General 24 octubre 2023

Jordi Cuadras, cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, escollit nou president del Fons Català

El cap de l’oposició de l’ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras, ha estat escollit aquest dilluns, president del Fons Català per la propera legislatura (2023-2027) en la 47a. Assemblea General Ordinària que s’ha fet a Barcelona. El nou president encapçalava una única candidatura que integrava totes les sensibilitats polítiques i que ha estat aprovada per unanimitat.

En la seva intervenció davant del plenari, el nou president ha incidit sobre les creixents desigualtats i incerteses al món, “incerteses provocades pels efectes del canvi climàtic, dels desastres naturals, de les guerres i de les pandèmies. Unes incerteses a les quals el Fons Català s’ha adaptat per canalitzar les pulsions solidàries de la ciutadania de Catalunya a través dels seus municipis.” Cuadras ha destacat la voluntat de “reforçar la tasca de fidelització dels socis que s’han quedat enrere, i de captació de nous socis”, així com la de continuar donant una resposta ràpida a les emergències humanitàries i parant atenció a les demandes dels governs locals, “que en aquest darrer mandat han fet un gran esforç” de solidaritat.

Jordi Cuadras (Igualada, 1987) és periodista llicenciat per la Facultat de Ciència de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té experiència en mitjans de comunicació tant locals com nacionals, i en l’àmbit associatiu d’Igualada.

Nous noms a la Junta Executiva

La nova candidatura integra representants de diverses sensibilitats polítiques, administracions grans i dels petits municipis i té representació d’arreu del territori. A més de la presidència de Jordi Cuadras (PSC), la vicepresidència recaurà en Isidre Pineda, president sortint del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui (ERC), la secretaria serà Maria Llauradó, tinenta d’alcaldia de Begues (JxCat) i el tresorer, Sergi Hernández, tinent d’alcaldia de Santa Perpètua de Mogoda (EC). La resta de càrrecs, 23 vocals, estaran formats per: Isabel Otero, regidora de l’ajuntament de Barberà del Vallès (PSC); Pau Solanilla, comissionat de l’ajuntament de Barcelona (PSC); Maite Selva, alcaldessa de l’ajuntament de Begur (JxCat); Vanessa Martí, regidora de l’ajuntament de les Borges Blanques (BxR); Sònia Gràcia, alcaldessa de l’ajuntament de Fornells de la Selva (JxCat); Carlos Martín, regidor de l’ajuntament de La Garriga (PSC); Aminata Sabaly, regidora l’ajuntament de Girona (CUP); Álvaro Ferrer, tinent d’alcaldia de l’ajuntament de Granollers (PSC); Rocío Ramírez, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de l’Hospitalet (PSC); Marta Moya, regidora de l’ajuntament de Mataró (PSC); Jessica Revestido, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de Molins de Rei (PSC); Immaculada Muñoz, regidora de l’ajuntament d’Olot (JxCat); Raquel Vilardebó, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de la Roca del Vallès (JxCat); Gemma Aristoy, regidora de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès (ERC); Roc Masiques, regidor de l’ajuntament de Sant Gregori (JxCat); Bàrbara Ferrer, tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (PSC); Rosa Boladeras, regidora de l’ajuntament de Terrassa (PSC); Montserrat Arroyo, regidora de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès (PSC); Elisenda Alamany, vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ERC); Núria Parlon, de la Diputació de Barcelona (PSC); Maria Teresa Tixis, de la Diputació de Girona (ERC); Sandra Marco, de la Diputació de Lleida (ERC); Carme Ferrer, de la Diputació de Tarragona (ERC).

El Fons Català és una organització de cooperació municipalista de consens, amb més de 300 socis, i la seva Junta Executiva està formada per representants de les forces polítiques que governen els diferents municipis catalans. El grau de representació de cada partit polític a la Junta Executiva varia segons els resultats de les darreres eleccions municipals. En aquesta legislatura, el PSC és el partit amb més representació, seguit d’ERC, JxCat, grups independents, CUP i EC.

General 5 octubre 2023

Cooperació per combatre el canvi climàtic: Catalunya, Senegal i Itàlia s’uneixen per pal·liar els efectes de la salinització dels deltes

Catalunya i Itàlia acolliran la visita de dos professors i investigadors de la Universitat de Ziguinchor (Casamance, Senegal), dr. Sow i dr. Ndour, per compartir coneixements, reptes i fites científiques per l’adaptació a la salinització dels deltes i terres agrícoles dels seus territoris. Aquesta visita s’emmarca en un projecte de cooperació internacional i interuniversitària d’adaptació al canvi climàtic en el qual hi participen la Federació d’Assocacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Università Politecnica Delle Marche (UNIVPM) i la Universitat de Ziguinchor (UASZ).

