General 12 setembre 2023

Com donar suport a la població víctima del terratrèmol al Marroc

En un context d’emergència com el que està vivint actualment el poble marroquí, des del Fons Català recomanem participar econòmicament fent donacions a ONG sobre terreny o vehiculant les aportacions a través de la nova campanya d’emergència del Fons Català a través de les següents vies: 

 

BIZUM – 06974

Fent una transferència: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Per tal que es destini al terratrèmol, cal incloure el concepte: Terratrèmol Marroc

 

Fem una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d’emergència que se centrarà en el procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada, a través del projecte 3874. CRIDA D’EMERGÈNCIA PER A LA POBLACIÓ VÍCTIMA DEL TERRATRÈMOL AL MARROC. A la part inferior de la pàgina es pot trobar el full de compromís per les administracions catalanes, entitats, empreses o particulars. 

 

Per què és més recomanable fer aportacions econòmiques que enviar material?

 

Com en altres ocasions, desaconsellem la recollida i enviament de materials per diversos motius: 

• Massa temps: l’ajut triga massa en arribar i es perd oportunitat de ser útils.
• Cost econòmic i ambiental molt elevats.
• El transport de materials cap a la regió està sent molt difícil. 
• Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns.
• Comprar el què calgui a prop implica: contacte proper amb la població afectada i necessitats locals millor identificades i validades.
• És molt més efectiu fer donatius econòmics a organitzacions especialitzades.

General 9 setembre 2023

Nova campanya d'emergència en suport a la població víctima del terratrèmol al Marroc

El 8 de setembre un terratrèmol de magnitud 6,8 ha sacsejat el Marroc, causant la mort de més de 2.000 de persones, un balanç de víctimes que probablement augmentarà els pròxims dies. L’epicentre del terratrèmol ha tingut lloc a zones remotes del Gran Atlas, on es creu que rauen moltes de les víctimes, però també ha afectat la ciutat històrica de Marràqueix, que s’ha vist greument danyada.

Des del Fons Català expressem la nostra consternació per la catàstrofe humanitària provocada pel terratrèmol. Volem mostrar les nostres condolences a les famílies de les víctimes i tot el suport de part del municipalisme solidari. 

El Fons Català té una llarga trajectòria de suport al Marroc, i per aquest motiu obrim una campanya d’emergència en suport a la població afectada pel terratrèmol. En aquest moment, estem ja en procés d’identificació de les respostes d’emergència i les entitats aliades durant la fase de reconstrucció post-emergència, tenint en compte la població d’origen marroquí que viu a casa nostra. El Fons Català impulsarà el treball de recuperació amb enfocament municipalista i territorial.

Així, fem una crida als ajuntaments, les institucions supramunicipals i la ciutadania a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada, a través de la CRIDA D’EMERGÈNCIA PER A LA POBLACIÓ VÍCTIMA DEL TERRATRÈMOL AL MARROC.

Es poden fer arribar aportacions a través de: 

–    BIZUM 06974 (Concepte: Terratrèmol Marroc)

–    Transferència bancària amb el concepte “Terratrèmol Marroc” als següents comptes:

•  ES91 0182 6035 4102 0160 8531
•  ES79 2100 3200 9625 0002 9627

 

Les carreteres i vies de comunicació estan bloquejades i impedeixen que les ambulàncies arribin fins als ferits, i mentre els veïns i les autoritats s’afanyen per retirar la runa, les tasques de rescat i socors resulten difícils a causa del terreny muntanyós, el risc d’esllavissaments de terra i les grans distàncies.

 

General 4 agost 2023

Sumem per millorar les condicions de treball de les dones de Camerun: Agermanament sense fronteres i Ajuntament de Manlleu

Els socis del Fons Català de Cooperació col·laboren en els projectes impulsats per ONG, entitats, cooperatives… per aconseguir un món més just. Aquest estiu us presentem projectes on organitzacions i ajuntaments empeny conjuntament per transformar el dia a dia de persones.

PROJECTE: MILLORA DE LES CONDICIONS DE TREBALL DE LA DONA CAMERUNESA

Les Cinc «W» del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

Es treballa per ajudar les dones de zones rurals de Camerun a mecanitzar el conreu de mandioca. La idea és donar eines mínimes per fer un producte més elaborat, amb més sortida i que acabi generant més recursos per a elles. La mandioca és un tubercle que surt a la terra. La transformació que n’han fet fins ara les cooperatives de dones rurals era molt manual, fet que comporta un desgast físic molt gran i que se’n desaprofiti part de la collita.

Es vol que cada cooperativa que participa en el projecte tingui un molí amb el qual triturar i transformar el producte per després poder generar productes alimentaris, ja que la mandioca és la base de l’alimentació de Camerun. Això, per exemple, permet fer pastes per cos-cus, elaboració de postres…

La segona fase consisteix a fer una planta/unitat de transformació de la mandioca. Es vol que hi hagi un punt amb una maquinària més sofisticada, ràpida… que els permeti fer un pas més en aquesta transformació de la producció. El projecte va en paral·lel amb accions de formació en diferents àmbits (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

Transformació: Com canvia el dia a dia de les dones que participen en el projecte?

Hi ha un canvi notable amb aquesta aposta per la mecanització. Es minimitza molt el desgast físic que comporta aquest treball femení totalment manual i s’augmenta la productivitat i la sostenibilitat en un país que consumeix més mandioca de la que produeix. És una aposta per la millora dels conreus tradicionals, dels de tota la vida, mitjançant projectes cooperatius fets en petits pobles rurals molt disseminats.

És un canvi per les 50 cooperatives que hi participen amb unes 10 dones de mitjana. Estaríem parlant de 450-500 dones. L’objectiu és trobar una sortida de subsistència que les permeti assentar-se i guanyar-se la vida al territori (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

I quina entitat impulsa aquest projecte?

