General 2 maig 2023

El Fons Català celebra la 46a Assemblea General Ordinària

El divendres 28 d’abril es va celebrar la 46a Assembla General Ordinària del Fons Català en format híbrid, amb la participació de la directora de l’Agència Catalana de Cooperació, Yoya Alcoceba, que va donar la benvinguda als més de 50 governs locals assistents, els quatre membres de la Junta Permanent, direcció i l’equip tècnic.  

L’Assemblea va aprovar els comptes de 2022, la memòria d’activitats, el pressupost 2023 i les línies de treball 2023, i va poder conèixer l’estat de la feina i projectes de totes les àrees tècniques de l’entitat, així com de la Confederació de Fons de Solidaritat de l’Estat. 

 

 

 

General 28 abril 2023

Tècnica de Cooperació destacada: Mireia Paretas Ojeda, de l'Ajuntament de Sitges

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar Treball Social i un cop finalitzats els estudis vaig treballar en diferents àmbits durant cinc anys: tècnic auxiliar d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual greu, atenció a infants i joves en situació de risc social i com a treballadora social d’una residència de gent gran. Al 2007 m’incorporo al Servei d’ocupació local de Sitges i posteriorment com a treballadora social a l’Equip de Serveis socials d’atenció primària.

El 2017 hi ha la possibilitat d’accedir a la plaça de Cap del servei de Drets civils, on sóc des de llavors, desenvolupant tasques de Cap i de tècnica del Servei de Cooperació.

Sóc conscient que queda molta feina per fer en matèria de Cooperació des de l’ens, però des de fa tres anys estem treballant per donar més protagonisme i treballar plegades amb les entitats del municipi, i esdevenir un servei més gran amb una tècnica de referència amb més hores de dedicació dins el Servei.

 

 

• Quina implicació té Sitges en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament de Sitges és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des de l’any 1988 i aprova al 2004 la creació del Consell Municipal de Cooperació, Pau i Solidaritat, vigent fins a data d’avui. En aquella legislatura (2003-2007) es creà la Regidoria de Cooperació, Pau i Solidaritat, que posteriorment passa a formar part de la regidoria de Cultura i finalment al 2017 s’incorpora com a Servei de Cooperació i Solidaritat a la Regidoria de Drets socials, ciutadania i igualtat, concretament al Servei de Drets civils.

El pressupost destinat a la cooperació al desenvolupament no ha estat regular durant aquests anys, sobretot després del 2008, on patim una crisi econòmica generalitzada que fa minvar els pressupostos. Des del 2017 es treballa per incrementar-lo i fixar les línies de treball del Servei dels següents anys.

Actualment seguim convocant el Consell de Cooperació, Pau i Solidaritat dos cops l’any i també fem reunions puntuals amb les entitats que ho sol·liciten. Precisament arran d’un dels Consells es promou des de fa dos anys la Mostra d’entitats, justes, solidàries i conscients, dins les Jornades dels Drets Humans, on participen les entitats del Consell de Cooperació per visibilitzar la tasca que desenvolupen i les activitats que fan durant l’any. En el marc de les Jornades DH Sitges es realitzen diferents activitats promogudes per les entitats i pel Servei envers la cooperació i els Drets Humans com exposicions, xerrades, cine-fòrums, activitats de carrer…

D’altra banda l’Ajuntament destina una part del seu pressupost a subvencions nominatives a algunes entitats del Consell de Cooperació per a projectes en altres països (un 25% aproximadament del pressupost del Servei), i des del 2021 es crea una nova convocatòria de Subvencions per a projectes educació per a la justícia global, pel foment de la solidaritat i promoció de la cultura de la pau i els drets humans (35%), a més de l’aportació anual al FCCD i també destinem una part important a activitats de sensibilització i cooperació que es desenvolupen al municipi durant l’any.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació pel que queda d’any?

Aquest any volem seguir treballant en les principals línies establertes que s’han dut a terme els darrers tres anys. D’una banda seguir amb el Consell de cooperació, pau i solidaritat i incrementar el nombre d’entitats participants ja que sabem que a Sitges hi ha entitats que treballen en àmbits de la cooperació i seria molt positiu que en formessin part.

També volem seguir celebrant les Jornades de DH Sitges, que enguany seria la tercera edició, i fer un programa d’activitats divers i atractiu durant la primera i segona setmana de desembre.  Cal donar visibilitat a les entitats municipals i alhora promoure la defensa dels Drets humans.

De moment segueix el plantejament de les subvencions  nominatives però amb la idea de promoure encara més la línia de subvencions per a projectes per l’educació en la justícia global, on rebem el suport del FCCD per la gestió, de manera més àmplia i que puguin accedir més entitats municipals.

Volem seguir mantenint el suport del Fons per dur a terme aquesta convocatòria i altres col·laboracions, com la campanya que es va iniciar l’any passat “Siguem Refugi, per un món sense camps” que enguany volem ampliar amb nous camps i fer una exposició itinerant durant el 2023 i 2024.

A més s’incorpora una persona a l’equip que serà la referent del Servei de cooperació i podrà coordinar-se amb les entitats i amb altres municipis de la comarca per tal de poder seguir treballant en la conscienciació, visibilització, educació pel desenvolupament i sensibilització, des del món local.

Sitges ha estat i seguirà sent una vila solidària i defensora dels drets humans, i des de l’Ajuntament i el Servei de cooperació, pau i solidaritat seguirem treballant per aconseguir les nostres fites.
 

General 27 abril 2023

Compareixença del Fons Català a la Comissió d'Acció Exterior del Parlament de Catalunya

El president del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i el director, David Minoves, van comparèixer el dijous 27 d’abril a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya. L’objectiu va ser, en paraules de Pineda, “rendir comptes de l’esforç del municipalisme solidari”. En la intervenció es va sintetitzar quina ha estat l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per part dels més de 300 ens socis entre 2019 i 2022 en uns anys marcats per situacions d’emergència com la Guerra d’Ucraïna o l’atenció a persones que cerquen refugi així com l’opinió de la ciutadania davant les polítiques de cooperació.

“El municipalisme català fa una decidida aposta per augmentar i consolidar la cooperació any rere any” va explicar Isidre Pineda als parlamentaris i va ressaltar la capacitat “de resiliència i de recuperació davant de crisis i reptes de la gestió pública” dels ens locals. Pineda va presentar el balanç de la cooperació municipalista i va subratllar el creixement sostingut de l’AOD des de 2015, només aturat el 2020 per la pandèmia de la Covid-19. El Fons Català de Cooperació ha analitzat l‘aportació en AOD de 267 municipis que representen el 82% de la població de Catalunya. En el període 2019-2021 els recursos destinats han augmentat un 6% i des del 2015 l’aportació ha augmentat en més de 7MEU. Si ve són els grans ens com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui hi aporta més recursos “més del 40% l’han fet els ajuntaments petits i mitjans”, tal com va ressaltar el president que va especificar que el 30% del total de l’aportació municipalista en cooperació s’executa a través del Fons Català. Els països on la cooperació municipalista té més pes són Colòmbia, Senegal, Moçambic, Palestina i el Salvador.

Per la seva banda, David Minoves va sintetitzar quina és la percepció de la població de Catalunya respecte a la cooperació, a partir de dues enquestes realitzades al llarg de l’actual mandat municipal (abans i després de la Guerra d’Ucraïna). L’enquesta que es presentarà completa la setmana vinent recull que ” el 72% de la població està a favor que el seu ajuntament doni suport a la població refugiada igual que s’ha fet amb les persones d’Ucraïna“. En la intervenció també va exposar les dades referents al compromís de destinar el 0,7% del pressupost en cooperació, posant èmfasi en el fet que els municipis catalans fan un esforç sovint superior que les grans administracions, ja que n’hi ha prop d’una cinquantena que superen la inversió estatal, i una quarantena supera la inversió dels països del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE.

 

 

VALORACIÓ POSITIVA DE LA COOPERACIÓ MUNICIPALISTA DELS DIFERENTS GRUPS PARLAMENTARIS

En el torn d’intervencions, Rocío Garcia (PSC Units per avançar) va valorar la importància de la tasca del Fons i la “necessitat de caminar cap aquest 0,7%” en cooperació. Josep Rius (Junts per Catalunya) va recordar el pes que la societat catalana ha donat a la cooperació a través de la societat civil, origen del fons. Carles Riera (CUP) va destacar la tasca “sòlida i consolidada” que fa el Fons. Susanna Segovia (En Comú Podem) va remarcar que la cooperació municipalista és la suma de l’esforç de diversos ajuntaments i d’iniciatives de la societat civil i Mònica Palacín (ERC) va aplaudir els resultats d’una feina avalada per dades de projectes i de percepció social. Alberto Tarradas (Vox) va criticar les polítiques de cooperació al desenvolupament.

General 21 abril 2023

El Fons Català acompanya el nou camí de la Xarxa de Desenvolupament del Sud

La Xarxa de Desenvolupament del Sud de Catalunya, que agrupa entitats de la província de Tarragona, recentment s’ha desvinculat de la Universitat Rovira i Virgili i ha iniciat un nou camí de forma independent per posicionar-se com un actor central en la incidència a l’administració i la coordinació d’entitats i ONG del territori. L’objectiu de la Xarxa és defensar, promoure i garantir els drets humans, llibertats fonamentals i el medi ambient mitjançant el suport a les activitats dutes a terme per les entitats federades. 

El 20 d’abril es va celebrar la primera Assembla General 2023 amb la incorporació de tres noves entitats, i també es va presentar la setena RevistaXCD a la Universitat Rovira i Virgili, que posa el focus en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, l’objectiu del 0,7%, la cooperació transformadora i la justícia global.

La presentació de la revista va anar a càrrec de David Minoves, director del Fons Català, Laura de la Morena, tècnica de projectes i assessora d’ONG, Miquel Carrillo, consultor en cooperació internacional, i Eleni Papaoikonomou, Doctora en economia i empresa. 

La revista es pot consultar aquí.

General 21 abril 2023

Què vols llegir aquest Sant Jordi? Et donem algunes idees

Aquest any et proposem omplir la teva biblioteca personal de llibres sobre defensa dels drets humans, justícia i realitats internacionals de la mà de persones que treballen cada dia en el món de la cooperació i la solidaritat.

“L’Arcadi al país de les oliveres”
Bernat Oliveres i Mar Valldeoriola

Un llibre recomanat per…

Dolors Joanpere Bigorra
Tècnica de cooperació i solidaritat de l’Ajuntament de Reus

Un àlbum il·lustrat exuberant i de gran qualitat, que combina aspectes biogràfics amb infografies sobre els principals eixos del pensament d’Arcadi Oliveres. Aquesta és la història d’un dia a la vida d’Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d’un món millor i més just. T’endinsaràs en temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.

