General 31 maig 2023

"A Hondures té més dret un empresari estranger que el propi hondureny"

Nahun Lalin i Justino Piaguage són de pobles indígenes d’Hondures i Equador, respectivament. Ambdós estan compromesos amb la lluita i defensa de la seva cultura, la seva comunitat i el seu territori.

Lalin pertany al Poble Garifuna, que està amenaçat principalment per la proliferació del cultiu de palma africana i la projecció de megaprojectes de multinacionals estrangeres. Forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), que treballa per eradicar la pèrdua del patrimoni i recuperar la identitat cultural de la seva comunitat. “La gent que no coneix l’autonomia, l’autodeterminació dels pobles, creu que per tenir un document ja té el dret d’arribar als nostres territoris i començar a explotar i a plantar. I nosaltres comencem a defensar. Dins d’aquesta defensa és on hi ha la criminalització, la persecució i els assassinats”, explica Lalin, que ha perdut una vuitantena de companys en els últims dos anys. “La criminalització a Hondures està feta com per no defensar el territori ni el medi ambient, molts de nosaltres ens la juguem, per això la solidaritat internacional és molt important”, apunta. 

 

 

A més, l’explotació del territori, concretament el monocultiu de la palma africana, està generant deforestació i contaminació de les aigües, i això provoca el desplaçament i migració de famílies que busquen una situació millor en altres regions o països. Paral·lelament també tenen la lluita contra el canvi climàtic, que a l’estat hondureny “poc l’importa”, segons Lalin, però que està impactant molt en les comunitats. “Els pobles indígenes som els que ens preocupem de veritat pel medi ambient i els que el cuidem“, sentencia. 

El mateix apunta Justino Piaguage, president de la Nacionalitat Originària Siekop’ai a l’Equador: “és gràcies als pobles originaris que la selva amazònica segueix existint”. Piaguage és una de les veus més reconegudes en la lluita del poble Siekopa’ai per la recuperació dels seus territoris ancestrals, dels quals van ser desplaçats durant la guerra entre l’Equador i el Perú (1941-1998).

A banda de les demandes interposades contra els governs de l’Equador i el Perú per recuperar els seus territoris, la comunitat s’enfronta a la deforestació, la caça i la pesca furtives i una explotació abusiva de la terra. “El gran problema és que des del món capitalista l’amazones segueix sent per a conquistar-la i explotar-la” explica, i afegeix que “la font d’alimentació del nostre poble, que és el riu, ha estat contaminada” per una empresa que té 20.000 hectàrees de monocultiu al seu territori. 

 

 

 

 

 

General 25 maig 2023

Es publica la resolució definitiva de de concessió de subvencions de l'Agència Catalana de Cooperació

Avui s’ha publicat la resolució definitiva de la  concessió de subvencions presentades per a la concessió de subvencions destinades a l’enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les entitats de les quatre províncies catalanes amb compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans. Es pot consultar el document final en aquest enllaç. 

Per primera vegada, el Fons Català ha gestionat la subvenció de les demarcacions de Barcelona i Tarragona. A Girona ho ha gestionat la Coordinadora d’ONG Solidàries, i a Lleida la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.

L’instrument, en marxa des de 2017, dona suport a entitats del territori per a enfortir-ne l’estructura i les capacitats, i contribuir a impulsar les seves iniciatives a través de la comunicació, la sensibilització i la incidència.

En total, aquesta convocatòria ha rebut 58 sol·licituds de subvenció, de les quals se n’han finançat 47. Amb un pressupost total d’1,2 milions d’euros, aquesta convocatòria fa possible el finançament de 19 projectes a Girona, 16 a Lleida, 9 a Barcelona i 3 a Tarragona. El valor de les subvencions va dels 5.000 als 25.000 euros, i inclou conceptes com l’enfortiment d’equips i estructures, la transversalització de l’enfocament de gènere, les iniciatives de difusió, i la formació professional.

General 23 maig 2023

Cinema i música per posicionar les narratives africanes al centre i canviar la mirada

Desplaçar el centre, canviar el focus i decolonitzar el discurs i la mirada sobre el continent africà. Aquest és l’objectiu del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), organitzat per Cinemàfriques i el Fons Català de Cooperació. A través de la cultura, i més concretament, des de la gran pantalla, el FICAC presenta múltiples mirades sobre el continent, combatent l’estereotip d’homogeneitat, i busca superar les històries d’una Àfrica desolada, sense deixar de banda els discursos de denúncia sobre els drets civils i polítics, les migracions o les violències exercides contra les dones.

El FICAC va néixer el 2022 amb la voluntat de convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que a través del cinema ha fet florir el vell mantra que emfatitza que la cultura serveix per a modelar la consciència. Per a fer això, el FICAC, més enllà de proposar un catàleg de pel·lícules, ha volgut connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social, com amb la diàspora africana a Catalunya. Aquest 2023, entre juny i desembre, se celebrarà la segona edició del festival a una quinzena de municipis catalans, amb la incorporació de 8 nous films. 

