RESPOSTA ALS EFECTES DE L’HURACÀ MATTHEW AL SEU PAS PEL CARIB: FASE DE RECONSTRUCCIÓ

Aquests primers dies d’octubre l’huracà Matthew ha devastat Haití i ha causat danys materials dramàtics al seu pas per l’Orient de Cuba.

A Haití, segons fonts oficials del Ministeri de l’Interior haitià, la xifra de persones mortes a causa de l’huracà és de 283. L’Estat ha fet una crida a l’evacuació de més d’un milió i mig de persones. “Tota la costa del sud d’Haití, des de la ciutat de Les Cayes a Tiburon, està devastada” ha informat el ministre J. Annik Joseph. Segons l’OMS, hi ha més de 152.000 persones desplaçades a 204 refugis. Més de 29.000 habitatges i infraestructures públiques han estat destruïdes. La destrucció és massiva al departament del Sud. L’accés a la zona afectada continua sent difícil 48 hores després del pas de l’huracà, per la qual cosa el balanç dels efectes del Matthew als seu pas per Haití són preliminars.

A Cuba, 900.000 persones han estat evacuades, les necessitats d’urgència de la població més vulnerable (dones embarassades,infants i gent gran) han estat cobertes per les autoritats cubanes. No hi ha hagut cap víctima mortal. Els danys materials a la província de Guantánamo, a l’est de l’illa són quantiosos, particularment als municipis de Maisí, Baracoa i San Antonio del Sur. També hi ha hagut afectacions materials a les zones de muntanya de Santiago de Cuba, Granma i Holguin, segons que informa el diari Granma.

A la República Dominicana, segons que informen les autoritats nacionals i el COE (Centre d’Operacions d’Emergències), l’huracà ha produït 35.019 desplaçats en famílies d’acollida, 794 en refugis oficials, 3.174 habitatges afectats parcialment i de 20 destruïts. Dues persones han perdut la vida a la capital.

L’huracà Matthew que ha afectat el Carib és un desastre que se suma a la crisi aguda i sostinguda que pateix Haití (país on encara estem treballant en la reconstrucció arran del terratrèmol de 2010 i la crisi per l’epidèmia del còlera de l’any 2011 i 2012 ). Pel que fa a Cuba, l’orient de l’illa ha patit pèrdues significatives sobretot en infraestructura econòmica, social i habitacional, també en zones on el Fons treballa des de fa anys.

Per això, el Fons Català posa en marxa una campanya d’emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que els propis països han començat a dur a terme amb l’acompanyament de la cooperació internacional.

En aquest sentit, fem una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada.