SUPORT A L’EXERCICI DEL DRET A L’ALIMENTACIÓ DE LA POBLACIÓ REFUGIADA SAHRAUÍ

L'octubre de 2015 van tenir lloc les majors i més greus inundacions que s'han succeït en els campaments de població refugiada sahrauí des que es van crear fa més de 40 anys.
Aquestes pluges, que es van succeir durant diversos dies, en un altre lloc del món no haguessin tingut impacte, però als campaments van provocar una situació catastròfica. El terreny argilenc que predomina als campaments, l'escassetat de recursos de la població refugiada sahrauí i la mala qualitat de les construccions i habitatges, van causar importants danys en l'habitabilitat dels refugiats i en els recursos tant alimentaris com no alimentaris que disposava la població.

Després de les inundacions, als campaments es va crear un comitè de crisi, format per la MLRS i per diferents organismes de Nacions Unides (ACNUR i PAM). Aquest comitè es va encarregar de valorar les pèrdues que, per sort, només van ser materials: habitatges, infraestructures públiques i aliments que la població tenia a casa seva.

Després d'aquest succés, els fons que disposaven per a ajuda alimentària diverses ONG i agències de Nacions Unides, van haver de redirigir-se a solucionar els problemes sorgits per aquesta pèrdua d'aliments. Això ha provocat que s'hagi desquadrat la planificació de les distribucions tal com estaven previstes.

Això s'afegeix al fet que en el moment de les inundacions ja hi havia una crisi alimentària anunciada per la MLRS i per ACNUR des de principis de 2015, crisi feta pública tant per les institucions sahrauís com per Nacions Unides a través de nombrosos articles publicats a la premsa.

La població sahrauí depèn de l'ajut extern gairebé íntegrament, sobretot pel que fa a la cobertura de les seves necessitats bàsiques, com a l'accés a l'aigua, la salut, l'alimentació i l'educació. Aquesta situació és fruit de la falta de pressupost d'estat (no recapten impostos) i a la dificultat per desenvolupar activitats agrícoles i industrials en un terreny tan hostil com els campaments, on la terra no és seva sinó 'prestada' pel Govern algerià de manera temporal fins a trobar una solució al conflicte.

Quant a les distribucions d'aliments, aquestes són finançades mitjançant l'ajut aportat per les Agències de les Nacions Unides (PAM - Programa Mundial d'Aliments i ACNUR - Agència de Nacions Unides per als Refugiats), que distribueixen el 80% dels aliments que la població rep mensualment. La distribució de la cistella bàsica és responsabilitat d'ACNUR i PAM per l'estatus de refugiats de la població sahrauí que habita als campaments.

Les distribucions mensuals d'aliments responen a una cistella bàsica formada per: arròs, farina, oli, llegum sec i sucre. No obstant això, aquesta cistella està exempta d'aliments proteics, per la qual cosa diverses organitzacions internacionals busquen fons per cobrir aquesta necessitat, sobretot per mitjà de distribució d'ous, carn de camell i tonyina.

Aquesta situació crítica es veu agreujada en determinats moments, com durant ramadà. Durant el període de ramadà és aconsellable ingerir a les nits alguna quantitat de proteïna. Tenint en compte que les proteïnes no formen part de la distribució mensual de la cistella bàsica, el projecte preveu la distribució d'aliments proteics a la població refugiada sahrauí per passar aquest període que, a més, enguany tindrà lloc en una de les èpoques més caloroses a la hamada (el mes de juny).

La proposta, per tant, respon a les necessitats detectades per les autoritats sahrauís i la creixent preocupació per la falta d'aliments que pateix la població refugiada sahrauí.