---

“Bitter sweet soft”
Bernat Millet

Un llibre recomanat per…

Georgina Sala Herrera
Tècnica d’Administració i Finances del Fons Català

Millet enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat d’allò íntim, on sorgeix una forta sensació d’unió basada en el pilar de la familia, que sustenta uns camps els habitants dels quals viuen les seves vides en un compàs d’espera. D’aquesta manera, el poble saharaui reforça la seva identitat, forjant, dia a dia, a través dels seus valors, un sentiment de pertinença, intentant difuminar les cicatrius que solquen les seves ànimes, deixant pas a una esquerda per on s’obre pas una petita llum. Què passa amb la percepció del temps en un lloc on el futur és incert i l’única cosa que els fa alçar-se i seguir lluitant és l’esperança de l’alliberació?

---

“L’àvia Grill i la defensa de l’aigua”
Denis Chapon i Claudia Michel

Un llibre recomanat per…

Clara Xifra Quintana
Tècnica de cooperació de l’Ajuntament de Rubí

L’Àvia Grill i la defensa de l’aigua és una llegenda adaptada als nostres temps, inspirada en el mite ayoreo, que ens anima a lluitar per l’aigua com a bé comú. T’imagines viure sense aigua? Quantes vegades al dia la utilitzes? I si l’aigua costés molt més del que pots pagar? Com beuries, et dutxaries, netejaries i cuinaries? Què cuinaries si no creix res sense aigua?

---

“Germanet: minyan”
Ibrahima Balde i Amets Azallus Antia

Un llibre recomanat per…

Marina Juan Mateu
Tècnica d’Acció Humanitària i Emergències del Fons Català

Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. Una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, en definitiva, única. La de qui ho ha patit tot i, això no obstant, té el poder de convertir-ho en alguna cosa útil. En alguna cosa bella.

---

“Cap altre amic que les muntanyes”
Behrouz Boochani

Un llibre recomanat per…

Eduard Carrera Fossas
Tècnic comunitari del Consorci d’Acció Social de La Garrotxa

El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei. Un dels llibres més venuts el 2019 és el crit de resistència i l’extraordinari testimoni d’un refugiat. Una veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món.

---

“Big Black: motín en Attica”
Frank “Big Black” Smith, Jared Reinmuth, Améziane

Un llibre recomanat per…

Juan Campoamor Zelich
Tècnica de Dades i Coneixement del Fons Català

El setembre de 1971, un motí a una presó d’Attica, Nova York, va commocionar el món per la reacció desmesurada de les autoritats. Cinquanta anys després, les tensions racials es mantenen vives als Estats Units. Una obra de rabiosa actualitat, narrada en primera persona per un dels seus protagonistes, Frank “Big Black” Smith, i il·lustrada per Amèziane.

---

“El Quixot al Congo”
Xavier Aldekoa

Un llibre recomanat per…

Montse Eroles Obiols
Tècnica de cooperació de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell

Al riu Congo hi impera una norma: aquí tots fan el que faci falta. Molts són veïns de la ciutat que esperen trobar feina en la recollida del blat de moro i el cacauet. Algunes dones, amb el seu fornet de carbó a sobre, ofereixen servei de cuina. Altres ofereixen serveis sexuals. Es fa el que faci falta. Aquesta conca fluvial és la columna vertebral de la República Democràtica del Congo, sense la qual no es podria mantenir en peu. El riu connecta amb nou països africans en els seus 4.700 quilòmetres de longitud fins que desemboca a l’Atlàntic. Però la identitat de cada un d’ells és inseparable de l’estat al qual pertany.

---

“El olvido que seremos”
Héctor Abad Faciolince

Un llibre recomanat per…

Marta Anglès Masias
Responsable de l’Àrea de projectes europeus del Fons Català

Héctor Abad Gómez va dedicar els últims anys de la seva vida, fins la mateixa nit que el van assassinar en ple centre de Medellín, a la defensa dels drets humans. “El Olvido que seremos” és la reconstrucció amorosa, pacient i detallada d’un personatge. Però també és el record d’una ciutat, d’una família i l’evocació melancòlica de la infantesa.

General 17 abril 2023

Tret de sortida de la XIII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans

La gira de primavera del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans arriba, un cop més, a Catalunya. Entre el 19 i el 28 d’abril, sis persones defensores dels drets humans del Senegal, Guinea Equatorial, Palestina, Nicaragua, Equador i Iran, faran activitats de sensibilització i d’incidència política i social a una vintena de municipis catalans (tallers a centres educatius, xerrades obertes a la ciutadania, reunions d’incidència política, entrevistes amb mitjans de comunicació…). Es pot consultar la programació aquí. 

L’acte inaugural es va celebrar a Castelldefels el 19 d’abril i es va comptar amb la benvinguda del periodista Jordi Notó, i parlaments de les defensores convidades, de l’alcaldessa del municipi, Maria Miranda, i de la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba. 

L’edició d’enguany gira al voltant de la defensa del territori i el medi ambient, la defensa dels drets de les dones, de les persones refugiades, de la memòria històrica, i dels drets civils i polítics. Concretament, destaca la presència de defensores que utilitzen diferents disciplines artístiques com a canal reivindicatiu. 

 

Els defensors i defensores de l’edició de primavera 

• Thiat, Senegal: raper del grup Keur-gui i fundador del moviemnt Y’en a marre, centrat en la protesta pels drets civils de la població senegalesa. 

 

• Wendy Quintero, de Nicaragua: periodista i activista del Col·lectiu de Drets Humans Nicaragua Mai Més, fundat des de l’exili per promocionar i protegir els drets humans a Nicaragua, i deocumentar-ne les vulneracions perquè serici de memòria històrica. 

 

• Laila Ajjawi, de Palestina / Jordània: grafitera palestina nascuda en un camp de persones refugiades a Jordània. Els seus murals reivindicatius giren al voltant del gènere i els drets de la població refugiada.

