General 1 març 2023

El gènere al centre de la cooperació internacional: anàlisi, conclusions i aprenentatges

El 2 de març es presentaran els resultats i conclusions de l’estudi “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes”, elaborat per la cooperativa Nadir amb la col·laboració del Fons Català i l’Ajuntament de Barcelona. El seminari tindrà lloc a la Lleialtat Santsenca de 18:30h a 20:30h, de la mà de Judith Muñoz Saavedra, investigadora i profesora de la UB, i Betzabeth Marín-Nanco, doctora en Sociologia per la UAB. Hi participaran, a més, membres de les institucions col·laboradores juntament amb expertes provinents d’entitats. 

Per participar, cal inscriure’s a info@nadir.coop

 

Per què cal parlar de cooperació feminista?

L’adopció de l’Agenda 2030 a escala global i del model d’acció exterior feminista en el conjunt de l’Estat i en diversos països de la Unió Europea suposa una oportunitat per consolidar estratègies de desenvolupament amb perspectiva de gènere, així com una possibilitat per fer un salt qualitatiu cap a un model de cooperació feminista catalana. Donada l’envergadura i profunditat dels canvis que plantegen aquestes tendències internacionals, l’estudi “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes” pretén contribuir a conèixer el punt en què es troben administracions i entitats locals catalanes per assumir aquests desafiaments globals.

Específicament, s’ha buscat conèixer i valorar la forma, l’orientació i la profunditat de la incorporació de l’enfocament de gènere en la cooperació que despleguen les diferents administracions catalanes en el període 2016-2021; intentant identificar limitacions i potencialitats per projectar, a partir de l’evidència, els desafiaments de futur.
 

General 24 febrer 2023

Declaració amb motiu del primer aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna

Un any després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, expressem la nostra profunda preocupació per la perllongació del conflicte bèl·lic i pel patiment que està causant en la població civil. Com a representants de ciutats i pobles, volem mostrar la nostra solidaritat amb els alcaldes i alcaldesses ucraïnesos i el nostre suport a totes les víctimes del conflicte, tot manifestant un gran respecte pel seu coratge i resiliència.

A mesura que l’escalada nuclear s’ha entrellaçat amb aquest conflicte, amb reiterades amenaces per part de Rússia d’utilitzar armes nuclears, augmenten els riscos de destrucció indiscriminada, amb    conseqüències catastròfiques per a les persones i pel planeta. Per això demanem al govern rus que aturi la seva amenaça nuclear, així com la violació constant del dret internacional humanitari. És per això que instem la comunitat internacional a denunciar sense matisos aquest comportament tan immoral com perillós.

Les nostres ciutats, amb una ciutadania solidària i compromesa amb la pau, en part marcada per una història local de guerra i refugi, han ofert suport a les persones que fugen d’aquest conflicte, que han pogut comptar amb vies legals i segures. Demanem que aquesta realitat no sigui una excepció i que qualsevol persona tingui dret a buscar un futur millor sense arriscar la seva vida per aconseguir-ho.

Ens comprometem a continuar col·laborant per alleujar el patiment de la població i manifestem la nostra disposició a participar en la reconstrucció del país i la reparació dels danys que han traspassat les fronteres d’Ucraïna i se senten en l’àmbit mundial, essent especialment significatius a països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, amb crisis humanitàries preexistents. 

Demanem als representants dels països del món que alcin les seves veus en favor de la pau, la solidaritat i la justícia i facin pinya per construir un sistema multilateral més sòlid, inclusiu i eficient que faci aquests ideals possibles. Necessitem que la comunitat internacional s’impliqui en nous esforços diplomàtics per silenciar les armes i preservar la vida i els drets humans de la ciutadania que està patint les conseqüències del conflicte bèl·lic.

Mentre ens comprometem a jugar el nostre paper en la construcció d’una Europa més pacífica, donarem suport a les accions que s’emprenguin per aconseguir la fi del conflicte i per assolir un món en pau i lliure d’armes nuclears.

 

24 de febrer de 2023

General 20 febrer 2023

"Ucraïna: un any de guerra", jornada de reflexió i balanç de la campanya del Fons Català

Un any després de l’inici de la guerra a Ucraïna el Fons Català vol fer balanç de les accions desenvolupades a través de la campanya d’emergència per donar suport a les víctimes del conflicte, que ha comptat amb més de 700.000 euros d’aportacions d’ajuntaments, entitats, empreses i particulars de tot Catalunya.

L’objectiu de la jornada és fer una reflexió sobre la situació d’emergència que hi ha tant a Ucraïna com a països veïns, analitzar la resposta del municipalisme català al llarg de l’any i quins projectes s’estan duent a terme actualment. A més, la jornada també vol posar el focus en totes aquelles crisis oblidades que, al contrari d’Ucraïna, no compten amb l’atenció de la comunitat internacional, però que actors com el Fons Català tenen el compromís de donar-hi suport.

L’acte se celebrarà el 27 de febrer, de 10h a 17h a la sala d’actes de l’edifici de l’UGT de Barcelona (Rambla Santa Mònica, 10). Comptarà amb la presentació de les dades de balanç de la campanya del Fons Català, dues taules rodones amb entitats d’acollida a Catalunya i amb entitats poloneses i ucraïneses que treballen a terreny, dues ponències expertes del CIDOB i IECAH, un diàleg entre Agus Morales, periodista de 5W, i Marco Aparicio, de l’ICIP, una connexió en directe amb la fotoperiodista Anna Surinyach des d’Ucraïna i una lectura de poemes de la mà d’Isa García.

• El programa complet es pot consultar aquí
• Cal inscripció prèvia a través d’aquest FORMULARI

General 16 febrer 2023

La Junta Executiva del Fons Català valida la nova campanya d'emergència pels terratrèmols

La Junta Execuiva del Fons Català es va reunir de forma híbrida (telemàticament i presencialment) el dimecres 15 de febrer. Es van compartir les accions que ha realitzat cada àrea de l’entitat des de l’última Junta Executiva, es va actualitzar l’estat de les relacions institucionals i es va validar amb tots els membres la nova campanya d’emergència impulsada per donar suport a les víctimes dels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia. 

