AIGUA POTABLE PER A SAIDPUR

Aquest projecte tracta de la construcció de sis pous d'aigua potable de gran profunditat, per al proveïment de 337 persones de la població rural de Saidpur a l'estat de West Bengal.. Una població no té accés a l'aigua potable, igual que altres poblacions del voltant. Els aldeans obtenen aigua de rius i llacs bruts que baixen d'altres aldees ja contaminats.

El projecte forma part del programa de desenvolupament rural que promou al dret humà a l'aigua, que porta a terme la Fundació juntament amb la contrapart local amb molt d'èxit a les àrees rurals on s'ha pogut fer realitat.

El projecte millora la cobertura i l'accés a l'aigua potable, ja que la falta d'aquest recurs provoca malalties molt greus, mortalitat en nens menors de 5 anys, pobresa, malnutrició i abandonament o la no escolarització de les nenes. És molt eficaç en totes les poblacions on ja s'ha portat a terme: la salut, la imatge del poble de cara a l'exterior i de les seves gents, es veuen millorades molt positivament. De fet, només rentar-se les mans amb aigua neta, redueix fins a un 40% les malalties diarreiques mortals.

Gràcies a aquest projecte els titulars de dret tindran accés a l'aigua potable vora les llars, podran consumir-la amb seguretat, tenir una millor higiene tant personal com de la llar, cuinar amb més garanties i sobretot no estar tan exposats a les malalties relacionades amb l'aigua que comporta greus conseqüències. Alhora, obre la possibilitat de tenir animals domèstics com gallines o cabretes i poder vendre els ous o la llet a compradors dels mercats de poblacions més grans.

Cal destacar que aquests pous són de bomba manual i no necessiten cap energia ja sigui elèctrica, per combustió, gasoil o altres, que són inexistents (de fet, la població tampoc no podria assumir-ne el cost. L'aigua es pot extreure fàcilment amb la força d'una persona.

Les dones i les nenes de la població de Saidpur van a buscar aigua a un dels afluents del riu Hugly que ve des de Calcuta. El riu principal ja baixa brut i ple de plàstics, això fa que els afluents que venen encara estiguin més bruts i hi ha moltíssimes deixalles, animals morts, insectes, entre d'altres, que arrossega el corrent. Això també provoca molt mala olor al aigua.

Quan aquestes van a buscar aigua també fan la seva higiene personal i, com a totes les aldees que pateixen d'aquesta problemàtica, hi ha hagut gran nombre de violacions d'adolescents i dones a tot el districte de Baruipur que és on pertanyen aquestes poblacions. També han penjat del coll adolescents i nenes en arbres dels camins després de ser violades.

Cal tenir en compte i entendre que: només podem gaudir dels beneficis de la inversió que fem en educació, en projectes socioeconòmics, projectes d'ajut a camperols o ajut a dones i infants,si abans protegim la salut dels nens, com també la de les seves famílies, i sense aigua neta a l'abast per poder beure o rentar-se és impossible protegir-los.