Seydou Wane: “Les dones demostren que es pot produir per alimentar al món sense destruir el medi ambient”
Seydou Wane, és l’actual secretari executiu i membre fundador de FODDE (Forum pour un Développement Durable Endogène), una entitat amb qui el Fons Català va començar a col·laborar fa 20 anys sota el marc de l’actual projecte d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles a la Casamance en base a la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones. Actualment, FODDE és una entitat de referència en les regions de Kolda i Sedhiou, intervenint en nombrosos projectes del Fons Català en els dominis de sobirania alimentària, del gènere i l’empoderament de les dones i els drets humans. Recentment, el projecte de la xarxa de perímetres va rebre el premi al projecte emblemàtic de la Nit del Fons 2025.
- La xarxa de perímetres, que va iniciar amb 12 hortes i ja compta amb 20 horts comunitaris liderats per dones, ha rebut finançament d’una vintena d’ajuntaments catalans, a més de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Com valoreu que aquest projecte sigui reconegut com el primer a rebre el premi al projecte emblemàtic dins dels premis de La Nit del Fons 2025?
Moltes gràcies, com dius aquest projecte i aquest premi és molt important per nosaltres, especialment perquè ve del Fons Català. Nosaltres a FODDE diem que el Fons Català és el nostre soci de cor, perquè no és només una relació tècnica, realment hi ha una relació de molts anys que ha contribuït positivament a la nostra pròpia història i creixement.
La nostra cooperació s’ha construït a base de molts intercanvis, moltes visites sobre el terreny, molts debats, moltes discussions. Rebem diners d’altres institucions, però estan més interessats pels informes que per les relacions amb les persones que formen part de la nostra entitat. Per això apreciem tant aquest tipus de cooperació amb el Fons, que és tan humana.
- Es tracta d’un projecte que s’ha estès a les 3 regions de Casamance on les dones han pres un rol important i de lideratge en la sobirania alimentària. Quin paper té la dona casamancesa en la seguretat alimentària de les llars i com ha contribuït el projecte al seu empoderament?
Hi ha una expressió coneguda arreu que diu que les dones alimenten al món, però a Casamance és realment molt més marcat, les dones aquí juguen un gran paper en l’autosuficiència alimentària.
Tot i això, encara queda molta feina perquè aquesta realitat sigui acceptada i compartida per tota la societat. Quan li preguntes a un home què fa la seva dona com a mestressa de casa, la resposta majoritària és que “no fa res”. Des de FODDE, hem fet estudis i podem veure que en qualsevol època de l’any, les dones estan ocupades treballant durant 16 hores. En canvi, els homes, hi ha èpoques de l’any com per exemple durant l’època de pluges, en què només estan ocupats 2 hores al dia. La raó per la qual les dones estan ocupades tot l’any és perquè a més del treball de producció agrícola també s’encarreguen de les tasques reproductives, assegurant-se que tots a la família mengin bé, es mantinguin sans i tinguin aigua per a beure.
Pel que fa a l’autonomia econòmica, aquest projecte també ha contribuït a formar a les dones sobre els seus drets econòmics, polítics i socials. Vam detectar que quan els aliments són productes agrícoles destinats a l’autoconsum familiar, les dones sí que tenen accés i llibertat per utilitzar-los com vulguin, però quan aquests productes generen ingressos econòmics, els homes apareixen i s’apropien dels beneficis. Això és un fet conegut, i per aquest motiu s’ha hagut de lluitar perquè les dones no sols puguin produir, sinó també controlar els guanys que generen. Aquest projecte ha treballat molt en aquesta qüestió, ajudant les dones a augmentar els seus ingressos i a gestionar-los.
El projecte ha impulsat la creació de sistemes d’estalvi anomenats Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF) per facilitar l’accés al crèdit. Aquest sistema permet que quan una dona guanya diners, pugui estalviar-los en algun lloc segur. Així, si necessita diners, pot accedir-hi per desenvolupar activitats econòmiques o cobrir despeses importants, com portar la seva filla a l’escola. Això li proporciona autonomia econòmica, que és essencial per negociar altres drets.
- La xarxa ha recuperat hortes que s’havien creat anys enrere i que havien deixat de funcionar o passaven per dificultats, i també ha acompanyat la creació de noves hortes d’entitats de ciutadania catalana d’origen senegalès, o a proposta de FODDE o de l’ACCD, fins a assolir els 20 horts comunitaris actualment. Quin és l’estat actual de la xarxa? Es preveu que entrin en funcionament més hortes?
