General 5 juliol 2023

Posicionament davant els abusos sexuals a menors comesos pel missioner Manel Sales al Senegal

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament manifestem el nostre rebuig més radical davant la colpidora notícia sobre el reconeixement per part de l’Escola Pia dels abusos comesos pel missioner Manel Sales al Senegal entre 1980 i 2005. Des del municipalisme solidari donem suport a les persones supervivents i a les seves famílies, i a qualsevol iniciativa dirigida a la reparació.

Denunciem els abusos comesos, però també l’abús d’autoritat sostingut durant tant de temps contra els infants i les seves famílies, conscients de la impunitat amb què podia actuar contra persones d’entorns empobrits que mai qüestionarien un missioner, ni molt menys es plantejarien denunciar-lo.

Rebutgem també l’encobriment institucional que es va produir durant tants anys després d’haver-se destapat, al menys internament, aquesta situació. Fins ara, no s’havia produït cap investigació interna, denuncia ni reparació vers les víctimes, per uns fets que el propi Sales havia reconegut l’any 2018.

Els drets dels infants estan reconeguts pel dret internacional des de 1924, i recollits específicament en la Convenció de Nacions Unides sobre els drets dels Infants de 1989. La població infantil és especialment vulnerable a violacions, abusos i explotació en països empobrits o en contextos de crisis humanitàries. Per això els seus drets han d’estar garantits i tots els actors de la cooperació internacional han de ser especialment curosos en la seva protecció.

Demanem que la Comissió per la Defensa dels Menors Abusats Sexualment a l’Església al Senegal segueixi desenvolupant la seva tasca per esclarir els fets, amb la col·laboració de l’Escola Pia de Catalunya. Cal denunciar a les autoritats judicials qualsevol acte similar de forma immediata en qualsevol indret en el moment en què se’n tingui coneixement. Per la dignitat de les víctimes i de la pròpia organització.

També demanem accions que permetin fer net i recuperar la confiança en el treball solidari i desinteressat que centenars de membres d’organitzacions han dut a terme durant tants anys. Accions que acabin amb la impunitat i destapin els abusos que destrueixen el més preuat de la vida de les persones: la seva infància.

Ara i sempre, des del municipalisme català treballem per la defensa dels drets del infants d’arreu. Perquè una infància lliure d’abusos és una condició necessària per un desenvolupament humà ple com a persones adultes.
 

General 4 juliol 2023

Vint anys de la Llei de Foment de la Pau del Parlament de Catalunya

Aquest 4 de juliol fa 20 anys, entrava en vigor la Llei 21/2003 de foment de la pau. El 25 de juny, uns dies abans, el ple del Parlament de Catalunya l’hi havia donat llum verda per unanimitat en la que va ser la darrera sessió de la legislatura 1999-2003, la darrera del govern de Jordi Pujol. L’esperit d’aquesta llei era fixar que les actuacions de l’administració havia de fer en favor de la pau, la justícia i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats; la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials i l’enfortiment de l’arrelament de la pau i de la convivència. Aquesta llei que, entre d’altres, ha comportat la creació Consell Català de Foment de la Pau i de l’Institut Català Internacional per la Pau va ser una de les més avançades del món. Fins llavors, només la província de Trento i la regió del Vèneto (Itàlia) havien aprovat normatives en aquest àmbit molt menys ambicioses que la catalana.

Vicenç M, Santaló, lletrat del Parlament, la considerava en el pròleg com una llei «d’atípica» per tenir una aplicació «més orientadora» que «imperativa», a diferència de moltes altres de les que s’aproven a la càmera. Una llei transversal en l’esperit del qual s’ha d’aplicar en la resta de normatives. Joan Surroca (PSC-CPC) va ser conjuntament amb Rosa Bruguera (CiU), Jordi Ausàs (ERC), Àngels Esteller (PP) i Joan Boada (ICV) un dels ponents de la llei. 20 anys després, parlem amb el museòleg, educador i activista, per valorar-ne l’aplicació.

• Ja han passat 20 anys de la seva entrada en vigor. Creu que ha fet la funció per la qual va ser impulsada?

Jo ho puc valorar però des d’una impressió personal com a ciutadà. No he fet un seguiment de com s’ha desplegat en aquestes dues dècades en l’àmbit parlamentari. Aquesta va ser una llei d’especial valor. No només perquè va portar 4 anys de feina sinó perquè altres diputats ja ho havien provat anteriorment i no se n’havien sortit. La llei contemplava la creació del Consell Català de Foment de la Pau i es preveia la creació en cinc anys de l’Institut Català Internacional per la Pau. Aquestes dues coses s’han complert. Ara, el desenvolupament de les relacions de pau a nivell català que és un aspecte que pertocaria al Consell no s’ha fet prou a escala pública. Jo que soc una persona interessada no m’arriba informació d’aquests treballs.

D’altra banda, en l’última dècada han passat moltes coses a Catalunya i ha estat un període difícil per la pau. Crec que s’hauria hagut de visibilitzar més la tasca del Consell per establir ponts per tal d’unir gent que veu les coses diferents dintre de Catalunya.

•  Aquesta va ser una llei força pionera. En què es van inspirar i que buscava?