La campanya es va obrir el 7 de febrer, un dia més tard dels esdeveniments que han deixat una catàstrofe humanitària molt greu a la regió. Fins el moment, s’ha rebut el suport de 14 ajuntaments, les aportacions dels quals sumen 55.000 euros. 

El compromís del món local queda palès en moments d’emergència com aquest, que rep la solidaritat dels municipis catalans i de la ciutadania per contribuir a la reconstrucció i l’acompanyament de la població afectada. 

General 10 febrer 2023

Oferta de feina: tècnic/a de Projectes Europeus

El Fons Català busca una persona per la plaça de tècnic/a de Projectes Europeus, que  que s’encarregarà de cercar finançament europeu i noves aliances per al Fons Català i els ens locals socis en matèria de cooperació internacional i desenvolupament, de fer el seguiment dels projectes, i de facilitar als ens locals socis la connexió amb l’agenda internacional i europea en aquest àmbit d’actuació. 

Serà un contracte de substitució per un mínim d’un any, amb 2 mesos de prova.

 

Les funcions principals seran:

•  Identificació de licitacions i subvencions de la UE en la seva fase de preavís i/o fase obertura que siguin d’interès el Fons Català i dels seus ens locals socis.

 

• Suport a la presentació de notes conceptuals i propostes per a convocatòries que es puguin obrir i siguin d´interès del Fons Català i dels seus ens locals socis.

 

• Seguiment oportunitats d´altres institucions donants (PNUD- NNUU, Banc Mundial, o altres donants) segons els objectius del Fons Català i els seus ens locals socis. 

 

• Seguiment de les polítiques i programes elegibles de la Unió Europea en matèria de cooperació (DEVCo- DG Near), pau (EEAS) i altres Direccions Generals europees rellevants pel Fons Català i els ens locals socis.

 

•  Coordinació del Fons Català amb les oficines de les diferents administracions públiques catalanes davant la Unió Europea.

 

• Supervisió i coordinació dels projectes europeus i internacionals en curs i suport a la gestió tècnica, financera i administrativa dels mateixos.

 

• Qualsevol altra tasca pròpia de l’àrea que en funció de les càrregues de treball es requereixi.

Requisits

• Grau de de Ciències Polítiques i de l’Administració, Gestió i Administració Pública, Relacions Internacionals o similar

 

• Experiència laboral en l´àmbit de la redacció de projectes i avaluació dels instruments de finançament de la cooperació (contractes marc UE, licitacions, assistències tècniques, twinning, TAIEX, fons fiduciaris, subvencions, etc.) de la UE

 

• Coneixements de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

 

• Coneixement i experiència en els processos de gestió de l´administració pública catalana

 

• Expressió oral i escrita fluïda.

 

• Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.

 

• Coneixement oral i escrit de la llengua anglesa i francesa a nivell professional.

 

Condicions laborals

• Jornada completa
• Contracte per substitució, mínim d’un any, amb període de prova de 2 mesos.
• Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català.
• Salari: 36.700 euros bruts anuals
• Incorporació immediata.

 

Les persones interessades han d’enviar per correu electrònic el seu currículum a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència: “Plaça de tècnic/a de projectes europeus” abans del 19 de febrer de 2023.
 

Consulta l’oferta completa al document adjunt 

General 7 febrer 2023

El Fons Català obre una campanya d'emergència pel terratrèmol al Kurdistan, Síria i Turquia

El Fons Català fa una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d’emergència pel procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada pel terratrèmol del 6 de febrer al Kurdistan, Síria i Turquia. 

El Fons Català té una trajectòria de suport a respostes d’emergència en aquests territoris en el marc de la Campanya “Món Local Refugi, i actualment està en procés d’identificació de les respostes d’emergècia i les entitats aliades durant la fase de reconstrucció post-emergència. Per destinar fons a la campanya d’emergència, es poden fer arribar donacions tant públiques com privades a través de les següents vies:

 

BIZUM – 06974

 

Fent una transferència:

Codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627

Per tal que es destini al terratrèmol de Kurdistan, Síria i Turquia, cal incloure el concepte: Campanya 3829 – Terratrèmol

 

Quina és la situació a la regió?

Diversos terratrèmols van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan a primera hora del matí del 6 de febrer. Fins ara, s’han registrat 41.000 víctimes mortals, més de 100.000 persones ferides i nombrosos danys materials. Milers de persones s’han quedat sense llar a ple hivern, la zona pateix una epidèmia de còlera i les autoritats temen que el nombre de víctimes continuï augmentant, mentre van fent tasques de rescat.

L’epicentre ha tingut lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i ha afectat una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia i el Kurdistan com Gaziantep, Adana, Hatay, Diyarbakir on viuen prop de 12 milions de persones, de les quals més de dos milions són persones refugiades sirianes. El terratrèmol també ha afectat el nord-oest de Síria, les províncies d’Alep, Idleb, Latakkia, Tratous i Hama, també com la regió de l’administració autònoma del nord i est de Síria-Rojava, les ciutats d’ Afrin i Kobane.

Cal destacar que aquesta nova emergència es produeix en uns territoris castigats per la guerra i les agressions militars on hi ha milions de persones en situació de desplaçaments forçats amb grans necessitats humanitàries i amb tendència clara a agreujar-se. Turquia acull uns 3,6 milions de refugiats sirians, la majoria dels quals viuen a la zona afectada. A Síria, els camps de refugiats palestins també s’han vist greument afectats. 

 

Kurdistan24

General 6 febrer 2023

Tècnica de cooperació destacada: Clara Sopeña, de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

• Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Mirant enrere me n’adono que el meu vincle amb la cooperació neix d’algunes experiències que vaig viure en l’adolescència i a casa. Un viatge a l’Índia on, de la mà del Federico Sopeña, l’oncle del meu pare, jesuïta que va passar tota la vida a l’Índia, vaig conèixer la realitat dels adivasis i el treball d’algunes organitzacions locals. 

Estudiar Humanitats em va obrir moltes mirades diferents al món, especialment des d’una perspectiva antropològica i filosòfica. 

