General 30 març 2023

Dones migrades hondurenyes a Olot: cuidant a banda i banda de l'Atlàntic

A Olot hi ha una gran comunitat de dones hondurenyes dedicades a les cures, dones que han hagut de marxar del seu país d’origen, on han deixat a fills, filles, pares i altres familiars que depenen de les seves remeses. Familiars que no poden cuidar directament, mentre es dediquen a cuidar els familiars dels altres. 

En el marc del projecte del Fons Català “Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària” el 31 de març es presenta, a l’Arxiu Municipal d’Olot a les 17h, un informe d’autodiagnosi per fer visible la realitat migratòria d’aquest col·lectiu.

Tota la fase d’autodiagnosi per fer l’informe ha permès, per una banda, analitzar les condicions de vida i d’opressió d’aquestes dones a Catalunya i la situació per la qual van marxar d’Hondures, i per l’altra, generar vincles entre elles i enfortir les cures comunitàries, per tal que es puguin organitzar per trobar feina, acollir a dones nouvingudes i, en definitiva, reivindicar els seus drets. En la seva majoria, es tracta de dones sense papers que depenen de les persones per les quals treballen, i que han hagut de treballar llargues jornades de feina per un sou ínfim, sense dies de festa i sense cap dret laboral garantit. 

L’informe recull també un seguit de propostes per als governs locals, la ciutadania i les autoritats d’Hondures, per tal de dignificar la vida de les persones que migren, prendre consciència de l’impacte que suposa aquesta migració per la comunitat d’origen, i valorar i facilitar les rameses que les persones envien a la seva comunitat. 
 
El projecte està impulsat per la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. 

General 28 març 2023

La cooperació municipalista a països del sud ha crescut un 40% des de 2015

Avui el Fons Català ha presentat dades de l’Observatori de la Cooperació Muncipalista de 2019 a 2022 referents a l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), l’assoliment de la fita del 0,7%, els sectors d’intervenció dels projectes i els principals països receptors de la cooperació local, en una jornada de balanç al Centre Cívic Pati Llimona. Han participat el president del Fons Català, Isidre Pineda, el director, David Minoves, la tresorera, Alba Martínez, i el tècnic de l’Observatori de la Cooperació Municipalista, Juan Campoamor. La jornada s’ha retransmès en streaming:

Una de les dades més rellevants és la progressió positiva del conjunt del municipalisme català des de 2015: d’acord amb les darreres dades disponibles executades, entre 2015 i 2021, l’AOD municipalista executada ha augmentat en 7.621.695,77€ en termes absoluts, gairebé un 40% (39,89%) en termes percentuals. Aquest progrés només es va veure frenat el 2020 per dificultats d’execució pressupostària derivades de la pandèmia.

Una altra informació destacable és el pes relatiu que tenen els diferents actors del municipalisme dins l’AOD: més del 40% de la cooperació municipalista la fan els ajuntaments, i més d’un 30% d’aquest s’executa a través del Fons Català. La resta correspon a l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els principals països receptors de la cooperació municipalista per ordre de volum d’AOD són: Colòmbia (4,3M d’euros), Senegal (3,1M d’euros), Moçambic (2,1M d’euros), Palestina (1,9M d’euros) i El Salvador (1,4M d’euros). Tot i això, aquesta classificació depèn en gran mesura de les actuacions dels ens locals amb més pes relatiu dins l’AOD, com és l’Ajuntament de Barcelona.

Analitzant els projectes segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, s’observen que hi ha una clara predominança dels ODS 5 (Igualtat de gènere), i 16 (Pau, justícia i institucions sòlides). En segon lloc hi ha els projectes de salut i educació.

Esforç relatiu i 0,7%

Segons el mètode de càlcul de Fons Català (implantat fa més de 20 anys i actualitzat el 2016), hi ha 13 ens locals que se situen per sobre del 0,7% l’any 2021, assolint la fita establerta internacionalment de destinar aquest percentatge de la renda bruta a la cooperació internacional. Tenint en compte altres mètodes de càlcul, també arriben al 0,7% Barcelona, Girona, Vilafranca del Penedès i la Diputació de Girona.

A més, hi ha 48 ens locals que se situen per sobre de la inversió mitjana estatal, situada en el 0,26% el 2021, i 40 ens locals més se situen per sobre de la mitjana dels països del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE (0,33%).

L’actuació del Fons Català de Cooperació

Pel que fa als recursos executats pel Fons Català, hi ha hagut un creixement sostingut de les aportacions rebudes entre el 2015 i el 2022: hi ha hagut un augment d’un 43,4% en aquest període (1,61M d’euros), amb una lleu davallada el 2020 a causa de la Covid-19.

Quant a línies d’actuació dels projectes gestionats, tot i la clara predominança dels projectes de desenvolupament que representen el 57,3% del total d’accions, es vol destacar l’aposta del Fons Català per l’Acció Humanitària. Si s’observen els anys 2020 i 2022, coincidents amb l’esclat de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, s’aprecia com els recursos en l’àmbit humanitari creixen exponencialment, fins a arribar al 30% de les aportacions gestionades.

Totes les dades es poden consultar en profunditat aquí.

General 20 març 2023

La meva experiència en l'activisme antiracista

Emmanuel Serge Moukouang treballa a Càritas i forma part de l’Associació juvenil antiracista d’africans i afrodescendents Ndiatiguia a Lleida, on resideix des de fa 4 anys. D’origen camerunès, treballa per posar fi a la discriminació racial institucional. 

A Lleida m’he descobert negre. He après que el color de la meva pell té un significat, i que aquest, en la majoria de les seves declinacions no és positiu. Fa referència a idees com “por” “desconfiança”, “poc intel·ligent”, “atraçat”, “sospitós” entre altres.  He entès que és una experiència traumàtica que viuen les persones no blanques, a graus diferents (interseccionalitat) quan arriben a Europa i, fins i tot, afrodescendents que han nascut aquí i hi han viscut tota la seva vida. És molt dura aquesta realitat. Els tractaments injustos que es reserven només per la població estrangera (Llei d’Estrangeria) i no a la nativa només per la diferència de pell,  d’origen, ètnia, llengua, cultura i/o religió… Per a mi, aquest racisme institucional ha sigut i continua sent el motor de la nostra acció. Sense l’observació d’actes racistes en la societat – àmbit privat i públic-, no tindria sentit continuar la labor de l’antiracisme, sensibilitzant i denunciant a través de tallers, xerrades, festivals i concentracions. Però encara estem lluny d’aquesta situació tan desitjada.

Moltes vegades ens trobem amb persones, generalment blanques, no convençudes de l’existència del racisme avui dia. Aquelles persones parlen més aviat de classisme. N’hi ha d’altres que diuen que com a persones blanques, també pateixen el racisme quan van a Àfrica o Llatinoamèrica o, que aquí en el territori mateix, veuen negat el seu dret de llogar un pis en algunes ocasions. D’altres afirmen que les persones no blanques no poden ser racistes. Això m’obliga a fer una puntualització sobre el concepte de racisme.

Es parla de racisme quan el nostre pensament, paraula, acció o no acció sostenen la idea que no hi ha igualtat entre les races –concepte científicament fals–; mentre hi ha tot un sistema de poder que fa possible aquesta opressió. L’esclavatge, el colonialisme, el capitalisme, algunes lleis, i els discursos d’odi i xenofòbia en alguns mitjans de comunicació, s’afanyen a demostrar la superioritat d’uns grups d’éssers humans sobre altres, només a partir de les diferències de pell, cultura, comportaments, llengua, etc., pensament moralment condemnable i socialment perillós.

El més greu és que els agents encarregats de fer respectar els drets de les persones que pateixen discriminació racial estan força impregnats d’aquelles idees estereotipades i ells mateixos són autors d’actes racistes. Els agents de policia, mossos d’esquadra i representants de l’autoritat, ens han parat i inspeccionat pel nostre perfil ètnic, deixant clar, d’aquesta manera, que som persones potencialment dolentes. La policia i el sistema jurídic de vegades són una trava en l’activisme antiracista.  

Una vegada un noi africà va ser apallissat seriosament per persones blanques, ens vam queixar a la mateixa policia, però no van fer res. L’arbitrarietat de la policia en els conflictes dels veïns moltes vegades és en detriment dels africans. Aquest sentiment d’impotència em fa sentir molt malament. I tendeix a repetir-se. Durant les manifestacions, de vegades apareix un d’ells per demanar noms i cognoms, adreça i altres dades personals. És una manera d’intimidar. Però fem el que s’ha de fer.

El racisme existeix i és urgent reconèixer-lo, així com les diferents cares que pren en el dia a dia de la nostra societat, perquè només així podrem desmantellar-lo i eliminar-lo. No sempre ha existit el racisme. Se li pot posar fi. Cal dir que els discursos antiracistes, de justícia social, equitat i de pau encara són molts insuficients en comparació amb els discursos racistes. Els antiracistes hem de continuar sensibilitzant, produint maneres més innovadores i eficaces per transmetre valors d’amor, de respecte, d’igualtat, i de tolerància –no en el sentit paternalista–. I, sobretot, no esperar que hi hagi actes racistes com la massacre de Melilla per actuar. Hem d’inscriure les nostres accions en la continuïtat a llarg termini. D’aquesta manera arribarem a un món antiracista, sostenible per a tothom, comptant amb tothom.

 

General 16 març 2023

Cooperatives de dones al Senegal, llavors de canvi

“Gestionar les hortes ens dona forces per tirar endavant les nostres llars, l’educació dels nostres fills i filles”. Safietou Diatta és una de les més de 1400 dones senegaleses que estan canviant el curs de la història des d’un perímetre agrícola al sud del Senegal, a la Casamance. Aquesta zona del país, molt exposada a l’amenaça de la inseguretat alimentària, especialment en el context actual de pujada de preus dels aliments que colpeja encara més fort els països africans, acull un projecte pioner d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles gestionats per cooperatives de dones de diverses comunitats. Després d’anys de cooperació amb el Senegal en clau agrícola, de finançament de pous, tanques i altres infraestructures, les iniciatives no acabaven de tenir continuïtat, mancava un acompanyament real precisament a les persones que portaven a terme tota la feina del conreu de les terres: les cooperatives de dones.

La iniciativa s’executa a través del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), una entitat local experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere que coneix en detall el context geogràfic, social i econòmic de la zona. A més, compta amb el suport de diversos ajuntaments catalans, a través del Fons Català, i altres actors de la cooperació com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. A través de la gestió de les hortes es treballen tres eixos principals: el foment de l’agroecologia, la posada en marxa de Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF) i la incidència en el dret de les dones a l’accés de la terra i mitjans de producció. Uns perímetres agrícoles que es transformen en autogestió, apoderament, sobirania, defensa del drets de les dones, autonomia i sostenibilitat. Una xarxa que està activa i que, any rere any, no ha parat de sumar nous perímetres que s’afegeixen al projecte, des de 16 hortes que van començar al 2019, fins a 21 actives actualment.