 

• Melibea Obono, de Guinea Equatorial: escriptora, investigadoa i docent equatoguineana especialitzada en temes de gènere a l’Àfrica. El seu activisme i activitat acadèmica té el seu focus en la situació de les dones i la comunitat LGTBIQ a Guinea Equatorial. 

 

• Justino Piaguaje, d’Equador: president de la Nacionalitat Originària Siekopa’ai. És una de les veus més reconegudes en la lluita del poble Siekopa’ai per la recuperació dels seus territoris ancestrals. 

 

• Ryma Sheermohammadi, d’Iran: traductora iraniana nascuda a l’Arabia Saudita que treballa per la defensa dels drets de les dones iranianes des de Banrcelona, per expandir la seva veu i enfortir els llaços de lluita col·lectiva a favor de la llibertat.

 

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. Des del 2013 treballem conjuntament per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

Els municipis que formen part de la XIII edició són Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Granollers, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Tarragona, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Podeu consultar el programa d’aquesta edició aquí, i les activitats als municipis també les trobareu a l’agenda del Fons Català. 

General 3 abril 2023

Tècnica de cooperació destacada: Anna Asbert Viaplana, de l'Ajuntament de Cardedeu

•  Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar ciències polítiques perquè volia entendre més i millor com funcionava la nostra societat. Des d’una visió centrada en la vocació de servei públic i en què els petits canvis són poderosos, vaig seguir cursant formacions en acció comunitària, mediació i facilitació de grups.

Vaig treballar en consultoria fent projectes per l’administració fins que vaig fer el salt a l’àmbit local treballant en participació ciutadana i desenvolupament local en petits ajuntaments del Vallès i Osona. Des del 2017 treballo a l’Ajuntament de Cardedeu en l’àmbit del desenvolupament comunitari, incloent les tasques de Cooperació Internacional de l’ens.

 

• Quina implicació té Cardedeu en l’àmbit de la cooperació?

Cardedeu, tot assumint el compromís ètic d’impulsar la solidaritat amb els països en vies de desenvolupament:

– Té constituït, des de l’any 1997, el Consell Municipal de Solidaritat i cooperació de Cardedeu, com a òrgan de participació sectorial amb funcions consultives i assessores en matèries relacionades amb la promoció de la solidaritat i la cooperació internacional.

– És soci del Fons Català des de l’any 1993.

– Gestiona subvencions per a entitats que desenvolupin projectes de cooperació i solidaritat amb el suport del Fons Català.

– Des de l’any 2023 és soci de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí.

– Organitza, amb el suport del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, actes per sensibilitzar a la ciutadania envers les desigualtats nord-sud.

 

• Quines línies de treball teniu en matèria de cooperació per aquest any?

Enguany ens plantegem continuar amb les principals línies de treball que hem impulsat en els darrers anys, centrades en donar suport al teixit associatiu municipal en matèria de cooperació i solidaritat, seguir amb el suport econòmic via convocatòria de subvencions per aquests projectes, mantenir la coordinació amb el Fons Català de Cooperació, amb qui l’any passat vam iniciar el projecte conjunt de “Siguem Refugi, per un món sense camps” amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades juntament amb altres ens locals, participar activament de la  Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí i organitzar, conjuntament amb el servei d’economia social i solidària de l’Ajuntament, la Fira Ecosocial, l’acte de sensibilització i educació pel desenvolupament més important que organitzem. A més, continuar, conjuntament amb les entitats que formen el Consell, aprofundint en la conscienciació a diversos col·lectius de la vila i cercant noves formules per incidir en les desigualtats nord-sud que intenten pal·liar els projectes en què treballem. Intentant sempre fer un món més just des de l’àmbit local.

 

General 30 març 2023

Dones migrades hondurenyes a Olot: cuidant a banda i banda de l'Atlàntic

A Olot hi ha una gran comunitat de dones hondurenyes dedicades a les cures, dones que han hagut de marxar del seu país d’origen, on han deixat a fills, filles, pares i altres familiars que depenen de les seves remeses. Familiars que no poden cuidar directament, mentre es dediquen a cuidar els familiars dels altres. 

En el marc del projecte del Fons Català “Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària” el 31 de març es presenta, a l’Arxiu Municipal d’Olot a les 17h, un informe d’autodiagnosi per fer visible la realitat migratòria d’aquest col·lectiu.

Tota la fase d’autodiagnosi per fer l’informe ha permès, per una banda, analitzar les condicions de vida i d’opressió d’aquestes dones a Catalunya i la situació per la qual van marxar d’Hondures, i per l’altra, generar vincles entre elles i enfortir les cures comunitàries, per tal que es puguin organitzar per trobar feina, acollir a dones nouvingudes i, en definitiva, reivindicar els seus drets. En la seva majoria, es tracta de dones sense papers que depenen de les persones per les quals treballen, i que han hagut de treballar llargues jornades de feina per un sou ínfim, sense dies de festa i sense cap dret laboral garantit. 

L’informe recull també un seguit de propostes per als governs locals, la ciutadania i les autoritats d’Hondures, per tal de dignificar la vida de les persones que migren, prendre consciència de l’impacte que suposa aquesta migració per la comunitat d’origen, i valorar i facilitar les rameses que les persones envien a la seva comunitat. 
 
El projecte està impulsat per la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. 