Molt motivada però amb poca experiència, vaig arribar a Sant Boi mig per casualitat, just quan iniciava una formació en cooperació cultural i em matriculava a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Sense saber-ho estava obrint els camins que han marcat la meva trajectòria professional fins ara.

Tret d’un breu parèntesi en què vaig ser responsable de formació al Servei Civil Internacional de Catalunya, la meva escola de formació ha estat Sant Boi. Concretament, els companys que m’han fet de mentors, la Cristina Riba i el Manuel Pérez. També, l’Alba Martínez, la Marina Aguilar i l’Andreu Heredero, i companyes d’altres ajuntaments, amb qui hem compartit il·lusió i projectes en els darrers anys.

El món pot canviar però no ho farà sol…i això justament és el que he anat coneixent en els setze anys que faig de tècnica de cooperació, molt especialment a San Miguelito, una petita població a la riba sud del Llac Cocibolca a Nicaragua. 

L’emergència humanitària que va desembocar la guerra a Síria em va enganxar a casa, amb el permís de maternitat. Tot just reincorporar-me, em vaig oferir per desenvolupar l’estratègia municipal d’acollida per a persones refugiades. Sento que va ser una manera de passar a l’acció i de contribuir a fer de Sant Boi una ciutat més acollidora.

Una de les coses que m’han atrapat d’aquesta feina és que has d’estar sempre aprenent i que l’acció s’enfoca a la transformació. M’enriqueix la diversitat de maneres de fer i viure, i em commou el coratge i la valentia de les lluites pels drets humans arreu del món.

Així, i malgrat tots aquests anys en el mateix lloc, ara coordinant l’equip de Cooperació i el de Mediació, intento mantenir viu l’entusiasme per seguir recolzant aquestes lluites i repensar el que fem, sempre des de la complicitat construïda cap a l’horitzó compartit de la justícia.

 

• Quina implicació té Sant Boi de Llobregat en l’àmbit de la cooperació?

Sant Boi té una política de cooperació consolidada i articulada entorn el compromís pressupostari de destinar-hi, com a mínim, el 0,7% dels ingresos propis. Al llarg dels anys s’ha desplegat amb la la coparticipació i coordinació del teixit associatiu.

Des de 1998, en què es va crear la regidoria de cooperació, aquesta política s’ha assentat. Comptem amb un equip de treball especialitzat en l’àmbit i un calendari d’activitats estable que fa possible que gairebé cada mes de l’any hi hagi una activitat vinculada a la cooperació i a la solidaritat. La més rellevant és el Barrejant, la Trobada de la Solidaritat que es realitza a inicis d’octubre i de la qual ja se n’han celebrat vint-i-set edicions.

La consolidació d’aquestes activitats no es pot entendre sense el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, on participen de manera estable una vintena d’entitats i que es va renovant amb la incorporació de noves. 

A més d’aquest calendari d’activitats, el treball amb els centres educatius és un altre element característic de la política de cooperació municipal. A través de la guia educativa vehiculem diverses propostes d’activitats, alineades amb el Pla Director, que s’executen a demanda dels centres. De fet, l’aposta per l’educació per a la solidaritat és un dels trets identitaris de la cooperació santboiana, i per la qual destinem al voltant del 40% dels recursos.

Els projectes de cooperació, suposen el 40% del pressupost de l’àmbit. A partir del Pla Director al Desenvolupament 2017-2020 vam començar a treballar un nou model de cooperació, prioritzant l’enfocament basat en gènere i drets humans i dibuixant una transició cap a nous espais de cooperació que encara estem explorant. En aquest procés, d’altra banda, la tasca de cooperació realitzada per les entitats ha guanyat empenta, amb una major compromís pressupostari dirigit a projectes on la igualtat de gènere és un factor estratègic.

La tercera pota que caracteriza la política de cooperació santboiana és la de l’acollida a persones refugiades que s’ha estructurat, des dels seus inicis (2015-2016), en tres línies de treball: l’acollida, l’assistència humanitària i l’educació per a la solidaritat. En l’execució d’aquesta política ha estat essencial l’aliança amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i, des del 2022, també amb Creu Roja. A dia d’avui, Sant Boi compta amb cinquanta vuit places dins el programa estatal d’acollida, cinc places complementàries i també un Punt d’Informació i Orientació sobre protecció internacional.

Un element clau en el desenvolupament de la política pública de cooperació ha estat el lideratge polític i la voluntat de treballar els aspectes d’incidència, molt especialment en l’àmbit del dret d’asil i de la defensa de la tasca de les defensores dels drets humans. Fruit d’aquesta implicació es van poder engegar projectes com Ciutats Defensores dels Drets Humans.

 

• Quines previsions teniu per aquest any 2023 en matèria de cooperació?

El 2023 es presenta intens, amb molta feina per davant i amb algunes incerteses. D’una banda, perquè ens trobem a les portes d’unes eleccions municipals. De l’altre, per com evolucioni la guerra a Ucraïna i els efectes de crisi global que està generant arreu del món.

Malgrat aquestes incerteses, els últims anys hem estat treballant processos de planificació estratègica que aporten un full de ruta: estableixen la missió, la visió, els objectius i les línies prioritàries pels propers anys, tot cercant l’alineament amb l’Agenda 2030 i a partir d’una visió de coherència de polítiques al desenvolupament. Justament, en el Ple d’aquest gener s’ha aprovat per unanimitat el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament que es projecta fins a 2030 i que beu de dos instruments anteriors: el Pla municipal d’acollida a persones refugiades 2022-2026 i el Pla municipal d’Educació i Formació per a la Solidaritat 2021-2026.

Tenim, a més, reptes concrets com són l’acreditació de Sant Boi com a Ciutat del Comerç Just; acompanyar les usuàries del Centre de protecció temporal que al novembre inauguràvem a la ciutat i que gestiona Creu Roja; avançar en la sistematització d’alguns projectes educatius tot intentant cercar maneres de treball més estables i major impacte amb la tasca educativa; donar a conèixer la Maleta dels drets humans…

Onze mesos per davant per desenvolupar una pila de projectes i propostes amb les quals des de Sant Boi intentarem contribuir a la justícia global.