Amb motiu del Dia Mundial de l’Àfrica, des del Fons Català posem el focus en altres iniciatives, que, de la mateixa manera que ho fa el FICAC, utilitzen la cultura per sensibilitzar i promoure una mirada més propera i menys estereotipada del continent africà.

 

Del Senegal a Guinea Equatorial

Thiat i Juan Tomás Ávila, tenen, a primera vista, una cosa en comú: el seu activisme. Un és raper senegalès i l’altre escriptor equatoguineà i protagonista del documental “Un escritor en un país sin librerías” (inclòs a la programació del FICAC 2023). 

Thiat és un dels fundadors del moviment ciutadà Y’en a Marre (“n’estem farts”, en francès), nascut el 2011 a Dakar per protestar contra la indiferència del govern front als talls elèctrics continus al país, que no permetien que la població tingués les necessitats mínimes cobertes. Part de l’activisme de Y’en a Marre s’ha canalitzat, des d’aleshores, a través de la música, ja que és una via que els ha permès arribar a un ampli sector de la societat, sobretot al públic jove, el motor de canvi.  

“La música ens ha ajudat molt, ha sigut la clau de l’èxit”, explica Thiat, “quan l’expresident no permetia l’organització de protestes, nosaltres organitzavem concerts, que sí que estava permès; fèiem el que anomenem concerts pedagògics”. Thiat assegura que no fan entreteniment, ells fan eduteniment (educació i entreteniment), ja que el seu rap i el seu hip hop estan carregat de missatges de denúncia i conscienciació.

A més, les lletres de la música de Y’en a Marre són en wolof, perquè “amb qui ens volem comunicar principalment és amb la nostra gent, si ells no ens entenen com ens ha d’entendre la resta?” explica Thiat, que assegura que cantar en wolof també és una manera de fer activisme, “mostrant l’orgull per la nostra llengua i posant-la sobre la taula”. 

Per altra banda, Juan Tomás Ávila, que el 2011 va haver de refugiar-se a l’Estat espanyol per haver denunciat la dictadura del president Teodoro Obiang, explica com a través del documental “Un escritor en un país sin librerías” es va poder mostrar la vida i el context de Guinea Equatorial, “un país amb vocació d’estar permanentment allunyat dels focus informatius i on és molt difícil poder gravar qualsevol cosa que exposi la seva realitat”, comenta. 

El que té clar Ávila és que l’art ha de poder servir per mostrar tots els contextos, sense emmascarar cap realitat. Considera que és important que hi hagi veus i perspectives diferents des del continent, ja que “hi ha països africans on encara no es pot fer això amb llibertat”. 

A través dels seus llibres, Ávila mostra l’impacte que pateix la població de Guinea Equatorial després de dos segles de dominació colonial espanyola. 

Aquestes iniciatives, i moltes altres, permeten, a través de canals culturals, que les narratives africanes viatgin, defineixin els discursos amb els quals es vol explicar el continent i protagonitzin els canvis socials.

 

 

General 15 maig 2023

El Fons Català fa un viatge d'identificació i prospecció al sud de Turquia

El 6 de febrer diversos terratrèmols van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan a primera hora del matí, deixant a milers de persones mortes, desaparegudes i desplaçades a ple hivern. El Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població més vulnerable afectada pels sismes.

L’epicentre va tenir lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i va afectar una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia, el Kurdistan i el nord-oest de Síria.

Amb els fons recaptats dels municipis catalans, s’han identificat les principals necessitats a terreny i algunes de les entitats aliades amb qui poder desenvolupar projectes. Amb l’objectiu d’enfortir lligams i conèixer el context de primera mà, així com documentar la situació, un equip format per Direcció i les àrees d’Acció Humanitària i Comunicació, ha anat al sud de Turquia del 6 al 10 de maig, on han pogut visitar les ciutats d’Antakya i Kirikhan, greument afectades pels terratrèmols, així com diversos camps de persones desplaçades. A més, també han fet reunions amb organitzacions que estan donant assistència a la població a Turquia i al nord-oest de Síria, com són ONSUR, Action For Humanity i Khyar Ommah, contrapart local amb qui el Fons Català ja té un projecte aprovat basat en el repartiment de vouchers per adquirir productes de primera necessitat a Jindires i Idlib (Síria).

En aquesta ocasió l’equip no ha pogut entrar a Síria donades les dificultats per creuar la frontera a causa de les eleccions turques del 14 de maig, que impedien qualsevol entrada a territori sirià que no fos de personal local amb ajuda humanitària.