Els professors senegalesos estaran a Catalunya del 9 al 14 d’octubre, abans de marxar a Itàlia del 15 al 20, i començaran l’agenda el 9 d’octubre a les 18h amb un acte institucional a l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EABB) al campus del Baix Llobregat de la UPC. L’acte comptarà amb la participació de representants dels ajuntaments de  Castelldefels, Gavà i Viladecans, municipis participants al projecte, així com també del Fons Català i la UPC. L’acte girarà entorn les especificitats i els reptes que tenen els municipis ubicats en les zones dels deltes, la històrica cooperació dels ajuntaments catalans amb el Senegal, la importància de la cooperació multiactor per la generació de coneixement i la coherència de la cooperació promoguda per les institucions en el marc d’aquest projecte. 

Al llarg dels dies posteriors, dr. Sow i dr. Ndour es trobaran amb altres professors universitaris, ajuntaments i centres de recerca per compartir línies d’investigació i estudiar la situació de la salinització dels deltes catalans (Delta de l’Ebre, Delta del Llobregat i Delta del Ter). A Itàlia mantindran contactes amb actors acadèmics i autoritats locals de les regions de Marche i Veneto, i visitaran el Delta del riu Po. 

Amb aquest intercanvi s’espera posar la primera pedra d’un projecte pioner que busca consolidar un grup de treball internacional i interuniversitari que permeti capacitar els i les estudiants de la UASZ perquè puguin recollir i analitzar dades sobre els impactes de la salinització al Delta del riu  Casamance des d’un Enfocament de Gènere i basat en Drets Humans.

Origen del projecte

La regió de la Casamance, al sud del Senegal, està patint les conseqüències de la salinització del Delta del riu Casamance i de les terres agrícoles de la zona, que es tradueix en problemes socials i econòmics per la població. Davant d’aquesta realitat, la Federació d’Associacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), ha començat a treballar amb el Fons Català, la UPC, la UNIVPM i la UASZ per impulsar un projecte de cooperació internacional dedicat a entendre i limitar els impactes ambientals i socials de la salinització al Delta del riu Casamance. 

A Catalunya, per exemple, ja fa anys que els agricultors del Delta de l’Ebre veuen els seus cultius afectats per l’entrada de l’aigua de mar, agreujat per l’escalfament global i els períodes de sequera, i diverses administracions i institucions de recerca treballen per trobar solucions. Amb aquest projecte d’intercanvi de coneixements es pretén aportar en l’enfortiment de capacitats i diagnosi a la Casamance per a que puguin rehabilitar les terres agrícoles afectades per la salinització, però també potenciar l’intercanvi per tal d’adquirir noves tècniques per fer front a l’impacte de la salinització a Catalunya i Itàlia. El projecte rep el suport dels ajuntaments de Castelldefels, Gavà i Viladecans a través dels Fons Català.  
 
 

General 3 octubre 2023

Regidora destacada: María José Muñoz, de l'Ajuntament de Mollet del Vallès

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Fa  anys que treballo al Centre d’Atenció Primària de Can Pantiquet de Mollet del Vallès en contacte directe i diari amb moltíssimes persones usuàries i professionals de la sanitat pública. Aquest fet m’ha fet posar en valor la importància cabdal de defensar i millorar les condicions de vida de les persones i, molt especialment, aquelles persones amb menys recursos i oportunitats que necessiten la solidaritat de tots i de totes. A més, la meva vocació pel servei públic en el sector de la salut, ha estat sempre acompanyada d’un activisme social, especialment en el grup local de Mollet contra el Càncer, per ajudar i fer prevenció des d’un col·lectiu de persones molt actives i conscienciades. Aquest compromís amb la millora de la salut i de la solidaritat activa amb la ciutadania  em va portar a formar part de llistes municipals i, des de 2015, afrontar responsabilitats en els àmbits de la igualtat de gènere, la salut i la solidaritat dins del Govern Local.

 

• Quina implicació té Mollet en l’àmbit de la cooperació?

La nostra ciutat ha viscut diverses etapes amb les seves intensitats en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament, sempre de la mà del teixit associatiu i de les comunitats de nous i noves molletanes. A finals del segle XX i inicis del segle XXI, els agermanaments –treballant mancomunadament amb els municipis del Baix Vallès-, amb els Balcans i la cooperació amb les comunitats de gent molletana d’origen magribí i sahelià va ser molt intensa i va ser la punta de llança de molts projectes internacionals i activitats de sensibilització a la ciutat. En  bona part per la diversitat i dinamisme del teixit associatiu i el compromís econòmic municipal. Actualment, després d’uns anys de menor activitat i pèrdua d’efectius en el  tercer sector local,  estem de nou reforçant el treball amb les entitats i col·lectius solidaris que s’han anat conformant a la ciutat, que hi treballen i que col·laboren amb altres àmbits, com l’educatiu. A més, des de l’Ajuntament mantenim un compromís ferm amb els grans projectes i espais col·lectius territorials de la solidaritat, com el FCCD, que ens permeten accedir a eines i  a projectes d’emergència, de desenvolupament i de sensibilització.

 

• Com s’ha implicat Mollet per donar suport al Marroc després del terratrèmol?

Els molletans i les molletanes d’origen marroquí estan molt afectats pels efectes destructius del recent terratrèmol al centre del Marroc. Són més de 1.500 persones, el 3,5% de la nostra població, que pateixen pels seus familiars i amistats als pobles i ciutats destruïdes pel sisme, i que ja s’han començat a organitzar per enviar aportacions econòmiques i recollir materials per pal·liar les condicions de vida de les persones que han perdut els seus habitatges i que hauran d’afrontar un hivern amb unes condicions de desprotecció. Des del Govern Local de Mollet, primer vam aprovar una aportació d’urgència de 10.000 euros a la campanya d’emergència del FCCD, i ens vam posar en contacte amb les associacions i col·lectius molletans d’origen marroquí per començar a treballar, conjuntament, en projectes de reconstrucció dels serveis públics als seus municipis d’origen. També, facilitem la informació i canalitzem les col·laboracions solidàries de la ciutadania, que  estan fent  amb aportacions als diferents comptes i projectes d’emergència oberts per les entitats solidàries pels damnificats al Marroc.

General 29 setembre 2023

"Si t'enfrontes al poder a Guinea Equatorial, el poder et colpeja"

El 19 d’agost el govern de Guinea Equatorial va detenir il·legalment l’activista Melibea Obono a Malabo, la capital, i l’endemà va ser alliberada. Aquesta és una de les nombroses mostres represives del poder del país contra les persones dissidents que denuncien la vulneració de drets humans a l’antiga colònia espanyola. 

Obono és escriptora, investigadora i docent especialitzada en temes de gènere i dones a l’Àfrica. A banda de la seva trajectòria acadèmica, Obono ha publicat diversos llibres i relats inclosos en antologies literàries que aborden la situació de les qüestions de gènere a Guinea Equatorial. El seu activisme, focalitzat en els drets de les dones i de la comunitat LGTBIQ+, la va portar a participar a l’edició de primavera 2023 del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. 

 

General 26 setembre 2023

“En aquests moments és el risc més alt que comenci una guerra nuclear a gran escala”

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació total de les armes nuclears (26 de setembre), parlem amb Carlos Umaña, metge de professió que forma part de la directiva de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que va rebre el Nobel de la Pau al 2017. Amb l’inici de la guerra a Ucraïna, el debat sobre la prohibició de les armes nuclears torna a estar a l’agenda pública, en un context on el perill de guerra nuclear és més a prop que mai.  

Per què el comitè del Premis Nobel van decidir donar-vos el Nobel de la Pau, a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN)?

Les raons es poden resumir principalment en dues: per conscienciar el món de les conseqüències humanitàries de les armes nuclears i per aconseguir el suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Estem en un procés d’universalització del TPAN. Aquest tractat va ser negociat en el 2017 i va ser aprovat per 122 països. Volem seguir generant consciència sobre el risc que impliquen les armes nuclears, que la gent tingui consciència que cal eliminar les armes nuclears i del seu propi poder, el poder de la gent, per aconseguir-ho. Aquesta qüestió no és només dels governs, és de tothom, necessitem una gran mobilització social. S’ha de dir que a Espanya, Pedro Sánchez es va comprometre a signar el tractat en el 2018, quan estava negociant els pressupostos amb Podemos, però mai es va donar. Així que necessitem fer molta més pressió política. 

Amb la guerra a Ucraïna, el debat sobre les armes nuclears ha tornat a posar-se sobre la taula, de fet el risc és molt elevant. Com valores aquesta situació?

El professionals que treballem en temes de desarmament i portem molts anys avaluant els riscos nuclears des de l’evidència científica, estem veritablement molt preocupats. En aquests moments és el risc més alt de la història que comenci una guerra nuclear a gran escala. Es parla de que Putin pugui fer servir una arma nuclear tàctica. Les armes tàctiques es diferencien de les estratègiques principalment per la distància en la que poden ser detonades, les estratègiques es poden detonar a qualsevol punt del planeta mentre que les tàctiques són més focals. Una arma tàctica pot anar de les dues a les 100 quilotones (una quilotona és igual a mil tones de dinamita). Per posar un exemple, la bomba d’Hiroshima era de 15 quilotones. Una bomba tàctica pot matar instantàniament a centenars de milers de persones i ferir a moltes més, no només per l’onda expansiva, sinó també per la radiació, que implicaria una mort segura i molt dolorosa. A banda de la pròpia contaminació de tota la regió. Quan parlem de una guerra nuclear a gran escala, parlem de bombes a moltes ciutats, el que implicaria milions de persones mortes i una contaminació a nivell global que podria acabar amb moltes especies, probablement també amb la nostra. 

A Catalunya, hi ha una forta mobilització històrica en contra de les armes nuclears. Coneixes aquests moviments?

Sí i m’emociona molt! Durant el 2018 es va llençar una campanya en un fòrum a Madrid que es deia “Les ciutats donem suport al TPAN”, i ha sigut Catalunya el territori que més ha donat suport a aquesta iniciativa amb molta diferència.  Molts municipis catalans han signat aquesta campanya però no només això, sinó que també estan fent activisme i generant la consciència que necessitem per fer pressió política i aconseguir aquest canvi. 