Dones sembrant drets

Segons l’Associació de Dones Juristes del Senegal, només un 1% de les dones tenen accés a la propietat de la terra tot i que representen més de la meitat de la mà d’obra i assumeixen la majoria de la producció agrícola. Malgrat que la constitució del país recull el dret de les dones a accedir als mitjans de producció en igualtat de condicions que els homes, la realitat és molt diferent. Fatoumata Bintou, responsable de gènere de FODDE explica que, “més enllà de les lleis, la tradició i el context sociocultural fan que la realitat sigui una altra”. Bintou és una de les professionals que gestionen la part d’incidència i dret de les dones del projecte.

Des dels inicis, al 2019, s’ha realitzat un estudi de diagnosi per veure quines eren les principals dificultats que es trobaven les dones a l’hora d’accedir als mitjans de producció, i s’ha generat debat sobre els seus drets a través de formacions i jornades de reflexió. “Hem fet trobades amb diverses autoritats importants de la regió, les dones de les comunitats i també els seus marits, per posar la qüestió sobre la taula”, explica Bintou.

Fune Ndiaye, presidenta de la CAF de Médina Boudialabou, comenta que segons la tradició, les dones no tenen dret a la terra, o són els pares o són els marits els que les gestionen. “Ens diuen que ja tenim accés a través del pare o del marit i que això ja és suficient”, es lamenta, “però han d’entendre que nosaltres no volem apropiar-nos de la terra, el que volem és treballar-la en les millors condicions per tirar endavant les nostres famílies”. Fins a finals del 2022, FODDE ha organitzat diverses formacions per donar a conèixer els seus drets a les dones de les comunitats i, el darrer any, ha començat a fer formacions específiques de lideratge adreçades a dones i espais de reflexió sobre gènere i masculinitats pels homes. Aquestes trobades han donat molta força a les dones participants, Safietou Diatta, una d’elles, ho corrobora: “Estem en un procés de reflexió i debat amb els nostres marits, perquè, quan jo conreo la terra, qui se’n beneficia? La família, els fills i filles… Llavors quin sentit té que les dones no hi puguem tenir accés?”

Dones sembrant sostenibilitat

“Si les dones tenim bona salut, la família i la comunitat també la tindran”. Fatou Samoura, del perímetre de Médina Boudialabou explica, amb aquesta frase, el benefici principal de l’agroecologia que practiquen amb l’acompanyament de FODDE. La transició a un cultiu més sostenible i respectuós amb l’entorn és un dels principals objectius del projecte. Ourmane Sané, tècnic agrícola de FODDE apunta que treballen els fonaments de l’agroecologia a través d’escoles de formació, acompanyament personalitzat i materials didàctics il·lustrats “per posar al centre l’ésser humà, els animals, el paisatge, l’aigua i la terra”. Aquestes formacions inclouen tot el procés de conreu, des de la preparació del sòl fins a la comercialització del productes. A més, ensenyen les dones que treballen la terra a fer compost i pesticides naturals amb els elements que troben al seu voltant.

Actualment, gairebé la totalitat de les dones que gestionen els perímetres, més de 1.400, ja han rebut alguna formació al respecte. “Les dones han vist com els seus cultius milloraven amb les pràctiques agroecològiques i això ha fet que poc a poc vagin abandonant la utilització de productes químics”, assegura Abdoul Aziz, coordinador de projecte a FODDE. Les dones dels perímetres ho ratifiquen: “l’agroecologia ens ajuda a nosaltres, però també al nostre negoci, els nostres clients confien en nosaltres perquè saben que el producte que venem és de bona qualitat”, comenta Mariama Gassama, participant del projecte.

Dones sembrant autonomia

Una de les peculiaritats del projecte són les anomenades Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF), una mena de bancs autogestionats pels grups de dones que els hi facilita l’accés a crèdit. El funcionament és senzill, quan un grup de dones es posen d’acord per formar una CAF, l’entitat els ofereix una formació bàsica d’economia financera per a que tinguin els fonaments principals per poder autogestionar-se. Un cop formades, les dones es reuneixen en assemblea per designar el comitè gestor i decidir el reglament intern, que serà el que marcarà les normes de funcionament com, per exemple, la periodicitat de repartiment de beneficis. A partir d’aquest moment es desenvolupen les reunions periòdiques que es composen de tres operacions: devolució de crèdit, compra d’accions i atorgament de nou crèdit.

“Al principi les dones desconfiaven, perquè creien que els diners no els hi pertanyien, però poc a poc comencen a guanyar confiança”, explica Honorine Marie André, punt focal CAF a FODDE. Actualment, ja hi ha 37 CAFs en funcionament, que mobilitzen més de 200.000 € d’estalvi. El sistema és fàcil i es rep un acompanyament inicial adaptat a les necessitats de cada grup amb l’objectiu que totes les dones hi puguin tenir accés. “Si les dones que volen participar no han pogut anar a l’escola, es fa un acompanyament més llarg, les CAFs ajuden totes les dones a fer activitats, a generar beneficis i a invertir en les seves llars”, conclou André. Mariama Mané, una de les dones que participen a les CAF, comenta que aquest sistema també fa que hi hagi més solidaritat entre les dones: “a vegades els fons s’acaben i hi ha dones que no poden tenir accés a crèdit, aleshores les que han agafat crèdit primer, el retornen i es torna a fer el repartiment”.

