Quan la música és "Nueva Esperanza" per a la mainada del Salvador
A la comunitat de Nueva Esperanza, a la zona del Bajo Lempa (El Salvador), molta mainada va a música quan acaben les classes de l’escola. Són uns 200, entre infants i joves, que ara s’han quedat en 125 participants a causa de les restriccions de la Covid-19. Una activitat com aquest “Música per a l’esperança” pot arribar a ser un privilegi per a molts nens i nenes del món. Segons dades d’Unicef, 152 milions d’infants estan privats del dret a l’educació i estan implicats en el món laboral. Encara pitjor, 115 milions exerceixen activitats potencialment perilloses, sovint conseqüència de la pobresa o de les normes socials que ho toleren. La cooperació municipalista posa esforços en molts projectes per combatre aquestes desigualtats entre infants de diferents punts del planeta.
La música és el fil conductor, però no l’eix d’aquest projecte que es desenvolupa en aquesta zona costanera del Salvador. L’objectiu principal és el de “crear comunitat” i “vincle per evitar que els nens “estiguin al carrer”, tal com explica Tony Centeno, un dels “maestros populares” d’aquesta escola. A partir dels 10-11 anys, las “maras”, pandilles delictives presents també en aquest país de l’Amèrica Central, comencen la captació de joves. El fet que els infants segueixin una formació musical vol evitar que siguin “xupats” per aquestes organitzacions, diu Carles Palet de l’Associació d’Agermanament d’Igualada- Nueva Esperanza que des de fa més de 25 anys coopera amb aquesta zona on viu part de la comunitat indígena del país.
Es vol donar facilitats perquè la mainada tingui contacte amb la música. Aprenen amb instruments com la guitarra, els teclats, el violí… i especialment alguns d’essencials del folklore propi i cançons amb nàhuatl, la llengua indígena. Però aquest aprenentatge té com a gran objectiu “donar eines de gestió emocional als nens, treballar l’autoestima”, explica Centeno, que va començar a l’escola com a alumne. Més enllà dels professors de música, el projecte també compta amb un psicòleg per donar suport als infants i joves.
Per què la música té aquest poder transformador en la societat i especialment en els nens i nenes? “Té una cosa màgica que no sabria definir en paraules” diu Marta Riba, professora de música en una escola d’Igualada i col·laboradora amb aquest Agermanament on també hi participa activament l’Escola de Música de la capital de l’Anoia. “Crea un arrelament” diu Centeno que té clar que la continuïtat de “Música per a l’esperança” ha tingut uns efectes clarament positius per evitar l’acció de les pandilles. “No necessites ser un gran músic per gaudir-ne, ho vius en comunitat i això té un arrelament especial” coincideixen Riba i Centeno. La relació entre el Bajo Lempa i Igualada no és només d’una aportació econòmica per tirar endavant l’escola. Professorat català intercanvien experiències amb el salvadoreny, “sobretot són consultes relacionades amb aspectes pedagògics” explica Palet.
NOVA ESPERANÇA EN UN CONTEXT DIFÍCIL
Nueva Esperanza deu al seu nom a haver nascut del retorn d’uns refugiats salvadorenys des de Nicaragua, on havien anat a parar escapant de la dictadura militar. Aquesta comunitat va rebre unes terres “improductives” i es van veure obligats a cercar uns terrenys propietat de l’oligarquia. Però el nom de nova esperança a vegades només és un desig. El Salvador viu en un context de violència generalitzat i amb minses perspectives de futur. Infants i adolescents els toca créixer en una societat plena d’inseguretat, abusos, fragilitat institucional, vulneració de drets, que ho converteix en terreny adobat per les “pandillas” que capten a milers de menors desprotegits i vulnerables per a activitats delictives.
La cooperació entre Igualada i Nueva Esperanza va iniciar-se fa 27 anys, gràcies a unes estades que hi feia l’organització SETEM. A partir d’aquest contacte es va anar formalitzant. Una de les claus dels resultats ha estat que la cooperació no ha estat únicament econòmica. Ha estat “entre iguals” i “sempre diem que els aprenentatges de vida que ens emportem són molt més que tot el que podem aportar-hi” explica Palet. Uns 150 anoiencs s’han desplaçat a Nueva Esperanza al llarg de tots aquests anys. Nueva Esperanza ha estat vist com un referent d’estructures basades en el cooperativisme, mentre que els salvadorenys han aprofitat l’embranzida i el bagatge de l’Escola de Música d’Igualada per consolidar una oferta formativa i de lleure que allunyés els infants de la violència.
Més informació: