El dret a la mobilitat humana guanya terreny entre la cooperació municipalista de la província de Barcelona
El Fons Català va celebrar ahir a Barcelona l’acte de tret de sortida de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per reclamar el 0,7%, amb representants polítics, perfils experts, entitats per la justícia global.
L’acte “Governs locals contra les fronteres hostils” va inaugurar el CICLE 0,7%, una iniciativa impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en el marc de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.
La Sala la Cuina, de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, va acollir l’acte el 12 de novembre, coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de la ciutat comtal per exigir el compromís de les administracions locals.
L’acte va comptar amb la presència de representants de l’administració, perfils experts, entitats per la justícia global, i membres de diversos governs locals, amb l’objectiu de potenciar el debat sobre la necessitat d’augmentar el compromís per la cooperació per la justícia global, abordar reptes i compartir oportunitats.
En la benvinguda, Andrea Costafreda, directora General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya va descriure la cooperació municipalista com “una política fonamental del territori català, on els municipis tenen un paper clau no només amb els països del Sud Global sinó també amb la ciutadania”. En concret, posava en valor la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per “incidir en un dels pilars fonamentals d’aquest compromís, que és el finançament”. En l’obertura de l’acte, va afirmar que “des d’aquí, l’Agència i el Govern es comprometen a assolir el 0,7% per al 2030 i articular-lo al territori”.
Jordi Cuardas, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va reconèixer que “tot i l’esforç de molts ajuntaments catalans, no n’hi ha prou. A Catalunya, són 18 els governs locals que ho compleixen; molts altres s’hi apropen; i mica en mica, aquesta xifra va augmentant, però cal que la cooperació per la justícia global formi part de les polítiques estructurals en els municipis del nostre país. Assolir el 0,7% és una demanda que fem des del Fons Català i alhora, som l’eina creada gairebé fa 40 anys per tal que els organismes de Catalunya el puguin fer realitat”.
Pedro Aguilera, comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, recordava que, fa 30 anys, ell també va ser a l’acampada de Barcelona del 1994 per reivindicar el compliment del 0,7% per part de les institucions públiques. “30 anys després, estem en un moment on, ara més que mai, cal apostar per la multilateralitat, la cooperació, el compromís, solidaritat i treball en xarxa. Tots aquests són valors que representen la ciutat de Barcelona”.
L’estat del 0,7% a la província de Barcelona
David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va encarregar de descriure com es materialitza la cooperació municipalista al territori. Les dades s’han extret a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista, l’organisme del Fons Català que ho monitoritza des del 2019.
“Tant el càlcul com l’expectativa han perdut actualitat. Però el que és important és que aquell compromís pres a l’ONU el 1972 implicava la responsabilitat d’intentar pal·liar un deute històric amb el Sud Global.” Afegeix que “el que és clau d’aquest pacte és que fa referència a un percentatge, una eina calculable que no es pot amagar: o el compleixes o no el compleixes. Per tant, és un esforç relatiu que facilita que qualsevol persona, entitat o ens local pugui passar a l’acció i tenir una referència per traduir el seu compromís en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).” A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. D’aquests, 14 corresponen a la província de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona encapçalen la llista, superant conjuntament el 50% del total de la cooperació de la província de Barcelona, la demarcació que reuneix més habitants, representant prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya.
Tot i que la majoria de l’AOD del municipis de Barcelona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament i activitats d’educació per a la ciutadania global, “hem vist un creixement sostingut de recursos destinats a l’acció humanitària, que per l’any 2022 ja és gairebé el 17% de l’AOD total de la demarcació. I on els principals països receptors han estat Palestina, la Mediterrània, els campaments sahrauís, Ucraïna i els seus països fronterers”.
Taula rodona: passar a l’acció per complir el 0,7%
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals. L’acte es va centrar en l’àmbit de l’acció humanitària, la mobilitat humana i les fronteres hostils, dinamitzada per Marta Rosique Saltor, cap de redacció de Jornal.cat.
Dr. Marco Aparicio Wilhelmi, professor titular de dret constitucional de la Universitat de Girona (UdG), president de l’Observatori DESCA i membre de la junta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), va adreçar la necessitat d’analitzar el context de partida. Segons Wilhelmi, existeix “un combat ideològic sobre la deshumanització de col·lectius, entès com un codi polític, com ara la neteja ètnica a Gaza, que els governs locals han d’abordar. Aquests discursos són precisament fronterers i fan de límit a l’hora de determinar la decisió d’aportar en cooperació”, analitza.