Agermanament sense Fronteres neix a principis dels 60s a Barcelona com un moviment que busca la cooperació a través del diàleg amb els països del Sud, especialment a Camerun, on avui se centra la nostra acció. L’any 1996 ens vam constituir com a ONG i fins al dia d’avui treballem amb una visió de justícia global i basada en l’intercanvi de valors. Ara mateix hem acabat l’elaboració del nostre nou Pla Estratègic per anar adaptant l’actuació que fem a la realitat del món del segle XXI (Antoni Cabré, director d’Agermanament sense fronteres).

I com és aquesta suma d’Agermanament sense fronteres i l’Ajuntament de Manlleu per aquest projecte?

L’Ajuntament destina prop de 15.000 euros anuals a cooperació al desenvolupament. Aquesta suma per a la mecanització del cultiu de la mandioca que fan dones al Camerun ens el va presentar Mn. Ramon Bufí, un dels responsables d’Agermanament sense fronteres a Osona. Pel seguiment que en fem el projecte està obtenint bons resultats i ens va semblar d’interès pels focus que atacava: alimentació i empoderament. Les ajudes es vehiculen a través del Consell Municipal de Cooperació, però som conscients que un projecte d’aquest tipus requereix més d’un any i la intenció seria poder donar continuïtat a la col·laboració (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).

Per què és important que un ajuntament faci aportacions en projectes com aquest?

Hem de deixar-ho de veure com una aportació/col·laboració que fan els ajuntaments i veure-ho gairebé com una obligació. Estem en un món global i no podem aïllar-nos només en les nostres problemàtiques locals. Actuant en països del sud s’evita que hi hagi persones hagin d’emigrar per assegurar la subsistència. Fins i tot per un interès egoista, és rellevant que es facin polítiques de cooperació (Antoni Poyato, regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania de Manlleu).

General 3 agost 2023

Sumem per les dones emprenedores de Guatemala: Fundació Utopia i Ajuntament de Castellbisbal

Els ens locals (ajuntaments, consell comarcals, diputacions…) tenen un paper important en les polítiques de cooperació al desenvolupament. Aquest estiu us presentem projectes on organitzacions i ajuntaments empenyen conjuntament per transformar el dia a dia de persones.

PROJECTE: DONES EMPODERADES – ESCOLA DE LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ (EFCI)

Les Cinc W del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

És una iniciativa per apoderar dones indígenes de zones rurals de Guatemala en situació de pobresa o pobresa extrema. Les participants fan servir eines de transformació social i coneixements per potenciar el seu talent personal i el coneixement autòcton fruit de segles de saviesa; i es treballa perquè elles i les seves famílies puguin augmentar el seu grau d’autonomia financera.

Aquesta feina es desenvolupa a través d’una formació de 120 hores i d’una trentena de tallers i d’activitats en molts àmbits, com són la creació del seu propi projecte personal i professional, nocions bàsiques en màrqueting, gestió comunitària i projecció d’activitats empresarials, entre altres.

En acabar la formació les dones poden iniciar projectes comunitaris, cooperatius i empresarials que són sostenibles al seu país i a la zona on viuen. A més són capaces de defensar els seus drets com a dones en zones on aquests poden ser especialment vulnerables. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia)

Transformació: com canvia el dia a dia de les dones?

Gràcies a aquest projecte aquestes dones han engegat un gran nombre d’iniciatives emprenedores en molts àmbits com són el tèxtil, de teixit autòcton i indígena; de cuina innovadora, elaborada a partir de matèria primera de la zona i que elles mateixes recol·lecten; o iniciatives del món de la pastisseria i l’elaboració de dolços.

Aquestes activitats els hi genera un alt grau d’autonomia personal i financera. El 99% de les dones acaben la formació. Hi ha diferents indicadors per avaluar els resultats i tenim clar que és un projecte amb èxit i transformador que genera un important moviment d’economia social a nivell comunitari. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia).

I quina entitat impulsa aquest projecte?

Ho impulsem des de Plataforma Educativa que és un grup d’entitats socials català. La Fundació Utopia, una ONG que es dedica exclusivament a la cooperació al desenvolupament, forma part d’aquest grup. Va néixer l’any 2007 i actualment desenvolupa projectes, a més de a Guatemala, a Catalunya, Marroc i el Senegal. (Raquel Sabater, directora Fundació Utopia).

Quins són els motius perquè Castellbisbal es va sumar a aquest projecte de la Fundació Utopia?

Hem establert algunes línies estratègiques per fer projectes de cooperació: empoderament de la dona, suport a la infància i els projectes de medi ambient per actuar davant de la crisi climàtica. Aquest projecte encaixa amb aquests punts, sobretot amb el primer. Personalment, tot i ser nova com a regidora de cooperació, en l’anterior mandat formava part del Consell Municipal Solidari, i seguia l’activitat d’aquest ens on participen representants polítics i ciutadania. (Irene Aguilar, regidora de Cooperació i Desenvolupament de Castellbisbal).

Quina aposta fa l’Ajuntament en les polítiques de Cooperació?

El nou equip de govern vol potenciar l’àrea de cooperació. Tenim clar que en els 4 anys vinents han d’augmentar les polítiques de cooperació, potenciant-les i entenent-les com a transversals. Ara estem treballant per establir sinergies entre diferents projectes i entitats. Hem de donar a conèixer allò que fem, fer-los més participatius i que això pugui inspirar/impulsar-ne de nous. (Irene Aguilar, regidora de Cooperació i Desenvolupament de Castellbisbal).