Per què és tan important que es signi el TPAN?

Cal tenir en compte que el TPAN és un tractat multilateral, que és molt diferent d’un tractat bilateral, entre dues parts, que és molt més vulnerable si una de les parts canvia d’opinió. Els tractats multilaterals generen un canvi normatiu que s’enforteix amb cada part que s’incorpora. Aquest canvi normatiu genera un comportament internacional que poden seguir fins i tot els països que no l’han signat. Per exemple, avui en dia és inimaginable que cap país presumeixi de tenir armes biològiques, perquè hi ha una normativa internacional i un fort clima de condemna moral que fa que dir això sigui un tabú. Estats Units, per exemple, mai va signar els tractats per la no utilització de bombes de dispersió, però va deixar de produir-les perquè es va quedar sense compradors, sense inversors i també s’havia creat un clima mundial de condemna moral. El TPAN obliga als països a prendre una decisió, un país que no signi el tractat està dient que les armes nuclears són acceptables.

Com veus el futur del desarmament nuclear?

La guerra a Ucraïna implica un retrocés a nivell evolutiu, però també estan passant altres coses que em generen esperança. Venir a Catalunya i veure tant de suport, veure la gent del carrer involucrar-se en la causa, em genera m’il·lusiona. També em va generar esperança la negociació del TPAN. Les intervencions dels delegats de la ONU van ser eficients i curtes, amb un objectiu compartit molt concret. Això va provocar que la societat civil tingués molt més temps per intervenir. Vam estar un dia sencer on els experts de la societat civil estàvem a la tarima i els delegats asseguts escoltant, com si fossin estudiants universitaris. Jo estic molt preocupat per aquesta crisi, però si sortim il·lesos hem d’aprendre. Aquesta crisi ens ha de portar al desarmament nuclear, perquè o és la fi de les armes nuclears o és el nostre.
 

General 18 setembre 2023

Webinar: Protegir la població civil dels atacs amb armes explosives

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau (21 de setembre), la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau (Mayors for Peace) i l’organització INEW han organitzat el seminari web “Protegir la població civil dels atacs amb armes explosives”. Un espai virtual on es podrà parlar i reflexionar sobre el paper dels governs locals a l’hora de protegir a la seva ciutadania sobre els danys i la destrucció que causen les armes explosives. 

Programa:

12:00 – Missatge de l’alcalde d’Hiroshima i president de Mayors for Peace, Kazumi Matsui.

12:10 – Els perills dels usos de les armes explosives en zones poblades. Christina Wille. Directora de Insecurity Insight 

12:25 – Experiència en primera persona dels danys i efectes secundaris de les armes explosives. Alma Taslidzan. Disarmament and Protection of Civiians Advocay Manager . Handicap Int. 

12:35 – L’impacte de les armes explosives a les ciutats i la ciutadania. Grégory Doucet. Alcalde de Lió 

12:45 INEW i la declaració política: la resposta i què poden fer els alcaldes i alcaldesses? Laura Boillot, coordinadora de INEW 

13:00 – Torn obert de paraula 

13:10 Observacions finals. Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers i Presidenta del Capítol Europeu Mayors for Peace 

 

• El webinar es podrà seguir a través de la plataforma Zoom en castellà, anglès i francès, mitjançant traducció simultània.
• Inscripcions: A través del següent enllaç
   

General 13 setembre 2023

El Fons Català mostra el condol a les víctimes de les inundacions a Líbia

El cicló Daniel ha devastat part del nord-est de Líbia, deixant, de moment, més de 5.000 morts i 10.000 persones desaparegudes. Les pluges torrencials han arrasat zones residencials senceres, han bloquejat carreteres i han rebentat dues preses properes a la ciutat de Derna, les quals han alliberat 33 milions de metres cúbics d’aigua, destruint tot el que es trobava al seu pas. 

Davant d’aquesta situació tan alarmant, el Fons Català vol traslladar el seu condol i preocupació per les conseqüències del cicló en un país inestable políticament, fet que dificultarà molt l’assistència humanitària. 

Aquest episodi és un exemple més del greu impacte que té l’emergència climàtica en les poblacions del món, especialment les més vulnerables, i que seguirà tenint cada vegada més. Per aquest motiu és important promoure una cooperació centrada en la resiliència i adaptació climàtica. 
 

General 12 setembre 2023

Com donar suport a la població víctima del terratrèmol al Marroc

En un context d’emergència com el que està vivint actualment el poble marroquí, des del Fons Català recomanem participar econòmicament fent donacions a ONG sobre terreny o vehiculant les aportacions a través de la nova campanya d’emergència del Fons Català a través de les següents vies: 

 

BIZUM – 06974

Fent una transferència: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Per tal que es destini al terratrèmol, cal incloure el concepte: Terratrèmol Marroc

 

Fem una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d’emergència que se centrarà en el procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada, a través del projecte 3874. CRIDA D’EMERGÈNCIA PER A LA POBLACIÓ VÍCTIMA DEL TERRATRÈMOL AL MARROC. A la part inferior de la pàgina es pot trobar el full de compromís per les administracions catalanes, entitats, empreses o particulars. 

 

Per què és més recomanable fer aportacions econòmiques que enviar material?

 

Com en altres ocasions, desaconsellem la recollida i enviament de materials per diversos motius: 

• Massa temps: l’ajut triga massa en arribar i es perd oportunitat de ser útils.
• Cost econòmic i ambiental molt elevats.
• El transport de materials cap a la regió està sent molt difícil. 
• Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns.
• Comprar el què calgui a prop implica: contacte proper amb la població afectada i necessitats locals millor identificades i validades.
• És molt més efectiu fer donatius econòmics a organitzacions especialitzades.

General 9 setembre 2023

Nova campanya d'emergència en suport a la població víctima del terratrèmol al Marroc

El 8 de setembre un terratrèmol de magnitud 6,8 ha sacsejat el Marroc, causant la mort de més de 2.000 de persones, un balanç de víctimes que probablement augmentarà els pròxims dies. L’epicentre del terratrèmol ha tingut lloc a zones remotes del Gran Atlas, on es creu que rauen moltes de les víctimes, però també ha afectat la ciutat històrica de Marràqueix, que s’ha vist greument danyada.

Des del Fons Català expressem la nostra consternació per la catàstrofe humanitària provocada pel terratrèmol. Volem mostrar les nostres condolences a les famílies de les víctimes i tot el suport de part del municipalisme solidari. 

El Fons Català té una llarga trajectòria de suport al Marroc, i per aquest motiu obrim una campanya d’emergència en suport a la població afectada pel terratrèmol. En aquest moment, estem ja en procés d’identificació de les respostes d’emergència i les entitats aliades durant la fase de reconstrucció post-emergència, tenint en compte la població d’origen marroquí que viu a casa nostra. El Fons Català impulsarà el treball de recuperació amb enfocament municipalista i territorial.

Així, fem una crida als ajuntaments, les institucions supramunicipals i la ciutadania a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada, a través de la CRIDA D’EMERGÈNCIA PER A LA POBLACIÓ VÍCTIMA DEL TERRATRÈMOL AL MARROC.

Es poden fer arribar aportacions a través de: 

–    BIZUM 06974 (Concepte: Terratrèmol Marroc)

–    Transferència bancària amb el concepte “Terratrèmol Marroc” als següents comptes:

•  ES91 0182 6035 4102 0160 8531
•  ES79 2100 3200 9625 0002 9627

 

Les carreteres i vies de comunicació estan bloquejades i impedeixen que les ambulàncies arribin fins als ferits, i mentre els veïns i les autoritats s’afanyen per retirar la runa, les tasques de rescat i socors resulten difícils a causa del terreny muntanyós, el risc d’esllavissaments de terra i les grans distàncies.

 

General 4 agost 2023

Sumem per millorar les condicions de treball de les dones de Camerun: Agermanament sense fronteres i Ajuntament de Manlleu

Els socis del Fons Català de Cooperació col·laboren en els projectes impulsats per ONG, entitats, cooperatives… per aconseguir un món més just. Aquest estiu us presentem projectes on organitzacions i ajuntaments empeny conjuntament per transformar el dia a dia de persones.

PROJECTE: MILLORA DE LES CONDICIONS DE TREBALL DE LA DONA CAMERUNESA

Les Cinc «W» del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

Es treballa per ajudar les dones de zones rurals de Camerun a mecanitzar el conreu de mandioca. La idea és donar eines mínimes per fer un producte més elaborat, amb més sortida i que acabi generant més recursos per a elles. La mandioca és un tubercle que surt a la terra. La transformació que n’han fet fins ara les cooperatives de dones rurals era molt manual, fet que comporta un desgast físic molt gran i que se’n desaprofiti part de la collita.

Es vol que cada cooperativa que participa en el projecte tingui un molí amb el qual triturar i transformar el producte per després poder generar productes alimentaris, ja que la mandioca és la base de l’alimentació de Camerun. Això, per exemple, permet fer pastes per cos-cus, elaboració de postres…

La segona fase consisteix a fer una planta/unitat de transformació de la mandioca. Es vol que hi hagi un punt amb una maquinària més sofisticada, ràpida… que els permeti fer un pas més en aquesta transformació de la producció. El projecte va en paral·lel amb accions de formació en diferents àmbits (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

Transformació: Com canvia el dia a dia de les dones que participen en el projecte?

Hi ha un canvi notable amb aquesta aposta per la mecanització. Es minimitza molt el desgast físic que comporta aquest treball femení totalment manual i s’augmenta la productivitat i la sostenibilitat en un país que consumeix més mandioca de la que produeix. És una aposta per la millora dels conreus tradicionals, dels de tota la vida, mitjançant projectes cooperatius fets en petits pobles rurals molt disseminats.

És un canvi per les 50 cooperatives que hi participen amb unes 10 dones de mitjana. Estaríem parlant de 450-500 dones. L’objectiu és trobar una sortida de subsistència que les permeti assentar-se i guanyar-se la vida al territori (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

I quina entitat impulsa aquest projecte?

Agermanament sense Fronteres neix a principis dels 60s a Barcelona com un moviment que busca la cooperació a través del diàleg amb els països del Sud, especialment a Camerun, on avui se centra la nostra acció. L’any 1996 ens vam constituir com a ONG i fins al dia d’avui treballem amb una visió de justícia global i basada en l’intercanvi de valors. Ara mateix hem acabat l’elaboració del nostre nou Pla Estratègic per anar adaptant l’actuació que fem a la realitat del món del segle XXI (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

I com és aquesta suma d’Agermanament sense fronteres i l’Ajuntament de Manlleu per aquest projecte?

L’Ajuntament destina prop de 15.000 euros anuals a cooperació al desenvolupament. Aquesta suma per a la mecanització del cultiu de la mandioca que fan dones al Camerun ens el va presentar Mn. Ramon Bufí, un dels responsables d’Agermanament sense fronteres a Osona. Pel seguiment que en fem el projecte està obtenint bons resultats i ens va semblar d’interès pels focus que atacava: alimentació i empoderament. Les ajudes es vehiculen a través del Consell Municipal de Cooperació, però som conscients que un projecte d’aquest tipus requereix més d’un any i la intenció seria poder donar continuïtat a la col·laboració (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).

Per què és important que un ajuntament faci aportacions en projectes com aquest?

Hem de deixar-ho de veure com una aportació/col·laboració que fan els ajuntaments i veure-ho gairebé com una obligació. Estem en un món global i no podem aïllar-nos només en les nostres problemàtiques locals. Actuant en països del sud s’evita que hi hagi persones hagin d’emigrar per assegurar la subsistència. Fins i tot per un interès egoista, és rellevant que es facin polítiques de cooperació (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).

General 3 agost 2023

Sumem per les dones emprenedores de Guatemala: Fundació Utopia i Ajuntament de Castellbisbal

Els ens locals (ajuntaments, consell comarcals, diputacions…) tenen un paper important en les polítiques de cooperació al desenvolupament. Aquest estiu us presentem projectes on organitzacions i ajuntaments empenyen conjuntament per transformar el dia a dia de persones.

PROJECTE: DONES EMPODERADES – ESCOLA DE LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ (EFCI)

Les Cinc W del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

És una iniciativa per apoderar dones indígenes de zones rurals de Guatemala en situació de pobresa o pobresa extrema. Les participants fan servir eines de transformació social i coneixements per potenciar el seu talent personal i el coneixement autòcton fruit de segles de saviesa; i es treballa perquè elles i les seves famílies puguin augmentar el seu grau d’autonomia financera.

Aquesta feina es desenvolupa a través d’una formació de 120 hores i d’una trentena de tallers i d’activitats en molts àmbits, com són la creació del seu propi projecte personal i professional, nocions bàsiques en màrqueting, gestió comunitària i projecció d’activitats empresarials, entre altres.

En acabar la formació les dones poden iniciar projectes comunitaris, cooperatius i empresarials que són sostenibles al seu país i a la zona on viuen. A més són capaces de defensar els seus drets com a dones en zones on aquests poden ser especialment vulnerables. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia)

Transformació: com canvia el dia a dia de les dones?

Gràcies a aquest projecte aquestes dones han engegat un gran nombre d’iniciatives emprenedores en molts àmbits com són el tèxtil, de teixit autòcton i indígena; de cuina innovadora, elaborada a partir de matèria primera de la zona i que elles mateixes recol·lecten; o iniciatives del món de la pastisseria i l’elaboració de dolços.

Aquestes activitats els hi genera un alt grau d’autonomia personal i financera. El 99% de les dones acaben la formació. Hi ha diferents indicadors per avaluar els resultats i tenim clar que és un projecte amb èxit i transformador que genera un important moviment d’economia social a nivell comunitari. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia).

I quina entitat impulsa aquest projecte?

Ho impulsem des de Plataforma Educativa que és un grup d’entitats socials català. La Fundació Utopia, una ONG que es dedica exclusivament a la cooperació al desenvolupament, forma part d’aquest grup. Va néixer l’any 2007 i actualment desenvolupa projectes, a més de a Guatemala, a Catalunya, Marroc i el Senegal. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia).

Quins són els motius perquè Castellbisbal es va sumar a aquest projecte de la Fundació Utopia?

Hem establert algunes línies estratègiques per fer projectes de cooperació: empoderament de la dona, suport a la infància i els projectes de medi ambient per actuar davant de la crisi climàtica. Aquest projecte encaixa amb aquests punts, sobretot amb el primer. Personalment, tot i ser nova com a regidora de cooperació, en l’anterior mandat formava part del Consell Municipal Solidari, i seguia l’activitat d’aquest ens on participen representants polítics i ciutadania. (Irene Aguilar, regidora de Cooperació i Desenvolupament de Castellbisbal).

Quina aposta fa l’Ajuntament en les polítiques de Cooperació?

El nou equip de govern vol potenciar l’àrea de cooperació. Tenim clar que en els 4 anys vinents han d’augmentar les polítiques de cooperació, potenciant-les i entenent-les com a transversals. Ara estem treballant per establir sinergies entre diferents projectes i entitats. Hem de donar a conèixer allò que fem, fer-los més participatius i que això pugui inspirar/impulsar-ne de nous. (Irene Aguilar, regidora de Cooperació i Desenvolupament de Castellbisbal).

General 31 juliol 2023

Sumem per als infants amb discapacitat de Bolívia: Fundació IPI i Ajuntament de Cardedeu

Els ens locals (ajuntaments, consell comarcals diputacions…) tenen un paper important en les polítiques de cooperació al desenvolupament. Els socis del Fons Català col·laboren en els projectes impulsats per la societat civil organitzada per aconseguir un món més just.

PROJECTE: CAPACITACIÓ EN EINES TERAPÈUTIQUES D’ATENCIÓ D’INFANTS AMB DISCAPACITATS I LES SEVES FAMÍLIES A BOLÍVIA

Les Cinc W del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

A la zona de Cochabamba (Bolívia) vam identificar que per raons culturals es desconeix molt la discapacitat, especialment en la detecció precoç en la infància. Ens hem trobat famílies que fins als 7 o 8 anys no saben que el seu fill té síndrome de Down perquè no hi ha un seguiment mèdic de l’infant. Identifiquen alguna característica determinada, però no saben ben bé el què li passa.

A través d’un doctor d’allà i d’un grup de famílies ens van proposar muntar un centre de rehabilitació integral on ajudar a tractar la discapacitat en els infants (sensorial, motriu…). Tot i el fre de la pandèmia, hi ha una falta de formació i cal donar eines en aquest camp tant als professionals (metges, infermers, treballadors socials, fisioterapeutes…) com a les famílies a l’hora de fer autocura, atencions bàsiques… Amb aquest projecte donem aquestes eines. (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

Transformació: Com canvia el dia a dia dels professionals i les famílies?

L’objectiu és ensenyar tècniques de baix cost per facilitar la vida de les famílies. Assistim el centre i, amb aquestes eines, intentem que la qualitat de vida de l’infant no retrocedeixi. Entre d’altres, es fan materials “casolans” adaptats per facilitar la vida de les famílies. Per exemple, es fan unes culleres adaptades perquè la mainada puguin guanyar autonomia i poder menjar sols, unes cadires de rodes amb materials senzills o uns motlles amb guix per l’esquena per poder mantenir els infants amb l’esquena més recta (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

I això qui ho impulsa?

La Fundació IPI Cooperació vam néixer fa més de 20 anys. Som a Catalunya però desenvolupem projectes a diferents països, tant a Àfrica, com a Àsia o a Amèrica. L’eix central de la nostra activitat és la infància, si bé també toquem projectes que hi tenen vinculació com la família i el gènere. En els darrers anys ens hem anat especialitzant més amb temes de discapacitat, diversitat funcional… Hem treballat amb infants del carrer, infants orfes, infants residents en centres d’acollida. D’una manera puntual havíem actuat en alguna crisi humanitària però en els darrers anys hem anat cap a un model molt més sostenible que té a veure amb la formació del personal en els països on ja col·laborem (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

Per què és important que un ajuntament se sumi en un projecte com aquest?

En el cas de l’Ajuntament de Cardedeu, acabem de crear una regidoria de cooperació i una de capacitats diverses. Aquest projecte ja comptava amb el suport de l’anterior govern, per tant, fa visible una sensibilitat que tenim com a poble.

Com a nou regidor acabat d’incorporar, m’agradaria continuar treballant i coneixent aquest projecte de la Fundació IPI. Aquest i altres projectes seran tractats en el Consell de Cooperació Municipal, una eina que des del govern de Cardedeu volem continuar potenciant (Jordi Abat, regidor de cooperació de l’Ajuntament de Cardedeu).

General 13 juliol 2023

Activitats del Fons Català a Tarragona, Lleida i Girona per donar a conèixer els resultats de l'enquesta ciutadana

El juliol el Fons Català ha organitzat trobades a Tarragona, Lleida i Girona per donar a conèixer els resultats de l’enquesta que ha realitzat aquest any sobre la percepció de la ciutadania vers la cooperació al desenvolupament. Les dades, segregades per província, són una radiografia del coneixement i l’opinió que té la població sobre temes com el compromís del 0,7%, les polítiques d’acollida dels municipis, el conflicte del Sàhara Occidental o el risc de guerra nuclear, entre molts altres.

Les activitats s’han integrat en les necessitats dels ajuntaments i entitats de cada província i s’ha adaptat a cada context. D’aquesta manera, s’ha complementat la difusió de les dades amb altres iniciatives que han dotat de contingut personalitzat les jornades.

