NÒMADES HOTLINE: TEIXINT JUSTÍCIA I DIGNITAT A LA RUTA MIGRATÒRIA DELS BALCANS

Segons l'OIM, més de 18.000 persones en moviment han arribat fins a Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia durant el 2019 i els primers mesos de 2020. El seu objectiu és completar l'anomenada 'Ruta dels Balcans' i arribar a la UE, on refer les seves vides en un lloc on ni les bombes, ni la fam, ni les persecucions polítiques, sexuals o etnico-religioses, els impedeixin viure en pau. No obstant això, la majoria de les persones que arriben a la UE són retornades de forma il·legal i sistemàticament violenta, des de Croàcia, Hongria o Eslovènia. Les conseqüències són fam, dolor i trauma, provocats per la manca de suport, d'higiene i de seguretat física o jurídica. Una emergència humanitària invisibilitzada, davant la qual el projecte 'Nòmades Hotline ' planteja respondre amb tres línies d'acció: - Distribucions d'ajuda humanitària: packs de menjar, roba, mantes, kits d'higiene, etc... que donin suport físic i psicològic a les persones durant el seu viatge. - Assistència sanitària: atenció primària i acompanyament a serveis especialitzats per a persones migrants. - Informes de violència: recopilació de testimonis de devolucions violentes per part de les autoritats, i publicació d'informes per sensibilitzar la societat civil i exigir un canvi de política fronterera a escala europea. L'objectiu del projecte és promoure la justícia i la dignitat a través de xarxes de col·laboració solidària entre les persones refugiades i les comunitats d'acollida. Als punts fronterers que separen el nord de Bòsnia i Sèrbia amb el sud de Croàcia i d'Hongria, el flux de població migrant és constant. Cada dia arriben noves persones buscant protecció, mentre moltes altres són expulsades de forma il·legal per autoritats i grups paramilitars croats, hongaresos o eslovens, que deneguen el seu dret a sol·licitar asil i que freqüentment fan ús de la violència. Els seus telèfons, els seus passaports i les seves proves de vida, amb les quals documentar les històries que podrien conferir-protecció internacional, són requisats i destruïts, sota un mandat polític ja reconegut per diversos representants al Parlament Europeu. Davant d'aquesta conjuntura, les persones en moviment queden atrapades en un llimb geogràfic i administrativolegal, on ni poden avançar cap al nord ni ser registrades per tornar enrere. Internament, tant Sèrbia com Bòsnia han paralitzat els procediments legals per tramitar sol·licituds d'asil, i els camps oficials, anomenats centres de recepció, funcionen com presons superpoblades, i no brinden el nivell de protecció mínim exigit pels estàndards humanitaris del projecte Esfera, acordats internacionalment per a aquest tipus de crisi. Davant la manca de respostes eficaces de les institucions, aquesta crisi ha generat diverses respostes autogestionades des de la societat civil. A Velika Kladusa i Bihac (Bòsnia), i a Sid (Sèrbia), grups d'activistes locals i internacionals, treballen colze a colze amb les persones migrants, per brindar-los suport de forma diària i incondicional. Acció Solidària i Logística (ASL), en cooperació amb el seu soci a terreny, No Name Kitchen (NNK), assisteixen les persones durant els seus processos migratoris, de manera directa, horitzontal i immediata. En el marc d'aquesta intervenció humanitària i de denúncia, s'ha activat una línia de contacte permanent, anomenada Nòmades Hotline, que opera anàlogament al servei d'emergències 112, per facilitar la comunicació entre les persones amb necessitat de suport i els equips en el terreny. D'aquesta manera, són identificades les necessitats específiques personals o de grups, i s'intervé de forma integral, amb tres equips diferenciats pel que fa a perfil, objectiu i metodologia L'objectiu de la intervenció és reconèixer les persones migrants com a subjectes de dret i intervenir per promoure la justícia i la dignitat que els són denegades durant els seus processos migratoris, fent-ho a través de la creació de xarxes personals que permetin connectar les persones refugiades amb la comunitat d'acollida, de manera que el suport no sigui només material sinó també psicològic.