General 28 març 2023

La cooperació municipalista a països del sud ha crescut un 40% des de 2015

Avui el Fons Català ha presentat dades de l’Observatori de la Cooperació Muncipalista de 2019 a 2022 referents a l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), l’assoliment de la fita del 0,7%, els sectors d’intervenció dels projectes i els principals països receptors de la cooperació local, en una jornada de balanç al Centre Cívic Pati Llimona. Han participat el president del Fons Català, Isidre Pineda, el director, David Minoves, la tresorera, Alba Martínez, i el tècnic de l’Observatori de la Cooperació Municipalista, Juan Campoamor. La jornada s’ha retransmès en streaming:

Una de les dades més rellevants és la progressió positiva del conjunt del municipalisme català des de 2015: d’acord amb les darreres dades disponibles executades, entre 2015 i 2021, l’AOD municipalista executada ha augmentat en 7.621.695,77€ en termes absoluts, gairebé un 40% (39,89%) en termes percentuals. Aquest progrés només es va veure frenat el 2020 per dificultats d’execució pressupostària derivades de la pandèmia.

Una altra informació destacable és el pes relatiu que tenen els diferents actors del municipalisme dins l’AOD: més del 40% de la cooperació municipalista la fan els ajuntaments, i més d’un 30% d’aquest s’executa a través del Fons Català. La resta correspon a l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els principals països receptors de la cooperació municipalista per ordre de volum d’AOD són: Colòmbia (4,3M d’euros), Senegal (3,1M d’euros), Moçambic (2,1M d’euros), Palestina (1,9M d’euros) i El Salvador (1,4M d’euros). Tot i això, aquesta classificació depèn en gran mesura de les actuacions dels ens locals amb més pes relatiu dins l’AOD, com és l’Ajuntament de Barcelona.

Analitzant els projectes segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, s’observen que hi ha una clara predominança dels ODS 5 (Igualtat de gènere), i 16 (Pau, justícia i institucions sòlides). En segon lloc hi ha els projectes de salut i educació.

Esforç relatiu i 0,7%

Segons el mètode de càlcul de Fons Català (implantat fa més de 20 anys i actualitzat el 2016), hi ha 13 ens locals que se situen per sobre del 0,7% l’any 2021, assolint la fita establerta internacionalment de destinar aquest percentatge de la renda bruta a la cooperació internacional. Tenint en compte altres mètodes de càlcul, també arriben al 0,7% Barcelona, Girona, Vilafranca del Penedès i la Diputació de Girona.

A més, hi ha 48 ens locals que se situen per sobre de la inversió mitjana estatal, situada en el 0,26% el 2021, i 40 ens locals més se situen per sobre de la mitjana dels països del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE (0,33%).

L’actuació del Fons Català de Cooperació

Pel que fa als recursos executats pel Fons Català, hi ha hagut un creixement sostingut de les aportacions rebudes entre el 2015 i el 2022: hi ha hagut un augment d’un 43,4% en aquest període (1,61M d’euros), amb una lleu davallada el 2020 a causa de la Covid-19.

Quant a línies d’actuació dels projectes gestionats, tot i la clara predominança dels projectes de desenvolupament que representen el 57,3% del total d’accions, es vol destacar l’aposta del Fons Català per l’Acció Humanitària. Si s’observen els anys 2020 i 2022, coincidents amb l’esclat de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, s’aprecia com els recursos en l’àmbit humanitari creixen exponencialment, fins a arribar al 30% de les aportacions gestionades.

Totes les dades es poden consultar en profunditat aquí.

General 20 març 2023

La meva experiència en l'activisme antiracista

Emmanuel Serge Moukouang treballa a Càritas i forma part de l’Associació juvenil antiracista d’africans i afrodescendents Ndiatiguia a Lleida, on resideix des de fa 4 anys. D’origen camerunès, treballa per posar fi a la discriminació racial institucional. 

A Lleida m’he descobert negre. He après que el color de la meva pell té un significat, i que aquest, en la majoria de les seves declinacions no és positiu. Fa referència a idees com “por” “desconfiança”, “poc intel·ligent”, “atraçat”, “sospitós” entre altres.  He entès que és una experiència traumàtica que viuen les persones no blanques, a graus diferents (interseccionalitat) quan arriben a Europa i, fins i tot, afrodescendents que han nascut aquí i hi han viscut tota la seva vida. És molt dura aquesta realitat. Els tractaments injustos que es reserven només per la població estrangera (Llei d’Estrangeria) i no a la nativa només per la diferència de pell,  d’origen, ètnia, llengua, cultura i/o religió… Per a mi, aquest racisme institucional ha sigut i continua sent el motor de la nostra acció. Sense l’observació d’actes racistes en la societat – àmbit privat i públic-, no tindria sentit continuar la labor de l’antiracisme, sensibilitzant i denunciant a través de tallers, xerrades, festivals i concentracions. Però encara estem lluny d’aquesta situació tan desitjada.

Moltes vegades ens trobem amb persones, generalment blanques, no convençudes de l’existència del racisme avui dia. Aquelles persones parlen més aviat de classisme. N’hi ha d’altres que diuen que com a persones blanques, també pateixen el racisme quan van a Àfrica o Llatinoamèrica o, que aquí en el territori mateix, veuen negat el seu dret de llogar un pis en algunes ocasions. D’altres afirmen que les persones no blanques no poden ser racistes. Això m’obliga a fer una puntualització sobre el concepte de racisme.

Es parla de racisme quan el nostre pensament, paraula, acció o no acció sostenen la idea que no hi ha igualtat entre les races –concepte científicament fals–; mentre hi ha tot un sistema de poder que fa possible aquesta opressió. L’esclavatge, el colonialisme, el capitalisme, algunes lleis, i els discursos d’odi i xenofòbia en alguns mitjans de comunicació, s’afanyen a demostrar la superioritat d’uns grups d’éssers humans sobre altres, només a partir de les diferències de pell, cultura, comportaments, llengua, etc., pensament moralment condemnable i socialment perillós.