General 31 juliol 2023

Sumem per als infants amb discapacitat de Bolívia: Fundació IPI i Ajuntament de Cardedeu

Els ens locals (ajuntaments, consell comarcals diputacions…) tenen un paper important en les polítiques de cooperació al desenvolupament. Els socis del Fons Català col·laboren en els projectes impulsats per la societat civil organitzada per aconseguir un món més just.

PROJECTE: CAPACITACIÓ EN EINES TERAPÈUTIQUES D’ATENCIÓ D’INFANTS AMB DISCAPACITATS I LES SEVES FAMÍLIES A BOLÍVIA

Les Cinc W del projecte: Qui? Què? Com? On? Quan? Per què?

A la zona de Cochabamba (Bolívia) vam identificar que per raons culturals es desconeix molt la discapacitat, especialment en la detecció precoç en la infància. Ens hem trobat famílies que fins als 7 o 8 anys no saben que el seu fill té síndrome de Down perquè no hi ha un seguiment mèdic de l’infant. Identifiquen alguna característica determinada, però no saben ben bé el què li passa.

A través d’un doctor d’allà i d’un grup de famílies ens van proposar muntar un centre de rehabilitació integral on ajudar a tractar la discapacitat en els infants (sensorial, motriu…). Tot i el fre de la pandèmia, hi ha una falta de formació i cal donar eines en aquest camp tant als professionals (metges, infermers, treballadors socials, fisioterapeutes…) com a les famílies a l’hora de fer autocura, atencions bàsiques… Amb aquest projecte donem aquestes eines. (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

Transformació: Com canvia el dia a dia dels professionals i les famílies?

L’objectiu és ensenyar tècniques de baix cost per facilitar la vida de les famílies. Assistim el centre i, amb aquestes eines, intentem que la qualitat de vida de l’infant no retrocedeixi. Entre d’altres, es fan materials “casolans” adaptats per facilitar la vida de les famílies. Per exemple, es fan unes culleres adaptades perquè la mainada puguin guanyar autonomia i poder menjar sols, unes cadires de rodes amb materials senzills o uns motlles amb guix per l’esquena per poder mantenir els infants amb l’esquena més recta (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

I això qui ho impulsa?

La Fundació IPI Cooperació vam néixer fa més de 20 anys. Som a Catalunya però desenvolupem projectes a diferents països, tant a Àfrica, com a Àsia o a Amèrica. L’eix central de la nostra activitat és la infància, si bé també toquem projectes que hi tenen vinculació com la família i el gènere. En els darrers anys ens hem anat especialitzant més amb temes de discapacitat, diversitat funcional… Hem treballat amb infants del carrer, infants orfes, infants residents en centres d’acollida. D’una manera puntual havíem actuat en alguna crisi humanitària però en els darrers anys hem anat cap a un model molt més sostenible que té a veure amb la formació del personal en els països on ja col·laborem (Urgell Poch, coordinadora de la Fundació IPI Cooperació).

Per què és important que un ajuntament se sumi en un projecte com aquest?

En el cas de l’Ajuntament de Cardedeu, acabem de crear una regidoria de cooperació i una de capacitats diverses. Aquest projecte ja comptava amb el suport de l’anterior govern, per tant, fa visible una sensibilitat que tenim com a poble.

Com a nou regidor acabat d’incorporar, m’agradaria continuar treballant i coneixent aquest projecte de la Fundació IPI. Aquest i altres projectes seran tractats en el Consell de Cooperació Municipal, una eina que des del govern de Cardedeu volem continuar potenciant (Jordi Abat, regidor de cooperació de l’Ajuntament de Cardedeu).

General 13 juliol 2023

Activitats del Fons Català a Tarragona, Lleida i Girona per donar a conèixer els resultats de l'enquesta ciutadana

El juliol el Fons Català ha organitzat trobades a Tarragona, Lleida i Girona per donar a conèixer els resultats de l’enquesta que ha realitzat aquest any sobre la percepció de la ciutadania vers la cooperació al desenvolupament. Les dades, segregades per província, són una radiografia del coneixement i l’opinió que té la població sobre temes com el compromís del 0,7%, les polítiques d’acollida dels municipis, el conflicte del Sàhara Occidental o el risc de guerra nuclear, entre molts altres.

Les activitats s’han integrat en les necessitats dels ajuntaments i entitats de cada província i s’ha adaptat a cada context. D’aquesta manera, s’ha complementat la difusió de les dades amb altres iniciatives que han dotat de contingut personalitzat les jornades.

A Tarragona s’ha fet una trobada tècnica amb professionals de les administracions i les entitats, per fer un intercanvi de bones pràctiques i coneixença. Les persones que van assistir van poder conèixer la feina i els reptes d’altres companys i companyes, i establir nous lligams.

Quant a Lleida, l’activitat s’ha inclòs en la programació del cicle de cinema Cinemón, que aquest any se centrava en els feminismes globals. Aprofitant el context, el director del Fons Català va presentar els resultats de l’enquesta referents a la demarcació de Lleida i Lourdes Mourelo, coordinadora de la CONFOCOS i consultora de gènere i desenvolupament, va fer una xerrada sobre la cooperació feminista, que va culminar amb l’actuació musical de Kelly Isaiah.

Finalment, a Girona l’enquesta es va presentar juntament amb una formació sobre plans estratègics de cooperació i polítiques públiques de cooperació, una demanda que s’havia fet des d’alguns ajuntaments.

General 10 juliol 2023

Tarragona acull la inauguració del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El cinema africà arriba a les pantalles de Tarragona el 12 de juliol a les 21:30h amb la celebració de la inauguració de la segona edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació. L’acte, que tindrà lloc a l’Espai Jove La Palmera, comptarà amb la participació de Maria Cecilia Mangini Shäfe, consellera d’igualtat, serveis a la ciutadania i serveis socials de l’Ajuntament de Tarragona, David Minoves, director del Fons Català, i Marta Lima, membre de CinemÀfriques; i amb la projecció del film Farewell Amor (2020). El FICAC tindrà dues sessions més al mateix Espai Jove La Palmera: el 19 de juliol a les 22h amb la projecció de Manoliño Nguema (2019); i el 26 de juliol a les 22h, amb els films Masquerade (2021) i Lingui, Lazos sagrados (2021). 

El FICAC és un projecte pioner al nostre país que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de convertir-se en una cita clau per a conscienciar sobre la necessitat de canviar la imatge que es projecta del continent africà a través de les seves cinematografies. El FICAC té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que a través del cinema ha fet florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per a modelar la consciència. Per a fer això, més enllà de proposar un catàleg seleccionat amb molta cura, el festival ha volgut connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social, com amb la diàspora africana a Catalunya. 

El festival és itinerant i, fins desembre, farà parada a diversos municipis com Banyoles, Cambrils, Castellbisbal, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Girona, La Bisbal d’Empordà, Montacada i Reixac, Olor, Salt, Tarragona, Torelló, Torroella de Montgrí, Valls, Vilafranca del Penedès, i Vilanova i la Geltrú. 

L’edició 2023 compta amb la incorporació de vuit noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges. 

 

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental

Les pel·lícules que es presentaran al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de la cinematografia africana i posar sobre la taula les noves mirades i narratives d’aquest cinema, fet també des de la diàspora africana. El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les dues cares de la migració, l’anada i també, la tornada; i posar l’èmfasi en les causes a través de la veu dels seus propis protagonistes. 

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. Les pel·lícules seleccionades revelen l’impacte del sistema colonial espanyol en la història de Guinea Equatorial.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. 

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. 

Es poden consultar totes les pel·lícules aquí. 

General 7 juliol 2023

Projecte COMET: creació d'una xarxa europea de vies legals i segures

El COMET (Complementary pathways network) és un projecte europeu, subvencionat per l’AMIF, en el qual hi participen 14 socis de 7 estats membres, entre els quals hi ha el Fons Català, i està coordinat per la FCEI (Federazione delle Chiese Evangeliche in Italia). L’objectiu del projecte és augmentar 130 places d’acollida de persones que transiten per la ruta del Mediterrani Central i necessiten protecció internacional, coordinar vies de migració legal i segura, crear eines comunes de qualitat per la orientació prèvia al viatge, la recepeció i el suport posterior a l’arribada al destí i oferir als socis de la xarxa un espai on poder intercanviar bones pràctiques en matèria de refugi i acollida.

El projecte també busca crear capacitats per les comunitats d’acollida i aconseguir la creació d’aquestes 130 noves places d’acollida al territori europeu, també s’espera que el projecte permeti monitorejar i avaluar el context migratori, aprendre i compartir coneixements, i proporcionar una base per la promoció continuada de l’expansió de la migració legal i segura. 

El projecte va començar el gener de 2022 i està en fase de negociació amb les autoritats estatals i locals per la implementació de les vies d’acollida i la identificació de les persones que participaran al projecte. 

Rol del Fons Català 

L’objectiu principal a nivell local es la creació de 10 places d’acollida per persones sol·licitants de protecció internacional per motiu de gènere, a través del patrocini comunitari en municipis catalans participants durant un període de 12 mesos. Per això, el Fons Català compta amb el suport d’un Comitè Tècnic, format per CCAR, CEAR, CEPAIM, CER-Migracions, CIDOB, Fundació Solidaritat UB, GRITIM-UPF, Refugees Welcome Cat, Stop Mare Mortum i el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Direcció General de Migracions, Refugi o Antiracisme; i un Comitè de Seguiment compost pels ajuntaments participants i socis del Fons.

General 5 juliol 2023

Posicionament davant els abusos sexuals a menors comesos pel missioner Manel Sales al Senegal

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament manifestem el nostre rebuig més radical davant la colpidora notícia sobre el reconeixement per part de l’Escola Pia dels abusos comesos pel missioner Manel Sales al Senegal entre 1980 i 2005. Des del municipalisme solidari donem suport a les persones supervivents i a les seves famílies, i a qualsevol iniciativa dirigida a la reparació.

Denunciem els abusos comesos, però també l’abús d’autoritat sostingut durant tant de temps contra els infants i les seves famílies, conscients de la impunitat amb què podia actuar contra persones d’entorns empobrits que mai qüestionarien un missioner, ni molt menys es plantejarien denunciar-lo.

Rebutgem també l’encobriment institucional que es va produir durant tants anys després d’haver-se destapat, al menys internament, aquesta situació. Fins ara, no s’havia produït cap investigació interna, denuncia ni reparació vers les víctimes, per uns fets que el propi Sales havia reconegut l’any 2018.

Els drets dels infants estan reconeguts pel dret internacional des de 1924, i recollits específicament en la Convenció de Nacions Unides sobre els drets dels Infants de 1989. La població infantil és especialment vulnerable a violacions, abusos i explotació en països empobrits o en contextos de crisis humanitàries. Per això els seus drets han d’estar garantits i tots els actors de la cooperació internacional han de ser especialment curosos en la seva protecció.

Demanem que la Comissió per la Defensa dels Menors Abusats Sexualment a l’Església al Senegal segueixi desenvolupant la seva tasca per esclarir els fets, amb la col·laboració de l’Escola Pia de Catalunya. Cal denunciar a les autoritats judicials qualsevol acte similar de forma immediata en qualsevol indret en el moment en què se’n tingui coneixement. Per la dignitat de les víctimes i de la pròpia organització.

També demanem accions que permetin fer net i recuperar la confiança en el treball solidari i desinteressat que centenars de membres d’organitzacions han dut a terme durant tants anys. Accions que acabin amb la impunitat i destapin els abusos que destrueixen el més preuat de la vida de les persones: la seva infància.

Ara i sempre, des del municipalisme català treballem per la defensa dels drets del infants d’arreu. Perquè una infància lliure d’abusos és una condició necessària per un desenvolupament humà ple com a persones adultes.
 

General 4 juliol 2023

Vint anys de la Llei de Foment de la Pau del Parlament de Catalunya

Aquest 4 de juliol fa 20 anys, entrava en vigor la Llei 21/2003 de foment de la pau. El 25 de juny, uns dies abans, el ple del Parlament de Catalunya l’hi havia donat llum verda per unanimitat en la que va ser la darrera sessió de la legislatura 1999-2003, la darrera del govern de Jordi Pujol. L’esperit d’aquesta llei era fixar que les actuacions de l’administració havia de fer en favor de la pau, la justícia i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats; la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials i l’enfortiment de l’arrelament de la pau i de la convivència. Aquesta llei que, entre d’altres, ha comportat la creació Consell Català de Foment de la Pau i de l’Institut Català Internacional per la Pau va ser una de les més avançades del món. Fins llavors, només la província de Trento i la regió del Vèneto (Itàlia) havien aprovat normatives en aquest àmbit molt menys ambicioses que la catalana.

Vicenç M, Santaló, lletrat del Parlament, la considerava en el pròleg com una llei «d’atípica» per tenir una aplicació «més orientadora» que «imperativa», a diferència de moltes altres de les que s’aproven a la càmera. Una llei transversal en l’esperit del qual s’ha d’aplicar en la resta de normatives. Joan Surroca (PSC-CPC) va ser conjuntament amb Rosa Bruguera (CiU), Jordi Ausàs (ERC), Àngels Esteller (PP) i Joan Boada (ICV) un dels ponents de la llei. 20 anys després, parlem amb el museòleg, educador i activista, per valorar-ne l’aplicació.

• Ja han passat 20 anys de la seva entrada en vigor. Creu que ha fet la funció per la qual va ser impulsada?

Jo ho puc valorar però des d’una impressió personal com a ciutadà. No he fet un seguiment de com s’ha desplegat en aquestes dues dècades en l’àmbit parlamentari. Aquesta va ser una llei d’especial valor. No només perquè va portar 4 anys de feina sinó perquè altres diputats ja ho havien provat anteriorment i no se n’havien sortit. La llei contemplava la creació del Consell Català de Foment de la Pau i es preveia la creació en cinc anys de l’Institut Català Internacional per la Pau. Aquestes dues coses s’han complert. Ara, el desenvolupament de les relacions de pau a nivell català que és un aspecte que pertocaria al Consell no s’ha fet prou a escala pública. Jo que soc una persona interessada no m’arriba informació d’aquests treballs.

D’altra banda, en l’última dècada han passat moltes coses a Catalunya i ha estat un període difícil per la pau. Crec que s’hauria hagut de visibilitzar més la tasca del Consell per establir ponts per tal d’unir gent que veu les coses diferents dintre de Catalunya.

•  Aquesta va ser una llei força pionera. En què es van inspirar i que buscava?

El primer estiu dels quatre anys que vaig estar al Parlament i conscient que ja s’havien fet intens abans, vaig elaborar un redactat de llei de màxims absolutament revolucionari. No hi pot haver pau si no canvia la sanitat, l’ensenyament, altres paràmetres de justícia social. Des del meu mateix grup ja m’hi van tirar molta aigua. Jo el que pretenia era obrir un debat perquè una llei que vol fomentar la pau era important que tirés endavant amb debat i consens. Al final, tots els grups vam acabar pactant. Jo diria que va acabar tirant endavant gràcies a un fet negatiu: la Guerra de l’Iraq perquè es va visualitzar que la ciutadania apostava per la pau.

La llei apostava per cosa pràctica: no només manifestacions i colomets de la pau sinó un canvi de mentalitat de la gent i en contra d’idiologies negatives a favor de la guerra, el conflicte… A nivell personal i per deformació professional, jo apostava per la creació d’una Xarxa de museus de la Pau, vinculats amb museus ja existents, però això per diferents raons (no pas polítiques) no va poder tirar endavant.

 

• Tal com és l’arc parlamentari aquesta llei seria ara mateix impossible?

 Desgraciadament, i sense saber que passaria, crec que sí. M’hi vaig dedicar 4 anys, des del primer a l’últim dia, i malgrat ser grups i estils diferents, les persones que ens va tocar treballar eren bona gent i varen veure la necessitat d’arribar a acords per fomentar la cultura de la pau. Però en aquell moment no hi havia els espectacles que hi ha ara en el ple. Hi havia moments de tensió, però mai crits, paraules fora de lloc… Llavors no era una bassa d’oli, tot i que malgrat les diferències, hi havia voluntats de consensos.

• Ser pacifista és avui més difícil que fa 20 anys?

Jo crec que estem passant un moment de crisi. Sempre que hi ha hagut un canvi això es produeix: el pas de l’era analògica en la qual jo vaig néixer a l’era digital i de la intel·ligència artificial és un canvi tan important com el canvi que hi va haver al neolític o en el renaixement. Ara, és el quart gran moment de canvi de la humanitat. Per tant, com en tota època de crisi, ens cal lluitar més que mai a favor de la pau. Cert, que ara estem en un mal moment. Ens cal paciència i aguantar el cop pels anys vinents perquè tot evoluciona molt més de pressa i el període de transformació al que adaptar-nos serà més ràpid que els anteriors.

