Vilafranca del Penedès inaugura la Gira de Tardor de la XIV edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va participar a l’acte d’inauguració juntament amb Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), entitat amb la qual es cogestiona aquest projecte.
El dilluns 30 de setembre, el Teatre Casal (Societat la Principal) de Vilafranca del Penedès va acollir l’acte d’inauguració de la Gira de Tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2024, en què 7 persones defensores dels drets humans recorreran 24 municipis de Catalunya fins el 9 d’octubre.
Els participants faran activitats de sensibilització, donant a conèixer la seva història com a activistes i les seves lluites i reinvindicacions. Viatjaran per bona part del territori català, a 24 dels 30 municipis que participen a Ciutats Defensores dels Drets Humans, un projecte del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la CCAR.
A l’acte, hi van intervenir Jordi Cuadras, president del Fons Català, i la codirectora de la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), Dilara Ekmen. Tots dos van esmentar la importància de continuar impulsant polítiques públiques en defensa dels drets humans. Alhora, van recordar les guerres i conflictes que hi ha a diversos llocs del món, posant èmfasi en el genocidi de Gaza.
L’escenari, amb sis cadires buides, ben aviat va ser ocupat per les defensores. Van pujar a respondre d’una en una les preguntes del conductor de l’esdeveniment, relacionades amb la seva forma d’encarar les lluites.
Kelvin Enamorado va parlar sobre la importància que té l’art a l’hora de connectar amb el jovent. Al seu centre cultural, anomenat Warrior Zulu Nation, fan servir les arts, concretament el breakdance, el hip-hop, el grafiti i la pintura, com a mitjà per allunyar dels carrers als adolescents i evitar així que formin part de les bandes, a una de les ciutats més perilloses del món, San Pedro Sula, a Hondures.
Fatou Nyang, formadora comunitària de Wassu Gambia Kafo, va parlar del paper de les dones al seu país, Gàmbia, on viuen relegades a un segon pla, sempre a la mercè de la voluntat dels marits. Nyang és una activista contra la MGF, la mutilació genital femenina, una pràctica que tot i ser il·legal al seu país, es continua realitzant a moltes comunitats.
Haydee Castillo va explicar a quina edat es pot aprendre sobre els drets humans, ja que ella va ser activista des de molt jove, formant part de diversos moviments estudiantils. Segons ella, hauria d’haver-hi ja una educació en valors des de casa, a la família, per tal que els nens ja ho tinguin molt clar des de ben petits.
Seguidament, Zainab Fasiki, dibuixant feminista, va parlar de l’impacte que han tingut els seus còmics a la societat del Marroc. Creu que han tingut més repercussió precisament per contenir imatges i no només paraules, en tractar-se d’un país amb un percentatge encara elevat d’analfabetisme. Un exemple de situació que la va colpir va ser quan una dona de quaranta anys se li va apropar per dir-li que el seu llibre era el primer que s’havia comprat mai a la vida.
La colombiana Ángela Ocampo va portar unes notes escrites sobre què volia dir i de forma molt poètica va voler expressar que, per ella, no existeix un “altres”, perquè tota lluita que serveix per a una persona o per un col·lectiu en realitat està servint a tothom d’alguna manera.
Van acabar la ronda de preguntes amb l’activista maputxe Mc Millaray, que és d’origen xilè i al final de la seva intervenció va recitar la lletra d’una de les seves cançons de rap sobre el seu poble, els seus orígens, i què es vol aconseguir en qüestió de drets humans.
L’acte es va tancar amb una actuació de dansa, on es van interpretar dues peces contemporànies relacionades amb els drets humans.