El més greu és que els agents encarregats de fer respectar els drets de les persones que pateixen discriminació racial estan força impregnats d’aquelles idees estereotipades i ells mateixos són autors d’actes racistes. Els agents de policia, mossos d’esquadra i representants de l’autoritat, ens han parat i inspeccionat pel nostre perfil ètnic, deixant clar, d’aquesta manera, que som persones potencialment dolentes. La policia i el sistema jurídic de vegades són una trava en l’activisme antiracista.  

Una vegada un noi africà va ser apallissat seriosament per persones blanques, ens vam queixar a la mateixa policia, però no van fer res. L’arbitrarietat de la policia en els conflictes dels veïns moltes vegades és en detriment dels africans. Aquest sentiment d’impotència em fa sentir molt malament. I tendeix a repetir-se. Durant les manifestacions, de vegades apareix un d’ells per demanar noms i cognoms, adreça i altres dades personals. És una manera d’intimidar. Però fem el que s’ha de fer.

El racisme existeix i és urgent reconèixer-lo, així com les diferents cares que pren en el dia a dia de la nostra societat, perquè només així podrem desmantellar-lo i eliminar-lo. No sempre ha existit el racisme. Se li pot posar fi. Cal dir que els discursos antiracistes, de justícia social, equitat i de pau encara són molts insuficients en comparació amb els discursos racistes. Els antiracistes hem de continuar sensibilitzant, produint maneres més innovadores i eficaces per transmetre valors d’amor, de respecte, d’igualtat, i de tolerància –no en el sentit paternalista–. I, sobretot, no esperar que hi hagi actes racistes com la massacre de Melilla per actuar. Hem d’inscriure les nostres accions en la continuïtat a llarg termini. D’aquesta manera arribarem a un món antiracista, sostenible per a tothom, comptant amb tothom.

 

General 16 març 2023

Cooperatives de dones al Senegal, llavors de canvi

“Gestionar les hortes ens dona forces per tirar endavant les nostres llars, l’educació dels nostres fills i filles”. Safietou Diatta és una de les més de 1400 dones senegaleses que estan canviant el curs de la història des d’un perímetre agrícola al sud del Senegal, a la Casamance. Aquesta zona del país, molt exposada a l’amenaça de la inseguretat alimentària, especialment en el context actual de pujada de preus dels aliments que colpeja encara més fort els països africans, acull un projecte pioner d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles gestionats per cooperatives de dones de diverses comunitats. Després d’anys de cooperació amb el Senegal en clau agrícola, de finançament de pous, tanques i altres infraestructures, les iniciatives no acabaven de tenir continuïtat, mancava un acompanyament real precisament a les persones que portaven a terme tota la feina del conreu de les terres: les cooperatives de dones.

La iniciativa s’executa a través del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), una entitat local experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere que coneix en detall el context geogràfic, social i econòmic de la zona. A més, compta amb el suport de diversos ajuntaments catalans, a través del Fons Català, i altres actors de la cooperació com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. A través de la gestió de les hortes es treballen tres eixos principals: el foment de l’agroecologia, la posada en marxa de Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF) i la incidència en el dret de les dones a l’accés de la terra i mitjans de producció. Uns perímetres agrícoles que es transformen en autogestió, apoderament, sobirania, defensa del drets de les dones, autonomia i sostenibilitat. Una xarxa que està activa i que, any rere any, no ha parat de sumar nous perímetres que s’afegeixen al projecte, des de 16 hortes que van començar al 2019, fins a 21 actives actualment.

Dones sembrant drets

Segons l’Associació de Dones Juristes del Senegal, només un 1% de les dones tenen accés a la propietat de la terra tot i que representen més de la meitat de la mà d’obra i assumeixen la majoria de la producció agrícola. Malgrat que la constitució del país recull el dret de les dones a accedir als mitjans de producció en igualtat de condicions que els homes, la realitat és molt diferent. Fatoumata Bintou, responsable de gènere de FODDE explica que, “més enllà de les lleis, la tradició i el context sociocultural fan que la realitat sigui una altra”. Bintou és una de les professionals que gestionen la part d’incidència i dret de les dones del projecte.

Des dels inicis, al 2019, s’ha realitzat un estudi de diagnosi per veure quines eren les principals dificultats que es trobaven les dones a l’hora d’accedir als mitjans de producció, i s’ha generat debat sobre els seus drets a través de formacions i jornades de reflexió. “Hem fet trobades amb diverses autoritats importants de la regió, les dones de les comunitats i també els seus marits, per posar la qüestió sobre la taula”, explica Bintou.

Fune Ndiaye, presidenta de la CAF de Médina Boudialabou, comenta que segons la tradició, les dones no tenen dret a la terra, o són els pares o són els marits els que les gestionen. “Ens diuen que ja tenim accés a través del pare o del marit i que això ja és suficient”, es lamenta, “però han d’entendre que nosaltres no volem apropiar-nos de la terra, el que volem és treballar-la en les millors condicions per tirar endavant les nostres famílies”. Fins a finals del 2022, FODDE ha organitzat diverses formacions per donar a conèixer els seus drets a les dones de les comunitats i, el darrer any, ha començat a fer formacions específiques de lideratge adreçades a dones i espais de reflexió sobre gènere i masculinitats pels homes. Aquestes trobades han donat molta força a les dones participants, Safietou Diatta, una d’elles, ho corrobora: “Estem en un procés de reflexió i debat amb els nostres marits, perquè, quan jo conreo la terra, qui se’n beneficia? La família, els fills i filles… Llavors quin sentit té que les dones no hi puguem tenir accés?”