El primer estiu dels quatre anys que vaig estar al Parlament i conscient que ja s’havien fet intens abans, vaig elaborar un redactat de llei de màxims absolutament revolucionari. No hi pot haver pau si no canvia la sanitat, l’ensenyament, altres paràmetres de justícia social. Des del meu mateix grup ja m’hi van tirar molta aigua. Jo el que pretenia era obrir un debat perquè una llei que vol fomentar la pau era important que tirés endavant amb debat i consens. Al final, tots els grups vam acabar pactant. Jo diria que va acabar tirant endavant gràcies a un fet negatiu: la Guerra de l’Iraq perquè es va visualitzar que la ciutadania apostava per la pau.

La llei apostava per cosa pràctica: no només manifestacions i colomets de la pau sinó un canvi de mentalitat de la gent i en contra d’idiologies negatives a favor de la guerra, el conflicte… A nivell personal i per deformació professional, jo apostava per la creació d’una Xarxa de museus de la Pau, vinculats amb museus ja existents, però això per diferents raons (no pas polítiques) no va poder tirar endavant.

 

• Tal com és l’arc parlamentari aquesta llei seria ara mateix impossible?

 Desgraciadament, i sense saber que passaria, crec que sí. M’hi vaig dedicar 4 anys, des del primer a l’últim dia, i malgrat ser grups i estils diferents, les persones que ens va tocar treballar eren bona gent i varen veure la necessitat d’arribar a acords per fomentar la cultura de la pau. Però en aquell moment no hi havia els espectacles que hi ha ara en el ple. Hi havia moments de tensió, però mai crits, paraules fora de lloc… Llavors no era una bassa d’oli, tot i que malgrat les diferències, hi havia voluntats de consensos.

• Ser pacifista és avui més difícil que fa 20 anys?

Jo crec que estem passant un moment de crisi. Sempre que hi ha hagut un canvi això es produeix: el pas de l’era analògica en la qual jo vaig néixer a l’era digital i de la intel·ligència artificial és un canvi tan important com el canvi que hi va haver al neolític o en el renaixement. Ara, és el quart gran moment de canvi de la humanitat. Per tant, com en tota època de crisi, ens cal lluitar més que mai a favor de la pau. Cert, que ara estem en un mal moment. Ens cal paciència i aguantar el cop pels anys vinents perquè tot evoluciona molt més de pressa i el període de transformació al que adaptar-nos serà més ràpid que els anteriors.

Revista Emporiom 

General 4 juliol 2023

Oferta de feina: Tècnic/a de projectes de desenvolupament – Àrea d'Àfrica, Mediterrània i Àsia

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contracta els serveis d’un/a tècnic/a de projectes de desenvolupament per al suport a les tasques de gestió de l’Àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia.

Les funcions principals seran:

• Gestió de projectes i programes: accions de construcció de partenariat, formulació, seguiment, execució i justificació dels projectes i programes propis del Fons desenvolupats a l’Àfrica sud-sahariana. 
• Seguiment dels projectes que s’estan executant sota la modalitat compartida o indirecta, en base al protocol de procediments de l’Àrea de projectes 
• Acompanyament i suport en la formulació, elaboració d’informes de seguiment i de justificació a les entitats, ONG i col·lectius d’origen migrant responsables de l’execució dels projectes de cooperació indirecta dels municipis que ho sol·licitin
• Preparar i assistir a les reunions, així com mantenir relacions amb entitats i ajuntaments 
• Suport a les tasques d’enllaç amb les entitats implicades en els projectes actius
• Elaboració d’informes de seguiment i revisió dels informes que lliuren les contraparts
• Avaluació ex ante dels nous projectes presentats al Fons Català en el marc de les convocatòries pròpies dels Ajuntaments
• Co-formulació de projectes per ser presentats a la UE, AECID o altres institucions donants
• Suport tècnic i logístic en l’organització de trobades, jornades, seminaris i altres activitats que es derivin del pla de treball de l’Àrea
• Suport en la formació i assessories en temes de cooperació al desenvolupament, als socis o entitats locals que ho sol·licitin
• Suport en les accions de la Comissió de Migracions i Desenvolupament: actes de reunions, seguiment dels compromisos i creació de sinèrgies amb les altres Comissions i Grups de Treball del Fons Català
• Suport a la gestió de planificació i tècnica i administrativa de l’Àrea i tasques de suport a l’Àrea que li siguin encomanades.
• Suport en la comunicació de les accions realitzades en el marc de les activitats de la Comissió de Migracions i Desenvolupament i de l’Àrea, en coordinació amb l’Àrea de Comunicació
• Participar en viatges de seguiment de projectes a terreny a l’Àfrica

Perfil requerit:

• Diplomatura / llicenciatura
• Formació específica en cooperació al desenvolupament a través d’un doctorat, màster, curs de postgrau o curs específic.
• Formació i/o experiència demostrada de treball amb ajuntaments i ens locals
• Experiència laboral mínima de dos anys en gestió de projectes de cooperació al desenvolupament.
• Coneixements d’ofimàtica avançats, especialment en editors de text, fulls de càlcul i bases de dades.
• Expressió oral i escrita fluïda.
• Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.
• Idiomes: francès i anglès com a llengües de treball 
• Flexibilitat horària per assistir, de manera puntual, a reunions i activitats amb entitats i ajuntaments a les tardes-vespres i caps de setmana
• Habilitats: capacitat analítica i de resolució de problemes, empatia i capacitat comunicativa, de treball en equips multidisciplinars i de determinació de prioritats i organització
• Disponibilitat per viatjar

Condicions:

• Contracte per cobrir una excedència fins el 09/07/2028, d’inici contractació temporal per sis mesos amb possibilitats de conversió en indefinit.
• Dedicació exclusiva, jornada completa
• Retribució: 31.000 euros bruts anuals
• Inici del contracte: 1 de setembre 2023
• Ubicació: Barcelona, oficines del Fons Català

Les persones interessades han d’enviar el currículum a curriculum@fonscatala.org fins el 16 de juliol de 2023
Assumpte: Tècnic/a Àfrica

Consulta l’oferta completa al document adjunt 

General 28 juny 2023

Tècnica de cooperació destacada: Núria Ferrando, de l'Ajuntament de Cambrils

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Em vaig formar en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública i la meva experiència professional és en gestió pública. Abans de treballar coma tècnica municipal en participació ciutadana i cooperació a l’Ajuntament de Cambrils, vaig estar anys en una consultoria de desenvolupament institucional i local, Gabinet Gaudí de Reus, d’on sempre he dit que ho vaig aprendre tot. 

Era a finals dels anys 90 quan emergien les Agendes Locals 21, els Plans Estratègics de Ciutat, el plans de dinamització del comerç urbà, i vàrem ser un equip humà interdisciplinar i disposat que donàvem suport a institucions públiques i privades en la planificació estratègica de serveis i polítiques públiques. Va ser una època feliç, on fèiem processos de participació ciutadana abans que se’ls etiquetés com a tals, on vehiculavem la participació dels agents del territori en cada projecte. I així en vaig aprendre, i sobretot perquè una part que no ens solia demanar en els projectes però sempre proposàvem era la definició i construcció d’espais, estructures de gestió que poguessin desenvolupar els plans de treball que es proposaven.

Tot aquests bagatge, amb encerts, frustacions, equivocacions, reptes, resiliència i adpatabilitat, m’ha servit per ocupar el lloc de tècnica municipal des de l’any 2005.

Per tant no venia de la militància en organitzacions de cooperació internacional, pau i drets humans, ni de les mobilitzacions pel 0,7% que van condicionar les polítiques de cooperació durant molts anys. Però durant aquests 18 anys a l’ajuntament de Cambrils han estat les ongd  i el FCCD qui m’han ensenyat les seves lluites i reivindicacions i jo he intentat oferir serveis, recursos i eines amb la major capacitat d’incidència i servei que he pogut.

 

• Quina implicació té Cambrils en l’àmbit de la cooperació?

Voldria que s’entengués el que suposa pels municipis del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, el fet de no tenir el suport d’una federació d’ongd forta com en d’altres parts del territori, o el suport de programes tècnics i econòmics d’institucions com la diputació de Barcelona.

Els municipis d’aquí, del Camp de Tarragona, ens sentim aïllats, vulnerables, i sols. I tot i així,  a Cambrils,  la política local de cooperació ha superat l’època de les retallades, les crisis de pressupost per cooperació, i de competències. I això per a nosaltres, el fet d’haver mantingut actiu i present l’espai de trobada del Consell de Cooperació Cambrils Ciutat Solidària, sense desaparèixer és un mèrit i un èxit.

Aquests últims anys s’ha constituït la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud, i això és un  valor i una esperança, perquè la veritat és que a Cambrils hi ha esgotament, que esperem que sigui la fi d’un cicle d’anar tant sols.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació aquest any?

Hem tingut accions innovadores com les beques de joves cooperant, les jornades anuals d’avaluació de projectes de les ongd on ens interessava posar en comú les traves i dificultats, el ja 5è cicle de cinema solidari, la participació conjunta en espais de fira i promoció del municipi, accions de codesenvolupament i agermanament solidaris, consells d’infants sobre cooperació i solidaritat,..
I ara que hem esgotat l’últim Pla Local de Cooperació el que volem fer és participar de la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud i vastir una política local de cooperació al territori.

General 23 juny 2023

Violència al Senegal: protestes per la democràcia

Ousmane Sonko representa l’esperança de canvi polític per a molta gent al Senegal, però la seva recent condemna a dos anys de presó per “corrupció de la joventut”, i la conseqüència resultant de no poder-se presentar a les eleccions presidencials de 2024, ha desencadenat unes protestes ciutadanes a diverses ciutats del país que han acabat amb almenys 23 morts, segons Amnistia Internacional. Actualment la violència s’ha mitigat però l’ambient segueix crispat i les protestes es podrien tornar a encendre. 

Segons la Constitució, l’actual president, Macky Sall, no es pot presentar a un tercer mandat però sembla que té intenció de fer-ho, fet que encara tensiona més el context. 

Ousmane Sonko, originari de la Casamance, és un antic funcionari del Ministeri d’Hisenda que va ser expulsat de la funció pública quan va denunciar una trama de corrupció relacionada amb dos jaciments de petroli i gas offshore que es troben en aigües senegaleses al nord del país. A partir d’aquí Sonko va crear el partit que ara presideix, el PASTEF, que té un discurs de lluita contra la corrupció i abandó de la dependència amb França, especialment de la moneda (utilitzada en altres 16 països de l’Àfrica de l’oest, s’imprimeix i es controla des de França).