General 8 març 2023

8M: reptes i resistències de dones que impulsen projectes transformadors amb el Fons Català

General 7 març 2023

Regidora destacada: Sandra Shimazu i Salvatierra, de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Nascuda a Bolívia, de pare japonès i mare boliviana. M’agrada definir-me com a migrant des dels 18 anys. He viscut arreu del món i els aprenentatges de vida que m’he endut treballant i estudiant en altres cultures i societats m’han enriquit i m’han forjat una actitud compromesa amb els serveis a les persones, els drets humans, la solidaritat i a l’atenció a la diversitat. 

Visc a Sant Pere de Ribes des de l’any 2007 on hi he format una família i m’hi sento molt arrelada i implicada. M’he dedicat al món de l’hosteleria portant un negoci familiar i fa 4 anys em vaig embarcar en un nou repte: materialitzar la vocació d’atendre a la ciutadania de manera propera i resolutiva sent 4a tinenta d’alcalde del meu municipi. En aquesta etapa he après i gaudit impulsant accions al capdavant de les regidories d’Atenció Ciutadana, Cooperació Solidaritat i Pau, Diversitat, Inclusió i Ciutadania i Agermanament.

 

• Quina implicació té Sant Pere de Ribes en l’àmbit de la cooperació?

Sant Pere de Ribes disposa d’una  experiència de més de 35 anys en l’àmbit de la solidaritat. La primera acció de cooperació es remunta a l’any 1985 a través de la col·laboració amb Puerto Cabezas-Bilwi, a Nicaragua, amb la construcció d’una escola per formar mestres en llegua miskita i sumus. 

Aquesta col·laboració s’ha fet més estreta al llarg dels anys per esdevenir un sòlid agermanament entre ciutats, i s’ha vetllat per donar visibilitat ciutadana a l’agermanament amb accions diverses al municipi.

Els altres dos elements constitutius de la política de cooperació de Sant Pere de Ribes, juntament amb l’agermanament, són el Consell Municipal de Cooperació i el projecte d’Educació per la Pau. 

El Consell Municipal de Cooperació de Sant Pere de Ribes, aquest any passat ha complert 25 anys de funcionament des de la seva creació. Es tracta de l’espai participatiu de referència del teixit solidari del municipi per consensuar i impulsar el desplegament de les accions de la política municipal de cooperació. 

Per la seva banda, el projecte d’Educació per la Pau-EPP constitueix l’eina d’EPCG més potent de la política municipal de cooperació. El projecte neix el 2015 amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO dels quatre centres educatius de Sant Pere de Ribes sobre el treball de les entitats del CMC, i alhora fomentar el seu esperit crític respecte a les causes que generen les desigualtats Nord-Sud. 

Aquest any passat també hem fet una avaluació del Pla Director de Cooperació Internacional 2017-2021 i l’aprovació d’un nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2022-2026 on traslladem l’Enfocament Basat en els Drets Humans-EBDH aplicat a la cooperació al desenvolupament de forma planificada, ordenada i eficaç, sota la base de línies estratègiques d’actuació clares i també transparents.

 

• Quines previsions teniu per aquest any en matèria de cooperació?

L’actuació municipal s’encamina cap a l’assoliment dels reptes i línies establerts en el nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2022-2026, marcats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que busquen contribuir a l’eradicació de la pobresa i aconseguir el desenvolupament sostenible al planeta abans que finalitzi la dècada. 

Sant Pere de Ribes és i vol seguir sent un municipi caracteritzat pel seu avançat esperit solidari. Per aquest motiu, vetllarem pel foment dels processos de participació entre els diversos actors i entitats del municipi que treballin en projectes de cooperació i solidaritat; posarem la cultura de la pau sempre en primer pla; apostarem per l’educació per al desenvolupament per a fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social, i afavorirem accions de sensibilització orientades a la justícia global i a la igualtat d’oportunitats. Tot plegat, amb una atenció especial posada en Puerto Cabezas- Bilwi, Ucraïna, Turquia però també en d’altres indrets del món que ho necessiten.
 

General 3 març 2023

La Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí organitza un viatge als campaments de Tindouf

Del 3 al 7 de març es farà un viatge als campaments de persones refugiades sahrauís de Tindouf (Algèria) encapçalat per la Coordinadora Catalata d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS). La delegació estarà formada per 16 persones en representació de: municipis membres de la CCASPS (Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Caldes de Montbui i Sabadell), l’Intergrup del Sàhara del Parlament de Catalunya, el Fons Català de Cooperació, la Federació ACAPS, i l’Agència Catalana de Notícies.  

El viatge ha de servir per a generar un coneixement de la realitat actual als campaments de persones refugiades de Tindouf, amb els canvis produïts des de 2020 i, especialment, a partir del trencament de l’alto el foc el mes de novembre de 2020. 

Els principals objectius de la missió són reforçar els llaços entre les institucions de Catalunya i de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), posicionar el conflicte del Sàhara Occidental a l’agenda política i mediàtica, identificar possibles línies de col·laboració enre Catalunya i el poble sahrauí, i reunir tota la informació necesària per a l’elaboració d’un informe que serveixi per impulsar iniciatives parlamentàries que s’elevin a les instàncies oportunes tan nacionals, com estatals i internacionals.  