Les conseqüències a la regió

Tres mesos després de l’impacte dels terratrèmols la situació és d’emergència greu. Es tracta d’uns territoris on les condicions prèvies als sismes ja eren precàries. L’assistència a la població en territori turc està coordinada per AFAD, el Ministeri de l’Interior i de Gestió de Desastres, que treballa amb les organitzacions locals i internacionals per adreçar l’ajuda on hi ha més necessitats. Segons dades de l’OCHA (Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació d’Assumptes Humanitaris), s’estima que 1,6 milions de persones encara viuen en camps informals sense les necessitats bàsiques cobertes i amb accés molt limitat a serveis, hi ha 5,2 milions de persones que necessiten assistència humanitària, 3 milions de persones han hagut d’abandonar els seus pobles i ciutats, i hi ha un total aproximat de 9,2 milions de persones afectades per l’emergència. Molta de la població damnificada és refugiada de Síria, que va abandonar el país a causa de la guerra civil.

A Síria les afectacions són encara més greus, ja que es tracta d’un país que porta 12 anys en guerra civil i on ja hi havia milers de persones desplaçades i refugiades. Segons l’organització ONSUR, el 65% de la població que viu al nord-oest del país depèn de l’assistència humanitària. A més, el brot de còlera que hi havia previ a l’impacte dels terratrèmols corre el risc d’agreujar-se i continua sent una amenaça a la salut pública.

Cal destacar que la majoria de persones que estan treballant en la resposta a aquesta emergència són víctimes elles mateixes també, ja que moltes d’elles han perdut familiars, amistats o s’han hagut de desplaçar.

Després d’aquest viatge, el Fons Català seguirà identificant iniciatives i aprovant projectes amb organitzacions que contribueixin a dignificar la vida dels col·lectius més afectats pels terratrèmols.

General 15 maig 2023

"La lluita palestina no és només amb armes, tenim l'art i la cultura"

El 15 de maig de 1948 va tenir lloc la Nakba, “desastre” en àrab, l’inici de l’èxode forçat palestí durant la creació de l’Estat d’Irsael, en el qual es calcula que van fugir 750.000 persones. Això va provocar que una generació sencera es convertís en refugiada. Actualment hi ha més de 2 milions de persones palestines refugiades a Jordània, més de 479.000 al Líban, i més de 430.000 a Síria. A més, es calcula que 871.000 persones palestines estan desplaçades a Cisjordània, i 1,4 milions a la franja de Gaza. 

Segons la resolució 194 i 3236 de les Nacions Unides, així com la Convenció de l’Estatut dels Refugiats de 1951, la població palestina refugiada té dret al retorn, però Israel no ha acceptat cap d’aquestes resolucions i continua construïnt assentaments il·legals en territori ocupat palestí. 

En commemoració d’aquest dia, el Fons Català ha parlat amb la grafitera palestina Laila Ajjawi, refugiada a Jordània i participant al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. A través del seu art, Ajjawi reivindica la causa palestina, així com els drets de les persones refugiades i la lluita per la igualtat de gènere.    

 

General 5 maig 2023

2 de cada 3 catalans/es volen que el seu ajuntament faci cooperació, fins i tot en un context de crisi econòmica

La gran majoria de la població de Catalunya està d’acord que les administracions públiques dediquin una part dels seus recursos a la cooperació al desenvolupament, fins i tot en l’actual context de crisi econòmica provocada, entre altres, per la guerra a Ucraïna. Així ho recull una enquesta encarregada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament presentada en roda de premsa el dijous 4 de maig. L’objectiu és poder conèixer com cal actuar en el camp de la cooperació internacional en un món en crisi marcat per grans reptes com la guerra a Ucraïna, l’emergència climàtica o la vulneració de drets de les persones migrades. 

En aquest sentit, més de la meitat de la població enquestada considera que cal augmentar els recursos a la cooperació al desenvolupament fins a arribar al 0,7% el 2030, una fita històrica que enguany s’ha incorporat tant al Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya com a la nova llei espanyola de cooperació al desenvolupament i solidaritat global. A més, segons l’enquesta, 2 de cada 3 catalans i catalanes està d’acord que el seu ajuntament també destini recursos a crisis humanitàries i d’emergències, com el terratrèmol que va tenir lloc a Turquia, Síria i Kurdistan el passat mes de febrer. 

L’estudi ha comptat amb la participació de més de mil persones d’arreu de Catalunya i ha estat realitzat per l’empresa YouGov, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Dirección General de Políticas de Desarrollo Sostenible del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

 

Més suport dels ajuntaments a les persones refugiades   

L’enquesta del Fons Català també mostra que un 68% de la ciutadania catalana està d’acord en obrir vies legals i segures a la població refugiada d’altres països, tal i com s’ha fet amb les persones refugiades d’Ucraïna. Aquesta opinió és compartida, en major o menor mesura, per la majoria de persones enquestades, independentment de la seva ideologia política. A més, també donen suport a les accions de impulsades pels ajuntaments per acollir a persones refugiades d’Ucraïna (3 de cada 4 catalans i catalanes) i creuen que s’hauria de fer el mateix amb persones refugiades d’altres països (72%). Finalment, més de la meitat de les persones enquestades, un 55%, creu que l’Estat espanyol hauria d’acollir persones refugiades forçades a migrar.

