant la migració i el refugi?

Cal obrir vies legals i segures per la població refugiada?

Notícies
General 3 novembre 2023

Tècnica de cooperació destacada: Anna Garcia, de l'Ajuntament de Valls

  • Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Tinc 38 anys i sóc diplomada en Educació Social (URV), Llicenciada en Psicopedagogia (UOC), Postgraduada en Equitació Terapèutica (UVIC). Vaig centrar el meu treball de final de Postgrau en l’Equitació Terapèutica aplicada a joves sense referents familiars i joves que es trobaven en alguna situació de justícia juvenil. També sóc experta universitària en Immigració i Multiculturalisme (UNED).

Quan vaig finalitzar Educació Social l’any 2006 vaig estar treballant en diversos sectors, d’infància, diversitat funcional, etc. L’any 2007 vaig concursar a una plaça de Tècnica d’Immigració a l’Ajuntament de Valls i vaig treballar gestionant el Pla de Ciutadania i Immigració fins el 2009.

El 2009 vaig entrar a l’equip del Centre Obert de serveis socials de Valls com a educadora responsable i referent de famílies. Aquesta feina la compaginava amb la d’Equinoterapeuta en un Centre de Diversitat Funcional de la Fundació Pere Mata.

El 2017 em van proposar estar a l’equip del Pla d’Acció Comunitària Inclusiva de Valls (ETAC), (en aquell moment Pla d’Inclusió i Cohesió Social), en el qual segueixo fins l’actualitat.

 

  • Quina implicació té Valls en l’àmbit de la cooperació?

Valls des de ja fa una anys que aposta per finançar projectes del Fons Català, l’Ajuntament és soci de l’entitat i cada any hi destina una partida específica. Es fa un treball participatiu amb entitats socials i es valora a quin projectes es destinen els diners.

Des de fa un parell d’anys també participem activament amb el Festival de Cinema FICAC i fem un treball amb les entitats socials del municipi per impulsar accions entorn la inclusió i la cohesió social. Per la festa major del Municipi (Sant Joan) treballem amb les entitats per tal que hi hagi el festival FICAC a banda d’altres actuacions culturals que representin persones de diversos orígens.

 

 

  • Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació aquest any?

Aquest any s’ha apostat pel projecte 3829. CRIDA D’EMERGÈNCIA PER A LA POBLACIÓ VÍCTIMA DEL TERRATRÈMOL AL KURDISTAN, SÍRIA I TURQUIA. Degut a la urgència del moment.

Durant molts anys em apostat per fer un treball transversal entorn la prevenció la Mutilació Genital Femenina (MGF), des de Salut, Serveis Socials i Servei d’Atenció a l’immigrant, així com entitats socials. Així doncs, també s’han finançat projectes relacionats amb aquesta temàtica.

Aquest any som un dels 3 municipis escollits per anar a Gàmbia i participar al projecte de cooperació i formació tècnica delegada amb Wassu Gambia Kafo sobre prevenció de la MGF.
 

Notícies
General 3 novembre 2023

Eines de finançament europees en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament: Coneguem les oportunitats pels ens locals

Des del Fons Català volem donar a conèixer els instruments principals de finançament europeu i internacional existents en l’àmbit de la cooperació internacional, acompanyar les administracions sòcies en l’adopció d’estratègies per accedir a aquestes oportunitats i cercar posar de relleu l’ampli ventall d’avantatges que suposa el seu ús per part dels ens locals socis.  
 
Amb aquesta finalitat, organitzem al llarg d’aquest mes de novembre, una Formació sobre fons europeus i internacionals en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que tindrà lloc el dimecres 22 de novembre, de 10h a 16.15h, a la Sala de Columnes (Seu del Fons Català), i una Sessió informativa sobre TAIEX i TWINNING: instruments de cooperació i assistència tècnica finançats per la UE, que tindrà lloc el dimecres 29 de novembre, de 12h a 13.30h, a través plataforma Zoom. Ambdós esdeveniments estan dirigits a les administracions sòcies i al seu personal tècnic; i comptaran amb la presència d’organismes experts en finançament europeu i internacional.

