Ser afrodescendent i migrant africà a Catalunya: reflexions sobre la identitat i la cultura
Aquest dilluns se celebra Dia Mundial de la Cultura Africana i Afrodescendent. Com viuen la seva cultura les persones afrodescendents i africanes a Catalunya en una societat que té una òptica eurocentrista?
Ens trobem amb 3 joves a Girona i establim un diàleg sobre cultures, conscienciació, identitat, coneixements.., en un món on el blanc o negre dilueix cada cop més els grisos.
Qui són?
Nyuma Sillah: Té 20 anys i estudia infermeria a la UAB. Filla de pare gambià i mare catalana, només ha estat un cop a Gàmbia quan era petita. El seu pare l’ha intentat ensenyar la seva cultura però la sent tan propera com li agradaria. El fet de ser afrodescendent de vegades la fa sentir que no és ni d’un lloc ni d’un altre i es topa amb molts prejudicis a la societat catalana. Actualment ajuda el seu pare a engegar un projecte de desenvolupament a Limambulu, el seu poble natal.
Sally Balde: Va néixer i créixer al Senegal. Té 38 anys i en fa 20 que va arribar a Catalunya. Ha passat més anys a Girona que al seu país natal però intenta anar-hi sovint, no només per ell sinó també per traslladar-li la cultura senegalesa a la seva filla petitat. Té una empresa de màrqueting digital i col·labora en dues entitats: la federació d’associacions Àfrica Negra (promou la unitat, l’organització i la defensa dels drets dels col·lectius de persones migrants) i la federació Yurmede Kawral Fuladu (se centra en facilitar les gestions per la repatriació de difunts al Senegal).
Gaissiry Sow: Té 19 anys i és del Senegal. Amb 7 anys va venir a viure a Girona. Actualment, està estudiant un cicle de Grau Superior d’Administració i finances, i és secretaria a l’associació Bocke Dialloube, que lluita per a igualtat d’oportunitats.
– Totes teniu un vincle amb l’Àfrica Sudsahariana, algunes perquè hi heu nascut i viscut uns anys de la vostra vida i altres perquè és l’origen dels vostres pares. Quina identitat sentiu com a pròpia?
Gaissiry S. – Jo per identificar-me em basaria en la meva cultura que és la cultura fula. És una ètnia que està a Guinea, Gàmbia, Senegal… Amb ella m’hi veig reflectida perquè mostra com soc, com m’han educat i allò que m’han transmès els meus pares.
Sally B.– Em sento fula. Però també penso que la identitat personal és la suma de moltes més coses. Va més enllà d’on has nascut o la cultura de la qual parteixes. Totes les altres coses que vas vivint et formen la identitat i la pertinença. Hi ha coses que et vas trobant en altres cultures, que és la base de la diversitat, i que encara que no siguin teves les respectes. És complex.
Nyuma S.- He de dir que jo fins fa poc no m’havia plantejat la meva identitat personal o amb què m’identifico. El meu pare m’ha intentat transmetre els seus orígens que també són els meus, però en socialitzar-me en una cultura diferent ha fet que des de ben petita m’hagi identificat molt més amb la cultura catalana que amb la mandinga. En els darrers anys, m’he interessat molt més per l’afrodescendència que la gent identifica pel color de la teva pell. Em crea una mica de conflicte: vull reivindicar que jo també tinc orígens, així i tot no vull donar-los la raó si això es planteja per tenir un color de pell diferent. És complicat.
– Noteu interès per la vostra cultura originària per part de la societat catalana o tendim a crear-nos una idea homogènia del continent?
Nyuma S.- Jo, malgrat haver nascut aquí, ningú em treu que pugui dir que soc gambiana i que soc catalana. M’agradaria saber més de la cultura gambiana perquè al final, tot i no haver-hi viscut, el meu pare m’ha educat en aquests valors. Aquesta dualitat fa que, a vegades, pensi que no soc ni d’un lloc ni d’un altre. És difícil. Aquells que em pregunten pels meus orígens, molts no solen saber que Gàmbia és un país africà i, molt menys, que coneguin la seva cultura. Per a molta gent, Àfrica és un tot únic.
Sally B.- El fet de ser africà ja et posa una etiqueta i aquestes poden ser simples etiquetes o poden tenir connotacions i no sempre són positives. Hi ha poc interès per les cultures africanes. No hi ha un interès real per part d’institucions, associacions… per conèixer la història del Senegal, la història de l’Àfrica o la cultura africana. En les societats europees, t’ensenyen que va passar a Amèrica el 1800, a França amb la revolució republicana, com va caure el mur de Berlín… però no hi ha gens d’interès o cap branca que t’expliqui què és Àfrica, què va passar allà i les conseqüències. No dic que s’amaguin, només que es mira el món amb una mirada occidental.
– Aquest desconeixement pot ser un problema per a les noves generacions? Com s’ha de revertir aquest desconeixement de l’africanitat i què cal fer per reivindicar-ho amb els més joves?
Sally Balde.- No és que els nostres pares s’hagin retirat o rendit o no ho hagin fet. Jo crec que és per un tema de prioritats. Ells van venir en un altre context. Van arribar amb allò que duien posat (no coneixien l’idioma, no tenien un habitatge…). A nosaltres ens toca assumir i fer un pas endavant en aquest àmbit. Si ens organitzem crec que hi ha associacions i institucions preparades per acompanyar i ajudar a visualitzar les nostres cultures. Tenim una responsabilitat cap als joves i cap als que venen, siguin fills o germans petits, de saber-los transmetre aquesta identitat que és la nostra. És clar que també cal que hi hagi la complicitat dels europeus, a qui només els puc dir que s’atreveixin a descobrir.
Gaissiry Sow.- La cultura africana és molt potent. La clau és no tenir prejudicis. Àfrica és molt més i cal profunditzar. Àfrica vista com un tot és un error de base. Àfrica és diversitat.