 

Desigualtat i pobresa

Segons recull l’enquesta, els catalans i catalanes consideren que la guerra a Ucraïna i altres conflictes armats són els principals problemes mundials, seguit de la crisi econòmica i energètica, i la pobresa i desigualtats. Així, la població de Catalunya també considera que el sistema econòmic internacional és la principal causa de la pobresa i que els hi afecta directament per l’arribada de persones forçades a migrar. Pel que fa a l’impacte de la pobresa i la vulneració de drets humans, un 55% de les persones enquestades consideren que aquesta afectació és desigual entre homes i dones, mentre que un 39% considera que la pobresa i la vulneració de drets humans afecta a tothom per igual, independentment del seu gènere. 
 

General 3 maig 2023

El Fons Català participa a l'European Refugee Sponsorship Convention a Brusel·les

L’European Refugee Sponsorship Convention, celebrada el 26 i 28 d’abril a Brusel·les, va reunir més d’un centenar de persones per “intercanviar lliçons apreses, mostrar bones pràctiques, destacar desenvolupaments polítics clau i inspirar nous actors i iniciatives” en l’acollida de persones refugiades a través de models de patrocini comunitari que estableix una via complementària, legal i segura per a les persones amb necessitat de protecció internacional.

El Fons Català hi va participar-hi com a entitat que està gestionant la implementació del projecte COMET, que té per objectiu la implementació d’una via de patrocini comunitari a municipis de Catalunya per a persones amb necessitat de protecció internacional que es troben a Níger, amb les autoritats locals catalanes com a impulsores d’aquest model que posa en el centre a les persones refugiades, a les persones voluntàries i a les entitats locals col·laboradores.

La convenció estava coorganitzada per ICMC Europe/Share Network i Caritas International, i cofinançada per la Comissió Europea en el marc de la Xarxa de Patrocini de Qualitat Share (Share QSN).

Entre les més de 140 persones participants, hi van assistir delegacions representants dels programes Auzolana, Somos, i Agermanament Comunitari Valencià, impulsats per les comunitats d’acollida i patrocini i per la Direcció General de Migracions i Asil del País Basc, la Direcció General de Polítiques Migratòries del Govern de Navarra, i la Generalitat Valenciana respectivament.

 

General 3 maig 2023

"Fan falta les veus del periodisme independent a Mèxic, de les dones periodistes"

Teresa Montaño i Reyna Ramírez fa anys que arrisquen la seva vida per treballar a Mèxic, un dels països més perillosos del món per fer periodisme. La opacitat, la impunitat i la violència estan a l’ordre del dia, i cada any hi ha desenes de professionals desapareguts. El país exerceix una violència extrema cap als i les periodistes i fa anys que la premsa viu en un clima d’amenaces, segrestos, extorsions i assassinats. Segons Reporters Sense Fronteres, l’actual president “López Obrador i altres figures destacades de l’Estat han adoptat una retòrica tan violenta com estigmatitzant contra els periodistes, a qui acusen regularment de promoure l’oposició”.

Montaño i Ramírez, van participar a l’edició de tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans de 2022 per compartir la seva experiència i explicar els reptes amb els quals es troben a Mèxic per aconseguir la llibertat de premsa. 

 

General 2 maig 2023

El Fons Català celebra la 46a Assemblea General Ordinària

El divendres 28 d’abril es va celebrar la 46a Assembla General Ordinària del Fons Català en format híbrid, amb la participació de la directora de l’Agència Catalana de Cooperació, Yoya Alcoceba, que va donar la benvinguda als més de 50 governs locals assistents, els quatre membres de la Junta Permanent, direcció i l’equip tècnic.  

L’Assemblea va aprovar els comptes de 2022, la memòria d’activitats, el pressupost 2023 i les línies de treball 2023, i va poder conèixer l’estat de la feina i projectes de totes les àrees tècniques de l’entitat, així com de la Confederació de Fons de Solidaritat de l’Estat. 

 

 

 

General 28 abril 2023

Tècnica de Cooperació destacada: Mireia Paretas Ojeda, de l'Ajuntament de Sitges

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar Treball Social i un cop finalitzats els estudis vaig treballar en diferents àmbits durant cinc anys: tècnic auxiliar d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual greu, atenció a infants i joves en situació de risc social i com a treballadora social d’una residència de gent gran. Al 2007 m’incorporo al Servei d’ocupació local de Sitges i posteriorment com a treballadora social a l’Equip de Serveis socials d’atenció primària.