Entre 2021 i 2023 el govern ha empresonat diversos membres dels partits de l’oposició, sobretot de PASTEF, per motius com ara insult al cap d’estat, perill d’incitació a la violència… 

 

Origen de les protestes

El 2 de febrer de 2021, una jove, Adji Sarr, treballadora d’un saló de massatge de Dakar, va demandar a Sonko per violació i amenaces de mort. L’acusat va ser arrestat i va assegurar que aquest moviment era un complot de l’actual president Macky Sall per eliminar possibles contrincants a la carrera presidencial. En aquell moment van haver-hi aldarulls als carrers i es va detectar la participació de milícies armades contractades pel govern, anomenades “nervis”.

El passat 1 de juny de 2023, un tribunal va desestimar els càrrecs de violació i amenaces de mort atorgats al líder opositor, però el va condemnar a dos anys de presó per “corrupció de la juventut”. Aquesta sentència podria impedir que es presentés a les eleccions del febrer de 2024, una situació que part de la població senegalesa, en especial el jovent, no vol tolerar. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got, i la indignació dels seus seguidors, que acusen el govern d’utilitzar la justícia com a arma política, va ocupar els carrers.  

Es van atacar seus bancàries i caixes d’estalvi locals, estacions de servei i supermercats de propietat d’empreses franceses, a Ziguinchor van cremar el centre cultural de l’”Alliance française”, i van trencar les portes i finestres de Kassumay FM, una estació de ràdio local que comparteix espai amb un projecte del Fons Català de salut ocular. Per la seva banda, el govern i els “nervis” van respondre amb contundència. 

 

Situació actual

Després d’aquests esdeveniments els ànims estan ara menys crispats a causa de les celebracions de les festes de la Tabaski. Els líders religiosos van fer una crida a la pau sense posicionar-se gaire. També ha influït la demanda de les organitzacions de comerciants que veien que els seus negocis relacionats amb les celebracions patirien.

Darrerament s’ha crat una nova plataforma, el F24, amb tots els partits de l’oposició, que també han influït en aquest calma que no creu ningú que duri gaire.

Pel que sembla i segons unes declaracions que ha fet el president Macky Sall a París, ell vol que sigui el Consell Constitucional el que decideixi si té dret a presentar-se a les eleccions presidencials de 2024, un Consell format per 7 membres que han estat canviats durant els últims mesos i nomenats directament pel president.

A la premsa hi ha moltes reaccions de gent de diferents perfils dient que no es permetrà que Macky Sall renovi mandat, ni tan sols que es presenti. Davant d’aquesta situació al president li queden dues opcions: abandonar la carrera a la presidència o seguir, però aleshores s’haurà d’enfrontar a una oposició molt forta que l’obligarà a fer un ús de la força com ho ha estat fent fins ara. 

General 20 juny 2023

Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2023

Un any més, el Fons Català publica un manifest pel Dia Mundial de les Persones Refugiades amb l’objectiu de refermar el compromís del municipalisme solidari amb el refugi i l’acollida de totes aquelles persones que es veuen forçades a abandonar casa seva.

La guerra d’Ucraïna ha demostrat que és possible brindar protecció internacional a la població refugiada quan hi ha voluntat política. Per tant, des dels pobles i ciutats s’ha de treballar i s’ha d’incidir perquè aquest tractament sigui extensiu a tota la població refugiada, independentment del seu origen.  

Segons l’organització Ca-minando Fronteras, el 2022 van morir 2.390 persones intentant arribar a l’Estat espanyol, on la ruta canària és la més mortífera, amb 1.784 víctimes. De totes aquestes víctimes, els cossos del 91% no s’han pogut recuperar. . La manca de vies legals i segures obliga a aquestes persones a prendre rutes més arriscades i perilloses. 

Per altra banda, Síria fa 12 anys que viu en guerra, la qual cosa ha generat una crisi humanitària greu, actualment agreujada pels terratrèmols del passat 6 de febrer, que van impactar el nord-oest del país, el Kurdistan i el sud de Turquia. Aquesta emergència ha afectat de manera més severa milers de persones que ja s’havien desplaçat pel conflicte, que han perdut, de nou, la seva xarxa i casa seva.  

Tampoc no oblidem l’Afganistan, la frontera sud de Mèxic, Bangladesh, el Sahel… A més, cal tenir en compte totes les migracions ambientals fruit del canvi climàtic, i treballar per l’adaptació de les comunitats i la mitigació i la prevenció de desastres, ja que l’amenaça de l’emergència climàtica no farà més que augmentar.  
 
Davant la crisi enquistada del refugi, el municipalisme català ha de tenir un paper important en la lluita contra l’oblit i la discriminació. Per aquest motiu, el Fons Català ha activat una resposta immediata de suport a la població víctima dels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia, -continua treballant a l’Afganistan per assegurar l’educació de les noies que viuen sota el règim talibà, dona suport a projectes a Polònia i Ucraïna, participa en un projecte europeu per a la creació de corredors humanitaris des de Níger, té presència a la Frontera Sud de l’Estat espanyol, a les illes gregues, al corredor dels Balcans i a Mesoamèrica, a Tapachula, Mèxic, a la frontera sud amb projectes d’assessorament legal a persones en moviment…- I això és possible gràcies a la solidaritat i la implicació de tots aquells municipis que creuen en el canvi.