General 2 febrer 2023

"Les conseqüències físiques t'acompanyen tota la vida, però les mentals són molt més greus"

Uma Alcaide Jawo l’han fet activista contra la mutilació genital femenina. Amb només tres anys, ella la va patir en primera persona a Gàmbia, país d’on és originària. Encara avui en pateix les conseqüències, tant físiques com mentals. Amb 25 anys té força per treballar contra una pràctica que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), han patit 200 milions de dones i nenes a tot el món i que si no s’atura, fins al 2030, pot arribar a posar en perill la vida i la salut de 4,5 milions de nenes cada any. Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital que se celebra el 6 de febrer, conversem amb aquesta jove que és intèrpret al Consell Comarcal d’Osona i voluntària a la Fundació Humanitària Dr. Trueta.

• Suposo que el testimoni de qui l’ha patit és qui més pot ajudar a conscienciar sobre la necessitat de lluitar contra la mutilació genital femenina.

En el meu cas, ser-ne una supervivent, és el que em porta a prendre un paper actiu. En la meva realitat (família, entorn…), la mutilació genital femenina és una pràctica que existeix, que s’ha de fer, que és ben vista. El fet que de veure, ara, aquesta pràctica des de Catalunya fa que no ho vegi com una cosa normal. Al contrari, és una pràctica molt greu que cal combatre.

El meu camí d’activista diria que va començar fa uns quatre anys. Un estiu vaig marxar al meu país i em vaig trobar que una nit una nena va morir. Al poble hi havia mil i una raons per justificar aquella mort (bruixeria, malaltia, haver nascut malament…) però s’amagava el veritable motiu: la mutilació. Allò em va xocar moltíssim perquè la raó real era una pràctica que jo també havia patit però s’amagava.

Un any després em vaig trobar amb una situació similar amb la meva neboda, que llavors estava a punt de venir cap a Catalunya i a qui vaig sentir que la volien mutilar. Aquell cas m’afectava directament i em va portar a actuar i a buscar ajuda per frenar-ho. Amb el suport d’entitats com la Fundació Wassu es va poder aturar i ara ella és aquí i està bé. Haver-ho patit tu i viure-ho al teu entorn directe és un fet que marca molt.

• Aquest posicionament públic seu, com l’ha viscut a la seva família on la mutilació és una pràctica socialment acceptada?

Lògicament, malament. Estic anant a contracorrent d’allò que creuen. Han d’anar paint que jo estic en contra del que ells consideren una pràctica associada a una identitat, una tradició… Una pràctica que per a ells està bé i és correcte. És un fet difícil de portar.

• Hi ha companyes del seu poble i de la seva edat que deuen justificar aquesta pràctica.

Aquestes persones, igual que jo en el seu dia, viuen en una realitat on això és el correcte. Una pràctica integrada en el dia a dia. Molt normalitzada. Aquí també passa que es fan coses perquè s’han fet sempre, òbviament sense ser tan nocives per la salut. Es fan sense pensar el perquè.

Molta gent no sap que quan et practiquen la mutilació hi ha efectes sobre la salut que et perduraran tota la vida. Parlant amb noies que pateixen determinats dolors provocats per mutilació i que et diuen «no pot ser. Ha de venir d’alguna una altra cosa».

• La mutilació comporta una afectació física per la persona però també una de menys visible: la mental.

Jo penso que si be les conseqüències físiques t’acompanyen durant tota la vida, les mentals són molt més greus. A mi em va passar amb 3 anys i el meu record és més difús. Però hi ha a qui l’hi passa amb 15 anys i se’n recorden plenament, provocant trauma, angoixa… amb uns efectes gravíssims.

És la primera vegada que explico públicament que soc una supervivent. Estic fent un procés per poder-ne parlar. En alguna altra entrevista havia parlat de la lluita però no explicant el meu cas particular. He patit i continuo patint-ne les conseqüències mentals. Són coses que vaig treballant però hi són.

• La mutilació genital femenina es pot i s’ha de combatre des de Catalunya o l’acció més efectiva és sobre el terreny en els països on més es practica?

Crec que s’ha de fer des de tot arreu. En els països on es practica és determinant però també des d’aquí. Pensa que un 30% de les persones que arriben a l’Estat espanyol de països on es practica la mutilació genital femenina venen cap a Catalunya. Catalunya és pionera en el sentit que va ser dels primers llocs on fixar un protocol d’actuació en detectar-ne casos de risc. I cal fer-ne conscienciació. Tu, per exemple, vius en un lloc on, potser sense saber-ho, convius amb persones que han patit la mutilació i amb persones que l’han practicada o han autoritzat practicar-la.

• Què hi pot fer el seu activisme?

Això que estic fent ara. Visibilitzar-ho de totes les formes possibles amb xerrades, a les xarxes socials o on sigui. Jo i les altres noies que ho hem patit ens hem de posicionar clarament. Donar el nostre testimoni de les seves conseqüències. Un dels grans problemes per combatre aquesta pràctica ha estat el silenci. Una cosa amagada no és visible. Als ulls de la societat no existeix. És com si no estigués passant. Un testimoni en primera persona serveix molt més per conscienciar que no pas un marc teòric que escrigui qualsevol institució. Ho hem de visibilitzar, parlar, informar.

General 30 gener 2023

Recursos per treballar la defensa de la pau i els Drets humans als centres educatius

Amb motiu del Dia Escolar per la Pau i la No Violència, moltes escoles arreu de Catalunya organitzen diferents activitats i accions amb l’objectiu de promoure la pau, no només com l’absència de guerres, conèixer conceptes com no-violència i pau positiva, sensibilitzar sobre la defensa dels drets humans i aprofundir en la resolució dels conflictes de manera pacífica. Durant tota la setmana, el municipalisme català, de la mà dels seus centres escolars, organitzaran un munt d’esdeveniments entorn a aquesta temàtica que podreu consultar a la nostra agenda.