Formació sobre fons europeus i internacionals en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament 

22 de novembre de 10h a 16:15h a la Sala de Columnes (Seu Fons Català)

  • Presentació de les principals institucions i instruments finançadors en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament a nivell europeu i internacional
  • Eines per trobar informació rellevant sobre oportunitats de finançament europeu i internacional
  • Com elaborar una estratègia de participació a convocatòries europees i internacionals des dels ens locals catalans
  • El valor afegit de la internacionalització dels ens locals
  • Taller pràctic: Proposta de treball amb els ens locals en la preparació d’una proposta de projecte europeu/internacional, basat en un cas real

INSCRIPCIÓ: A través del següent formulari

Sessió informativa sobre TAIEX i TWINNING: instruments de cooperació i assistència tècnica finançats per la UE

29 de novembre de 12h a 13:30h a través de la plataforma ZOOM

1. Benvinguda i Introducció

2. El paper/importància del talent públic (Public Sector Expertise) en la cooperació i l’acció exterior de la Unió Europea

3. Presentació de TAIEX – Instrument d’Assistència Tècnica i Intercanvi d’Informació:

  • Introducció general de l’instrument i dels seus objectius.
  • Perspectiva general del desplegament de l’instrument TAIEX a Espanya.
  • Intercanvi d’experiències en l’ús de l’instrument TAIEX de la mà d’administracions públiques.
  • Torn obert de paraules

4. Presentació de TWINNING – Instrument d’Agermanament i Cooperació Institucional:

  • Introducció general de l’instrument i dels seus objectius
  • Perspectiva general del desplegament de l’instrument TWINNING a Espanya.
  • Torn obert de paraules

5. Tancament de la Sessió

INSCRIPCIÓ: A través del següent formulari (cal fer la inscripció per rebre l’enllaç de connexió a la sessió)

 

Més informació sobre les dues formacions a: Marta Anglès, responsable de l’Àrea de Projectes Europeu – mangles@fonscatala.org

 

 

Notícies
General 31 octubre 2023

El Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya arriba a Barcelona

El cinema africà arriba a les pantalles de Barcelona, a la Sala Zumzeig, el proper 10 de novembre a les 19h amb l’estrena inèdita de la pel·lícula “All the colours of the world are between black & white” en el marc de la segona edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta sessió serà la primera del FICAC a la capital i comptarà amb la participació institucional de les entitats i administracions impulsores. També es farà un debat posterior, i a partir de les 21h, al Bistrot, una selecció de músiques africanes contemporànies a càrrec de la DJ Sarah Ardite amenitzaran la nit.

El FICAC és un projecte pioner a Catalunya que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de convertir-se en una cita clau per al canvi en l’imaginari sobre el continent africà a través del seu cinema. El FICAC té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que, a través del cinema, faci florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per modelar la consciència. Per fer això, més enllà de proposar un catàleg seleccionat amb molta cura, també connecta i l’articula tant amb el teixit cultural, educatiu i social dels municipis, com amb la ciutadania d’origen africà a Catalunya.

El festival també passa per diversos instituts i centres educatius dels municipis a través de sessions ordinàries però exclusives per als grups dels centres escolars, acompanyades d’un espai de debat i reflexió dinamitzat per l’entitat Cinemàfriques. Compta, a més, amb un catàleg d’activitats paral·leles amb l’objectiu d’apropar, d’una manera pràctica i didàctica, les diverses realitats socio-històriques del continent africà a través del seu cinema; i mostrar la creativitat i l’art africà com a eines de transformació social.

El festival és itinerant i, fins ara, ha passat per municipis com Tarragona, Olot, Maià de Montcalm, Cambrils, Valls, Salt, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels o Vilafranca del Penedès. Durant els propers mesos i fins desembre el FICAC passarà, a banda de Barcelona, també per Torroella de Montgrí, La Bisbal de l’Empordà, Torelló, Montcada i Reixac, Vilanova i Geltrú, Castellbisbal i Banyoles.