A Tarragona s’ha fet una trobada tècnica amb professionals de les administracions i les entitats, per fer un intercanvi de bones pràctiques i coneixença. Les persones que van assistir van poder conèixer la feina i els reptes d’altres companys i companyes, i establir nous lligams.

Quant a Lleida, l’activitat s’ha inclòs en la programació del cicle de cinema Cinemón, que aquest any se centrava en els feminismes globals. Aprofitant el context, el director del Fons Català va presentar els resultats de l’enquesta referents a la demarcació de Lleida i Lourdes Mourelo, coordinadora de la CONFOCOS i consultora de gènere i desenvolupament, va fer una xerrada sobre la cooperació feminista, que va culminar amb l’actuació musical de Kelly Isaiah.

Finalment, a Girona l’enquesta es va presentar juntament amb una formació sobre plans estratègics de cooperació i polítiques públiques de cooperació, una demanda que s’havia fet des d’alguns ajuntaments.

General 10 juliol 2023

Tarragona acull la inauguració del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El cinema africà arriba a les pantalles de Tarragona el 12 de juliol a les 21:30h amb la celebració de la inauguració de la segona edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació. L’acte, que tindrà lloc a l’Espai Jove La Palmera, comptarà amb la participació de Maria Cecilia Mangini Shäfe, consellera d’igualtat, serveis a la ciutadania i serveis socials de l’Ajuntament de Tarragona, David Minoves, director del Fons Català, i Marta Lima, membre de CinemÀfriques; i amb la projecció del film Farewell Amor (2020). El FICAC tindrà dues sessions més al mateix Espai Jove La Palmera: el 19 de juliol a les 22h amb la projecció de Manoliño Nguema (2019); i el 26 de juliol a les 22h, amb els films Masquerade (2021) i Lingui, Lazos sagrados (2021). 

El FICAC és un projecte pioner al nostre país que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de convertir-se en una cita clau per a conscienciar sobre la necessitat de canviar la imatge que es projecta del continent africà a través de les seves cinematografies. El FICAC té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que a través del cinema ha fet florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per a modelar la consciència. Per a fer això, més enllà de proposar un catàleg seleccionat amb molta cura, el festival ha volgut connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social, com amb la diàspora africana a Catalunya. 

El festival és itinerant i, fins desembre, farà parada a diversos municipis com Banyoles, Cambrils, Castellbisbal, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Girona, La Bisbal d’Empordà, Montacada i Reixac, Olor, Salt, Tarragona, Torelló, Torroella de Montgrí, Valls, Vilafranca del Penedès, i Vilanova i la Geltrú. 

L’edició 2023 compta amb la incorporació de vuit noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges. 

 

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental

Les pel·lícules que es presentaran al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de la cinematografia africana i posar sobre la taula les noves mirades i narratives d’aquest cinema, fet també des de la diàspora africana. El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les dues cares de la migració, l’anada i també, la tornada; i posar l’èmfasi en les causes a través de la veu dels seus propis protagonistes. 

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. Les pel·lícules seleccionades revelen l’impacte del sistema colonial espanyol en la història de Guinea Equatorial.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. 

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. 

Es poden consultar totes les pel·lícules aquí. 

General 7 juliol 2023

Projecte COMET: creació d'una xarxa europea de vies legals i segures

El COMET (Complementary pathways network) és un projecte europeu, subvencionat per l’AMIF, en el qual hi participen 14 socis de 7 estats membres, entre els quals hi ha el Fons Català, i està coordinat per la FCEI (Federazione delle Chiese Evangeliche in Italia). L’objectiu del projecte és augmentar 130 places d’acollida de persones que transiten per la ruta del Mediterrani Central i necessiten protecció internacional, coordinar vies de migració legal i segura, crear eines comunes de qualitat per la orientació prèvia al viatge, la recepeció i el suport posterior a l’arribada al destí i oferir als socis de la xarxa un espai on poder intercanviar bones pràctiques en matèria de refugi i acollida.

El projecte també busca crear capacitats per les comunitats d’acollida i aconseguir la creació d’aquestes 130 noves places d’acollida al territori europeu, també s’espera que el projecte permeti monitorejar i avaluar el context migratori, aprendre i compartir coneixements, i proporcionar una base per la promoció continuada de l’expansió de la migració legal i segura. 

El projecte va començar el gener de 2022 i està en fase de negociació amb les autoritats estatals i locals per la implementació de les vies d’acollida i la identificació de les persones que participaran al projecte. 

Rol del Fons Català 

L’objectiu principal a nivell local es la creació de 10 places d’acollida per persones sol·licitants de protecció internacional per motiu de gènere, a través del patrocini comunitari en municipis catalans participants durant un període de 12 mesos. Per això, el Fons Català compta amb el suport d’un Comitè Tècnic, format per CCAR, CEAR, CEPAIM, CER-Migracions, CIDOB, Fundació Solidaritat UB, GRITIM-UPF, Refugees Welcome Cat, Stop Mare Mortum i el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Direcció General de Migracions, Refugi o Antiracisme; i un Comitè de Seguiment compost pels ajuntaments participants i socis del Fons.