Des del Fons Català hem fet un petit recull de recursos que poden servir per tractar la resolució de conflictes, la defensa dels drets humans o les conseqüències d’una guerra i la importància de reivindicar la construcció de pau a tots els racons del planeta, avui Dia Escolar per la Pau i la No-Violència, però també tots els dies de l’any.

Dossiers d’activitats didàctiques de Ciutats Defensores dels Drets humans

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, a banda de convidar a defensors i defensores de drets humans dos cops l’any, també ofereix al professorat de secundària d’escoles i instituts un seguit d’activitats per treballar a l’aula diferents temes com el drets al medi ambient, el drets de les persones migrades o refugiades, el dret a la no discriminació o el dret de les dones i el col·lectiu LGBTIQ+, entre d’altres.

A la seva pàgina web podreu trobar els dossiers dividits per anys, amb una desena de propostes a cadascun d’ells.

• Projecte referent: 3693 Ciutats Defensores dels Drets Humans 2022

Dossier per a escoles “Siguem Refugi”

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny) des del Fons Català es va impulsar una campanya conjunta amb una vintena d’ajuntaments sota el lema “Siguem refugi”. Un dels materials de la campanya és un dossier adreçat a escoles i instituts amb un recull de recursos (llibres, pel·lícules, curts, contes, activitats, etc) per tractar el tema de les persones refugiades a les aules. Al dossier trobareu més d’una trentena de recursos per a totes les edats (des d’infant de 4 anys a joves i persones adultes).

• Projecte referent: 3690 Un món de camps: campanya conjunta pel 20J

Web Siguem Refugi

A banda del dossier per a centres educatius, a la web de la campanya “Siguem Refugi” podreu trobar informació inèdita sobre 17 camps formals i no formals de persones refugiades d’arreu del món, fruit d’entrevistes fetes amb activistes i entitats sobre terreny. A més, als 10 primers camps, també trobareu testimonis sonors de persones que viuen en aquests assentaments i que expliquen quin és el seu dia a dia, els problemes amb els quals es troben i els contextos dels que fugen.

Veure el llistat de camps de persones refugiades

• Projecte referent: 3690 Un món de camps: campanya conjunta pel 20J

Curt “Semillerant y lechugaman contra la amenaza sobre ruedas”

Curt realitzat per nens i nenes de Sant Cristóbal de las Casas (Mèxic) durant els mesos d’octubre i novembre, junt amb el col·lectiu el Semillero de la zona nord de la ciutat, una de les més afectades per les accions de motonetas i crim organitzat. Tot el procés d’elaboració del curt va estar gestionat pels propis nens i nenes de la comunitat, des de la redacció del guió a la preparació dels materials d’atrezzo i gravació de les imatges. Aquest taller forma part del projecte “Cinetiqueta, cinema als barris i cant de cendres” realitzat per La Garriga Societat Civil i Promedios Comunicación Comunitaria, amb el suport de l’Ajuntament de La Garriga.

El curt explica la problemàtica que es viu al barri i com el veïnat s’organitza per fer-hi front i demanen ajuda a “Lechugaman” i “Semillerants”, que aconsegueixen guanyar al crim organitzat amb una batalla de ball.

Veure el curt sencer

• Projecte referent: 3751 Cinetiqueta, Cinema Als Barris – El Fogón De La Palabra

Exposició Les altres dones del S. XXI

Exposició immersiva, de la Fundació Dr. Ivan Mañero i AMIC, que recull diferents fotografies de dones de Guinea Bissau que repassa les diferents etapes de la vida d’una dona al país. L’exposició va acompanyada d’uns àudios a través dels quals s’amplien les explicacions (s’hi pot accedir a través d’un codi QR). A més, a la seva pàgina web també podreu recórrer l’exposició de manera virtual, veure les fotografies i escoltar els àudios.

L’exposició pretén incrementar el compromís de la ciutadania en la defensa de la igualtat de gènere i promoure l’educació per la pau i la solidaritat, generant valors de justícia que contribueixin a la transformació social.

• Projecte referent: 3672 Les altres dones del Segle XXI, exposició immersiva

General 25 gener 2023

"Els ulls dels talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder"

“La vida de les dones ha canviat radicalment en tots els aspectes”, explica Sherzad des d’Afganistan, fent referència a les represàlies que viuen des que els talibans van agafar el poder el 15 d’agost de 2021. Després de la presa de Kabul, la capital del país, va haver-hi detencions arbitràries, tortures i execucions a suposats detractors del règim, es van suprimir mitjans de comunicació i es van començar a imposar severes restriccions als drets de les dones i les nenes. A més, també es van dissoldre mecanismes de monitoreig de drets humans, com la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan, i es van desmantellar tribunals especialitzats en violència de gènere.

Des d’aleshores les dones han vist prohibit el seu accés a l’escola secundària i la universitat, així com treballar en ONG. A més, s’ha restringit la seva llibertat de moviment i de reunió, i se les obliga a vestir amb burca en llocs públics.

“Perdre els teus drets bàsics té greus conseqüències en la salut mental, és per això que la majoria de les dones tenen ansietat i depressió”, sentencia Sherzad, que està patint aquestes conseqüències en primera persona, “no hi ha res que vulguem més que tenir accés a l’educació! Els talibans estan difamant l’Islam, ja que enlloc es diu que l’educació de les dones estigui prohibida, de fet, l’Islam és la religió de la pau, la humanitat, els drets i la igualtat”.

Les conseqüències d’aquestes mesures pel progrés del país són devastadores. Sense l’educació de les dones, que conformen la meitat de la població, i la seva participació en l’economia, no pot haver-hi un desenvolupament satisfactori de la societat i l’Estat. Sherzad apunta que “sense la implicació de les dones en l’educació i el món laboral, cap govern pot esperar durar gaire al poder, perquè les dones som una mà forta per la millora del país”.