L’edició 2023 compta amb la incorporació de vuit noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges.

Astel frame

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental

Les pel·lícules que es presenten al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de la cinematografia africana i posar sobre la taula les noves mirades i narratives d’aquest cinema, fet també des de la diàspora africana. El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les múltiples cares de la migració, i posar l’èmfasi en les causes a través de la veu dels seus protagonistes. Ho aconsegueix a través de pel·lícules com el curt Bablinga (2019), que mostra el retorn a Burkina Faso d’en Moktar des de França, o el film de ficció Farewell Amor (2020), sobre el retrobament d’un home angoleny amb la seva dona i la seva filla després de 17 anys sense veure’s.

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. Les pel·lícules seleccionades revelen l’impacte del sistema colonial espanyol en la història de Guinea Equatorial, amb documentals com la història de l’artista Manoliño Nguema (2019), originari de Guinea Equatorial i format a un poble de Galícia, que mostra els llaços culturals poc coneguts que uneixen Guinea Equatorial i l’Estat espanyol. Però també es podrà gaudir del treball L’escriptor d’un país sense llibreries (2019), del periodista català Marc Serena. En aquesta obra l’audiència viatjarà al país africà acompanyat de l’escriptor més traduït del país, Juan Tomás Ávila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès. Els seus llibres ens introdueixen a un racó d’Àfrica on es troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial. Les sessions d’aquesta pel·lícula comptaran, a més, amb la participació del seu protagonista o del director del film.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. En aquestes sessions es projectaran pel·lícules com Masquerade (2021), que mostra el retorn de Salewa de Londres a Nigèria pel funeral de la seva mare, o Lingui. Lazos sagrados (2021), que aborda la temàtica de l’avortament i les cures.

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Dins d’aquest àmbit temàtic es projectaran curts com Daali-O (2020), un film d’animació que reflexiona sobre la presència de plàstics als rius a través d’un pescador del riu Senegal; Machini (2019), que enfoca en el poder de les màquines i l’impacte de les extractives i Pumzi (2009), que ens situa en un món apocalíptic sense aigua.

Notícies
General 30 octubre 2023

25 anys de l'huracà Mitch: una ferida profunda a Centreamèrica

L’huracà Mitch va arrasar Centreamèrica l’octubre de 1998. Es considera el segon huracà més mortífer des que es tenen registres, va deixar 18.383 morts, 8.000 desapareguts i altres milers de persones desplaçades i amb grans necessitats d’ajuda humanitària, la majoria de les quals pertanyien a grups empobrits. La cartografia del desastre va coincidir amb la de les poblacions més pobres, tal com segueix passant avui en dia: més pobresa implica més vulnerabilitat i més possibilitats de convertir-se en víctimes. És a dir, les afectacions d’un desastre natural no depenen únicament de la força del desastre en si, sinó que també entren en joc vulnerabilitats com la fam, l’estat de salut de la població, la dificultat d’accés als serveis sanitaris i a l’educació, el grau de governabilitat al país…

La força d’aquest huracà i la seva trajectòria va agafar a tothom per sorpresa. En tan sols quatre dies es va posicionar front les costes de Centreamèrica, posant en el seu punt de mira Hondures, El Salvador i Costa Rica, i posteriorment Nicaragua. Prop del 70% de les infrastructures d’aquests països van quedar malmeses, i milers de vivedes van quedar totalment destrossades.

.

Què va fer el municipalisme català?

Davant d’aquesta emergència, i responent a les demandes dels múltiples municipis catalans agermanats amb Nicaragua, el Fons Català va obrir una campanya d’emergència que va rebre un ampli suport tant d’institucions i administracions com per part de la ciutadania. La campanya va reunir 1 milió d’euros i va prioritzar el treball amb les contraparts locals, i les accions que es van dur a terme es van coordinar amb alcaldies i/o organitzacions socials.

.