Dones sembrant sostenibilitat

“Si les dones tenim bona salut, la família i la comunitat també la tindran”. Fatou Samoura, del perímetre de Médina Boudialabou explica, amb aquesta frase, el benefici principal de l’agroecologia que practiquen amb l’acompanyament de FODDE. La transició a un cultiu més sostenible i respectuós amb l’entorn és un dels principals objectius del projecte. Ourmane Sané, tècnic agrícola de FODDE apunta que treballen els fonaments de l’agroecologia a través d’escoles de formació, acompanyament personalitzat i materials didàctics il·lustrats “per posar al centre l’ésser humà, els animals, el paisatge, l’aigua i la terra”. Aquestes formacions inclouen tot el procés de conreu, des de la preparació del sòl fins a la comercialització del productes. A més, ensenyen les dones que treballen la terra a fer compost i pesticides naturals amb els elements que troben al seu voltant.

Actualment, gairebé la totalitat de les dones que gestionen els perímetres, més de 1.400, ja han rebut alguna formació al respecte. “Les dones han vist com els seus cultius milloraven amb les pràctiques agroecològiques i això ha fet que poc a poc vagin abandonant la utilització de productes químics”, assegura Abdoul Aziz, coordinador de projecte a FODDE. Les dones dels perímetres ho ratifiquen: “l’agroecologia ens ajuda a nosaltres, però també al nostre negoci, els nostres clients confien en nosaltres perquè saben que el producte que venem és de bona qualitat”, comenta Mariama Gassama, participant del projecte.

Dones sembrant autonomia

Una de les peculiaritats del projecte són les anomenades Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF), una mena de bancs autogestionats pels grups de dones que els hi facilita l’accés a crèdit. El funcionament és senzill, quan un grup de dones es posen d’acord per formar una CAF, l’entitat els ofereix una formació bàsica d’economia financera per a que tinguin els fonaments principals per poder autogestionar-se. Un cop formades, les dones es reuneixen en assemblea per designar el comitè gestor i decidir el reglament intern, que serà el que marcarà les normes de funcionament com, per exemple, la periodicitat de repartiment de beneficis. A partir d’aquest moment es desenvolupen les reunions periòdiques que es composen de tres operacions: devolució de crèdit, compra d’accions i atorgament de nou crèdit.

“Al principi les dones desconfiaven, perquè creien que els diners no els hi pertanyien, però poc a poc comencen a guanyar confiança”, explica Honorine Marie André, punt focal CAF a FODDE. Actualment, ja hi ha 37 CAFs en funcionament, que mobilitzen més de 200.000 € d’estalvi. El sistema és fàcil i es rep un acompanyament inicial adaptat a les necessitats de cada grup amb l’objectiu que totes les dones hi puguin tenir accés. “Si les dones que volen participar no han pogut anar a l’escola, es fa un acompanyament més llarg, les CAFs ajuden totes les dones a fer activitats, a generar beneficis i a invertir en les seves llars”, conclou André. Mariama Mané, una de les dones que participen a les CAF, comenta que aquest sistema també fa que hi hagi més solidaritat entre les dones: “a vegades els fons s’acaben i hi ha dones que no poden tenir accés a crèdit, aleshores les que han agafat crèdit primer, el retornen i es torna a fer el repartiment”.

General 8 març 2023

8M: reptes i resistències de dones que impulsen projectes transformadors amb el Fons Català

General 7 març 2023

Regidora destacada: Sandra Shimazu i Salvatierra, de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Nascuda a Bolívia, de pare japonès i mare boliviana. M’agrada definir-me com a migrant des dels 18 anys. He viscut arreu del món i els aprenentatges de vida que m’he endut treballant i estudiant en altres cultures i societats m’han enriquit i m’han forjat una actitud compromesa amb els serveis a les persones, els drets humans, la solidaritat i a l’atenció a la diversitat. 

Visc a Sant Pere de Ribes des de l’any 2007 on hi he format una família i m’hi sento molt arrelada i implicada. M’he dedicat al món de l’hosteleria portant un negoci familiar i fa 4 anys em vaig embarcar en un nou repte: materialitzar la vocació d’atendre a la ciutadania de manera propera i resolutiva sent 4a tinenta d’alcalde del meu municipi. En aquesta etapa he après i gaudit impulsant accions al capdavant de les regidories d’Atenció Ciutadana, Cooperació Solidaritat i Pau, Diversitat, Inclusió i Ciutadania i Agermanament.

 

• Quina implicació té Sant Pere de Ribes en l’àmbit de la cooperació?

Sant Pere de Ribes disposa d’una  experiència de més de 35 anys en l’àmbit de la solidaritat. La primera acció de cooperació es remunta a l’any 1985 a través de la col·laboració amb Puerto Cabezas-Bilwi, a Nicaragua, amb la construcció d’una escola per formar mestres en llegua miskita i sumus. 

Aquesta col·laboració s’ha fet més estreta al llarg dels anys per esdevenir un sòlid agermanament entre ciutats, i s’ha vetllat per donar visibilitat ciutadana a l’agermanament amb accions diverses al municipi.

Els altres dos elements constitutius de la política de cooperació de Sant Pere de Ribes, juntament amb l’agermanament, són el Consell Municipal de Cooperació i el projecte d’Educació per la Pau. 

El Consell Municipal de Cooperació de Sant Pere de Ribes, aquest any passat ha complert 25 anys de funcionament des de la seva creació. Es tracta de l’espai participatiu de referència del teixit solidari del municipi per consensuar i impulsar el desplegament de les accions de la política municipal de cooperació. 

Per la seva banda, el projecte d’Educació per la Pau-EPP constitueix l’eina d’EPCG més potent de la política municipal de cooperació. El projecte neix el 2015 amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO dels quatre centres educatius de Sant Pere de Ribes sobre el treball de les entitats del CMC, i alhora fomentar el seu esperit crític respecte a les causes que generen les desigualtats Nord-Sud. 

