SEMBRANT ESPERANÇA: INFÀNCIA DE RISC – NUTRICIÓ INFANTIL

El projecte pretén reduir l'índex de desnutrició dels i les menors de 5 anys al departament de Totonicapán, a través de la capacitació de les famílies titulars de dret amb un o més infants dins la família, diagnosticat de malnutrició, tenint en compte en la selecció de beneficiàries, les famílies amb un infant o més d'un amb diversitat funcional.

Es preveu formació, que inclou accés a coneixements i eines a l'abast dels TD en nutrició infantil adequada, higiene domèstica, tractament de les aigües residuals, cures pre i post natals, potenciació de la lactància materna i hàbits nutricionals adequats als infants i a la mare gestant.

Aquesta capacitació va acompanyada de seguiment de la situació dels infants, a més d'un curs específic d'agricultura sostenible adequada al clima i terreny del territori de la zona (horts sostenibles).

S'inclou en el projecte el treball coordinat amb els titulars d'obligació dels municipis i el departament (Hospital General de Totonicapán, Ministeri de Salut, SESAN-Secretaria de Seguretat Alimentària i Nutricional i alcaldies de Totonicapán i municipis d'incidència).

S'atenen 250 famílies per any, de les quals almenys un dels fills/es ha estat ingressat per malnutrició o patologies derivades, tot i que la majoria de famílies ateses, tenen dos o més fills en la mateixa situació.

El projecte compta amb una contrapart (titular de responsabilitat) composta per dones formades en salut i nutrició, d'ètnia indígena i coneixedores de l'idioma i la cultura, també com amb cercle d'entitats col·laboradores que, de manera coral, han mantingut i fet créixer el projecte des del 2016.

La pandèmia de la Covid-19 ha estat una catàstrofe al departament de Totonicapán, ja de per si molt vulnerabilitzat i amb unes greus taxes de desnutrició aguda i desnutrició crònica en els infants menors de 5 anys, i especialment en els menors de 2 anys. La majoria de població va veure disminuïts els escassos ingressos en no poder desplaçar-se ni sortir de casa, a més de tenir unes infraestructures i uns serveis sanitaris molt febles.

La població s'ha vist greument afectada, fins al punt d'onejar banderes blanques a les cases en els pitjors mesos de l'any passat, per expressar que en aquella casa no hi ha aliments per subsistir. Les banderes blanques i les peticions constants, van produir la reacció esperada en els titulars de obligació, i es van repartir aliments amb urgència. Tot i així no van arribar a la majoria de la població i les mancances greus continuen.