L’objectiu del Fons Català va ser, inicialment, atendre les necessitats de la població damnificada de Nicaragua a través de l’oficina del Fons a Managua, però més tard la campanya es va extendre també a Hondures, Guatemala i El Salvador.

La campanya va donar suport als municipis afectats per l’huracà Mitch en dues fases consecuitives: La primera (novembre 1998 – febrer 1999) amb 47 projectes centrats en l’ajuda immediata, el suport urgent i la rehabilitació d’infraestructures i del subministrament d’aigua, i la segona (març 1999 – desembre 2000) amb 15 projectes centrats en processos de reconstrucció iniciats pels governs municipals.

Notícies
General 24 octubre 2023

Jordi Cuadras, cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, escollit nou president del Fons Català

El cap de l’oposició de l’ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras, ha estat escollit aquest dilluns, president del Fons Català per la propera legislatura (2023-2027) en la 47a. Assemblea General Ordinària que s’ha fet a Barcelona. El nou president encapçalava una única candidatura que integrava totes les sensibilitats polítiques i que ha estat aprovada per unanimitat.

En la seva intervenció davant del plenari, el nou president ha incidit sobre les creixents desigualtats i incerteses al món, “incerteses provocades pels efectes del canvi climàtic, dels desastres naturals, de les guerres i de les pandèmies. Unes incerteses a les quals el Fons Català s’ha adaptat per canalitzar les pulsions solidàries de la ciutadania de Catalunya a través dels seus municipis.” Cuadras ha destacat la voluntat de “reforçar la tasca de fidelització dels socis que s’han quedat enrere, i de captació de nous socis”, així com la de continuar donant una resposta ràpida a les emergències humanitàries i parant atenció a les demandes dels governs locals, “que en aquest darrer mandat han fet un gran esforç” de solidaritat.

Jordi Cuadras (Igualada, 1987) és periodista llicenciat per la Facultat de Ciència de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té experiència en mitjans de comunicació tant locals com nacionals, i en l’àmbit associatiu d’Igualada.

Nous noms a la Junta Executiva

La nova candidatura integra representants de diverses sensibilitats polítiques, administracions grans i dels petits municipis i té representació d’arreu del territori. A més de la presidència de Jordi Cuadras (PSC), la vicepresidència recaurà en Isidre Pineda, president sortint del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui (ERC), la secretaria serà Maria Llauradó, tinenta d’alcaldia de Begues (JxCat) i el tresorer, Sergi Hernández, tinent d’alcaldia de Santa Perpètua de Mogoda (EC). La resta de càrrecs, 23 vocals, estaran formats per: Isabel Otero, regidora de l’ajuntament de Barberà del Vallès (PSC); Pau Solanilla, comissionat de l’ajuntament de Barcelona (PSC); Maite Selva, alcaldessa de l’ajuntament de Begur (JxCat); Vanessa Martí, regidora de l’ajuntament de les Borges Blanques (BxR); Sònia Gràcia, alcaldessa de l’ajuntament de Fornells de la Selva (JxCat); Carlos Martín, regidor de l’ajuntament de La Garriga (PSC); Aminata Sabaly, regidora l’ajuntament de Girona (CUP); Álvaro Ferrer, tinent d’alcaldia de l’ajuntament de Granollers (PSC); Rocío Ramírez, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de l’Hospitalet (PSC); Marta Moya, regidora de l’ajuntament de Mataró (PSC); Jessica Revestido, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de Molins de Rei (PSC); Immaculada Muñoz, regidora de l’ajuntament d’Olot (JxCat); Raquel Vilardebó, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de la Roca del Vallès (JxCat); Gemma Aristoy, regidora de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès (ERC); Roc Masiques, regidor de l’ajuntament de Sant Gregori (JxCat); Bàrbara Ferrer, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (PSC); Rosa Boladeras, regidora de l’ajuntament de Terrassa (PSC); Montserrat Arroyo, regidora de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès (PSC); Elisenda Alamany, vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ERC); Núria Parlon, de la Diputació de Barcelona (PSC); Maria Teresa Tixis, de la Diputació de Girona (ERC); Sandra Marco, de la Diputació de Lleida (ERC); Carme Ferrer, de la Diputació de Tarragona (ERC).

