Tècnica de cooperació destacada: Lourdes Carreras, de l'Ajuntament de Castelldefels
Lourdes Carreras és filòloga, però els seus interessos i la seva carrera professional han estat marcades per la cooperació des de sempre.
D’on va sorgir el teu interès pel món de la cooperació?
Vaig néixer a Barcelona i allà vaig anar a una escola de monges molt modernes, que ja de ben petites ens parlaven de les desigualtats al món. Aquests són alguns dels primers records socials que tinc.
Als 8 anys vam anar a viure a Castelldefels i allà em vaig vincular molt a la parròquia, circumstància important perquè vaig començar amb 14 anys a participar en campanyes que s’anomenavmen “missions”, en les quals recollíem roba i diners per enviar a altres països. D’aquest grup parroquial se’n va derivar la primera ONG de la que vaig formar part, Solidaritat Castelldefels Kasando. El 1988 vam obrir l’entitat fora de la parròquia i des d’aleshores hi he col·laborat amb les tasques de cooperació, sobretot a la República Democràtica del Congo.
Quina ha estat la teva trajectòria professional?
Vaig estudiar filologia espanyola però la meva idea de marxar a cooperar ja es va iniciar abans d’acabar. El 1994 vaig fer una estada amb Setem a Xile i vaig estar dos anys fent de voluntària a la seva botiga de comerç just mentre treballava fent classes de llengua i d’ètica. Vaig continuar fent una segona llicenciatura en filologia catalana, que no he acabat, i vaig realitzar dos postgraus en cooperació a la UB i a la UPC.
El 1997 vaig marxar tot l’any a Bolivia a treballar en un projecte educatiu a la zona amazònica, i en tornar vaig estar treballant en sessions d’acollida d’alumnes estrangers de secundària. Els estius vaig anar marxant de nou a Bolívia per ajudar a CIPCA i CEAM.
El 1998 va sortir la plaça interina de tècnica de pau i solidaritat de l’Ajuntament i vaig començar a treballar. Tres anys després vaig guanyar la plaça. Com a tècnica he fet seguiment de projectes als campaments saharauis, a Cuba, a Nicaragua, Els Salvador i Grècia. Destacaria l’experiència dels viatges d’agermanament a La Habana Vieja. En vam fer quatre i van ser molt interessants per moltes raons però destacaria que la ciutadania veu directament el que es fa amb les seves aportacions i quer es desenvolupa de manera molt positiva la cooperació tècnica, l’intercanvi entre professionals de les dues administracions.
De 2007 a 2011 vaig ser regidora d’educació, pau i solidaritat i al llarg de tot aquest temps m’he continuat formant en drets humans, cooperació i recentment en ODS fins avui en dia que realitzo un curs sobre defensors de drets humans amb l’ACP. Actualment he rebut l’encàrrec de coordinar els pla municipal de l’Agenda 2030 i és una proposta força engrescadora.
Com ha afectat la pandèmia a la cooperació de Castelldefels?
Durant l’any 2020 i ara també el 2021, ha estat un repte visibilitzar la cooperació i contribuir a que les entitats tinguin el seu espai. Hem treballat molt el tema de les xarxes, m’he format i he ajudat a formar-se a les associacions del Consell Municipal de pau i solidaritat, que és una eina bàsica per la fortalesa que aquest tema té a Castellldefels, ciutat que té regidoria i reserva pressupostària del 0’7% des de 1995.