També gràcies a aquest suport, el Fons Català ha pogut activar la campanya de sensibilització “Siguem Refugi”, que compta amb la participació d’una vintena de municipis i que se centra a mostrar la realitat de la vida als camps formals i informals de persones refugiades del món, per no donar l’esquena a les crisis i necessitats oblidades. 

Ara i sempre, des del municipalisme català treballem perquè existeixin vies legals i segures que garanteixin la vida de la població en moviment, vingui d’on vingui, perquè el refugi és un dret i l’acollida digna una obligació.
 

 

General 6 juny 2023

Tècnica de cooperació destacada: Núria Branzuela, de l'Ajuntament de La Garriga

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar treball social perquè és una professió que permet lluitar contra les injustícies socials a través del tracte amb les persones, convençuda que tothom té capacitat per sortir-se’n de les situacions complicades, mitjançant el seu empoderament i amb i acompanyament professional. No he deixat de formar-me en àmbits molt diversos, en funció dels reptes professionals que he anat entomant  treballant en entitats del tercer sector i a l’administració local (des de l’àmbit de les persones amb diversitat funcional, la gestió local, la immigració i estrangeria, la cooperació al desenvolupament i les polítiques de gènere i diversitat sexual).

Recentment m’he postgraduat en Gènere i Igualtat a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-me en Administració Pública i Món Local i en Relacions Laborals. 

Ja fa gairebé vint anys que treballo a l’Ajuntament de la Garriga, on, actualment, faig tasques de Tècnica d’Igualtat i de Cooperació. 

 

• Quina implicació té la Garriga en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament de la Garriga és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des de l’any 1992, amb qui hi té un conveni de col·laboració des de l’any 2008, i també forma part de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí. 

L’any 2006 es va constituir el Consell Municipal de Cooperació al Desenvolupament, integrat per tots els grups polítics municipals i per representants d’entitats que duen a terme projectes de cooperació. Des del Consell s’ha apostat per una política de cooperació eminentment municipalista, donant suport a entitats del poble i posant al centre l’Educació per al Desenvolupament, amb l’objectiu de fomentar un esperit crític entre la ciutadania.

Actualment dediquem el 0,85% del pressupost municipal a projectes de cooperació al desenvolupament duts a terme per entitats del poble, amb el compromís que realitzin accions d’Educació per al Desenvolupament que expliquin els motius pels quals cal seguir cooperant. 

A més, es compta amb una partida específica per atendre les crides que fa el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament quan es produeixen situacions d’emergència.

Per últim, s’organitza conjuntament amb les entitats, accions per a donar a conèixer la situació de les persones refugiades al món, vinculant-ho amb la història de la Garriga durant la Guerra Civil, ja que va ser un municipi bombardejat i pel que van passar i que va acollir població refugiada d’arreu del país, fugint del feixisme, establint un paral·lelisme entre el que va passar fa més de 80 anys i l’actualitat. 

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació pel que queda d’any?

En aquests moments estem resolent la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació, que sol tenir una línia continuista, ja que es dota econòmicament projectes iniciats fa anys arreu del món. Es tracta de projectes en què l’atenció a les dones i la denúncia de les violències masclistes són eixos centrals. 

Mitjançant la campanya Siguem Refugi, per un món sense camps, del Fons Català de Cooperació, a la qual estem adherits, donarem suport accions organitzades per l’As. La Garriga Societat Civil. 
 

General 31 maig 2023

"A Hondures té més dret un empresari estranger que el propi hondureny"

Nahun Lalin i Justino Piaguage són de pobles indígenes d’Hondures i Equador, respectivament. Ambdós estan compromesos amb la lluita i defensa de la seva cultura, la seva comunitat i el seu territori.

Lalin pertany al Poble Garifuna, que està amenaçat principalment per la proliferació del cultiu de palma africana i la projecció de megaprojectes de multinacionals estrangeres. Forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), que treballa per eradicar la pèrdua del patrimoni i recuperar la identitat cultural de la seva comunitat. “La gent que no coneix l’autonomia, l’autodeterminació dels pobles, creu que per tenir un document ja té el dret d’arribar als nostres territoris i començar a explotar i a plantar. I nosaltres comencem a defensar. Dins d’aquesta defensa és on hi ha la criminalització, la persecució i els assassinats”, explica Lalin, que ha perdut una vuitantena de companys en els últims dos anys. “La criminalització a Hondures està feta com per no defensar el territori ni el medi ambient, molts de nosaltres ens la juguem, per això la solidaritat internacional és molt important”, apunta. 

 

 

A més, l’explotació del territori, concretament el monocultiu de la palma africana, està generant deforestació i contaminació de les aigües, i això provoca el desplaçament i migració de famílies que busquen una situació millor en altres regions o països. Paral·lelament també tenen la lluita contra el canvi climàtic, que a l’estat hondureny “poc l’importa”, segons Lalin, però que està impactant molt en les comunitats. “Els pobles indígenes som els que ens preocupem de veritat pel medi ambient i els que el cuidem“, sentencia. 

El mateix apunta Justino Piaguage, president de la Nacionalitat Originària Siekop’ai a l’Equador: “és gràcies als pobles originaris que la selva amazònica segueix existint”. Piaguage és una de les veus més reconegudes en la lluita del poble Siekopa’ai per la recuperació dels seus territoris ancestrals, dels quals van ser desplaçats durant la guerra entre l’Equador i el Perú (1941-1998).