.

El Fons Català és una organització de cooperació municipalista de consens, amb més de 300 socis, i la seva Junta Executiva està formada per representants de les forces polítiques que governen els diferents municipis catalans. El grau de representació de cada partit polític a la Junta Executiva varia segons els resultats de les darreres eleccions municipals. En aquesta legislatura, el PSC és el partit amb més representació, seguit d’ERC, JxCat, grups independents, CUP i EC.

Notícies
General 5 octubre 2023

Cooperació per combatre el canvi climàtic: Catalunya, Senegal i Itàlia s’uneixen per pal·liar els efectes de la salinització dels deltes

Catalunya i Itàlia acolliran la visita de dos professors i investigadors de la Universitat de Ziguinchor (Casamance, Senegal), dr. Sow i dr. Ndour, per compartir coneixements, reptes i fites científiques per l’adaptació a la salinització dels deltes i terres agrícoles dels seus territoris. Aquesta visita s’emmarca en un projecte de cooperació internacional i interuniversitària d’adaptació al canvi climàtic en el qual hi participen la Federació d’Assocacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Università Politecnica Delle Marche (UNIVPM) i la Universitat de Ziguinchor (UASZ).

Els professors senegalesos estaran a Catalunya del 9 al 14 d’octubre, abans de marxar a Itàlia del 15 al 20, i començaran l’agenda el 9 d’octubre a les 18h amb un acte institucional a l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EABB) al campus del Baix Llobregat de la UPC. L’acte comptarà amb la participació de representants dels ajuntaments de  Castelldefels, Gavà i Viladecans, municipis participants al projecte, així com també del Fons Català i la UPC. L’acte girarà entorn les especificitats i els reptes que tenen els municipis ubicats en les zones dels deltes, la històrica cooperació dels ajuntaments catalans amb el Senegal, la importància de la cooperació multiactor per la generació de coneixement i la coherència de la cooperació promoguda per les institucions en el marc d’aquest projecte. 

Al llarg dels dies posteriors, dr. Sow i dr. Ndour es trobaran amb altres professors universitaris, ajuntaments i centres de recerca per compartir línies d’investigació i estudiar la situació de la salinització dels deltes catalans (Delta de l’Ebre, Delta del Llobregat i Delta del Ter). A Itàlia mantindran contactes amb actors acadèmics i autoritats locals de les regions de Marche i Veneto, i visitaran el Delta del riu Po. 

Amb aquest intercanvi s’espera posar la primera pedra d’un projecte pioner que busca consolidar un grup de treball internacional i interuniversitari que permeti capacitar els i les estudiants de la UASZ perquè puguin recollir i analitzar dades sobre els impactes de la salinització al Delta del riu  Casamance des d’un Enfocament de Gènere i basat en Drets Humans.

Origen del projecte

La regió de la Casamance, al sud del Senegal, està patint les conseqüències de la salinització del Delta del riu Casamance i de les terres agrícoles de la zona, que es tradueix en problemes socials i econòmics per la població. Davant d’aquesta realitat, la Federació d’Associacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), ha començat a treballar amb el Fons Català, la UPC, la UNIVPM i la UASZ per impulsar un projecte de cooperació internacional dedicat a entendre i limitar els impactes ambientals i socials de la salinització al Delta del riu Casamance. 

A Catalunya, per exemple, ja fa anys que els agricultors del Delta de l’Ebre veuen els seus cultius afectats per l’entrada de l’aigua de mar, agreujat per l’escalfament global i els períodes de sequera, i diverses administracions i institucions de recerca treballen per trobar solucions. Amb aquest projecte d’intercanvi de coneixements es pretén aportar en l’enfortiment de capacitats i diagnosi a la Casamance per a que puguin rehabilitar les terres agrícoles afectades per la salinització, però també potenciar l’intercanvi per tal d’adquirir noves tècniques per fer front a l’impacte de la salinització a Catalunya i Itàlia. El projecte rep el suport dels ajuntaments de Castelldefels, Gavà i Viladecans a través dels Fons Català.  
 
