ENFORTIMENT DELS PROCESSOS DE CONSTRUCCIÓ DE PAU AL SÀHARA OCCIDENTAL (LAONF)

La societat sahrauí viu dividida entre els Territoris Ocupats del Marroc i els campaments de refugiats a Tindouf, Algèria. Sent un dels conflictes més antics del món, i potser el menys conegut, aquest conflicte es va iniciar després de la invasió per part del Marroc al novembre de 1975 del Sàhara Occidental, quan Espanya es va retirar d'aquest territori després d'haver-lo colonitzat durant gairebé un segle. A la primavera d'aquell any, la Cort Internacional de Justícia va fallar a favor del dret d'autodeterminació del poble sahrauí, rebutjant les pretensions de sobirania del Marroc i Mauritània. L'enfrontament entre les tropes marroquines i del Front Polisario van causar la mort de desenes de milers de sahrauís, que van ser bombardejats amb napalm i bombes de dispersió per l'aviació marroquina. El 1976, després d'aquests atacs, una part de la població sahrauí es va traslladar als campaments de refugiats de Tindouf; aquests camps encara continuen operatius avui en dia. Segons la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, en l'actualitat, la població als campaments és del voltant de 90.000 persones.

El 1991, patrocinat per les Nacions Unides, es va signar un alto el foc entre el Front Polisario i el Marroc. A principis de 1992, la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), va començar a preparar un referèndum d'autodeterminació. Més de 20 anys després, aquest referèndum encara no s'ha dut a terme. En els territoris ocupats del Sàhara Occidental, el poble sahrauí pateix de greus violacions dels drets humans. Hi ha un gran nombre de denúncies de desaparicions forçades, tortures, violacions i manques dels drets de llibertat d'expressió, reunió i manifestació pública. Els sahrauís se'ls neguen oportunitats d'ocupació, educació i salut, en favor dels colons marroquins que s'han assentat en el territori des de 1975. En aquest sentit, destacar que la MINURSO és l'única missió de l'ONU al món que no té entre les seves tasques la supervisió de violacions de drets humans.

Després d'esperar més de 20 anys de la celebració del referèndum i una solució pacífica per al conflicte, la situació actual de bloqueig del procés i la passivitat de la Comunitat Internacional ha generat una forta frustració en la societat civil al Sàhara Occidental. La majoria de la població, especialment la generació més jove, reclamen al Front Polisario un retorn a les armes. Aquesta posició es veu reforçada per la segregació que pateixen els sahrauís en els territoris ocupats. En contraposició a la lluita armada, el moviment de resistència sahrauí noviolent va néixer a principis dels anys 80 del segle passat com una alternativa a la solució armada. Aquest moviment inclou personalitats de renom a tot el món pel seu compromís amb la noviolència, com Aminetu Haidar. Avui en dia, però, el moviment noviolent de resistència popular està perdent poder en detriment d'alternatives violentes, i els límits als drets polítics de la població sahrauí presenten la solució armada com l'única possible als ulls de la majoria de la població sahrauí.

L'objectiu del projecte és Reforçar les capacitats dels activistes sahrauís joves per contribuir a una transformació no violenta del conflicte al Sàhara Occidental. En un context d'augment de la tensió, on els esforços per assolir un acord de pau són limitats i sense un horitzó clar que posi fi a l'ocupació dels territoris sahrauís, és essencial reforçar el paper de la societat civil emergent que actua al regió. Aquesta intervenció assumeix el citat objectiu a través de l'enfortiment de les capacitats humanes dels moviments socials emergents al Sàhara Occidental, posant en marxa un conjunt d'activitats que consisteixen en: (1) elaboració d'un documental liderat pels grups locals, enregistrant les seves veus i donant un valor afegit a les seves accions; (2) l'enfortiment de les seves capacitats (3) Suport i assistència a les campanyes locals; (4) Visites i xerrades a municipis catalans.