A banda de les demandes interposades contra els governs de l’Equador i el Perú per recuperar els seus territoris, la comunitat s’enfronta a la deforestació, la caça i la pesca furtives i una explotació abusiva de la terra. “El gran problema és que des del món capitalista l’amazones segueix sent per a conquistar-la i explotar-la” explica, i afegeix que “la font d’alimentació del nostre poble, que és el riu, ha estat contaminada” per una empresa que té 20.000 hectàrees de monocultiu al seu territori. 

 

 

 

 

 

General 25 maig 2023

Es publica la resolució definitiva de de concessió de subvencions de l'Agència Catalana de Cooperació

Avui s’ha publicat la resolució definitiva de la  concessió de subvencions presentades per a la concessió de subvencions destinades a l’enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les entitats de les quatre províncies catalanes amb compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans. Es pot consultar el document final en aquest enllaç. 

Per primera vegada, el Fons Català ha gestionat la subvenció de les demarcacions de Barcelona i Tarragona. A Girona ho ha gestionat la Coordinadora d’ONG Solidàries, i a Lleida la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.

L’instrument, en marxa des de 2017, dona suport a entitats del territori per a enfortir-ne l’estructura i les capacitats, i contribuir a impulsar les seves iniciatives a través de la comunicació, la sensibilització i la incidència.

En total, aquesta convocatòria ha rebut 58 sol·licituds de subvenció, de les quals se n’han finançat 47. Amb un pressupost total d’1,2 milions d’euros, aquesta convocatòria fa possible el finançament de 19 projectes a Girona, 16 a Lleida, 9 a Barcelona i 3 a Tarragona. El valor de les subvencions va dels 5.000 als 25.000 euros, i inclou conceptes com l’enfortiment d’equips i estructures, la transversalització de l’enfocament de gènere, les iniciatives de difusió, i la formació professional.

General 23 maig 2023

Cinema i música per posicionar les narratives africanes al centre i canviar la mirada

Desplaçar el centre, canviar el focus i decolonitzar el discurs i la mirada sobre el continent africà. Aquest és l’objectiu del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), organitzat per Cinemàfriques i el Fons Català de Cooperació. A través de la cultura, i més concretament, des de la gran pantalla, el FICAC presenta múltiples mirades sobre el continent, combatent l’estereotip d’homogeneitat, i busca superar les històries d’una Àfrica desolada, sense deixar de banda els discursos de denúncia sobre els drets civils i polítics, les migracions o les violències exercides contra les dones.

El FICAC va néixer el 2022 amb la voluntat de convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que a través del cinema ha fet florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per a modelar la consciència. Per a fer això, el FICAC, més enllà de proposar un catàleg de pel·lícules, ha volgut connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social, com amb la diàspora africana a Catalunya. Aquest 2023, entre juny i desembre, se celebrarà la segona edició del festival a una quinzena de municipis catalans, amb la incorporació de 8 nous films. 

Amb motiu del Dia Mundial de l’Àfrica, des del Fons Català posem el focus en altres iniciatives, que, de la mateixa manera que ho fa el FICAC, utilitzen la cultura per sensibilitzar i promoure una mirada més propera i menys estereotipada del continent africà.

 

Del Senegal a Guinea Equatorial

Thiat i Juan Tomás Ávila, tenen, a primera vista, una cosa en comú: el seu activisme. Un és raper senegalès i l’altre escriptor equatoguineà i protagonista del documental “Un escritor en un país sin librerías” (inclòs a la programació del FICAC 2023). 

Thiat és un dels fundadors del moviment ciutadà Y’en a Marre (“n’estem farts”, en francès), nascut el 2011 a Dakar per protestar contra la indiferència del govern front als talls elèctrics continus al país, que no permetien que la població tingués les necessitats mínimes cobertes. Part de l’activisme de Y’en a Marre s’ha canalitzat, des d’aleshores, a través de la música, ja que és una via que els ha permès arribar a un ampli sector de la societat, sobretot al públic jove, el motor de canvi.  

“La música ens ha ajudat molt, ha sigut la clau de l’èxit”, explica Thiat, “quan l’expresident no permetia l’organització de protestes, nosaltres organitzavem concerts, que sí que estava permès; fèiem el que anomenem concerts pedagògics”. Thiat assegura que no fan entreteniment, ells fan eduteniment (educació i entreteniment), ja que el seu rap i el seu hip hop estan carregat de missatges de denúncia i conscienciació.

A més, les lletres de la música de Y’en a Marre són en wolof, perquè “amb qui ens volem comunicar principalment és amb la nostra gent, si ells no ens entenen com ens ha d’entendre la resta?” explica Thiat, que assegura que cantar en wolof també és una manera de fer activisme, “mostrant l’orgull per la nostra llengua i posant-la sobre la taula”. 

Per altra banda, Juan Tomás Ávila, que el 2011 va haver de refugiar-se a l’Estat espanyol per haver denunciat la dictadura del president Teodoro Obiang, explica com a través del documental “Un escritor en un país sin librerías” es va poder mostrar la vida i el context de Guinea Equatorial, “un país amb vocació d’estar permanentment allunyat dels focus informatius i on és molt difícil poder gravar qualsevol cosa que exposi la seva realitat”, comenta. 