L’agenda del viatge inclou reunions amb autoritats de la RASD (president de la República i Secretari general del Front Polisario, governadora de la Wilaia d’Auserd, ministre de Salut Pública i ministra de Cooperació, entre d’altres), trobades amb organitzacions com la Mitja Lluna Roja o l’Associació Sahrauí de Víctimes de Mines, i una visita a l’Hospital Nacional de Rabouni.  

Aquest viatge coincideix amb la publicació de les dades d’una enquesta ciutadana encarregada pel Fons Català amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació, que recolzen l’estratègia d’establir lligams sòlids entre Catalunya i la RASD. Els resultats mostren que el 78% de les persones que coneixen el conflicte del Sàhara Occidental estan a favor de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí, i el 76% creu que l’Estat espanyol hauria de donar suport a la celebració d’aquest referèndum. 

General 1 març 2023

El 70% de la ciutadania catalana defensa l’acollida de les persones refugiades tal com s’ha fet amb les d’Ucraïna

En situacions de crisi econòmica com l’actual la població catalana es manté solidària i amb la voluntat de donar suport a les persones que abandonen el seu país per tenir una vida més digna. Aquestes conclusions són les que mostra una enquesta encarregada pel Fons Català amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació (ACCD), amb l’objectiu de conèixer la percepció de la ciutadania davant la guerra d’Ucraïna i l’acollida de persones refugiades.

Els resultats són clars: el 77% de les 1.185 persones enquestades està d’acord que el seu ajuntament aculli població refugiada d’Ucraïna, i el 72% defensa fer el mateix amb la població provinent d’altres països. Tot i això, hi ha un coneixement relativament baix quant a la implicació dels municipis en l’acollida de persones ucraïneses: un 55% en té constància, mentre que un 40% assegura desconèixer-ho, i el 6% restant no ho sap.

Una altra dada rellevant és que la majoria de les persones enquestades (un 66%) creu que la comunitat internacional ha de prioritzar la via diplomàtica i buscar una pau acordada que acabi amb el conflicte a Ucraïna, mentre que només un 16% defensa l’enviament d’armament. Pel que fa a l’actuació de l’Estat espanyol, el 62% de les enquestades considera que cal augmentar el pressupost en cooperació en comptes d’augmentar la despesa militar (13%).

Risc de guerra nuclear?

La meitat de les persones enquestades (53%) considera que és possible que hi hagi una guerra nuclear derivada de la guerra a Ucraïna i una xifra major (65%) considera que les armes nuclears són una de les principals amenaces per a la humanitat. Només un 18% veu les armes nuclears com una eina dissuassòria.

Si ens traslladem a l’escenari estatal, veiem que hi ha una àmplia majoria (78%) que defensa que l’Estat espanyol signi el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), ja ratificat per 68 països. Aquest tema tornarà a estar en debat el juny quan l’Estat assumeixi la presidència de la UE.

Es poden consultar tots els resultats aquí.

General 1 març 2023

El gènere al centre de la cooperació internacional: anàlisi, conclusions i aprenentatges

El 2 de març es presentaran els resultats i conclusions de l’estudi “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes”, elaborat per la cooperativa Nadir amb la col·laboració del Fons Català i l’Ajuntament de Barcelona. El seminari tindrà lloc a la Lleialtat Santsenca de 18:30h a 20:30h, de la mà de Judith Muñoz Saavedra, investigadora i profesora de la UB, i Betzabeth Marín-Nanco, doctora en Sociologia per la UAB. Hi participaran, a més, membres de les institucions col·laboradores juntament amb expertes provinents d’entitats. 

Per participar, cal inscriure’s a info@nadir.coop

 

Per què cal parlar de cooperació feminista?

L’adopció de l’Agenda 2030 a escala global i del model d’acció exterior feminista en el conjunt de l’Estat i en diversos països de la Unió Europea suposa una oportunitat per consolidar estratègies de desenvolupament amb perspectiva de gènere, així com una possibilitat per fer un salt qualitatiu cap a un model de cooperació feminista catalana. Donada l’envergadura i profunditat dels canvis que plantegen aquestes tendències internacionals, l’estudi “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes” pretén contribuir a conèixer el punt en què es troben administracions i entitats locals catalanes per assumir aquests desafiaments globals.

Específicament, s’ha buscat conèixer i valorar la forma, l’orientació i la profunditat de la incorporació de l’enfocament de gènere en la cooperació que despleguen les diferents administracions catalanes en el període 2016-2021; intentant identificar limitacions i potencialitats per projectar, a partir de l’evidència, els desafiaments de futur.
 

General 24 febrer 2023

Declaració amb motiu del primer aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna

Un any després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, expressem la nostra profunda preocupació per la perllongació del conflicte bèl·lic i pel patiment que està causant en la població civil. Com a representants de ciutats i pobles, volem mostrar la nostra solidaritat amb els alcaldes i alcaldesses ucraïnesos i el nostre suport a totes les víctimes del conflicte, tot manifestant un gran respecte pel seu coratge i resiliència.