Com bé dius, no hem creat aquest projecte des de zero. Quan vam començar, ja hi havia dones que treballaven amb els pocs recursos disponibles. El nostre paper s’ha centrat millorar l’accés a la terra i als mitjans de producció, ajudant-les a organitzar-se millor, a treballar juntes en un mateix espai i a millorar les seves tècniques agrícoles. Per exemple, treballem amb les dones per promoure l’agroecologia, evitant l’ús de productes agroquímics i pesticides nocius per a la salut. Recuperem l’agricultura tradicional, que utilitza fertilitzants naturals i un aprofitament responsable de la terra. D’aquesta manera, les dones demostren que es pot produir per alimentar al món sense destruir el medi ambient.
El projecte no disposava de grans inversions, però s’ha basat en la capacitat i la força de les dones. Les dones són valentes i treballadores, i donar-los-hi suport és fàcil. La prova és que, malgrat la manca de finançament, el projecte continua. Això també demostra el seu compromís amb aquesta iniciativa. Però continuem tenint necessitat de finançament per a poder reforçar aquest projecte en aspectes com la construcció de pous, bombes solars o tanques d’aigua, ja que aquestes inversions són massa costoses perquè les dones les assumeixin.
- Com t’has implicat i quin ha estat el teu paper dins de FODDE?
Tot va començar gràcies a una ONG belga, que treballava temes de cooperació per al desenvolupament sostenible a la regió senegalesa de Kolda juntament amb un equip senegalès. Un assistent tècnic belga que venia esporàdicament de Dakar, va reconèixer que els equips locals ja treballaven de manera autònoma i ens va suggerir crear una entitat senegalesa legalment reconeguda que es fes càrrec del treball ja iniciat.
Així és com jo em vaig involucrar, formava part de l’equip senegalès que treballava amb l’ONG belga i vaig decidir implicar-me en la fundació d’aquesta nova entitat senegalesa. Aquest procés va culminar l’any 1997 amb l’assemblea general constitutiva de l’associació Fòrum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), els membres del qual són voluntaris procedents de tots els àmbits de la societat civil senegalesa (agricultors, intel·lectuals, acadèmics) i de les diferents regions del país, com Dakar, Kaolack, Tambacounda i Kolda.
Quan l’ONG belga va decidir retirar-se tres anys més tard, va ser un moment estressant, ja que vam perdre el nostre principal suport. Però aleshores el Fons Català va intervenir amb els primers projectes de col·laboració, juntament amb l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Van ser els nostres primers grans socis a Espanya i gràcies a aquest suport extern també vam poder continuar amb totes les dinàmiques de creació de l’organització. En aquest moment jo estava més involucrat en la feina de creació de l’organització, per la qual cosa vaig ser seleccionat com a secretari executiu, i vaig assumir la responsabilitat de coordinar a l’equip tècnic.
- La regió de Casamance també s’ha vist afectada per un conflicte armat des de fa més de 40 anys, el més llarg del continent africà, però tot i això considerat un “conflicte oblidat” i de baixa intensitat. Com ha afectat això a FODDE i a la feina que feu a terreny?
La nostra organització defensa que la pau és un pilar fonamental per al desenvolupament. No podem parlar de desenvolupament si hi ha conflictes sense resoldre. Per això, mai ens hem considerat una organització neutral, i quan hi ha hagut conflictes als territoris on treballem ens hem ocupat d’ells.
A causa dels anys de sequera, va haver-hi molt de moviment de població des del centre del Senegal cap a Casamance, que era on encara plovia. La migració de poblacions cap a aquesta regió va generar tensions per l’accés als recursos naturals. Quan el conflicte va arribar a la regió de Médina Yoro Foulah, va ser la mateixa població local qui va nomenar FODDE com a entitat mediadora de confiança.
El conflicte armat a Casamance és molt complex i arribar a un acord entre els actors implicats requereix diàleg i solucions dignes per a totes les parts. Vam fer la mediació utilitzant mecanismes tradicionals, organitzant reunions liderades per gent gran per aconseguir que la gent parlés i arribés a un acord. Per a cada problema, la gent gran explicava el conflicte, gestionava el debat per la cerca d’una solució i un cop trobada la solució feien un jurament que tothom hauria de respectar.
- Heu notat algun canvi des de l’arribada del nou govern?
El canvi polític al Senegal ha estat impulsat per una joventut que reclama una nova generació de líders. Aquesta vegada sí que hem vist arribar a gent nova a l’escena política, i això està despertant moltes esperances. La majoria de la població senegalesa gairebé un 70%, té menys de 35 anys, així que és una població molt jove. És un moment clau per a transformacions profundes. Ara el repte és garantir-los educació, formació i ocupació per evitar que aquesta energia es converteixi en frustració.
Pel que fa al nostre sector, des de FODDE estem treballant amb el Comitè de Cooperació, per implementar un model de cooperació que impliqui als governs locals i treballi des de la solidaritat. Finalment, el treball amb el Fons Català exemplifica una solidaritat entre pobles basada en el suport municipal a iniciatives socials. Això trenca amb la tendència a l’individualisme i mostra que és possible construir un món més solidari.