RIALLES PER A LA INFÀNCIA UCRAÏNESA REFUGIADA A POLÒNIA I PAÏSOS FRONTERERS AMB UCRAÏNA

La crisi Rússia-Ucraïna va començar el 24 de febrer de 2022. Des d'aleshores, hi ha 11,5 milions de persones en desplaçament forçat, de les quals, 7,1 milions són desplaçades internes i 4,4 milions han fugit del país. D'aquestes últimes, 2,5 milions són a Polònia.

La zona de treball del projecte, se situa a Varsòvia, on hi ha agrupades moltes persones refugiades que tenen tendència a allunyar-se de la frontera acollides en municipis com Julinek, Lomianki, Izabelin i altres, i la zona fronterera amb Ucraïna, principalment la franja mes al sud on trobem la ciutat de Przemysl i de camí Lublin. També en punts de recepció com Medyka o Korczowa. La crisi és molt canviant, per la qual cosa totes aquestes localitzacions poden anar canviant depenent de com evolucionin els fluxos de la població refugiada.

Malgrat que no hi ha prou indicadors, és molt probable que una gran part de la infància refugiada ucraïnesa pateixi estres posttraumàtic, una ferida psicològica que impedeix un bon desenvolupament de l'infant en l'àmbit personal, social, i sobretot cognitiu. L'ansietat, la depressió, els malsons, l'agressivitat, els flashbacks, entre altres símptomes, posen en risc el futur de milers de nens i nenes refugiades. L'estratègia de treball principal rau a vetllar pel dret de nenes i nens a la salut i al benestar, de manera que això pugui incidir en altres drets com el d'un ensenyament inclusiu i de qualitat.

L'enfocament principal és facilitar un futur més obert i amb més possibilitats per a la infància refugiada, tot enfortint les seves capacitats psicològiques i emocionals. No n'hi ha prou que els infants accedeixin a l'escola si els TEPT els provoquen desordres i els fan perdre oportunitats d'aprenentatge. Els nens i les nenes, com a mecanisme a curt termini de resiliència davant de situacions traumàtiques, responen amb un tancament d'autodefensa que, com a resposta immediata, és necessari, però que a mitjà i llarg termini desemboca en bloqueig, incapacitat d'obertura i de relació, i en una evolució d'aprenentatge limitat.

Les accions lúdiques de PSF són un element de gran utilitat per facilitar la normalització de nenes i nens i incrementar el seu rendiment escolar, alhora que milloren la convivència a les aules i a l'entorn familiar. El dret a l'ensenyament no té funcionalitat si els nens i nenes estan afectats pels TEPT i no gaudeixen d'una salut adequada.

Durant els espectacles de PSF es potencien sempre el protagonisme de la dona i de les nenes. Al llarg del projecte es documenten desigualtats de gènere i es dota de recursos les nenes per contrarestar, en la mesura que es pugui, els desequilibris detectats. Aquesta estratègia es farà amb la participació dels municipis on treballa PSF i de les seves institucions perquè, sens dubte, i encara que per dret internacional la situació pugui ser confusa, poden tenir un paper rellevant pel que fa a responsabilitats de drets en l'àmbit de la infància.

El projecte donarà cobertura a 9.600 nenes i nens refugiats ucraïnesos amb espectacles de pallassos i circ i preveu contribuir a millorar el seu benestar emocional, com també disminuir la simptomatologia d'estres posttraumàtic.