Aquest any passat també hem fet una avaluació del Pla Director de Cooperació Internacional 2017-2021 i l’aprovació d’un nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2022-2026 on traslladem l’Enfocament Basat en els Drets Humans-EBDH aplicat a la cooperació al desenvolupament de forma planificada, ordenada i eficaç, sota la base de línies estratègiques d’actuació clares i també transparents.

 

• Quines previsions teniu per aquest any en matèria de cooperació?

L’actuació municipal s’encamina cap a l’assoliment dels reptes i línies establerts en el nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2022-2026, marcats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que busquen contribuir a l’eradicació de la pobresa i aconseguir el desenvolupament sostenible al planeta abans que finalitzi la dècada. 

Sant Pere de Ribes és i vol seguir sent un municipi caracteritzat pel seu avançat esperit solidari. Per aquest motiu, vetllarem pel foment dels processos de participació entre els diversos actors i entitats del municipi que treballin en projectes de cooperació i solidaritat; posarem la cultura de la pau sempre en primer pla; apostarem per l’educació per al desenvolupament per a fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social, i afavorirem accions de sensibilització orientades a la justícia global i a la igualtat d’oportunitats. Tot plegat, amb una atenció especial posada en Puerto Cabezas- Bilwi, Ucraïna, Turquia però també en d’altres indrets del món que ho necessiten.
 

General 3 març 2023

La Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí organitza un viatge als campaments de Tindouf

Del 3 al 7 de març es farà un viatge als campaments de persones refugiades sahrauís de Tindouf (Algèria) encapçalat per la Coordinadora Catalata d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS). La delegació estarà formada per 16 persones en representació de: municipis membres de la CCASPS (Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Caldes de Montbui i Sabadell), l’Intergrup del Sàhara del Parlament de Catalunya, el Fons Català de Cooperació, la Federació ACAPS, i l’Agència Catalana de Notícies.  

El viatge ha de servir per a generar un coneixement de la realitat actual als campaments de persones refugiades de Tindouf, amb els canvis produïts des de 2020 i, especialment, a partir del trencament de l’alto el foc el mes de novembre de 2020. 

Els principals objectius de la missió són reforçar els llaços entre les institucions de Catalunya i de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), posicionar el conflicte del Sàhara Occidental a l’agenda política i mediàtica, identificar possibles línies de col·laboració enre Catalunya i el poble sahrauí, i reunir tota la informació necesària per a l’elaboració d’un informe que serveixi per impulsar iniciatives parlamentàries que s’elevin a les instàncies oportunes tan nacionals, com estatals i internacionals.  

L’agenda del viatge inclou reunions amb autoritats de la RASD (president de la República i Secretari general del Front Polisario, governadora de la Wilaia d’Auserd, ministre de Salut Pública i ministra de Cooperació, entre d’altres), trobades amb organitzacions com la Mitja Lluna Roja o l’Associació Sahrauí de Víctimes de Mines, i una visita a l’Hospital Nacional de Rabouni.  

Aquest viatge coincideix amb la publicació de les dades d’una enquesta ciutadana encarregada pel Fons Català amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació, que recolzen l’estratègia d’establir lligams sòlids entre Catalunya i la RASD. Els resultats mostren que el 78% de les persones que coneixen el conflicte del Sàhara Occidental estan a favor de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí, i el 76% creu que l’Estat espanyol hauria de donar suport a la celebració d’aquest referèndum. 

General 1 març 2023

El 70% de la ciutadania catalana defensa l’acollida de les persones refugiades tal com s’ha fet amb les d’Ucraïna

En situacions de crisi econòmica com l’actual la població catalana es manté solidària i amb la voluntat de donar suport a les persones que abandonen el seu país per tenir una vida més digna. Aquestes conclusions són les que mostra una enquesta encarregada pel Fons Català amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació (ACCD), amb l’objectiu de conèixer la percepció de la ciutadania davant la guerra d’Ucraïna i l’acollida de persones refugiades.

Els resultats són clars: el 77% de les 1.185 persones enquestades està d’acord que el seu ajuntament aculli població refugiada d’Ucraïna, i el 72% defensa fer el mateix amb la població provinent d’altres països. Tot i això, hi ha un coneixement relativament baix quant a la implicació dels municipis en l’acollida de persones ucraïneses: un 55% en té constància, mentre que un 40% assegura desconèixer-ho, i el 6% restant no ho sap.

Una altra dada rellevant és que la majoria de les persones enquestades (un 66%) creu que la comunitat internacional ha de prioritzar la via diplomàtica i buscar una pau acordada que acabi amb el conflicte a Ucraïna, mentre que només un 16% defensa l’enviament d’armament. Pel que fa a l’actuació de l’Estat espanyol, el 62% de les enquestades considera que cal augmentar el pressupost en cooperació en comptes d’augmentar la despesa militar (13%).

Risc de guerra nuclear?

La meitat de les persones enquestades (53%) considera que és possible que hi hagi una guerra nuclear derivada de la guerra a Ucraïna i una xifra major (65%) considera que les armes nuclears són una de les principals amenaces per a la humanitat. Només un 18% veu les armes nuclears com una eina dissuassòria.

Si ens traslladem a l’escenari estatal, veiem que hi ha una àmplia majoria (78%) que defensa que l’Estat espanyol signi el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), ja ratificat per 68 països. Aquest tema tornarà a estar en debat el juny quan l’Estat assumeixi la presidència de la UE.

Es poden consultar tots els resultats aquí.