“Actualment, l’auge de l’extrema dreta és profundament desesperançadora, però hem d’aprofitar aquest coneixement per seguir endavant.” Per altra banda, Wilhelmi valora que, “la continuïtat d’algunes de les situacions d’emergència que tenen lloc arreu del món, ens ha fet aprendre a donar continuïtat política per poder definir quin tipus d’iniciatives volem impulsar per donar-hi resposta”.
En aquesta línia, Laura Riba Singla, gerent de projectes a Irídia i Clara Calderó Delgado, responsable de Projectes de Migracions a Novact, representaven dues de les entitats participants en la campanya Món Local Refugi, una de les iniciatives impulsades pel Fons Català i finançades a través de la cooperació municipalista que treballa per oferir acompanyament i mobilitzant recursos per les persones en moviment forçat, persones desplaçades internes i persones refugiades, víctimes de conflictes i crisis oblidades.
Riba, incidia en “la importància d’entendre que les vulneracions de drets de les persones que migren són un atac i amenaça pel conjunt de la ciutadania i que, malauradament, els municipis també poden actuar com a frontera”. Descrivia que “el municipi és clau: el nostre territori immediat i com a ciutadania i entitats de la societat civil, és on podem connectar amb aquestes problemàtiques i col·lectius que estan travessats amb aquestes qüestions. Sabem que el món local té capacitat per marcar agenda i és urgent perquè sabem que la violència en fronteres està cronificades”.
Calderó, afegia que “les fronteres són espais opacs on hi ha una repetició continuada de la vulneració de drets, però l’Administració no és transparent amb el que realment hi passa perquè es posaria en evidència del que passa al seu territori”. Una de les línies d’actuació d’Irídia i Novact és la investigació per poder fiscalitzar els organismes responsables d’aquestes vulneracions de drets. Calderó remarcava que “és imprescindible informar la societat civil perquè estigui capacitada i tingui recursos per debatre públicament el que passa a les nostres fronteres, i poder trencar amb la percepció desdibuixada de què ha de ser o no cooperació”.
Mar Companys Alet, vocal de feminismes de LaFede.cat – organitzacions per la justícia global, també destacava el poder d’incidència dels mateixos municipis que, “a més de participar en projectes de cooperació també tenen la capacitat de garantir drets a través de promoure l’accés al padró per les persones migrants, un imprescindible per l’acollida digna”. Afegia que cal fer exercicis de revisió: “Al 1994 es pensava en la justícia global de manera diferent. Hi ha aspectes que han quedat caducs i cal revisar, com ara la perspectiva d’ajudar a territoris que sempre s’han percebut mancants de capacitats, i entendre que cal empoderar-los. Cal descolonitzar la nostra ment”.
Per últim, Carlos Martín, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga i representant polític de la comissió de Món Local Refugi, descrivia que la coneixença i proximitat amb les entitats per la justícia global del municipi és imprescindible, i garantir que així també ho visqui la ciutadania: “donem suport de manera sostinguda a les entitats per tal que desenvolupin la seva tasca, perquè cal que sentin compromís amb la sostenibilitat dels projectes així com establir un fil conductor que ens permeti seguir-ne l’evolució, compartir els èxits i ocupar-nos de les problemàtiques. A més, treballem perquè la ciutadania integri la cooperació en el seu dia a dia, com per exemple les exposicions fotogràfiques que vam instal·lar en llocs d’ús quotidià com els centres de salut o educatius, en el marc de la Setmana de Solidaritat que celebrem a la Garriga. Per nosaltres, la cooperació no ha estat mai tema de debat, sinó un acord unànime”.
Experiències en el marc de la cooperació municipalista
Per tancar l’acte, tres representants d’ajuntaments de la província de Barcelona que treballen per assolir el 0,7% van compartir experiències i reptes en el marc de la cooperació.
Mentre Cristobal Zueras Rosales, regidor de Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament d’Alella, destacava l’impacte positiu de projectes que generen les experiències als diferents territoris amb qui es treballa la cooperació, Núria Carné i Navarro, primera tinenta d’alcalde i regidora de Cooperació al Desenvolupament a Caldes de Montbui, valorava el rol del Fons Català d’aglutinar la veu dels municipis i la corresponsabilitat. “És un privilegi contribuir a augmentar la cooperació municipalista, no només econòmicament, sinó des del vessant d’incidència política a la campanya” en referència a la seva experiència a la missió institucional a Sèrbia i Lesbos. Finalment, Neus Verdaguer Paré, regidora de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Centelles, valorava el fet de poder conèixer, de primera mà, el retorn que esdevé de les iniciatives de cooperació en les que participen activament a través del Consell Municipal de Cooperació.