A mesura que l’escalada nuclear s’ha entrellaçat amb aquest conflicte, amb reiterades amenaces per part de Rússia d’utilitzar armes nuclears, augmenten els riscos de destrucció indiscriminada, amb    conseqüències catastròfiques per a les persones i pel planeta. Per això demanem al govern rus que aturi la seva amenaça nuclear, així com la violació constant del dret internacional humanitari. És per això que instem la comunitat internacional a denunciar sense matisos aquest comportament tan immoral com perillós.

Les nostres ciutats, amb una ciutadania solidària i compromesa amb la pau, en part marcada per una història local de guerra i refugi, han ofert suport a les persones que fugen d’aquest conflicte, que han pogut comptar amb vies legals i segures. Demanem que aquesta realitat no sigui una excepció i que qualsevol persona tingui dret a buscar un futur millor sense arriscar la seva vida per aconseguir-ho.

Ens comprometem a continuar col·laborant per alleujar el patiment de la població i manifestem la nostra disposició a participar en la reconstrucció del país i la reparació dels danys que han traspassat les fronteres d’Ucraïna i se senten en l’àmbit mundial, essent especialment significatius a països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, amb crisis humanitàries preexistents. 

Demanem als representants dels països del món que alcin les seves veus en favor de la pau, la solidaritat i la justícia i facin pinya per construir un sistema multilateral més sòlid, inclusiu i eficient que faci aquests ideals possibles. Necessitem que la comunitat internacional s’impliqui en nous esforços diplomàtics per silenciar les armes i preservar la vida i els drets humans de la ciutadania que està patint les conseqüències del conflicte bèl·lic.

Mentre ens comprometem a jugar el nostre paper en la construcció d’una Europa més pacífica, donarem suport a les accions que s’emprenguin per aconseguir la fi del conflicte i per assolir un món en pau i lliure d’armes nuclears.

 

24 de febrer de 2023

General 20 febrer 2023

"Ucraïna: un any de guerra", jornada de reflexió i balanç de la campanya del Fons Català

Un any després de l’inici de la guerra a Ucraïna el Fons Català vol fer balanç de les accions desenvolupades a través de la campanya d’emergència per donar suport a les víctimes del conflicte, que ha comptat amb més de 700.000 euros d’aportacions d’ajuntaments, entitats, empreses i particulars de tot Catalunya.

L’objectiu de la jornada és fer una reflexió sobre la situació d’emergència que hi ha tant a Ucraïna com a països veïns, analitzar la resposta del municipalisme català al llarg de l’any i quins projectes s’estan duent a terme actualment. A més, la jornada també vol posar el focus en totes aquelles crisis oblidades que, al contrari d’Ucraïna, no compten amb l’atenció de la comunitat internacional, però que actors com el Fons Català tenen el compromís de donar-hi suport.

L’acte se celebrarà el 27 de febrer, de 10h a 17h a la sala d’actes de l’edifici de l’UGT de Barcelona (Rambla Santa Mònica, 10). Comptarà amb la presentació de les dades de balanç de la campanya del Fons Català, dues taules rodones amb entitats d’acollida a Catalunya i amb entitats poloneses i ucraïneses que treballen a terreny, dues ponències expertes del CIDOB i IECAH, un diàleg entre Agus Morales, periodista de 5W, i Marco Aparicio, de l’ICIP, una connexió en directe amb la fotoperiodista Anna Surinyach des d’Ucraïna i una lectura de poemes de la mà d’Isa García.

• El programa complet es pot consultar aquí
• Cal inscripció prèvia a través d’aquest FORMULARI

General 16 febrer 2023

La Junta Executiva del Fons Català valida la nova campanya d'emergència pels terratrèmols

La Junta Execuiva del Fons Català es va reunir de forma híbrida (telemàticament i presencialment) el dimecres 15 de febrer. Es van compartir les accions que ha realitzat cada àrea de l’entitat des de l’última Junta Executiva, es va actualitzar l’estat de les relacions institucionals i es va validar amb tots els membres la nova campanya d’emergència impulsada per donar suport a les víctimes dels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia. 

La campanya es va obrir el 7 de febrer, un dia més tard dels esdeveniments que han deixat una catàstrofe humanitària molt greu a la regió. Fins el moment, s’ha rebut el suport de 14 ajuntaments, les aportacions dels quals sumen 55.000 euros. 

El compromís del món local queda palès en moments d’emergència com aquest, que rep la solidaritat dels municipis catalans i de la ciutadania per contribuir a la reconstrucció i l’acompanyament de la població afectada. 

General 10 febrer 2023

Oferta de feina: tècnic/a de Projectes Europeus

El Fons Català busca una persona per la plaça de tècnic/a de Projectes Europeus, que  que s’encarregarà de cercar finançament europeu i noves aliances per al Fons Català i els ens locals socis en matèria de cooperació internacional i desenvolupament, de fer el seguiment dels projectes, i de facilitar als ens locals socis la connexió amb l’agenda internacional i europea en aquest àmbit d’actuació. 

Serà un contracte de substitució per un mínim d’un any, amb 2 mesos de prova.

 

Les funcions principals seran:

•  Identificació de licitacions i subvencions de la UE en la seva fase de preavís i/o fase obertura que siguin d’interès el Fons Català i dels seus ens locals socis.

 

• Suport a la presentació de notes conceptuals i propostes per a convocatòries que es puguin obrir i siguin d´interès del Fons Català i dels seus ens locals socis.

 

• Seguiment oportunitats d´altres institucions donants (PNUD- NNUU, Banc Mundial, o altres donants) segons els objectius del Fons Català i els seus ens locals socis. 

