RESPOSTA ALS EFECTES DEL TERRATRÈMOL A XILE: FASE DE RECONSTRUCCIÓ

El passat dissabte 27 de febrer de 2010 un terratrèmol de magnitud 8,8 a l'escala de Richter va tenir lloc a 90 km de la ciutat de Concepción a la regió del Bío Bío a Xile, i un tsunami va afectar el port de Talcahuano tot causant danys greus al port i a la població. El Govern ha declarat zona catastròfica sis regions: Valparaíso metropolitana, Libertador, O'Higgins, Araucania, Bío Bío i Maule. Dades provisionals parlen de 802 persones mortes, dos milions d'afectats i més de 500.000 habitatges malmesos.
Si bé Xile és considerat com un dels països rics d'Amèrica Llatina, no podem perdre de vista que presenta una realitat de grans diferències socials i econòmiques dins de l''exitós' model. De fet, gairebé 19.000 xilens viuen a Espanya i la majoria van sortir del seu país per raons econòmiques. El sou mitjà no arriba als 300 euros al mes i el cost de la vida és similar a l'europeu. Avui els ciutadans xilens són també ciutadans de casa nostra i, per això, per més que Xile no figuri com a país prioritari de la cooperació internacional a causa dels macroíndexs de desenvolupament, creiem que la cooperació municipalista té una responsabilitat d'acompanyar els processos de reconstrucció postemergència.
El que queda en evidència, com sempre, és que el món local, passada la catàstrofe, és qui ha de liderar la reconstrucció del territori afectat, no només les infraestructures, sinó també el teixit social.
Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. Això implica posar èmfasi en la participació dels municipis i les entitats xilenes, així com en els mitjans locals per fer front a la postemergència sense deslegitimar els actors locals, malgrat la fragilitat que els marca. Cal gestionar la fragilitat institucional amb enfortiment i empoderament dels actors locals des de l'inici de la resposta fins el final.
En aquest marc el Fons Català està identificant una resposta a la crisi humanitària de Xile orientada a la mitigació de riscos i la gestió del territori, en clau de prevenció. Aquestes accions necessiten, entre d'altres, treballar per a l'apropiació del risc per part de la ciutadania i la promoció d'una norma de gestió del territori i de la seva implementació. Totes dues accions són competències municipals i situen els governs locals com actors actius del procés de reconstrucció del territori que governen. En aquest sentit, es prioritza el treball amb els actors locals que són els vertaders actors en l'impuls del seu propi desenvolupament i que les accions es duguin a terme en coordinació directa amb els governs locals i la societat civil organitzada presents als territoris afectats.