Regidora destacada: Cristina Serna, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
El Fons Català té més de 300 socis compromesos amb la solidaritat i la cooperació que volem donar a conèixer cada mes.
- Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
Quan vaig començar el batxillerat, vaig iniciar-me professionalment i des de llavors vaig estar compaginant diverses feines d’atenció al públic en botigues de roba fins que vaig acabar la segona carrera. A la universitat vaig estudiar un Grau en Treball Social, especialitzat en l’àmbit de la salut i, més endavant, un Grau en Educació Social, centrat en l’àmbit de la infància i la família. Vaig fer les pràctiques d’educació social a la Fundació 4vents, una entitat del barri del Raval focalitzada en atendre a famílies monoparentals i majoritàriament nouvingudes. Donàvem suport en habilitats parentals, alhora que orientació i seguiment, per tal de promoure la inserció laboral. En finalitzar les pràctiques, em van oferir poder continuar amb ells i així ho vaig fer. Més endavant vaig tenir l’oportunitat de ser la Coordinadora de l’Àrea Social de la Fundació Tutelar FUSEAT, una entitat que proporcionava serveis d’atenció tutelar a persones amb diversitat funcional i/o problemàtiques de salut mental, on bàsicament oferíem suport en totes les àrees de la seva vida, i promoure l’autonomia i voluntat de cadascun. Uns 3 anys després, vaig presentar-me a un procés de selecció de l’Ajuntament de Sitges, on vaig aconseguir la plaça d’interinatge a l’Àrea de Serveis Socials. Allà, vaig estar a la unitat de seguiment de casos d’adults i, alhora, en casos de seguiment de famílies amb menors, per valorar si s’escau derivació a l’EAIA. Tanmateix, vaig ser la referent d’habitatge d’emergència social.
Aquesta experiència a Serveis Socials em va apropar molt més al món del municipalisme, i de l’administració pública en general. Durant aquells anys vaig veure moltes injustícies, ja que estava en contacte directe i diari amb moltes persones que sovint no tenien garantits els seus drets: famílies que, tot i tenir una feina, no podien pagar el cost d’un habitatge digne i havien de conviure en una habitació; infància en risc per situacions purament socioeconòmiques; persones amb discapacitat que quedaven excloses de la societat, o persones que fugien d’un país on hi havia violència, pobresa o eren perseguides per la seva orientació sexual -i malgrat haver demanat asil polític, finalment no se’ls hi concedia, generant una situació irregular que els encaminava cap a una greu vulnerabilitat i exclusió-. Tot plegat, em va animar a fer el pas i presentar-me a les eleccions amb Podem i, des del 2023, soc regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Dret d’accés a l’Habitatge i Tinença Responsable i Benestar Animal a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
- Com encares aquesta nova etapa de regidora, i membre de la Junta Executiva del Fons Català?
Doncs l’encaro amb molta il·lusió i responsabilitat, ara que ja porto un temps i estic més adaptada al càrrec, m’he pogut adonar de la importància d’aquesta regidoria i la necessitat que els ajuntaments també s’ho creguin i li donin el valor que es mereix.
Considero que una de les tasques més important d’aquesta regidoria és l’educació per la solidaritat, ja que d’aquesta manera podem proporcionar eines a tota la ciutadania i en especial als i les joves, perquè puguin qüestionar de manera crítica el model social, polític i econòmic existent i poder avançar cap a models alternatius que ens permetin garantir els drets humans arreu del món.
Pel que fa a la Junta del Fons Català, em sembla una gran oportunitat per poder sumar esforços amb altres ajuntaments i aconseguir una major incidència als països on es desenvolupen els projectes. D’aquesta manera ens brinden l’oportunitat de poder fer cooperació al desenvolupament d’una manera que seria pràcticament impossible si ho féssim cadascú pel seu compte.
- Quina implicació té Sant Boi de Llobregat amb la solidaritat i la cooperació internacional?
Considero que Sant Boi ha establert una política de cooperació sòlida, fonamentada en el compromís de destinar, com a mínim, el 0,7% dels ingressos propis a aquesta causa i, alhora, gràcies a la coparticipació i coordinació amb el teixit associatiu local.
Des de la creació de la regidoria de cooperació el 1998, aquesta política ha anat consolidant-se al llarg dels anys. Disposem d’un equip especialitzat i d’un calendari d’activitats que garanteix la realització quasi mensual d’esdeveniments relacionats amb la cooperació i la solidaritat. Tot i que l’activitat més destacada és el Barrejant, la trobada santboiana per la justícia global i els drets humans, un esdeveniment solidari que se celebra el primer cap de setmana d’octubre i que ja ha arribat a la seva vint-i-novena edició.
La continuïtat de totes aquestes activitats és gràcies al Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, on participa el teixit associatiu local. Actualment, està format per una vintena d’entitats, tot i que es va actualitzant amb noves incorporacions.
Un altre aspecte distintiu de la política de cooperació municipal és la col·laboració amb els centres educatius. A través del catàleg d’activitats educatives, oferim diverses propostes d’activitats alineades amb el Pla Director, de sensibilització i especial èmfasi en lluita pels drets humans. Aquestes es realitzen segons la demanda dels centres. La nostra aposta per l’educació en solidaritat és un pilar fonamental i representa un dels nostres principals eixos, amb un 40% dels recursos destinats a aquest àmbit.
Els projectes de cooperació representen també el 40% del pressupost dedicat. Amb el Pla Director al Desenvolupament 2017-2020, vam iniciar un nou model de cooperació, prioritzant un enfocament basat en la igualtat de gènere i els drets humans, i explorant noves vies de col·laboració. En aquest sentit, les entitats han augmentat el seu compromís pressupostari, especialment en projectes que consideren la igualtat de gènere com a element estratègic.
I per últim, un altre pilar de la política de cooperació a Sant Boi és l’acollida de persones refugiades, la qual es desenvolupa des de 2015 en tres línies: acollida, assistència humanitària i educació en solidaritat. Aquesta política s’ha executat en col·laboració amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) i, des del 2022, amb Creu Roja.
Actualment, Sant Boi disposa de setanta-dues places residencials, dins del programa estatal d’acollida, així com cinc places addicionals, en un pis complementari per donar una oportunitat, aquells que tot i haver acabat el període del programa estatal, encara no poden desenvolupar el seu projecte de vida de manera autònoma. Com per exemple, necessitat d’estalviar per trobar una alternativa residencial, trobar una feina, etc. per aquest motiu, en aquest pis compta amb un acompanyament especialitzat i de caràcter integral amb una psicòloga i treballadora social. Actualment, estem valorant la possibilitat de poder ampliar el pis complementari amb 5 places més. D’altra banda, també disposem del PIO, un Punt d’Informació i Orientació, on ofereixen assessorament especialitzat adreçat a persones en situació de protecció internacional.