ENFORTIMENT DE DIÀLEGS I AGENDES ENTRE DONES GUARANÍS DE L’AUTONOMIA INDÍGENA ORIGINÀRIA CAMPEROLA DE HUACAYA (CHUQUISACA): QUOTIDIANITATS, REPTES I ESTRATÈGIES

Com a equip de recerca-acció, el CEESP impulsa processos d'investigació que permetin reflexionar sobre les situacions problemàtiques que afecten la vida de les persones de la nostra societat i, en especial, aquelles que afecten i limiten la qualitat de vida de les persones de sectors populars i indígenes.

Huacaya, ubicada al departament de Chuquisaca, a Bolívia, és un dels territoris guaranís que han optat per les Autonomies Indígenes Originàries Camperoles (AIOC), que són una de les noves categories legals creades a la Constitució Política de l'Estat de 2009, regulades a través de la Llei marc d'autonomies i descentralització de 2011 (LMAD).

Específicament, al Chaco bolivià, el poble guaraní ha anat impulsant les AIOC com a estratègia col·lectiva per a la reconstitució de la nació guaraní amb una territorialitat integral, en municipis on fa poques dècades aquest poble encara vivia en situació d'empadronament a les hisendes. El poble guaraní concep les AIOC com una eina estratègica en la seva lluita per la llibertat i autodeterminació (en guaraní Iyambae) davant dels patrons, i fins i tot l'Estat centralista, que històricament va deixar de banda els pobles de terres baixes. Dels cinc processos d'AIOC que s'estan impulsant al Chaco bolivià, només Charagua Iyambae, Kereimba Iyambae estan consolidades, mentre que Huacaya està en transició de ser municipi a AIOC.

El projecte busca contribuir a la participació política de les dones guaranís en aquest procés de construcció de noves formes de governança local. La situació de les dones al Chaco és particularment crítica perquè persisteixen tensions que tenen a veure amb opressions colonials i perquè pateixen violències estructurals. Les violències intrafamiliars i polítiques se sobreposen i quan alguna dona aconsegueix arribar a una posició de lideratge, ha de salvar una sèrie d'obstacles tant dins del seu nucli familiar com fora d'aquest. Alhora, les comunitats guaranís són assetjades constantment per diversos grups: ramaders, petroliers, migrants andins, etc.

En aquest context advers, els desitjos i les veus de les dones són silenciats. Tot i així, elles resisteixen a les violències i a les desigualtats, mentre teixeixen somnis, confiances i tenen molt d'interès a formar part dels espais de decisió.

Per això, el CEESP proposa posar en marxa un procés d'investigació-acció a Huacaya, municipi ubicat al Chaco chuquisaqueño de difícil accés, que permeti possibilitar espais de trobada i reflexió, on les dones guaranís siguin les protagonistes del procés i puguin:

- Identificar els significats que té l'autonomia per a elles mateixes.
- Generar mecanismes per incidir en els espais de decisió de la nova autonomia indígena de Huacaya.
- Generar estratègies que els permetin continuar resistint i crear alternatives per a la vida quotidiana diària.

A llarg termini, aquest procés servirà tant per visibilitzar la situació i les propostes de les dones de Huacaya, com per aportar a la construcció de l'autonomia indígena a Bolívia, considerant que existeixen altres territoris guaranís que estan fent el mateix procés i que la informació que es troba respecte a autonomies és realment escassa, especialment la referida a les dones.