"Toca canviar la mirada", reflexions de la periodista Bea Duodu amb motiu del Dia d'Àfrica
És impossible parlar del continent africà aquests dies sense mencionar Ceuta, amb el conflicte diplomàtic Marroc-Espanya hem vist, un cop més, com la vida i la desesperació de les persones s’utilitzaven com a arma de pressió entre estats i el que és pitjor, que el nostre, un govern tècnicament progressista i d’esquerres, ha abordat aquesta situació com si d’una guerra es tractés. En una guerra, sempre perden les persones.
Aquesta qüestió ha acaparat el focus mediàtic, estava en boca de tothom i només ha reforçat els discursos tant a favor com en contra. Del que ningú ha parlat és de successos positius i de progrés com ara que la keniana Nzambi Matee ha creat blocs de plàstic reciclat que són cinc vegades més resistents que el formigó, que a Ghana estan construint carreteres fetes íntegrament d’ampolles i bosses de plàstic reciclat o que entitats sud-africanes estan investigant i omplint la Wikipedia fins als nostres dies.
El cas és que cal anar eliminant la imatge monolítica d’Àfrica que impera a l’imaginari col·lectiu. Avui en dia, qui es cregui que el continent es redueix al que veu als anuncis de les marquesines i als documentals de la televisió, s’estarà enganyant a si mateix perquè estarà obviant tots els avenços tecnològics, socials i culturals que estan passant. Cal donar suport a aquests avenços, per la qual cosa és clau la cooperació internacional i que siguem cada vegada més conscients que el que passa a l’altra punta del món, també ens incumbeix.
Com es presenta doncs el futur pel continent? La veritat és que no tinc ni la més mínima idea, necessitaria molta més informació per preveure el demà de 54 països tan diversos i rics cada una la seva manera. Però el que sí que puc dir és que s’enfronten a grans reptes com el canvi climàtic, la ingerència política europea, els fluxos migratoris, l’espoli de matèries primeres a canvi de res o a la contaminació.
Tots ells són grans desafiaments, però hi ha una força motora que no ha deixat de treballar per empènyer el progrés i que ara està més fort i empoderat que mai: la de les dones. La de la sororitat, l’educació i la disconformitat faran que molt aviat ens aturem a mirar els països africans amb uns nous ulls i, que fins i tot, en vulguem aprendre.
Bea Duodu