 

Notícies
General 3 octubre 2023

Regidora destacada: María José Muñoz, de l'Ajuntament de Mollet del Vallès

  • Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Fa  anys que treballo al Centre d’Atenció Primària de Can Pantiquet de Mollet del Vallès en contacte directe i diari amb moltíssimes persones usuàries i professionals de la sanitat pública. Aquest fet m’ha fet posar en valor la importància cabdal de defensar i millorar les condicions de vida de les persones i, molt especialment, aquelles persones amb menys recursos i oportunitats que necessiten la solidaritat de tots i de totes. A més, la meva vocació pel servei públic en el sector de la salut, ha estat sempre acompanyada d’un activisme social, especialment en el grup local de Mollet contra el Càncer, per ajudar i fer prevenció des d’un col·lectiu de persones molt actives i conscienciades. Aquest compromís amb la millora de la salut i de la solidaritat activa amb la ciutadania  em va portar a formar part de llistes municipals i, des de 2015, afrontar responsabilitats en els àmbits de la igualtat de gènere, la salut i la solidaritat dins del Govern Local.

 

  • Quina implicació té Mollet en l’àmbit de la cooperació?

La nostra ciutat ha viscut diverses etapes amb les seves intensitats en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament, sempre de la mà del teixit associatiu i de les comunitats de nous i noves molletanes. A finals del segle XX i inicis del segle XXI, els agermanaments –treballant mancomunadament amb els municipis del Baix Vallès-, amb els Balcans i la cooperació amb les comunitats de gent molletana d’origen magribí i sahelià va ser molt intensa i va ser la punta de llança de molts projectes internacionals i activitats de sensibilització a la ciutat. En  bona part per la diversitat i dinamisme del teixit associatiu i el compromís econòmic municipal. Actualment, després d’uns anys de menor activitat i pèrdua d’efectius en el  tercer sector local,  estem de nou reforçant el treball amb les entitats i col·lectius solidaris que s’han anat conformant a la ciutat, que hi treballen i que col·laboren amb altres àmbits, com l’educatiu. A més, des de l’Ajuntament mantenim un compromís ferm amb els grans projectes i espais col·lectius territorials de la solidaritat, com el FCCD, que ens permeten accedir a eines i  a projectes d’emergència, de desenvolupament i de sensibilització.

 

  • Com s’ha implicat Mollet per donar suport al Marroc després del terratrèmol?

Els molletans i les molletanes d’origen marroquí estan molt afectats pels efectes destructius del recent terratrèmol al centre del Marroc. Són més de 1.500 persones, el 3,5% de la nostra població, que pateixen pels seus familiars i amistats als pobles i ciutats destruïdes pel sisme, i que ja s’han començat a organitzar per enviar aportacions econòmiques i recollir materials per pal·liar les condicions de vida de les persones que han perdut els seus habitatges i que hauran d’afrontar un hivern amb unes condicions de desprotecció. Des del Govern Local de Mollet, primer vam aprovar una aportació d’urgència de 10.000 euros a la campanya d’emergència del FCCD, i ens vam posar en contacte amb les associacions i col·lectius molletans d’origen marroquí per començar a treballar, conjuntament, en projectes de reconstrucció dels serveis públics als seus municipis d’origen. També, facilitem la informació i canalitzem les col·laboracions solidàries de la ciutadania, que  estan fent  amb aportacions als diferents comptes i projectes d’emergència oberts per les entitats solidàries pels damnificats al Marroc.

Notícies
General 29 setembre 2023

"Si t'enfrontes al poder a Guinea Equatorial, el poder et colpeja"

El 19 d’agost el govern de Guinea Equatorial va detenir il·legalment l’activista Melibea Obono a Malabo, la capital, i l’endemà va ser alliberada. Aquesta és una de les nombroses mostres represives del poder del país contra les persones dissidents que denuncien la vulneració de drets humans a l’antiga colònia espanyola. 