Actualment, ja hi ha una generació sencera que se l’ha privat d’un any d’educació superior, i l’impacte d’això és difícil de revertir. El país està submergit en una greu crisi humanitària a causa del conflicte, la sequera, la Covid-19 i la crisi econòmica, aguditzada per les sancions internacionals i la retirada de l’ajuda estrangera. Des del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU (PMA) apunten que en l’últim any Afganistan ha viscut nivells de fam sense precedents: nou de cada deu famílies passa gana. A més, les extremes temperatures d’aquest hivern, que ja han matat a 157 persones per manca d’ajuda humanitària, estan agreujant la situació d’inseguretat alimentària.

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA per les seves sigles en anglès) estima que 28,3 milions de persones, gairebé dos terços de la població afganesa, necessiten ajuda humanitària urgent per sobreviure.

Projectes subversius

Davant les flagrants vulneracions de drets de les dones a l’Afganistan, hi ha iniciatives de resistència centrades en minimitzar els impactes de les lleis del règim talibà. Un exemple és Ponts per la Pau, on treballa Shezard, una entitat fundada per l’escriptora i activista Nadia Ghulam que rep suport del municipalisme català.

Actualment, Ponts per la Pau està duent a terme un projecte per assistir les necessitats bàsiques de les nenes i dones en context de crisi profunda, enfocat en la resiliència a través d’activitats i serveis que millorin la seva capacitat per fer front al dia a dia i portar una vida digna.

“El projecte inclou tallers, grups de lectura, seminaris sobre salut, activitats artístiques, classes d’idiomes, proveïment de menjar i medicaments, i teràpia psicològica”, explica Shezard, que també fa referència a la dificultat de treballar fora de la llei, “els ulls dels Talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder”. Davant les continues amenaces de les autoritats perquè cessin l’activitat han hagut de començar a desenvolupar les tasques en secret i en espais clandestins. Tot i així, aconsegueixen donar cobertura a més de 400 noies i tenen presència en cinc llocs diferents de Kabul, i a les províncies, Nangarhar i Baghlan.

“Cada dia és un repte per nosaltres, però el nostre únic objectiu és convertir-nos en un pont per la pau, tenir estudis i ser independents per construïr el nostre futur sense dependre d’un home o de la família”, sentencia, orgullosa, Shezard.

General 17 gener 2023

Segona Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional a Lugo

El Fons Català, juntament amb la resta de Fons i governs locals de l’Estat, participarà la Segona Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional que se celebrarà a Lugo del 7 al 8 de febrer de 2023. 

Diàlegs polítics, plenàries, tallers, intercanvis tècnics i agenda cultural. Tot, amb la cooperació descentralitzada municipal al centre, i en un context clau per a la cooperació al desenvolupament impulsada des dels governs locals.

La primera Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional, celebrada a Còrdova el novembre de 2021, va reunir 350 assistents provinents de múltiples governs locals, agències internacionals i govern estatal. La repercussió institucional i la rellevància de l’espai generat que permeti continuar amb la tasca endegada i millorar l’intercanvi de coneixements des dels governs locals de l’Estat han motivat la celebració de la 2a Trobada.

L’esdeveniment, impulsat per la Confederació de Fons de Cooperació Internacional al Desenvolupament, CONFOCOS, que reuneix més de 1300 governs locals actius en cooperació internacional a tot el país, espera reunir responsables polítics i institucionals de tot l’Estat per obrir el diàleg a al voltant de la política pública municipal de cooperació i acció internacional, així com les qüestions que aborda la cooperació en resposta als reptes presents.

La 2a Trobada està organitzada per la CONFOCS i el Fons Gallec de Cooperació, i compta amb la col·laboració de la FEMP, la Xunta de Galícia, DGPOLDES, AECID i el programa DEAR de la UE, a més del Concello de Lugo i Diputació de Lugo.

Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç. 

General 17 gener 2023

Previsions del Fons Català pel 2023: on posaran el focus les àrees de l'entitat?

La cooperació municipalista catalana afronta el 2023 amb molts projectes i amb l’objectiu de fer front als reptes globals en un context internacional interconnectat i canviant. Els efectes de la guerra d’Ucraïna han evidenciat l’impacte global i inevitable de les problemàtiques actuals, i han posat sobre la taula la co-responsabilitat de totes en la defensa dels drets, les llibertats, el respecte i la vida de les poblacions d’arreu.

Des del Fons Català de Cooperació sintetitzem breument alguns dels projectes que s’executaran aquest any i que volen contribuir de forma més eficient i transformadora al desenvolupament, la pau i l’equitat entre tots els ciutadans i ciutadanes.

ACCIÓ HUMANITÀRIA I EMERGÈNCIA

• 3620. Suport a l’Observatori de Drets Humans a la Necro Frontera

Des de l’Observatori del col·lectiu Ca-minando Fronteras treballen pel monitoratge de la defensa de drets a la frontera occidental euroafricana. A més, contribueixen a la visibilització i la denúncia de les pràctiques de la necropolítica en els territoris de frontera, la creació d’estratègies a favor de polítiques de vida i protecció de comunitats migrants, i la dignificació i la visibilització de les víctimes de les polítiques de mort, acompanyant les famílies en la identificació de les persones mortes i la recerca de les desaparegudes.

➡️ Més informació del projecte

• 3705. Benvingut/da a Cracòvia – suport a una acollida digna i inclusiva per a persones refugiades de la guerra a Ucraïna

L’entitat Salam Lab gestiona un centre d’acollida a Cracòvia on la població refugiada pot rebre assistència psicològica i assessorament legal. A més, l’entitat s’encarrega de buscar pisos a la ciutat on poder allotjar aquestes persones, amb especial atenció a la població refugiada gitana, que s’enfronta a un alt nivell de discriminació al país.

El projecte forma part d’una solució planificada. Es vol donar una oportunitat a les famílies i col·lectius més discriminats i exclosos que han viscut la migració forçada per establir-se a Cracòvia.

➡️ Més informació del projecte

• 3722. Suport a la població desplaçada interna per la guerra a Ucraïna occidental

La part occidental d’Ucraïna acull un nombre molt elevat de desplaçats interns. Degut a que no hi ha prou espai per oferir unes condicions de vida dignes a les persones en moviment i els costos de lloguer són força elevats, s’han organitzat centres col·lectius per oferir als desplaçats interns un espai segur per allotjar-se. Molts d’aquests, però, no disposen d’equipaments elèctrics suficients, i és per això que aquest projecte de l’entitat Arbeiter Samariter Bund – Ukraine (ASB) se centra en adquirir i lliurar equipaments bàsics a aquests centres (estufes elèctriques, bullidors elèctrics, neveres, calderes, rentadores, rentavaixelles i cables d’extensió).

➡️ Més informació del projecte

PROJECTES EUROPEUS I ACCIÓ HUMANITÀRIA:

• 3695. COMET (Complementary Pathways Network)

Des del mes de gener de 2022, el Fons Català està gestionant el projecte COMET, subvencionat pel Fons Europeu d’Asil, Migracions i Integració. Aquesta experiència pilot té per objectiu crear una xarxa europea de diverses vies complementàries, legals i segures, per a l’admissió i acollida a Europa de 130 persones amb necessitat de protecció internacional que es troben al llarg de la Ruta de la Mediterrània Central, concretament a Níger. El Fons Català, com a part d’aquesta xarxa formada per 14 actors europeus de 7 països , i coordinada per l’entitat italiana FCEI, té com a objectiu específic l’obertura de 10 places d’acollida a través del patrocini comunitari als municipis catalans participants.

Actualment el projecte es troba en fase de negociació amb les autoritats estatals, i ja compta amb el suport de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, de la Dirección General de Políticas Migratorias del Gobierno de Navarra y de la Dirección General de Migración y Asilo del Gobierno Vasco.

➡️ Més informació del projecte

ÀFRICA

• 3634. Articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles a la Casamance (Senegal) en base a la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones – Fase 3

Les dones rurals representen el 70% de la mà d’obra i assumeixen més del 80% de la producció agrícola. Tanmateix, el seu accés als mitjans de producció i el seu control sobre els beneficis de la producció és molt limitat, especialment pel que fa a la propietat de la terra, malgrat que la legislació del país en garanteix el dret a tots els ciutadans i ciutadanes de forma equitativa. Aquest projecte estableix vincles entre els diferents projectes de desenvolupament agrícola als quals els ajuntaments catalans i altres actors estan donant suport al Senegal, tot millorant la coherència i l’alineament de les intervencions.

➡️ Més informació del projecte

COMISSIÓ DE MIGRACIONS I DESENVOLUPAMENT

• 3696. FICAC – Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El FICAC neix, d’una banda, de la necessitat de corregir el gran buit cultural existent a Catalunya en relació a les cultures africanes. D’altra banda, busca també apropar a la població les realitats actuals del continent africà i crear un espai privilegiat per donar a conèixer els canvis socials i polítics que s’hi viuen, revisar-ne la història i donar a conèixer l’eclosió artística i estètica que s’hi està experimentant, sempre prioritzant la qualitat cinematogràfica dels títols.

El projecte consisteix en l’oferta d’un seguit de pel·lícules i documentals produïts per cineastes africans/es i afrodescendents en tres eixos temàtics:

1. Migracions: el repte de la representació positiva de la migració
2. Memòries colonials i postcolonials: revisitar el nostre passat per habitar el present
3. Àfrica és nom de dona: mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere

➡️ Més informació del projecte

PROJECTES EUROPEUS I ÀFRICA

• 3543. Shababuna – La nostra joventut informada i preparada per triar el seu futur

El principal objectiu del projecte és enfortir les capacitats de les autoritats regionals i locals de la regió marroquina de l’Oriental per promoure la conscienciació i la creació d’una campanya de sensibilització sobre els riscos de la migració irregular entre els joves de 14 a 25 anys.

Mitjançant la implicació de joves marroquins i ajuntaments, es pretén combatre la desinformació envers els processos migratoris, fent arribar als joves les oportunitats professionals i acadèmiques que hi ha al territori.

➡️ Més informació del projecte

AMÈRICA LLATINA

• 3576. Gestió de residus sòlids i cooperació tècnica a la Mancomunitat de municipis de la Conca del Llac Petén Itzá, Guatemala

L’any 2015 es va posar en marxa un pla de gestió de residus mancomunat per a cinc anys, que preveia la reducció de la generació de residus a base de fomentar el reciclatge, la separació en origen i la sensibilització ambiental. Aquest pla va començar a implementar-se al municipi de San Andrés com a prova pilot, posant en marxa una planta de tractament de residus municipal i un nou sistema de recollida domiciliar amb la compra d’un nou camió. Actualment la planta està quasi finalitzada i es preveu convertir-la en un model replicable, ja que de moment serà de les poques a tot el país que aconsegueix minimitzar la fracció de rebuig i reciclar la major part dels residus particulars.

➡️ Més informació del projecte

• 3795. Comayagua (Hondures) actua davant el canvi climàtic

L’Alcaldia de Comayagua en col·laboració amb el Fons Català i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, han generat una aliança per promoure al municipi de Comayagua eines d’acció davant del canvi climàtic en coherència i articulació amb les polítiques i les dinàmiques d’ordre municipal, nacional i internacional, mitjançant l’enfortiment de les capacitats comunitàries i municipals per a la implementació de polítiques i accions climàtiques que protegeixin els sistemes de vida per contribuir a la resiliència climàtica, la inclusió social i la igualtat de gènere al municipi de Comayagua.

➡️ Més informació del projecte

General 16 gener 2023

Regidor destacat: Fermí Capdevila, de l'Ajuntament d'Igualada

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
   

La meva trajectòria professional ha estat plenament desenvolupada en el món de la Medicina, i en concret de l’Oncologia mèdica.

Porto 30 anys treballant d’Oncòleg al Consorci Sanitari de l’Anoia – Hospital d’Igualada, actualment com a Coordinador de la Unitat.

Com a Regidor a l’Ajuntament d’Igualada ara encararé el dotzè any (tercera legislatura): a les dues darreres he tingut l’honor de treballar en el camp de la Cooperació, i a banda d’una experiència certament enriquidora, m’ha permès estar implicat i conèixer de primera mà un camp de treball on l’esforç de tothom ens ha d’ajudar a arribar a tantes persones que malauradament es troben en un terrible context de precarietat, de pobresa, de necessitats bàsiques per cobrir, d’injustícia i de violència.