El 2017 hi ha la possibilitat d’accedir a la plaça de Cap del servei de Drets civils, on sóc des de llavors, desenvolupant tasques de Cap i de tècnica del Servei de Cooperació.

Sóc conscient que queda molta feina per fer en matèria de Cooperació des de l’ens, però des de fa tres anys estem treballant per donar més protagonisme i treballar plegades amb les entitats del municipi, i esdevenir un servei més gran amb una tècnica de referència amb més hores de dedicació dins el Servei.

 

 

• Quina implicació té Sitges en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament de Sitges és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des de l’any 1988 i aprova al 2004 la creació del Consell Municipal de Cooperació, Pau i Solidaritat, vigent fins a data d’avui. En aquella legislatura (2003-2007) es creà la Regidoria de Cooperació, Pau i Solidaritat, que posteriorment passa a formar part de la regidoria de Cultura i finalment al 2017 s’incorpora com a Servei de Cooperació i Solidaritat a la Regidoria de Drets socials, ciutadania i igualtat, concretament al Servei de Drets civils.

El pressupost destinat a la cooperació al desenvolupament no ha estat regular durant aquests anys, sobretot després del 2008, on patim una crisi econòmica generalitzada que fa minvar els pressupostos. Des del 2017 es treballa per incrementar-lo i fixar les línies de treball del Servei dels següents anys.

Actualment seguim convocant el Consell de Cooperació, Pau i Solidaritat dos cops l’any i també fem reunions puntuals amb les entitats que ho sol·liciten. Precisament arran d’un dels Consells es promou des de fa dos anys la Mostra d’entitats, justes, solidàries i conscients, dins les Jornades dels Drets Humans, on participen les entitats del Consell de Cooperació per visibilitzar la tasca que desenvolupen i les activitats que fan durant l’any. En el marc de les Jornades DH Sitges es realitzen diferents activitats promogudes per les entitats i pel Servei envers la cooperació i els Drets Humans com exposicions, xerrades, cine-fòrums, activitats de carrer…

D’altra banda l’Ajuntament destina una part del seu pressupost a subvencions nominatives a algunes entitats del Consell de Cooperació per a projectes en altres països (un 25% aproximadament del pressupost del Servei), i des del 2021 es crea una nova convocatòria de Subvencions per a projectes educació per a la justícia global, pel foment de la solidaritat i promoció de la cultura de la pau i els drets humans (35%), a més de l’aportació anual al FCCD i també destinem una part important a activitats de sensibilització i cooperació que es desenvolupen al municipi durant l’any.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació pel que queda d’any?

Aquest any volem seguir treballant en les principals línies establertes que s’han dut a terme els darrers tres anys. D’una banda seguir amb el Consell de cooperació, pau i solidaritat i incrementar el nombre d’entitats participants ja que sabem que a Sitges hi ha entitats que treballen en àmbits de la cooperació i seria molt positiu que en formessin part.

També volem seguir celebrant les Jornades de DH Sitges, que enguany seria la tercera edició, i fer un programa d’activitats divers i atractiu durant la primera i segona setmana de desembre.  Cal donar visibilitat a les entitats municipals i alhora promoure la defensa dels Drets humans.

De moment segueix el plantejament de les subvencions  nominatives però amb la idea de promoure encara més la línia de subvencions per a projectes per l’educació en la justícia global, on rebem el suport del FCCD per la gestió, de manera més àmplia i que puguin accedir més entitats municipals.

Volem seguir mantenint el suport del Fons per dur a terme aquesta convocatòria i altres col·laboracions, com la campanya que es va iniciar l’any passat “Siguem Refugi, per un món sense camps” que enguany volem ampliar amb nous camps i fer una exposició itinerant durant el 2023 i 2024.

A més s’incorpora una persona a l’equip que serà la referent del Servei de cooperació i podrà coordinar-se amb les entitats i amb altres municipis de la comarca per tal de poder seguir treballant en la conscienciació, visibilització, educació pel desenvolupament i sensibilització, des del món local.

Sitges ha estat i seguirà sent una vila solidària i defensora dels drets humans, i des de l’Ajuntament i el Servei de cooperació, pau i solidaritat seguirem treballant per aconseguir les nostres fites.
 

General 27 abril 2023

Compareixença del Fons Català a la Comissió d'Acció Exterior del Parlament de Catalunya

El president del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i el director, David Minoves, van comparèixer el dijous 27 d’abril a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya. L’objectiu va ser, en paraules de Pineda, “rendir comptes de l’esforç del municipalisme solidari”. En la intervenció es va sintetitzar quina ha estat l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per part dels més de 300 ens socis entre 2019 i 2022 en uns anys marcats per situacions d’emergència com la Guerra d’Ucraïna o l’atenció a persones que cerquen refugi així com l’opinió de la ciutadania davant les polítiques de cooperació.