Obono és escriptora, investigadora i docent especialitzada en temes de gènere i dones a l’Àfrica. A banda de la seva trajectòria acadèmica, Obono ha publicat diversos llibres i relats inclosos en antologies literàries que aborden la situació de les qüestions de gènere a Guinea Equatorial. El seu activisme, focalitzat en els drets de les dones i de la comunitat LGTBIQ+, la va portar a participar a l’edició de primavera 2023 del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. 

 

Notícies
General 26 setembre 2023

“En aquests moments és el risc més alt que comenci una guerra nuclear a gran escala”

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació total de les armes nuclears (26 de setembre), parlem amb Carlos Umaña, metge de professió que forma part de la directiva de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que va rebre el Nobel de la Pau al 2017. Amb l’inici de la guerra a Ucraïna, el debat sobre la prohibició de les armes nuclears torna a estar a l’agenda pública, en un context on el perill de guerra nuclear és més a prop que mai.  

Per què el comitè del Premis Nobel van decidir donar-vos el Nobel de la Pau, a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN)?

Les raons es poden resumir principalment en dues: per conscienciar el món de les conseqüències humanitàries de les armes nuclears i per aconseguir el suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Estem en un procés d’universalització del TPAN. Aquest tractat va ser negociat en el 2017 i va ser aprovat per 122 països. Volem seguir generant consciència sobre el risc que impliquen les armes nuclears, que la gent tingui consciència que cal eliminar les armes nuclears i del seu propi poder, el poder de la gent, per aconseguir-ho. Aquesta qüestió no és només dels governs, és de tothom, necessitem una gran mobilització social. S’ha de dir que a Espanya, Pedro Sánchez es va comprometre a signar el tractat en el 2018, quan estava negociant els pressupostos amb Podemos, però mai es va donar. Així que necessitem fer molta més pressió política. 

Amb la guerra a Ucraïna, el debat sobre les armes nuclears ha tornat a posar-se sobre la taula, de fet el risc és molt elevant. Com valores aquesta situació?

El professionals que treballem en temes de desarmament i portem molts anys avaluant els riscos nuclears des de l’evidència científica, estem veritablement molt preocupats. En aquests moments és el risc més alt de la història que comenci una guerra nuclear a gran escala. Es parla de que Putin pugui fer servir una arma nuclear tàctica. Les armes tàctiques es diferencien de les estratègiques principalment per la distància en la que poden ser detonades, les estratègiques es poden detonar a qualsevol punt del planeta mentre que les tàctiques són més focals. Una arma tàctica pot anar de les dues a les 100 quilotones (una quilotona és igual a mil tones de dinamita). Per posar un exemple, la bomba d’Hiroshima era de 15 quilotones. Una bomba tàctica pot matar instantàniament a centenars de milers de persones i ferir a moltes més, no només per l’onda expansiva, sinó també per la radiació, que implicaria una mort segura i molt dolorosa. A banda de la pròpia contaminació de tota la regió. Quan parlem de una guerra nuclear a gran escala, parlem de bombes a moltes ciutats, el que implicaria milions de persones mortes i una contaminació a nivell global que podria acabar amb moltes especies, probablement també amb la nostra. 

A Catalunya, hi ha una forta mobilització històrica en contra de les armes nuclears. Coneixes aquests moviments?

Sí i m’emociona molt! Durant el 2018 es va llençar una campanya en un fòrum a Madrid que es deia “Les ciutats donem suport al TPAN”, i ha sigut Catalunya el territori que més ha donat suport a aquesta iniciativa amb molta diferència.  Molts municipis catalans han signat aquesta campanya però no només això, sinó que també estan fent activisme i generant la consciència que necessitem per fer pressió política i aconseguir aquest canvi. 

Per què és tan important que es signi el TPAN?