 

• Seguiment de les polítiques i programes elegibles de la Unió Europea en matèria de cooperació (DEVCo- DG Near), pau (EEAS) i altres Direccions Generals europees rellevants pel Fons Català i els ens locals socis.

 

•  Coordinació del Fons Català amb les oficines de les diferents administracions públiques catalanes davant la Unió Europea.

 

• Supervisió i coordinació dels projectes europeus i internacionals en curs i suport a la gestió tècnica, financera i administrativa dels mateixos.

 

• Qualsevol altra tasca pròpia de l’àrea que en funció de les càrregues de treball es requereixi.

Requisits

• Grau de de Ciències Polítiques i de l’Administració, Gestió i Administració Pública, Relacions Internacionals o similar

 

• Experiència laboral en l´àmbit de la redacció de projectes i avaluació dels instruments de finançament de la cooperació (contractes marc UE, licitacions, assistències tècniques, twinning, TAIEX, fons fiduciaris, subvencions, etc.) de la UE

 

• Coneixements de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

 

• Coneixement i experiència en els processos de gestió de l´administració pública catalana

 

• Expressió oral i escrita fluïda.

 

• Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.

 

• Coneixement oral i escrit de la llengua anglesa i francesa a nivell professional.

 

Condicions laborals

• Jornada completa
• Contracte per substitució, mínim d’un any, amb període de prova de 2 mesos.
• Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català.
• Salari: 36.700 euros bruts anuals
• Incorporació immediata.

 

Les persones interessades han d’enviar per correu electrònic el seu currículum a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència: “Plaça de tècnic/a de projectes europeus” abans del 19 de febrer de 2023.
 

Consulta l’oferta completa al document adjunt 

General 7 febrer 2023

El Fons Català obre una campanya d'emergència pel terratrèmol al Kurdistan, Síria i Turquia

El Fons Català fa una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d’emergència pel procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada pel terratrèmol del 6 de febrer al Kurdistan, Síria i Turquia. 

El Fons Català té una trajectòria de suport a respostes d’emergència en aquests territoris en el marc de la Campanya “Món Local Refugi, i actualment està en procés d’identificació de les respostes d’emergècia i les entitats aliades durant la fase de reconstrucció post-emergència. Per destinar fons a la campanya d’emergència, es poden fer arribar donacions tant públiques com privades a través de les següents vies:

 

BIZUM – 06974

 

Fent una transferència:

Codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627

Per tal que es destini al terratrèmol de Kurdistan, Síria i Turquia, cal incloure el concepte: Campanya 3829 – Terratrèmol

 

Quina és la situació a la regió?

Diversos terratrèmols van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan a primera hora del matí del 6 de febrer. Fins ara, s’han registrat 41.000 víctimes mortals, més de 100.000 persones ferides i nombrosos danys materials. Milers de persones s’han quedat sense llar a ple hivern, la zona pateix una epidèmia de còlera i les autoritats temen que el nombre de víctimes continuï augmentant, mentre van fent tasques de rescat.

L’epicentre ha tingut lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i ha afectat una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia i el Kurdistan com Gaziantep, Adana, Hatay, Diyarbakir on viuen prop de 12 milions de persones, de les quals més de dos milions són persones refugiades sirianes. El terratrèmol també ha afectat el nord-oest de Síria, les províncies d’Alep, Idleb, Latakkia, Tratous i Hama, també com la regió de l’administració autònoma del nord i est de Síria-Rojava, les ciutats d’ Afrin i Kobane.

Cal destacar que aquesta nova emergència es produeix en uns territoris castigats per la guerra i les agressions militars on hi ha milions de persones en situació de desplaçaments forçats amb grans necessitats humanitàries i amb tendència clara a agreujar-se. Turquia acull uns 3,6 milions de refugiats sirians, la majoria dels quals viuen a la zona afectada. A Síria, els camps de refugiats palestins també s’han vist greument afectats. 

 

Kurdistan24

General 6 febrer 2023

Tècnica de cooperació destacada: Clara Sopeña, de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

• Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Mirant enrere me n’adono que el meu vincle amb la cooperació neix d’algunes experiències que vaig viure en l’adolescència i a casa. Un viatge a l’Índia on, de la mà del Federico Sopeña, l’oncle del meu pare, jesuïta que va passar tota la vida a l’Índia, vaig conèixer la realitat dels adivasis i el treball d’algunes organitzacions locals. 

Estudiar Humanitats em va obrir moltes mirades diferents al món, especialment des d’una perspectiva antropològica i filosòfica. 

Molt motivada però amb poca experiència, vaig arribar a Sant Boi mig per casualitat, just quan iniciava una formació en cooperació cultural i em matriculava a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Sense saber-ho estava obrint els camins que han marcat la meva trajectòria professional fins ara.

Tret d’un breu parèntesi en què vaig ser responsable de formació al Servei Civil Internacional de Catalunya, la meva escola de formació ha estat Sant Boi. Concretament, els companys que m’han fet de mentors, la Cristina Riba i el Manuel Pérez. També, l’Alba Martínez, la Marina Aguilar i l’Andreu Heredero, i companyes d’altres ajuntaments, amb qui hem compartit il·lusió i projectes en els darrers anys.