 

• Quina implicació té Igualada en l’àmbit de la cooperació?
   

Igualada com a ciutat sempre ha estat certament molt propera a tot l’àmbit de la Cooperació i la Solidaritat internacional; durant la guerra del Balcans, tota la ciutadania igualadina treballà intensament per a donar resposta a les persones que escapaven d’aquell conflicte armat. L’ànima cooperadora i solidària d’Igualada es va demostrar al llarg dels anys, i ara no n’és una excepció. 

Amb la cobertura de l’Ajuntament i dins d’una Comissió anomenada “Igualada Solidària”, totes les entitats i associacions de la nostra ciutat que treballen en l’esmentada àrea de Cooperació tenen un fòrum on restar junts, dialogar i consensuar vies de treball, i en darrer terme ajudar el més i millor possible.

 

• Us heu adherit a alguna campanya o iniciativa en solidaritat amb Ucraïna? 
   

A l’actual conflicte de Ucraïna, Igualada ha respost novament de forma massiva: col·laborant en les donacions, rebent amb els braços oberts a les persones ucraïneses que fugien de la guerra que castiga el seu país, restant oberta a donar suport a campanyes i a eines que facilitin que les persones que escapin del conflicte amb Rússia trobin una segona casa que els faci sentir aixoplugats mentre esperen poder tornar l’abans possible a les seves llars.

L’Ajuntament, colze amb colze amb Creu Roja i amb tota la resta de membres d'”Igualada Solidària” -i amb tanta i tanta ciutadania-, manté activats els circuits per donar resposta a tot allò que pugui anar calent facilitar al llarg el temps.

General 12 gener 2023

Condol per la mort de Lluís Magriñà, fundador i exdirector d’Intermón

Ens ha deixat el jesuïta Lluís Magriñà, figurada destacada en el món de la cooperació al desenvolupament i -entre d’altres- fundador i director d’Intermón durant més de 15 anys. Magriñà va morir el diumenge 8 de gener a Salamanca. 

Nascut a Barcelona el 1946, va entrar a la Companyia de Jesús el 1964 i va ser ordenat sacerdot el 1976. Era llicenciat en Teologia i va estudiar Educació Comparada a la Universitat de Chicago (Estats Units).

Va dedicar gran part de la seva vida a l’ajuda humanitària i a la cooperació per al desenvolupament. Després de passar cinc anys al Txad, va fundar Intermón. També va dirigir el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) entre el 2000 i el 2007, cosa que el va portar a viatjar per tot el planeta per tal de fer seguiment dels projectes d’aquesta entitat i avaluar les necessitats que calia atendre.

A més, ha estat consultor del Pontifici Consell per als Migrants i Itinerants del Vaticà.

També va estar vinculat en l’àmbit de l’educació des de l’ordre jesuïta a la qual pertanyia. Va ser superior de la Cova de Manresa durant set anys, entre l’abril del 2015 i el maig del 2022.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament vol expressar el seu condol per la seva pèrdua i reconèixer la seva important tasca per revertir els desequilibris Nord-Sud i les situacions d’injustícia.

Intermón

General 11 gener 2023

Denúncia per la prohibició de l'accés a l'educació per a les dones a l'Afganistan

Ponts per la Pau, com altres entitats internacionals i locals presents a l’Afganistan, condemna enèrgicament les recents decisions de les autoritats de facto a l’Afganistan d’excloure les dones, joves i nenes dels estudis superiors, universitats i prohibir-les treballar per a organitzacions no governamentals (ONG), ja que aquestes només són un nou capítol de les cruels violacions dels drets de les dones, joves i nenes afganeses.

Des que van tornar al poder, les autoritats de facto han tancat les escoles secundàries per a noies a tot el país i s’estima que més d’un milió no han pogut assistir a l’escola secundària durant l’últim any. Amb la darrera prohibició de les universitats, el país ara exclou la meitat de la seva població de l’escola, creant una de les bretxes de gènere més grans del món, empitjorant encara més la situació dels grups més vulnerables i dependents. Tanmateix, una nova ordre prohibeix a les dones treballar a les organitzacions no governamentals, cosa que no només les privarà d’ingressos a elles i a les seves famílies, sinó que també esborrarà completament la seva única vida social i els negarà l’oportunitat de contribuir al desenvolupament del país.

La seva exclusió també significa que milions de dones, joves i nenes podrien quedar fora de la resposta humanitària, que és de vital importància per al país on uns sis milions de persones corren el risc de patir fam. Aquestes polítiques destructives tindran conseqüències perjudicials per a l’Afganistan durant les properes generacions.

Com a organització considerem que aquestes decisions s’han de revertir immediatament i les dones, joves i nenes de totes les edats, de totes les parts i ètnies de l’Afganistan han de poder tornar a les seves aules i llocs de treball amb seguretat. Recordem que Ponts per la Pau té com un dels seus objectius garantir que les dones i nenes tinguin el mateix nivell d’accés a l’educació secundària i superior que els homes i els nens, en igualtat d’oportunitats i condicions, fet que condueix directament a millorar no només les seves capacitats de decisió sinó també l’accés al mercat laboral, a la generació d’ingressos, entre altres. Ans al contrari, aquestes persones estan abocades directament a la pobresa i la dependència. Les últimes dades mostren que uns 28 milions de persones, més de la meitat de la població, inclosos 14 milions d’infants, necessiten ajuda humanitària a l’Afganistan. Al voltant del 97% de les persones afganeses corren el risc de caure per sota del llindar de pobresa aquest any. Més d’1,1 milions d’infants amb menys de cinc anys pateixen desnutrició aguda.

Ponts per la Pau se suma a les demandes contra les autoritats de facto per tal que revoquin aquestes decisions sense demora.

Des del Fons Català donem suport a un projecte de Ponts per la Pau a l’Afganistan per reduir la vulnerabilitats i alleugerir el patiment de les noies afganeses a través del suport a les necessitats educatives, psicosocials, sanitàries, alimentàries…