Cal tenir en compte que el TPAN és un tractat multilateral, que és molt diferent d’un tractat bilateral, entre dues parts, que és molt més vulnerable si una de les parts canvia d’opinió. Els tractats multilaterals generen un canvi normatiu que s’enforteix amb cada part que s’incorpora. Aquest canvi normatiu genera un comportament internacional que poden seguir fins i tot els països que no l’han signat. Per exemple, avui en dia és inimaginable que cap país presumeixi de tenir armes biològiques, perquè hi ha una normativa internacional i un fort clima de condemna moral que fa que dir això sigui un tabú. Estats Units, per exemple, mai va signar els tractats per la no utilització de bombes de dispersió, però va deixar de produir-les perquè es va quedar sense compradors, sense inversors i també s’havia creat un clima mundial de condemna moral. El TPAN obliga als països a prendre una decisió, un país que no signi el tractat està dient que les armes nuclears són acceptables.

Com veus el futur del desarmament nuclear?

La guerra a Ucraïna implica un retrocés a nivell evolutiu, però també estan passant altres coses que em generen esperança. Venir a Catalunya i veure tant de suport, veure la gent del carrer involucrar-se en la causa, em genera m’il·lusiona. També em va generar esperança la negociació del TPAN. Les intervencions dels delegats de la ONU van ser eficients i curtes, amb un objectiu compartit molt concret. Això va provocar que la societat civil tingués molt més temps per intervenir. Vam estar un dia sencer on els experts de la societat civil estàvem a la tarima i els delegats asseguts escoltant, com si fossin estudiants universitaris. Jo estic molt preocupat per aquesta crisi, però si sortim il·lesos hem d’aprendre. Aquesta crisi ens ha de portar al desarmament nuclear, perquè o és la fi de les armes nuclears o és el nostre.
 

Notícies
General 18 setembre 2023

Webinar: Protegir la població civil dels atacs amb armes explosives

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau (21 de setembre), la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau (Mayors for Peace) i l’organització INEW han organitzat el seminari web “Protegir la població civil dels atacs amb armes explosives”. Un espai virtual on es podrà parlar i reflexionar sobre el paper dels governs locals a l’hora de protegir a la seva ciutadania sobre els danys i la destrucció que causen les armes explosives. 

Programa:

12:00 – Missatge de l’alcalde d’Hiroshima i president de Mayors for Peace, Kazumi Matsui.

12:10 – Els perills dels usos de les armes explosives en zones poblades. Christina Wille. Directora de Insecurity Insight 

12:25 – Experiència en primera persona dels danys i efectes secundaris de les armes explosives. Alma Taslidzan. Disarmament and Protection of Civiians Advocay Manager . Handicap Int. 

12:35 – L’impacte de les armes explosives a les ciutats i la ciutadania. Grégory Doucet. Alcalde de Lió 

12:45 INEW i la declaració política: la resposta i què poden fer els alcaldes i alcaldesses? Laura Boillot, coordinadora de INEW 

13:00 – Torn obert de paraula 

13:10 Observacions finals. Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers i Presidenta del Capítol Europeu Mayors for Peace 

 

  • El webinar es podrà seguir a través de la plataforma Zoom en castellà, anglès i francès, mitjançant traducció simultània.
  • Inscripcions: A través del següent enllaç
     
Notícies
General 13 setembre 2023

El Fons Català mostra el condol a les víctimes de les inundacions a Líbia

El cicló Daniel ha devastat part del nord-est de Líbia, deixant, de moment, més de 5.000 morts i 10.000 persones desaparegudes. Les pluges torrencials han arrasat zones residencials senceres, han bloquejat carreteres i han rebentat dues preses properes a la ciutat de Derna, les quals han alliberat 33 milions de metres cúbics d’aigua, destruint tot el que es trobava al seu pas. 

Davant d’aquesta situació tan alarmant, el Fons Català vol traslladar el seu condol i preocupació per les conseqüències del cicló en un país inestable políticament, fet que dificultarà molt l’assistència humanitària. 

Aquest episodi és un exemple més del greu impacte que té l’emergència climàtica en les poblacions del món, especialment les més vulnerables, i que seguirà tenint cada vegada més. Per aquest motiu és important promoure una cooperació centrada en la resiliència i adaptació climàtica.