El món pot canviar però no ho farà sol…i això justament és el que he anat coneixent en els setze anys que faig de tècnica de cooperació, molt especialment a San Miguelito, una petita població a la riba sud del Llac Cocibolca a Nicaragua. 

L’emergència humanitària que va desembocar la guerra a Síria em va enganxar a casa, amb el permís de maternitat. Tot just reincorporar-me, em vaig oferir per desenvolupar l’estratègia municipal d’acollida per a persones refugiades. Sento que va ser una manera de passar a l’acció i de contribuir a fer de Sant Boi una ciutat més acollidora.

Una de les coses que m’han atrapat d’aquesta feina és que has d’estar sempre aprenent i que l’acció s’enfoca a la transformació. M’enriqueix la diversitat de maneres de fer i viure, i em commou el coratge i la valentia de les lluites pels drets humans arreu del món.

Així, i malgrat tots aquests anys en el mateix lloc, ara coordinant l’equip de Cooperació i el de Mediació, intento mantenir viu l’entusiasme per seguir recolzant aquestes lluites i repensar el que fem, sempre des de la complicitat construïda cap a l’horitzó compartit de la justícia.

 

• Quina implicació té Sant Boi de Llobregat en l’àmbit de la cooperació?

Sant Boi té una política de cooperació consolidada i articulada entorn el compromís pressupostari de destinar-hi, com a mínim, el 0,7% dels ingresos propis. Al llarg dels anys s’ha desplegat amb la la coparticipació i coordinació del teixit associatiu.

Des de 1998, en què es va crear la regidoria de cooperació, aquesta política s’ha assentat. Comptem amb un equip de treball especialitzat en l’àmbit i un calendari d’activitats estable que fa possible que gairebé cada mes de l’any hi hagi una activitat vinculada a la cooperació i a la solidaritat. La més rellevant és el Barrejant, la Trobada de la Solidaritat que es realitza a inicis d’octubre i de la qual ja se n’han celebrat vint-i-set edicions.

La consolidació d’aquestes activitats no es pot entendre sense el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, on participen de manera estable una vintena d’entitats i que es va renovant amb la incorporació de noves. 

A més d’aquest calendari d’activitats, el treball amb els centres educatius és un altre element característic de la política de cooperació municipal. A través de la guia educativa vehiculem diverses propostes d’activitats, alineades amb el Pla Director, que s’executen a demanda dels centres. De fet, l’aposta per l’educació per a la solidaritat és un dels trets identitaris de la cooperació santboiana, i per la qual destinem al voltant del 40% dels recursos.

Els projectes de cooperació, suposen el 40% del pressupost de l’àmbit. A partir del Pla Director al Desenvolupament 2017-2020 vam començar a treballar un nou model de cooperació, prioritzant l’enfocament basat en gènere i drets humans i dibuixant una transició cap a nous espais de cooperació que encara estem explorant. En aquest procés, d’altra banda, la tasca de cooperació realitzada per les entitats ha guanyat empenta, amb una major compromís pressupostari dirigit a projectes on la igualtat de gènere és un factor estratègic.

La tercera pota que caracteriza la política de cooperació santboiana és la de l’acollida a persones refugiades que s’ha estructurat, des dels seus inicis (2015-2016), en tres línies de treball: l’acollida, l’assistència humanitària i l’educació per a la solidaritat. En l’execució d’aquesta política ha estat essencial l’aliança amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i, des del 2022, també amb Creu Roja. A dia d’avui, Sant Boi compta amb cinquanta vuit places dins el programa estatal d’acollida, cinc places complementàries i també un Punt d’Informació i Orientació sobre protecció internacional.

Un element clau en el desenvolupament de la política pública de cooperació ha estat el lideratge polític i la voluntat de treballar els aspectes d’incidència, molt especialment en l’àmbit del dret d’asil i de la defensa de la tasca de les defensores dels drets humans. Fruit d’aquesta implicació es van poder engegar projectes com Ciutats Defensores dels Drets Humans.

 

• Quines previsions teniu per aquest any 2023 en matèria de cooperació?

El 2023 es presenta intens, amb molta feina per davant i amb algunes incerteses. D’una banda, perquè ens trobem a les portes d’unes eleccions municipals. De l’altre, per com evolucioni la guerra a Ucraïna i els efectes de crisi global que està generant arreu del món.

Malgrat aquestes incerteses, els últims anys hem estat treballant processos de planificació estratègica que aporten un full de ruta: estableixen la missió, la visió, els objectius i les línies prioritàries pels propers anys, tot cercant l’alineament amb l’Agenda 2030 i a partir d’una visió de coherència de polítiques al desenvolupament. Justament, en el Ple d’aquest gener s’ha aprovat per unanimitat el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament que es projecta fins a 2030 i que beu de dos instruments anteriors: el Pla municipal d’acollida a persones refugiades 2022-2026 i el Pla municipal d’Educació i Formació per a la Solidaritat 2021-2026.

Tenim, a més, reptes concrets com són l’acreditació de Sant Boi com a Ciutat del Comerç Just; acompanyar les usuàries del Centre de protecció temporal que al novembre inauguràvem a la ciutat i que gestiona Creu Roja; avançar en la sistematització d’alguns projectes educatius tot intentant cercar maneres de treball més estables i major impacte amb la tasca educativa; donar a conèixer la Maleta dels drets humans…

Onze mesos per davant per desenvolupar una pila de projectes i propostes amb les quals des de Sant Boi intentarem contribuir a la justícia global.