El que té clar Ávila és que l’art ha de poder servir per mostrar tots els contextos, sense emmascarar cap realitat. Considera que és important que hi hagi veus i perspectives diferents des del continent, ja que “hi ha països africans on encara no es pot fer això amb llibertat”. 

A través dels seus llibres, Ávila mostra l’impacte que pateix la població de Guinea Equatorial després de dos segles de dominació colonial espanyola. 

Aquestes iniciatives, i moltes altres, permeten, a través de canals culturals, que les narratives africanes viatgin, defineixin els discursos amb els quals es vol explicar el continent i protagonitzin els canvis socials.

 

 

General 15 maig 2023

El Fons Català fa un viatge d'identificació i prospecció al sud de Turquia

El 6 de febrer diversos terratrèmols van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan a primera hora del matí, deixant a milers de persones mortes, desaparegudes i desplaçades a ple hivern. El Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població més vulnerable afectada pels sismes.

L’epicentre va tenir lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i va afectar una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia, el Kurdistan i el nord-oest de Síria.

Amb els fons recaptats dels municipis catalans, s’han identificat les principals necessitats a terreny i algunes de les entitats aliades amb qui poder desenvolupar projectes. Amb l’objectiu d’enfortir lligams i conèixer el context de primera mà, així com documentar la situació, un equip format per Direcció i les àrees d’Acció Humanitària i Comunicació, ha anat al sud de Turquia del 6 al 10 de maig, on han pogut visitar les ciutats d’Antakya i Kirikhan, greument afectades pels terratrèmols, així com diversos camps de persones desplaçades. A més, també han fet reunions amb organitzacions que estan donant assistència a la població a Turquia i al nord-oest de Síria, com són ONSUR, Action For Humanity i Khyar Ommah, contrapart local amb qui el Fons Català ja té un projecte aprovat basat en el repartiment de vouchers per adquirir productes de primera necessitat a Jindires i Idlib (Síria).

En aquesta ocasió l’equip no ha pogut entrar a Síria donades les dificultats per creuar la frontera a causa de les eleccions turques del 14 de maig, que impedien qualsevol entrada a territori sirià que no fos de personal local amb ajuda humanitària.

Les conseqüències a la regió

Tres mesos després de l’impacte dels terratrèmols la situació és d’emergència greu. Es tracta d’uns territoris on les condicions prèvies als sismes ja eren precàries. L’assistència a la població en territori turc està coordinada per AFAD, el Ministeri de l’Interior i de Gestió de Desastres, que treballa amb les organitzacions locals i internacionals per adreçar l’ajuda on hi ha més necessitats. Segons dades de l’OCHA (Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació d’Assumptes Humanitaris), s’estima que 1,6 milions de persones encara viuen en camps informals sense les necessitats bàsiques cobertes i amb accés molt limitat a serveis, hi ha 5,2 milions de persones que necessiten assistència humanitària, 3 milions de persones han hagut d’abandonar els seus pobles i ciutats, i hi ha un total aproximat de 9,2 milions de persones afectades per l’emergència. Molta de la població damnificada és refugiada de Síria, que va abandonar el país a causa de la guerra civil.

A Síria les afectacions són encara més greus, ja que es tracta d’un país que porta 12 anys en guerra civil i on ja hi havia milers de persones desplaçades i refugiades. Segons l’organització ONSUR, el 65% de la població que viu al nord-oest del país depèn de l’assistència humanitària. A més, el brot de còlera que hi havia previ a l’impacte dels terratrèmols corre el risc d’agreujar-se i continua sent una amenaça a la salut pública.

Cal destacar que la majoria de persones que estan treballant en la resposta a aquesta emergència són víctimes elles mateixes també, ja que moltes d’elles han perdut familiars, amistats o s’han hagut de desplaçar.

Després d’aquest viatge, el Fons Català seguirà identificant iniciatives i aprovant projectes amb organitzacions que contribueixin a dignificar la vida dels col·lectius més afectats pels terratrèmols.

General 15 maig 2023

"La lluita palestina no és només amb armes, tenim l'art i la cultura"

El 15 de maig de 1948 va tenir lloc la Nakba, “desastre” en àrab, l’inici de l’èxode forçat palestí durant la creació de l’Estat d’Irsael, en el qual es calcula que van fugir 750.000 persones. Això va provocar que una generació sencera es convertís en refugiada. Actualment hi ha més de 2 milions de persones palestines refugiades a Jordània, més de 479.000 al Líban, i més de 430.000 a Síria. A més, es calcula que 871.000 persones palestines estan desplaçades a Cisjordània, i 1,4 milions a la franja de Gaza. 

Segons la resolució 194 i 3236 de les Nacions Unides, així com la Convenció de l’Estatut dels Refugiats de 1951, la població palestina refugiada té dret al retorn, però Israel no ha acceptat cap d’aquestes resolucions i continua construïnt assentaments il·legals en territori ocupat palestí. 

En commemoració d’aquest dia, el Fons Català ha parlat amb la grafitera palestina Laila Ajjawi, refugiada a Jordània i participant al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. A través del seu art, Ajjawi reivindica la causa palestina, així com els drets de les persones refugiades i la lluita per la igualtat de gènere.    

 

General 5 maig 2023

2 de cada 3 catalans/es volen que el seu ajuntament faci cooperació, fins i tot en un context de crisi econòmica

La gran majoria de la població de Catalunya està d’acord que les administracions públiques dediquin una part dels seus recursos a la cooperació al desenvolupament, fins i tot en l’actual context de crisi econòmica provocada, entre altres, per la guerra a Ucraïna. Així ho recull una enquesta encarregada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament presentada en roda de premsa el dijous 4 de maig. L’objectiu és poder conèixer com cal actuar en el camp de la cooperació internacional en un món en crisi marcat per grans reptes com la guerra a Ucraïna, l’emergència climàtica o la vulneració de drets de les persones migrades. 

En aquest sentit, més de la meitat de la població enquestada considera que cal augmentar els recursos a la cooperació al desenvolupament fins a arribar al 0,7% el 2030, una fita històrica que enguany s’ha incorporat tant al Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya com a la nova llei espanyola de cooperació al desenvolupament i solidaritat global. A més, segons l’enquesta, 2 de cada 3 catalans i catalanes està d’acord que el seu ajuntament també destini recursos a crisis humanitàries i d’emergències, com el terratrèmol que va tenir lloc a Turquia, Síria i Kurdistan el passat mes de febrer. 

L’estudi ha comptat amb la participació de més de mil persones d’arreu de Catalunya i ha estat realitzat per l’empresa YouGov, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Dirección General de Políticas de Desarrollo Sostenible del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

 

Més suport dels ajuntaments a les persones refugiades   

L’enquesta del Fons Català també mostra que un 68% de la ciutadania catalana està d’acord en obrir vies legals i segures a la població refugiada d’altres països, tal i com s’ha fet amb les persones refugiades d’Ucraïna. Aquesta opinió és compartida, en major o menor mesura, per la majoria de persones enquestades, independentment de la seva ideologia política. A més, també donen suport a les accions de impulsades pels ajuntaments per acollir a persones refugiades d’Ucraïna (3 de cada 4 catalans i catalanes) i creuen que s’hauria de fer el mateix amb persones refugiades d’altres països (72%). Finalment, més de la meitat de les persones enquestades, un 55%, creu que l’Estat espanyol hauria d’acollir persones refugiades forçades a migrar.

 

Desigualtat i pobresa

Segons recull l’enquesta, els catalans i catalanes consideren que la guerra a Ucraïna i altres conflictes armats són els principals problemes mundials, seguit de la crisi econòmica i energètica, i la pobresa i desigualtats. Així, la població de Catalunya també considera que el sistema econòmic internacional és la principal causa de la pobresa i que els hi afecta directament per l’arribada de persones forçades a migrar. Pel que fa a l’impacte de la pobresa i la vulneració de drets humans, un 55% de les persones enquestades consideren que aquesta afectació és desigual entre homes i dones, mentre que un 39% considera que la pobresa i la vulneració de drets humans afecta a tothom per igual, independentment del seu gènere. 
 

General 3 maig 2023

"Fan falta les veus del periodisme independent a Mèxic, de les dones periodistes"

Teresa Montaño i Reyna Ramírez fa anys que arrisquen la seva vida per treballar a Mèxic, un dels països més perillosos del món per fer periodisme. La opacitat, la impunitat i la violència estan a l’ordre del dia, i cada any hi ha desenes de professionals desapareguts. El país exerceix una violència extrema cap als i les periodistes i fa anys que la premsa viu en un clima d’amenaces, segrestos, extorsions i assassinats. Segons Reporters Sense Fronteres, l’actual president “López Obrador i altres figures destacades de l’Estat han adoptat una retòrica tan violenta com estigmatitzant contra els periodistes, a qui acusen regularment de promoure l’oposició”.

Montaño i Ramírez, van participar a l’edició de tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans de 2022 per compartir la seva experiència i explicar els reptes amb els quals es troben a Mèxic per aconseguir la llibertat de premsa. 

 

General 3 maig 2023

El Fons Català participa a l'European Refugee Sponsorship Convention a Brusel·les

L’European Refugee Sponsorship Convention, celebrada el 26 i 28 d’abril a Brusel·les, va reunir més d’un centenar de persones per “intercanviar lliçons apreses, mostrar bones pràctiques, destacar desenvolupaments polítics clau i inspirar nous actors i iniciatives” en l’acollida de persones refugiades a través de models de patrocini comunitari que estableix una via complementària, legal i segura per a les persones amb necessitat de protecció internacional.

El Fons Català hi va participar-hi com a entitat que està gestionant la implementació del projecte COMET, que té per objectiu la implementació d’una via de patrocini comunitari a municipis de Catalunya per a persones amb necessitat de protecció internacional que es troben a Níger, amb les autoritats locals catalanes com a impulsores d’aquest model que posa en el centre a les persones refugiades, a les persones voluntàries i a les entitats locals col·laboradores.

La convenció estava coorganitzada per ICMC Europe/Share Network i Caritas International, i cofinançada per la Comissió Europea en el marc de la Xarxa de Patrocini de Qualitat Share (Share QSN).

Entre les més de 140 persones participants, hi van assistir delegacions representants dels programes Auzolana, Somos, i Agermanament Comunitari Valencià, impulsats per les comunitats d’acollida i patrocini i per la Direcció General de Migracions i Asil del País Basc, la Direcció General de Polítiques Migratòries del Govern de Navarra, i la Generalitat Valenciana respectivament.