Pau municipal al 99,3%: article de Cécile Barbeito pel Dia Internacional de la Pau
El 21 de setembre, Dia Internacional per la Pau, convida a reflexionar sobre quins són els compromisos que podem prendre per a eradicar les diferents formes de violència al món i construir la pau.
A Europa, els agermanaments franco-alemanys després de la primera guerra mundial van marcar l’inici d’uns compromisos per la pau al marge dels interessos dels Estats. Aquesta independència política, acompanyada actualment d’un fort compromís econòmic dels ajuntaments, ha marcat l’acció dels municipis per la pau, ja sigui dins del municipi com portes enfora.
Les accions per la pau dins del municipi poden incloure prevenir la violència física, facilitar la transformació de conflictes, promoure la convivència entre col·lectius amb diferents necessitats, educar per la pau, o vetllar per què tot el que fa el municipi sigui coherent amb la pau (des dels valors que els noms dels carrers, estàtues, etc. transmeten a l’espai públic, fins a la compra i contractació pública).
Portes enfora, en el que fa uns anys prenia el nom de Diplomàcia de Ciutats, o Diplomàcia municipal, els municipis també poden incidir de moltes diverses formes. De fet, així ho fan. Un estudi recentment publicat calcula que més dels 85% dels fons de l’AOD es destina a països en situació de tensió o conflicte armat a Catalunya i al País Valencià. Així, doncs, el compromís dels ajuntaments per a promoure la pau en els contextos més vulnerables ja és molt gran.
Compromís per la pau als municipis
Quins compromisos poden prendre, llavors, els municipis, per a reforçar la seva contribució a la pau global? Una pràctica que està prenent molta embranzida actualment és vetllar per la coherència de polítiques de tota l’administració local: la coherència de polítiques permet eixamplar l’abast del 0’7% (en el millor dels casos) del pressupost municipal a l’altre 99,3%. En qüestions de pau, la coherència de polítiques pot tenir a veure, per exemple, amb no operar mitjançant banca armada (amb els principals bancs i asseguradores que inverteixen en indústria militar), evitar contractacions públiques amb empreses que operen il·lícitament a paradisos fiscals (que encobreixen el frau fiscal, però també al crim organitzat, tràfic d’armes, etc.), revisar les polítiques de compra de productes tecnològics, per incorporar certificats de compra de coltan lliure de conflicte, entre altres recursos naturals per evitar que reforcin conflictes.
Com recorden els ODS, millorar els indicadors de pau i desenvolupament requereix revisar les responsabilitats, des del nord, en la compra, la producció, importació i exportació de bens i serveis que poden vulnerar els drets humans i finançar els conflictes armats. Aquest podria ser un dels compromisos dels municipis per celebrar enguany el 21 de setembre, Dia internacional per la pau.
Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau (UAB)
Hem demanat a diferents infants que dibuixin què és la pau per ells i elles. En ordre d’aparició:
- Chloe, 8 anys
- Alguer, 7 anys
- Ona, 4 anys
- Aniol, 7 anys