“El municipalisme català fa una decidida aposta per augmentar i consolidar la cooperació any rere any” va explicar Isidre Pineda als parlamentaris i va ressaltar la capacitat “de resiliència i de recuperació davant de crisis i reptes de la gestió pública” dels ens locals. Pineda va presentar el balanç de la cooperació municipalista i va subratllar el creixement sostingut de l’AOD des de 2015, només aturat el 2020 per la pandèmia de la Covid-19. El Fons Català de Cooperació ha analitzat l‘aportació en AOD de 267 municipis que representen el 82% de la població de Catalunya. En el període 2019-2021 els recursos destinats han augmentat un 6% i des del 2015 l’aportació ha augmentat en més de 7MEU. Si ve són els grans ens com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui hi aporta més recursos “més del 40% l’han fet els ajuntaments petits i mitjans”, tal com va ressaltar el president que va especificar que el 30% del total de l’aportació municipalista en cooperació s’executa a través del Fons Català. Els països on la cooperació municipalista té més pes són Colòmbia, Senegal, Moçambic, Palestina i el Salvador.

Per la seva banda, David Minoves va sintetitzar quina és la percepció de la població de Catalunya respecte a la cooperació, a partir de dues enquestes realitzades al llarg de l’actual mandat municipal (abans i després de la Guerra d’Ucraïna). L’enquesta que es presentarà completa la setmana vinent recull que ” el 72% de la població està a favor que el seu ajuntament doni suport a la població refugiada igual que s’ha fet amb les persones d’Ucraïna“. En la intervenció també va exposar les dades referents al compromís de destinar el 0,7% del pressupost en cooperació, posant èmfasi en el fet que els municipis catalans fan un esforç sovint superior que les grans administracions, ja que n’hi ha prop d’una cinquantena que superen la inversió estatal, i una quarantena supera la inversió dels països del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE.

 

 

VALORACIÓ POSITIVA DE LA COOPERACIÓ MUNICIPALISTA DELS DIFERENTS GRUPS PARLAMENTARIS

En el torn d’intervencions, Rocío Garcia (PSC Units per avançar) va valorar la importància de la tasca del Fons i la “necessitat de caminar cap aquest 0,7%” en cooperació. Josep Rius (Junts per Catalunya) va recordar el pes que la societat catalana ha donat a la cooperació a través de la societat civil, origen del fons. Carles Riera (CUP) va destacar la tasca “sòlida i consolidada” que fa el Fons. Susanna Segovia (En Comú Podem) va remarcar que la cooperació municipalista és la suma de l’esforç de diversos ajuntaments i d’iniciatives de la societat civil i Mònica Palacín (ERC) va aplaudir els resultats d’una feina avalada per dades de projectes i de percepció social. Alberto Tarradas (Vox) va criticar les polítiques de cooperació al desenvolupament.

General 21 abril 2023

El Fons Català acompanya el nou camí de la Xarxa de Desenvolupament del Sud

La Xarxa de Desenvolupament del Sud de Catalunya, que agrupa entitats de la província de Tarragona, recentment s’ha desvinculat de la Universitat Rovira i Virgili i ha iniciat un nou camí de forma independent per posicionar-se com un actor central en la incidència a l’administració i la coordinació d’entitats i ONG del territori. L’objectiu de la Xarxa és defensar, promoure i garantir els drets humans, llibertats fonamentals i el medi ambient mitjançant el suport a les activitats dutes a terme per les entitats federades. 

El 20 d’abril es va celebrar la primera Assembla General 2023 amb la incorporació de tres noves entitats, i també es va presentar la setena RevistaXCD a la Universitat Rovira i Virgili, que posa el focus en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, l’objectiu del 0,7%, la cooperació transformadora i la justícia global.

La presentació de la revista va anar a càrrec de David Minoves, director del Fons Català, Laura de la Morena, tècnica de projectes i assessora d’ONG, Miquel Carrillo, consultor en cooperació internacional, i Eleni Papaoikonomou, Doctora en economia i empresa. 

La revista es pot consultar aquí.

General 21 abril 2023

Què vols llegir aquest Sant Jordi? Et donem algunes idees

Aquest any et proposem omplir la teva biblioteca personal de llibres sobre defensa dels drets humans, justícia i realitats internacionals de la mà de persones que treballen cada dia en el món de la cooperació i la solidaritat.

“L’Arcadi al país de les oliveres”
Bernat Oliveres i Mar Valldeoriola

Un llibre recomanat per…

Dolors Joanpere Bigorra
Tècnica de cooperació i solidaritat de l’Ajuntament de Reus

Un àlbum il·lustrat exuberant i de gran qualitat, que combina aspectes biogràfics amb infografies sobre els principals eixos del pensament d’Arcadi Oliveres. Aquesta és la història d’un dia a la vida d’Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d’un món millor i més just. T’endinsaràs en temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.

