RESPOSTA D’EMERGÈNCIA ALS EFECTES DE L’HURACÀ IRMA AL SEU PAS PEL CARIB: FASE DE RECONSTRUCCIÓ

L'huracà Irma, un dels més potents i grans que s'han format a l'oceà Atlàntic amb una categoria màxima de 5 i vents de fins a 295 km/h, va tocar terra a Barbuda el 4 de setembre de 2017, va avançar amb força devastadora pel Carib i va arrasar les Antilles, Puerto Rico, República Dominicana i Haití, Cuba i Florida. Segons France Presse l'huracà ha deixat un balanç d'almenys 40 morts, centenars de ferits i quantiosos i dramàtics danys materials.

Les principals dades en relació a les afectacions que han sofert els països amb els quals el Fons Català treballa són:

A CUBA, el Govern ha confirmat un total de 10 persones mortes a causa de l'huracà. Els danys materials són quantiosos i significatius. El pas de l'huracà ha afectat pràcticament tota l'illa, especialment L'Havana, Villa Clara, Camagüey i Ciego de Ávila. L'Havana ha patit onades d'11 metres i inundacions per entrades del mar, que han afectat la infraestructura elèctrica, 400 escoles, hospitals, infraestructures productives i habitatges. 15.000 persones dels municipis propers al Malecón de l'Habana han estat desplaçades. Segons OCHA, els danys en l'agricultura són extremadament greus, s'han destruït collites i unitats productives. A la província d'Holguín els municipis més afectats són Antilla, Banes, Gibara i Rafael Freyre. L'impacte de l'huracà sobre l'economia cubana és dramàtic. Segons Reuters el cost de la reconstrucció i les possibles pèrdues en sectors com el turisme i l'agricultura, són un cop molt fort per a Cuba, que ha de respondre a creditors i proveïdors. La Defensa Civil de Cuba, integrada per veïnes i veïns i cossos de seguretat, s'ha encarregat de la gestió de la crisi, tot evacuant de les zones de risc un total de 2 milions de persones sota el principi de salvar el màxim de vides. Les Brigades de Recuperació estan actuant a tot el territori afectat.

HAITÍ rep l'huracà Irma immers en un procés complex de recuperació després del pas de l'huracà Matthew de categoria 3 que va deixar un balanç de 573 morts i el rebrot del còlera a les zones afectades. Aquesta vegada, tot i haver-se lliurat dels pitjors efectes de l'huracà, les regions del nord s'han vist greument afectades: hi ha més de 10.000 persones ubicades en refugis temporals. Segons OCHA, els sectors més afectats i amb necessitats més greus identificades són salut, aigua, sanejament i higiene, agricultura i ramaderia, mitjans de vida, seguretat alimentària, refugi i educació. L'huracà ha afectat directament els mitjans de vida i les activitats productives agrícoles, de pesca i de mitjanes empreses de les zones afectades. La reactivació de l'epidèmia de còlera és una amenaça preocupant.

La REPÚBLICA DOMINICANA va activar un pla per evacuar fins a 900.000 persones. La INAPA informa que hi ha 30 aqüeductes afectats amb conseqüències dramàtiques sobre l'accés a l'aigua potable per a 1.236.860 persones (12% de la població total). Hi ha 24.000 persones desplaçades i ubicades en refugis temporals. L'huracà ha afectat directament els mitjans de vida i les activitats productives agrícoles, de pesca i de mitjanes empreses de les comunitats impactades pel seu pas.

Aquesta situació fa preveure una necessitat important d'inversions per poder recuperar-se dels efectes de l'huracà en un termini mitjà. Després de les tasques d'actuació urgent en la primera fase d'emergència, caldrà fer un important esforç per a la reconstrucció i la rehabilitació dels territoris afectats, des d'un enfocament de prevenció de riscos i desastres.

Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i la implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. Això implica fer èmfasi en la participació dels municipis i les entitats d'aquests països, també com en els mitjans locals per fer front a la postemergència sense deslegitimar els actors locals

L'objectiu és poder garantir al màxim que els recursos arribin oportunament als territoris afectats i amb visió de procés. En aquest sentit, la coordinació amb els actors locals ha de ser directa i les propostes d'ajuda s'han de generar a partir de les necessitats de la població damnificada.

Com ja sabeu, el Fons Català té experiència de treball amb municipis d'aquests països, acompanyant processos de reconstrucció en emergències anteriors i fent èmfasi en la necessitat d'enfortir les estructures de prevenció locals i construir ciutadania activa i institucions locals fortes.

Per això, el Fons Català posa en marxa una campanya d'emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que els propis països han començat a dur a terme amb l'acompanyament de la cooperació internacional.

En aquest sentit, fem una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada.