ENFORTIMENT DE L’AGRICULTURA CAMPEROLA I INDÍGENA AMB PERSPECTIVA DE SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I GÈNERE AL MUNICIPI VILA VILA, COCHABAMBA – ANY 2

El 2014 Aynisuyu va identificar que al municipi de Vila Vila les dones pateixen encara una feblesa organitzativa que limita la seva participació i influència en la gestió municipal. Conjuntament amb la Xarxa de Consum Solidari, i després de l'experiència realitzada durant anys a Valle Alto amb l'organització de dones COMUVA, inicien la identificació d'un possible projecte a Vila Vila. Ambdues organitzacions constaten que, en l'anàlisi de la situació de les famílies i la comunitat, el municipi és un territori amb potencialitats productives i socials però no plenament desenvolupades, que pateix un gradual aprofundiment en problemes ecològics, econòmics, productius i socials. Com que les línies de treball d'ambdues organitzacions coincideixen en objectius i metodologia, es decideix identificar i formular una acció dirigida a afrontar aquest problema sobre la base del paradigma de la sobirania alimentària i amb perspectiva de gènere.

El projecte es va iniciar el 2017 amb cofinançament de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l'Agencia Asturiana de Cooperación al Desarrollo (aquest, amb la participació de l'organització asturiana Picu Rabicu). Actualment, en el projecte hi intervenen sis comunitats camperoles andines de població quítxua que pateixen alts nivells d'inseguretat alimentària, però en aquest segon any s'ampliarà l'acció a vuit comunitats. El projecte vol millorar condicions objectives perquè aquestes famílies desenvolupin capacitats productives, incrementin coneixements, enforteixin sistemes productius familiars i comunals, millorin i diversifiquin el seu sistema alimentari, iniciïn processos de transformació amb els excedents productius, s'incorporin i accedeixin al mercat local i enforteixin les seves condicions i capacitats de lideratge i incidència política. Les propostes de millora de les condicions agràries es basaran en principis agroecològics, dins de la línia de la sobirania alimentària, sense generar dependències d'insums i tecnologia forana. Actualment, hi participen 72 famílies camperoles i indígenes com a receptores directes del projecte. En aquest segon any de projecte, el nombre augmentarà a 96 famílies. Amb l'aplicació de l'estratègia de 'Pase de Cadena' s'arribarà al doble de famílies receptores indirectes del projecte.

S'incideix a través de dos components:

1. Disponibilitat de recursos i insums agraris necessaris, i coneixements adequats, per al desenvolupament d'una agricultura i alimentació basada en principis agroecològics (enfortiment productiu i alimentari).
2. Líders/esses i organitzacions camperoles milloren les seves condicions i capacitats d'influència en la gestió del desenvolupament municipal (enfortiment organitzatiu i incidència política).

També es preveu una acció de sensibilització a Sant Cugat del Vallès sobre la temàtica del projecte (sobirania alimentària a Bolívia).