Revista Emporiom 

General 4 juliol 2023

Oferta de feina: Tècnic/a de projectes de desenvolupament – Àrea d'Àfrica, Mediterrània i Àsia

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contracta els serveis d’un/a tècnic/a de projectes de desenvolupament per al suport a les tasques de gestió de l’Àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia.

Les funcions principals seran:

• Gestió de projectes i programes: accions de construcció de partenariat, formulació, seguiment, execució i justificació dels projectes i programes propis del Fons desenvolupats a l’Àfrica sud-sahariana. 
• Seguiment dels projectes que s’estan executant sota la modalitat compartida o indirecta, en base al protocol de procediments de l’Àrea de projectes 
• Acompanyament i suport en la formulació, elaboració d’informes de seguiment i de justificació a les entitats, ONG i col·lectius d’origen migrant responsables de l’execució dels projectes de cooperació indirecta dels municipis que ho sol·licitin
• Preparar i assistir a les reunions, així com mantenir relacions amb entitats i ajuntaments 
• Suport a les tasques d’enllaç amb les entitats implicades en els projectes actius
• Elaboració d’informes de seguiment i revisió dels informes que lliuren les contraparts
• Avaluació ex ante dels nous projectes presentats al Fons Català en el marc de les convocatòries pròpies dels Ajuntaments
• Co-formulació de projectes per ser presentats a la UE, AECID o altres institucions donants
• Suport tècnic i logístic en l’organització de trobades, jornades, seminaris i altres activitats que es derivin del pla de treball de l’Àrea
• Suport en la formació i assessories en temes de cooperació al desenvolupament, als socis o entitats locals que ho sol·licitin
• Suport en les accions de la Comissió de Migracions i Desenvolupament: actes de reunions, seguiment dels compromisos i creació de sinèrgies amb les altres Comissions i Grups de Treball del Fons Català
• Suport a la gestió de planificació i tècnica i administrativa de l’Àrea i tasques de suport a l’Àrea que li siguin encomanades.
• Suport en la comunicació de les accions realitzades en el marc de les activitats de la Comissió de Migracions i Desenvolupament i de l’Àrea, en coordinació amb l’Àrea de Comunicació
• Participar en viatges de seguiment de projectes a terreny a l’Àfrica

Perfil requerit:

• Diplomatura / llicenciatura
• Formació específica en cooperació al desenvolupament a través d’un doctorat, màster, curs de postgrau o curs específic.
• Formació i/o experiència demostrada de treball amb ajuntaments i ens locals
• Experiència laboral mínima de dos anys en gestió de projectes de cooperació al desenvolupament.
• Coneixements d’ofimàtica avançats, especialment en editors de text, fulls de càlcul i bases de dades.
• Expressió oral i escrita fluïda.
• Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.
• Idiomes: francès i anglès com a llengües de treball 
• Flexibilitat horària per assistir, de manera puntual, a reunions i activitats amb entitats i ajuntaments a les tardes-vespres i caps de setmana
• Habilitats: capacitat analítica i de resolució de problemes, empatia i capacitat comunicativa, de treball en equips multidisciplinars i de determinació de prioritats i organització
• Disponibilitat per viatjar

Condicions:

• Contracte per cobrir una excedència fins el 09/07/2028, d’inici contractació temporal per sis mesos amb possibilitats de conversió en indefinit.
• Dedicació exclusiva, jornada completa
• Retribució: 31.000 euros bruts anuals
• Inici del contracte: 1 de setembre 2023
• Ubicació: Barcelona, oficines del Fons Català

Les persones interessades han d’enviar el currículum a curriculum@fonscatala.org fins el 16 de juliol de 2023
Assumpte: Tècnic/a Àfrica

Consulta l’oferta completa al document adjunt 

General 28 juny 2023

Tècnica de cooperació destacada: Núria Ferrando, de l'Ajuntament de Cambrils

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Em vaig formar en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública i la meva experiència professional és en gestió pública. Abans de treballar coma tècnica municipal en participació ciutadana i cooperació a l’Ajuntament de Cambrils, vaig estar anys en una consultoria de desenvolupament institucional i local, Gabinet Gaudí de Reus, d’on sempre he dit que ho vaig aprendre tot. 

Era a finals dels anys 90 quan emergien les Agendes Locals 21, els Plans Estratègics de Ciutat, el plans de dinamització del comerç urbà, i vàrem ser un equip humà interdisciplinar i disposat que donàvem suport a institucions públiques i privades en la planificació estratègica de serveis i polítiques públiques. Va ser una època feliç, on fèiem processos de participació ciutadana abans que se’ls etiquetés com a tals, on vehiculavem la participació dels agents del territori en cada projecte. I així en vaig aprendre, i sobretot perquè una part que no ens solia demanar en els projectes però sempre proposàvem era la definició i construcció d’espais, estructures de gestió que poguessin desenvolupar els plans de treball que es proposaven.

Tot aquests bagatge, amb encerts, frustacions, equivocacions, reptes, resiliència i adpatabilitat, m’ha servit per ocupar el lloc de tècnica municipal des de l’any 2005.

Per tant no venia de la militància en organitzacions de cooperació internacional, pau i drets humans, ni de les mobilitzacions pel 0,7% que van condicionar les polítiques de cooperació durant molts anys. Però durant aquests 18 anys a l’ajuntament de Cambrils han estat les ongd  i el FCCD qui m’han ensenyat les seves lluites i reivindicacions i jo he intentat oferir serveis, recursos i eines amb la major capacitat d’incidència i servei que he pogut.

 

• Quina implicació té Cambrils en l’àmbit de la cooperació?