---

“Bitter sweet soft”
Bernat Millet

Un llibre recomanat per…

Georgina Sala Herrera
Tècnica d’Administració i Finances del Fons Català

Millet enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat d’allò íntim, on sorgeix una forta sensació d’unió basada en el pilar de la familia, que sustenta uns camps els habitants dels quals viuen les seves vides en un compàs d’espera. D’aquesta manera, el poble saharaui reforça la seva identitat, forjant, dia a dia, a través dels seus valors, un sentiment de pertinença, intentant difuminar les cicatrius que solquen les seves ànimes, deixant pas a una esquerda per on s’obre pas una petita llum. Què passa amb la percepció del temps en un lloc on el futur és incert i l’única cosa que els fa alçar-se i seguir lluitant és l’esperança de l’alliberació?

---

“L’àvia Grill i la defensa de l’aigua”
Denis Chapon i Claudia Michel

Un llibre recomanat per…

Clara Xifra Quintana
Tècnica de cooperació de l’Ajuntament de Rubí

L’Àvia Grill i la defensa de l’aigua és una llegenda adaptada als nostres temps, inspirada en el mite ayoreo, que ens anima a lluitar per l’aigua com a bé comú. T’imagines viure sense aigua? Quantes vegades al dia la utilitzes? I si l’aigua costés molt més del que pots pagar? Com beuries, et dutxaries, netejaries i cuinaries? Què cuinaries si no creix res sense aigua?

---

“Germanet: minyan”
Ibrahima Balde i Amets Azallus Antia

Un llibre recomanat per…

Marina Juan Mateu
Tècnica d’Acció Humanitària i Emergències del Fons Català

Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. Una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, en definitiva, única. La de qui ho ha patit tot i, això no obstant, té el poder de convertir-ho en alguna cosa útil. En alguna cosa bella.

---

“Cap altre amic que les muntanyes”
Behrouz Boochani

Un llibre recomanat per…

Eduard Carrera Fossas
Tècnic comunitari del Consorci d’Acció Social de La Garrotxa

El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei. Un dels llibres més venuts el 2019 és el crit de resistència i l’extraordinari testimoni d’un refugiat. Una veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món.

---

“Big Black: motín en Attica”
Frank “Big Black” Smith, Jared Reinmuth, Améziane

Un llibre recomanat per…

Juan Campoamor Zelich
Tècnica de Dades i Coneixement del Fons Català

El setembre de 1971, un motí a una presó d’Attica, Nova York, va commocionar el món per la reacció desmesurada de les autoritats. Cinquanta anys després, les tensions racials es mantenen vives als Estats Units. Una obra de rabiosa actualitat, narrada en primera persona per un dels seus protagonistes, Frank “Big Black” Smith, i il·lustrada per Amèziane.

---

“El Quixot al Congo”
Xavier Aldekoa

Un llibre recomanat per…

Montse Eroles Obiols
Tècnica de cooperació de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell

Al riu Congo hi impera una norma: aquí tots fan el que faci falta. Molts són veïns de la ciutat que esperen trobar feina en la recollida del blat de moro i el cacauet. Algunes dones, amb el seu fornet de carbó a sobre, ofereixen servei de cuina. Altres ofereixen serveis sexuals. Es fa el que faci falta. Aquesta conca fluvial és la columna vertebral de la República Democràtica del Congo, sense la qual no es podria mantenir en peu. El riu connecta amb nou països africans en els seus 4.700 quilòmetres de longitud fins que desemboca a l’Atlàntic. Però la identitat de cada un d’ells és inseparable de l’estat al qual pertany.

---

“El olvido que seremos”
Héctor Abad Faciolince

Un llibre recomanat per…

Marta Anglès Masias
Responsable de l’Àrea de projectes europeus del Fons Català

Héctor Abad Gómez va dedicar els últims anys de la seva vida, fins la mateixa nit que el van assassinar en ple centre de Medellín, a la defensa dels drets humans. “El Olvido que seremos” és la reconstrucció amorosa, pacient i detallada d’un personatge. Però també és el record d’una ciutat, d’una família i l’evocació melancòlica de la infantesa.

General 17 abril 2023

Tret de sortida de la XIII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans

La gira de primavera del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans arriba, un cop més, a Catalunya. Entre el 19 i el 28 d’abril, sis persones defensores dels drets humans del Senegal, Guinea Equatorial, Palestina, Nicaragua, Equador i Iran, faran activitats de sensibilització i d’incidència política i social a una vintena de municipis catalans (tallers a centres educatius, xerrades obertes a la ciutadania, reunions d’incidència política, entrevistes amb mitjans de comunicació…). Es pot consultar la programació aquí. 

