MANTENIMENT DEL LABORATORI I DE LA PRODUCCIÓ LOCAL DE MEDICAMENTS ESSENCIALS ALS CAMPAMENTS SAHRAUÍS A TINDOUF 2024-2025

Aquest projecte continua la tasca iniciada el 1992 per MedicusMundi Catalunya, als campaments de refugiats sahrauís.

Des de l'any 1975, i com a conseqüència de la invasió dels territoris del Sàhara Occidental per part de Marroc i Mauritània en l'anomenada 'Marxa Verda', al voltant de 180.000 saharians es van refugiar a l'oest d'Algèria, prop de la ciutat de Tindouf.

medicusmundi Mediterrània (abans medicusmundi Catalunya) va començar a treballar en aquests campaments amb un projecte d'assistència farmacèutica que incloïa, en la fase final, la construcció d'un Laboratori de Producció de Medicaments. Aquest laboratori tenia com a objectiu final la producció d'un seguit de medicaments essencials destinats a cobrir les necessitats sanitàries bàsiques de la població per minimitzar la dependència de l'exterior.

El febrer de 1996 es va inaugurar l'estructura física del laboratori a Rabuni, el centre neuràlgic de tots els campaments i l'indret en el qual es podia trobar aigua canalitzada i electricitat, les dues eines imprescindibles per al funcionament del laboratori. La construcció es troba en el recinte hospitalari Bachir Saleh de Rabuni, a uns 13 km de la Farmàcia Central, de la que el laboratori depèn directament. La Farmàcia Central s'encarrega de la distribució a totes les wilayes dels medicaments que arriben als campaments per diferents vies (l'ACNUR a través de la Mitja Lluna Roja i altres ONGs, bàsicament).

En aquests 27 anys de l'inici del funcionament del laboratori de producció s'han assolit tasques i reptes molt importants: per una banda, destaca el bon funcionament del laboratori i de l'equip, sense la fidelitat del qual no es podria haver continuat el projecte. Per altra banda, l' adequació de la infraestructura, amb les millores necessàries i amb la instal·lació de dues 'sales blanques', que han suposat un gran salt qualitatiut en el plantejament i la reorganització del treball general del laboratori.

Aquesta reorganització de la feina passa per poder tenir eines de treball com les guies i les normes de treball, recollides en un dossier de 'Bones Pràctiques d'Elaboració de Medicaments', imprescindible per poder demostrar que la tasca que es fa al laboratori s'adequa a les normatives especifiques per a aquests tipus de centres de fabricació i formulació magistral, tant del país en què es troba, com a la normativa International. Per això, en aquest moment el Dossier Tècnic (Guia de Bones Practiques + PNTs), és una eina viva de treball, que es va emmotllant a mesura que s'actualitzen els processos o se n'instauren d'altres.

No ha canviat res des dels orígens del projecte, per la qual cosa en cal la continuïtat, ja que:

1. És considerat per les autoritats locals com un centre imprescindible dintre del circuit del medicament.
2. Permet tenir personal local tècnic especialitzat format, portant un laboratori sense presència de personal expatriat, no més enllà de donar suport a accions puntuals formatives i de seguiment.
3. Té capacitat de resposta ràpida davant de les freqüents ruptures d'estocs de medicaments.
4. Facilita la fabricació d'alguns productes que, pel volum i el pes, són costosos d'enviar des de l'exterior i d'altres, com els col·liris, que poden fabricar en les condicions necessàries perquè disposen de l'equipament.

Així doncs, per poder mantenir el treball, la producció de medicaments, la formació, millorar i ampliar les tasques del laboratori, es necessita el suport exterior, amb accions que permetin assegurar la continuïtat del laboratori, amb la finalitat que els productes fabricats continuïn arribant a la població en la quantitat i la qualitat que requereixen.

En el període 2020-2023, s'han donat fets importants que han influït (i encara influeixen) molt en la vida quotidiana dels sahrauís; la pandèmia de la Covid-19 i el conflicte amb el Marroc l'any 2020, les confrontació bèl·liques entre països en diferents indrets del món, els problemes derivats de les decisions polítiques, la diversificació per part dels donants dels diners, etc. han fet que continuar amb normalitat el projecte hagi estat més difícil (tant per viatjar com per poder enviar els materials necessaris sobretot a través de caravanes humanitàries).

Als campaments és evident l'augment dels preus dels aliments i els productes que podien comprar als mercats de les wilayes, pel control de pas a la frontera, especialment la de Mauritània, país amb el que hi havia una relació comercial.

Finalment dir que la dependència exterior el 2023 continua igual i que el laboratori necessita matèries primeres, equips, fungibles i una infraestructura ben conservada, per poder continuar produint en condicions òptimes, com també la formació continuada dels tècnics que hi treballen.

Per tot això, cal la continuïtat i, per tant, el suport a aquest projecte de producció de medicaments, que beneficia la població sahrauí i que li permet un millor accés als medicaments.