TEIXINT XARXES DE CULTURA DE PAU I DEMOCRÀCIA DES DE LES MANS DE LES DONES

Bolívia ha desenvolupat un ampli marc normatiu de drets i de protecció a la integritat personal i de lluita contra la violència envers la infantesa i adolescència i envers la dona, tant a través de la Constitució Política de l'Estat, com de les lleis (el Codi nena, nen i adolescent i la Llei integral per garantir a les dones una vida lliure de violència) i el marc normatiu internacional ratificat per Bolívia, que té com a bases la Convenció de Drets de l'Infant, la Convenció sobre l'eliminació de totes formes de discriminació contra la dona - CEDAW i la Convenció Interamericana per prevenir, sancionar i erradicar la violència contra la dona. No obstant això, a Bolívia l'índex de violència contra les dones està per sobre de la mitjana llatinoamericana, i el país ocupa el primer lloc a Sud-amèrica en feminicidis, d'acord a les dades presentades per l'estat en la novena Cimera de Seguretat Ciutadana.

Les xifres sobre violència de gènere denoten que el marc normatiu nacional amb què compta Bolívia té una limitada aplicació a causa de diversos factors. Davant d'aquesta situació, donant continuïtat a les accions d'incidència en polítiques públiques impulsades per l'ONG Realidades, i responent a la sol·licitud d'autoritats locals, d'organitzacions de la societat civil i sobretot de dones principalment, es pretén avançar cap a una tasca d'incidència en polítiques de drets amb enfocament de gènere i intergeneracional, tot fent especial èmfasi en el greu problema de la violència cap a les dones.

Aquest projecte busca enfortir l'articulació entre les dones (nenes, joves i adultes), la societat civil, l'acadèmia i els sistemes de prevenció i protecció estatal amb l'objectiu d'incidir en la promoció i la garantia de l'exercici de el dret a viure una vida lliure de violència per motius de gènere. Amb aquesta incidència es pretén contribuir a l'aplicació normativa mitjançant el desenvolupament de polítiques locals basades en el teixit de xarxes comunitàries i en diferents estratègies de coordinació per a l'accés a la justícia i la prevenció.

Una d'aquestes estratègies i necessitats és l'enfortiment dels serveis virtuals i semipresencials amb totes les mesures de prevenció davant la pandèmia Covid-19.

L'articulació entre diferents actors i l'enfortiment dels serveis ha permetre:

- Enfortir l'especialització de servidors públics en atenció amb enfocament de gènere a víctimes de violència i els coneixements en litigi estratègic de la societat civil, promotores comunitàries i pobles indígenes originaris, a través de l'ús de les xarxes socials i mitjans virtuals en coordinació amb els diferents municipis implicats en el projecte (des de l'acció a Sucre i compartint espais de formació i intercanvi de bones pràctiques amb Trinidad. La Paz i Santa Cruz).
- Amplificar la veu de les nenes, adolescents i dones; i obrir espais d'articulació i diàleg plural -virtuals- des de la veu de les dones, i el desenvolupament de cursos de formació en línia, gratuïts, en coordinació amb instàncies estatals municipals, departamentals i nacionals, Autoritats Indígena Originàries Camperoles i societat civil, des de la Plataforma d'Investigació i Formació Especialitzada - PIFE, en coordinació amb el Tribunal Constitucional Plurinacional de Bolívia i la Xarxa de Dones Constitucionalistes de Llatinoamèrica.
- Enfortir l'atenció a les víctimes de violència de gènere a través del litigi estratègic per incidir en la consolidació del sistema de protecció, a Sucre i Chuquisaca, des d'un enfocament restauratiu i de protecció reforçada a grups de atenció prioritària.
- Incidir en l'aplicació de lleis a través de la implementació de el Pla d'Acció interinstitucional per a la lluita contra la violència cap a les dones del Municipi de Sucre i en l'elaboració d'un programa de prevenció i l'enfortiment de serveis d'atenció i de defensa legal a les víctimes.