RESPOSTA D’EMERGÈNCIA ALS EFECTES DEL TERRATRÈMOL A AFGANISTAN

El dia 22 de juny de 2022 a primera hora del matí, un devastador terratrèmol de magnitud 5,9 a l'escala de Richter va sacsejar els districtes de Gayan (sent la zona més afectada), Barmala, Naka i Ziruk a la província de Paktika, així com el districte de Spira a la província de Khost a l'Afganistan. El terratrèmol es va sentir a les províncies veïnes com Kabul, així com al Pakistan, l'Iran i la Índia.

Es creu que, com a mínim, unes 1.000 persones han mort i que més de 1.600 han resultat ferides, incloent-hi moltes dones i infants. Durant dies, els hospitals s'han sobresaturat i moltes de les persones ferides han hagut de ser transferides a ciutats properes, fent ús de vies i mètodes de transport molt precaris, afegint l'escassetat de medicaments i dels equips mèdics necessaris per atendre a les víctimes i per, per exemple, evitar el brot de malalties infeccioses, entre altres. A tot plegat, cal afegir-hi els danys a les infraestructures, com les llars les quals han estat danyades o destruïdes. S'espera que aquestes xifres augmentin a mesura que segueixin arribant els informes.

Es desconeix l'abast total dels danys perquè moltes de les comunitats afectades es troben a zones muntanyoses molt llunyanes. La comunicació també s'ha tornat difícil a causa dels danys a les torres de telefonia mòbil i d'internet. Es pot assumir, però, que l'abast dels danys és enorme, ja que la majoria d'habitatges de la zona estan fets amb materials tradicionals (fang, pedra i altres materials naturals), les esllavissades de terra són habituals, i les fortes pluges recents han fet que aquestes cases siguin més febles.

Segons l'OCHA les necessitats immediates identificades inclouen atenció post-traumàtica d'urgència, refugis d'emergència (shelters), articles no alimentaris, assistència alimentaria i suport en matèria d'aigua, sanejament i higiene. Amb els terratrèmols anteriors, la població afectada va romandre desplaçada durant mesos abans de poder tornar a les seves cases. Tenint en compte aquests antecedents, les persones afectades pel recent terratrèmol necessitaran assistència immediata d'acollida i suport psicosocial, així com suport a mitjà termini durant la reconstrucció de les seves cases i les infraestructures properes.

Les llargues distàncies, les condicions meteorològiques problemàtiques i el mal estat de les carreteres poden retardar la resposta humanitària. L'assistència humanitària es va posar en marxa immediatament, tot i que el temps ha dificultat els primers treballs de recerca i rescat, amb forts vents i pluges intenses que impedeixen l'accés dels helicòpters. De fet, la pluja i altres condicions meteorològiques desfavorables han bloquejat els esforços dels socorristes que intenten accedir a zones remotes amb helicòpter. La quantitat d'assistència necessària per atendre el nombre de persones necessitades també supera la capacitat dels helicòpters disponibles.

Un desastre és la combinació d'un fenomen natural i una situació de vulnerabilitat. Durant els 20 anys d'ocupació dels EUA a l'Afganistan, el desenvolupament va seguir sense arribar a molts pobles ni regions del país. Després de tants anys de bombes i destrucció, l'Afganistan és un país ferit que afronta un fenomen natural en una situació de vulnerabilitat extrema.

L'arribada dels talibans al poder, el passat mes d'agost de 2021, va empitjorar una situació que ja era pèssima. El país viu una situació de múltiples crisis agudes, cronificades i silenciades, en un context de febleses estructurals i fragilitat aguda del context econòmic, social i polític, amb milions de persones que s'han quedat sense feina, sense recursos per poder sostenir a les seves famílies i, per tant, condemnades a la pobresa, la fam i la desnutrició, entre altres. L'enfonsament de les institucions, la manca de recursos existents i les infraestructures afeblides per la guerra i les crisis financeres també han frenat la resposta al que és el terratrèmol més mortífer del país en dues dècades.

El bloqueig internacional envers el poder talibà, especialment per part dels EUA, complica encara més la resposta humanitària per moltes organitzacions, les quals pateixen bloquejos i endarreriments de l'arribada dels fons econòmics. Tot plegat també ha provocat que moltes organitzacions d'ajuda internacional deixessin de treballar en el país.
Les conseqüències de tot plegat sempre les ha rebut directament la població afganesa, especialment les dones i els infants, constituint els sectors més vulnerables, i els quals viuen en patiment extrem i una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals.

Així, el Fons Català fa una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població afganesa que es troba ja en una situació límit.