Voldria que s’entengués el que suposa pels municipis del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, el fet de no tenir el suport d’una federació d’ongd forta com en d’altres parts del territori, o el suport de programes tècnics i econòmics d’institucions com la diputació de Barcelona.

Els municipis d’aquí, del Camp de Tarragona, ens sentim aïllats, vulnerables, i sols. I tot i així,  a Cambrils,  la política local de cooperació ha superat l’època de les retallades, les crisis de pressupost per cooperació, i de competències. I això per a nosaltres, el fet d’haver mantingut actiu i present l’espai de trobada del Consell de Cooperació Cambrils Ciutat Solidària, sense desaparèixer és un mèrit i un èxit.

Aquests últims anys s’ha constituït la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud, i això és un  valor i una esperança, perquè la veritat és que a Cambrils hi ha esgotament, que esperem que sigui la fi d’un cicle d’anar tant sols.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació aquest any?

Hem tingut accions innovadores com les beques de joves cooperant, les jornades anuals d’avaluació de projectes de les ongd on ens interessava posar en comú les traves i dificultats, el ja 5è cicle de cinema solidari, la participació conjunta en espais de fira i promoció del municipi, accions de codesenvolupament i agermanament solidaris, consells d’infants sobre cooperació i solidaritat,..
I ara que hem esgotat l’últim Pla Local de Cooperació el que volem fer és participar de la Xarxa de Cooperació Catalunya Sud i vastir una política local de cooperació al territori.

General 23 juny 2023

Violència al Senegal: protestes per la democràcia

Ousmane Sonko representa l’esperança de canvi polític per a molta gent al Senegal, però la seva recent condemna a dos anys de presó per “corrupció de la joventut”, i la conseqüència resultant de no poder-se presentar a les eleccions presidencials de 2024, ha desencadenat unes protestes ciutadanes a diverses ciutats del país que han acabat amb almenys 23 morts, segons Amnistia Internacional. Actualment la violència s’ha mitigat però l’ambient segueix crispat i les protestes es podrien tornar a encendre. 

Segons la Constitució, l’actual president, Macky Sall, no es pot presentar a un tercer mandat però sembla que té intenció de fer-ho, fet que encara tensiona més el context. 

Ousmane Sonko, originari de la Casamance, és un antic funcionari del Ministeri d’Hisenda que va ser expulsat de la funció pública quan va denunciar una trama de corrupció relacionada amb dos jaciments de petroli i gas offshore que es troben en aigües senegaleses al nord del país. A partir d’aquí Sonko va crear el partit que ara presideix, el PASTEF, que té un discurs de lluita contra la corrupció i abandó de la dependència amb França, especialment de la moneda (utilitzada en altres 16 països de l’Àfrica de l’oest, s’imprimeix i es controla des de França).

Entre 2021 i 2023 el govern ha empresonat diversos membres dels partits de l’oposició, sobretot de PASTEF, per motius com ara insult al cap d’estat, perill d’incitació a la violència… 

 

Origen de les protestes

El 2 de febrer de 2021, una jove, Adji Sarr, treballadora d’un saló de massatge de Dakar, va demandar a Sonko per violació i amenaces de mort. L’acusat va ser arrestat i va assegurar que aquest moviment era un complot de l’actual president Macky Sall per eliminar possibles contrincants a la carrera presidencial. En aquell moment van haver-hi aldarulls als carrers i es va detectar la participació de milícies armades contractades pel govern, anomenades “nervis”.

El passat 1 de juny de 2023, un tribunal va desestimar els càrrecs de violació i amenaces de mort atorgats al líder opositor, però el va condemnar a dos anys de presó per “corrupció de la juventut”. Aquesta sentència podria impedir que es presentés a les eleccions del febrer de 2024, una situació que part de la població senegalesa, en especial el jovent, no vol tolerar. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got, i la indignació dels seus seguidors, que acusen el govern d’utilitzar la justícia com a arma política, va ocupar els carrers.  

Es van atacar seus bancàries i caixes d’estalvi locals, estacions de servei i supermercats de propietat d’empreses franceses, a Ziguinchor van cremar el centre cultural de l’”Alliance française”, i van trencar les portes i finestres de Kassumay FM, una estació de ràdio local que comparteix espai amb un projecte del Fons Català de salut ocular. Per la seva banda, el govern i els “nervis” van respondre amb contundència. 

 

Situació actual

Després d’aquests esdeveniments els ànims estan ara menys crispats a causa de les celebracions de les festes de la Tabaski. Els líders religiosos van fer una crida a la pau sense posicionar-se gaire. També ha influït la demanda de les organitzacions de comerciants que veien que els seus negocis relacionats amb les celebracions patirien.

Darrerament s’ha crat una nova plataforma, el F24, amb tots els partits de l’oposició, que també han influït en aquest calma que no creu ningú que duri gaire.

Pel que sembla i segons unes declaracions que ha fet el president Macky Sall a París, ell vol que sigui el Consell Constitucional el que decideixi si té dret a presentar-se a les eleccions presidencials de 2024, un Consell format per 7 membres que han estat canviats durant els últims mesos i nomenats directament pel president.

A la premsa hi ha moltes reaccions de gent de diferents perfils dient que no es permetrà que Macky Sall renovi mandat, ni tan sols que es presenti. Davant d’aquesta situació al president li queden dues opcions: abandonar la carrera a la presidència o seguir, però aleshores s’haurà d’enfrontar a una oposició molt forta que l’obligarà a fer un ús de la força com ho ha estat fent fins ara. 

General 20 juny 2023

Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2023

Un any més, el Fons Català publica un manifest pel Dia Mundial de les Persones Refugiades amb l’objectiu de refermar el compromís del municipalisme solidari amb el refugi i l’acollida de totes aquelles persones que es veuen forçades a abandonar casa seva.

La guerra d’Ucraïna ha demostrat que és possible brindar protecció internacional a la població refugiada quan hi ha voluntat política. Per tant, des dels pobles i ciutats s’ha de treballar i s’ha d’incidir perquè aquest tractament sigui extensiu a tota la població refugiada, independentment del seu origen.  

Segons l’organització Ca-minando Fronteras, el 2022 van morir 2.390 persones intentant arribar a l’Estat espanyol, on la ruta canària és la més mortífera, amb 1.784 víctimes. De totes aquestes víctimes, els cossos del 91% no s’han pogut recuperar. . La manca de vies legals i segures obliga a aquestes persones a prendre rutes més arriscades i perilloses. 

Per altra banda, Síria fa 12 anys que viu en guerra, la qual cosa ha generat una crisi humanitària greu, actualment agreujada pels terratrèmols del passat 6 de febrer, que van impactar el nord-oest del país, el Kurdistan i el sud de Turquia. Aquesta emergència ha afectat de manera més severa milers de persones que ja s’havien desplaçat pel conflicte, que han perdut, de nou, la seva xarxa i casa seva.  

Tampoc no oblidem l’Afganistan, la frontera sud de Mèxic, Bangladesh, el Sahel… A més, cal tenir en compte totes les migracions ambientals fruit del canvi climàtic, i treballar per l’adaptació de les comunitats i la mitigació i la prevenció de desastres, ja que l’amenaça de l’emergència climàtica no farà més que augmentar.  
 
Davant la crisi enquistada del refugi, el municipalisme català ha de tenir un paper important en la lluita contra l’oblit i la discriminació. Per aquest motiu, el Fons Català ha activat una resposta immediata de suport a la població víctima dels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia, -continua treballant a l’Afganistan per assegurar l’educació de les noies que viuen sota el règim talibà, dona suport a projectes a Polònia i Ucraïna, participa en un projecte europeu per a la creació de corredors humanitaris des de Níger, té presència a la Frontera Sud de l’Estat espanyol, a les illes gregues, al corredor dels Balcans i a Mesoamèrica, a Tapachula, Mèxic, a la frontera sud amb projectes d’assessorament legal a persones en moviment…- I això és possible gràcies a la solidaritat i la implicació de tots aquells municipis que creuen en el canvi.

També gràcies a aquest suport, el Fons Català ha pogut activar la campanya de sensibilització “Siguem Refugi”, que compta amb la participació d’una vintena de municipis i que se centra a mostrar la realitat de la vida als camps formals i informals de persones refugiades del món, per no donar l’esquena a les crisis i necessitats oblidades. 

Ara i sempre, des del municipalisme català treballem perquè existeixin vies legals i segures que garanteixin la vida de la població en moviment, vingui d’on vingui, perquè el refugi és un dret i l’acollida digna una obligació.
 

 

General 6 juny 2023

Tècnica de cooperació destacada: Núria Branzuela, de l'Ajuntament de La Garriga

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar treball social perquè és una professió que permet lluitar contra les injustícies socials a través del tracte amb les persones, convençuda que tothom té capacitat per sortir-se’n de les situacions complicades, mitjançant el seu empoderament i amb i acompanyament professional. No he deixat de formar-me en àmbits molt diversos, en funció dels reptes professionals que he anat entomant  treballant en entitats del tercer sector i a l’administració local (des de l’àmbit de les persones amb diversitat funcional, la gestió local, la immigració i estrangeria, la cooperació al desenvolupament i les polítiques de gènere i diversitat sexual).

Recentment m’he postgraduat en Gènere i Igualtat a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-me en Administració Pública i Món Local i en Relacions Laborals. 

Ja fa gairebé vint anys que treballo a l’Ajuntament de la Garriga, on, actualment, faig tasques de Tècnica d’Igualtat i de Cooperació. 

 

• Quina implicació té la Garriga en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament de la Garriga és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des de l’any 1992, amb qui hi té un conveni de col·laboració des de l’any 2008, i també forma part de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí. 

L’any 2006 es va constituir el Consell Municipal de Cooperació al Desenvolupament, integrat per tots els grups polítics municipals i per representants d’entitats que duen a terme projectes de cooperació. Des del Consell s’ha apostat per una política de cooperació eminentment municipalista, donant suport a entitats del poble i posant al centre l’Educació per al Desenvolupament, amb l’objectiu de fomentar un esperit crític entre la ciutadania.

Actualment dediquem el 0,85% del pressupost municipal a projectes de cooperació al desenvolupament duts a terme per entitats del poble, amb el compromís que realitzin accions d’Educació per al Desenvolupament que expliquin els motius pels quals cal seguir cooperant. 

A més, es compta amb una partida específica per atendre les crides que fa el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament quan es produeixen situacions d’emergència.

Per últim, s’organitza conjuntament amb les entitats, accions per a donar a conèixer la situació de les persones refugiades al món, vinculant-ho amb la història de la Garriga durant la Guerra Civil, ja que va ser un municipi bombardejat i pel que van passar i que va acollir població refugiada d’arreu del país, fugint del feixisme, establint un paral·lelisme entre el que va passar fa més de 80 anys i l’actualitat. 

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació pel que queda d’any?

En aquests moments estem resolent la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació, que sol tenir una línia continuista, ja que es dota econòmicament projectes iniciats fa anys arreu del món. Es tracta de projectes en què l’atenció a les dones i la denúncia de les violències masclistes són eixos centrals. 

Mitjançant la campanya Siguem Refugi, per un món sense camps, del Fons Català de Cooperació, a la qual estem adherits, donarem suport accions organitzades per l’As. La Garriga Societat Civil.