MANTENIMENT DEL LABORATORI I DE LA PRODUCCIÓ LOCAL DE MEDICAMENTS ESSENCIALS ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHRAUÍS A TINDOUF

Aquest projecte dóna continuïtat al treball de desenvolupament iniciat el 1992 per Medicusmundi Catalunya als campaments de refugiats sahrauís. Des de l'any 1975, i com a conseqüència de la invasió dels territoris del Sàhara Occidental per part del Marroc i Mauritània en l'anomenada 'Marxa Verda', al voltant de 180.000 sahrauís es van refugiar a l'oest d'Algèria, a les proximitats de la ciutat de Tindouf.

Medicusmundi Mediterrània (nom actual de l'entitat) va començar a treballar en aquests campaments amb un projecte d'assistència farmacèutica que incloïa, a la fase final, la construcció d'un Laboratori de Producció de Medicaments. Aquest laboratori tenia com a objectiu final la producció d'un seguit de medicaments essencials destinats a cobrir les necessitats sanitàries bàsiques de la població per minimitzar la dependència sense dependre de l'exterior.

El febrer de 1996 es va inaugurar l'estructura física del laboratori a Rabuni, el centre neuràlgic de tots els campaments i l'indret en el qual es podia trobar aigua canalitzada i electricitat, les dues eines imprescindibles per al funcionament del laboratori. La construcció es troba en el recinte hospitalari Bachir Saleh de Rabuni i a uns 13 km de la Farmàcia Central, de la qual depèn directament el laboratori. La Farmàcia Central s'encarrega de la distribució a totes les wilayes dels medicaments que arriben als campaments per diferents vies (ACNUR a través de la Mitja Lluna Roja i altres ONG, bàsicament).

En aquests 22 anys de funcionament del laboratori de producció s'han assolit tasques i reptes molt importants: per una banda, destaca el bon funcionament del laboratori i de l'equip (sense la fidelitat del qual el projecte ho hauria tingut continuïtat). Per altra banda, l'adequació de la infraestructura, amb les millores necessàries i amb la instal·lació de dues 'sales blanques', han suposat un gran salt de qualitat en el plantejament i la reorganització del treball general del laboratori.

La reorganització del treball passa per poder tenir una eina de treball com són les guies i normes de treball, recollides en un dossier de 'Bones Pràctiques d'Elaboració de Medicaments', imprescindible per poder demostrar que el treball que es fa al laboratori s'adequa a les normatives especifiques per a aquests tipus de centres de fabricació i formulació magistral, tant del país on es troba, com les normatives internationals.

En aquests moments, el Dossier Tècnic (Guia de Bones Practiques + PNTs), es troba a mans del Ministeri de Salut de la RASD perquè pugui aconseguir una certificació/reconeixement d'algun organisme oficial algerià que acrediti que el centre compleix la normativa vigent local.

En aquest context, cal continuar apostant per aquest projecte de llarg recorregut, ja que: (1) és considerat per les autoritats locals com un centre imprescindible dintre del circuit del medicament, que permet (2) tenir personal local tècnic especialitzat format que porta un laboratori sense gairebé presència de personal expatriat (només per donar suport a accions puntuals formatives i de seguiment); per altra banda, perquè (3) té capacitat de resposta ràpida davant de les freqüents ruptures d'estocs de medicaments, i també facilita (4) la fabricació d'alguns productes que, per volum i pes, són costosos d'enviar des de l'exterior.

Així doncs, per poder mantenir el treball, la producció de medicaments, la formació, millorar i ampliar les tasques del laboratori, es necessita suport exterior a través d'accions que permetin assegurar la continuïtat del laboratori, amb la finalitat que els productes fabricats continuïn arribant a la població amb la quantitat i la qualitat que requereixen.