L’acte inaugural es va celebrar a Castelldefels el 19 d’abril i es va comptar amb la benvinguda del periodista Jordi Notó, i parlaments de les defensores convidades, de l’alcaldessa del municipi, Maria Miranda, i de la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba. 

L’edició d’enguany gira al voltant de la defensa del territori i el medi ambient, la defensa dels drets de les dones, de les persones refugiades, de la memòria històrica, i dels drets civils i polítics. Concretament, destaca la presència de defensores que utilitzen diferents disciplines artístiques com a canal reivindicatiu. 

 

Els defensors i defensores de l’edició de primavera 

• Thiat, Senegal: raper del grup Keur-gui i fundador del moviemnt Y’en a marre, centrat en la protesta pels drets civils de la població senegalesa. 

 

• Wendy Quintero, de Nicaragua: periodista i activista del Col·lectiu de Drets Humans Nicaragua Mai Més, fundat des de l’exili per promocionar i protegir els drets humans a Nicaragua, i deocumentar-ne les vulneracions perquè serici de memòria històrica. 

 

• Laila Ajjawi, de Palestina / Jordània: grafitera palestina nascuda en un camp de persones refugiades a Jordània. Els seus murals reivindicatius giren al voltant del gènere i els drets de la població refugiada.

 

• Melibea Obono, de Guinea Equatorial: escriptora, investigadoa i docent equatoguineana especialitzada en temes de gènere a l’Àfrica. El seu activisme i activitat acadèmica té el seu focus en la situació de les dones i la comunitat LGTBIQ a Guinea Equatorial. 

 

• Justino Piaguaje, d’Equador: president de la Nacionalitat Originària Siekopa’ai. És una de les veus més reconegudes en la lluita del poble Siekopa’ai per la recuperació dels seus territoris ancestrals. 

 

• Ryma Sheermohammadi, d’Iran: traductora iraniana nascuda a l’Arabia Saudita que treballa per la defensa dels drets de les dones iranianes des de Banrcelona, per expandir la seva veu i enfortir els llaços de lluita col·lectiva a favor de la llibertat.

 

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. Des del 2013 treballem conjuntament per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

Els municipis que formen part de la XIII edició són Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Granollers, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Tarragona, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Podeu consultar el programa d’aquesta edició aquí, i les activitats als municipis també les trobareu a l’agenda del Fons Català. 

General 3 abril 2023

Tècnica de cooperació destacada: Anna Asbert Viaplana, de l'Ajuntament de Cardedeu

•  Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar ciències polítiques perquè volia entendre més i millor com funcionava la nostra societat. Des d’una visió centrada en la vocació de servei públic i en què els petits canvis són poderosos, vaig seguir cursant formacions en acció comunitària, mediació i facilitació de grups.

Vaig treballar en consultoria fent projectes per l’administració fins que vaig fer el salt a l’àmbit local treballant en participació ciutadana i desenvolupament local en petits ajuntaments del Vallès i Osona. Des del 2017 treballo a l’Ajuntament de Cardedeu en l’àmbit del desenvolupament comunitari, incloent les tasques de Cooperació Internacional de l’ens.

 

• Quina implicació té Cardedeu en l’àmbit de la cooperació?

Cardedeu, tot assumint el compromís ètic d’impulsar la solidaritat amb els països en vies de desenvolupament:

– Té constituït, des de l’any 1997, el Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Cardedeu, com a òrgan de participació sectorial amb funcions consultives i assessores en matèries relacionades amb la promoció de la solidaritat i la cooperació internacional.

– És soci del Fons Català des de l’any 1993.

– Gestiona subvencions per a entitats que desenvolupin projectes de cooperació i solidaritat amb el suport del Fons Català.

– Des de l’any 2023 és soci de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí.

– Organitza, amb el suport del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, actes per sensibilitzar a la ciutadania envers les desigualtats nord-sud.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació per aquest any?

Enguany ens plantegem continuar amb les principals línies de treball que hem impulsat en els darrers anys, centrades en donar suport al teixit associatiu municipal en matèria de cooperació i solidaritat, seguir amb el suport econòmic via convocatòria de subvencions per aquests projectes, mantenir la coordinació amb el Fons Català de Cooperació, amb qui l’any passat vam iniciar el projecte conjunt de “Siguem Refugi, per un món sense camps” amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades juntament amb altres ens locals, participar activament de la  Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí i organitzar, conjuntament amb el servei d’economia social i solidària de l’Ajuntament, la Fira Ecosocial, l’acte de sensibilització i educació pel desenvolupament més important que organitzem. A més, continuar, conjuntament amb les entitats que formen el Consell, aprofundint en la conscienciació a diversos col·lectius de la vila i cercant noves formules per incidir en les desigualtats nord-sud que intenten pal·liar els projectes en què treballem. Intentant sempre fer un món més just des de l’àmbit local.