La cooperació municipalista manté la seva tendència a l’alça per arribar al 0,7%
L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels municipis catalans ha arribat als 27,92 milions d’euros, un creixement del 4,49% respecte a l’any anterior, i que va en augment des del 2019.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha presentat aquest matí les dades de l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) municipalista i l’assoliment del 0,7% a una jornada de retorn i actualització de dades sobre l’AOD Municipalista 2022-2023. a la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona).
Una de les dades més rellevants és la tendència a l’alça de la cooperació municipalista: amb un creixement del 4,49% respecte a l’any anterior, i que ha anat incrementant gairebé cada any des del 2015, fins a un 46,07% més. L’any 2022, l’AOD municipalista catalana executada ha arribat als 27,92 milions d’euros, la xifra més alta dels darrers deu anys.
Quant a línies d’actuació dels projectes gestionats, les dades d’enguany assenyalen la consolidació d’una dinàmica que ja s’observava els anys anteriors. Els recursos en l’àmbit humanitari augmenten considerablement, i ja representen el 17,61% de l’AOD total municipalista del 2022. Tot i que la major part del finançament va destinat a projectes de desenvolupament, els fons dels governs locals destinats a emergències i acció humanitària són els que més creixen en termes relatius: del 2019 al 2022 han evolucionat un 104%.
En total, el municipalisme català ha destinat 13,74 milions d’euros a més de 425 projectes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària durant el 2022. Els principals països receptors de la cooperació municipalista per ordre de volum d’AOD són: Palestina (1,37M d’euros), Ucraïna (1,11M d’euros), Colòmbia (1,05M d’euros), Moçambic (0,93M d’euros), i el Senegal (0,91M d’euros). Tot i això, una bona part d’aquesta classificació depèn de les actuacions dels ens locals amb més pes relatiu dins l’AOD, com és l’Ajuntament de Barcelona.
Analitzant els projectes segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, s’observen que hi ha una clara predominança de l’ODS 5 (Igualtat de gènere). Aquestes aportacions es concreten al voltant de projectes que busquen erradicar les violències contra les dones, el suport a entitats i organitzacions que vetllen pels drets de les dones, i a la garantia dels drets i la salut reproductiva. En segon lloc, hi ha l’ODS 4 (educació de qualitat).
Esforç relatiu i 0,7%
Segons el mètode de càlcul de Fons Català (implantat fa més de 20 anys i actualitzat el 2016), hi ha 18 ens locals que se situen per sobre del 0,7% l’any 2022, assolint la fita establerta internacionalment de destinar aquest percentatge dels ingressos propis a la cooperació internacional: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Barcelona, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Consell Comarcal d’Osona, Consell Comarcal del Vallès Occidental, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, la Garriga, Girona, Igualada, Llagostera, Osor, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda i Vilafranca del Penedès.
Per calcular aquest indicador s’han tingut en compte ens locals que han registrat un percentatge superior al 0,65%, ja que sovint hi ha variacions que depenen de processos administratius que impacten negativament en el percentatge d’execució de partides pressupostàries.
Aquests ens locals que arriben al 0,7% només representen l’1,8% dels governs locals catalans, on hi viuen el 27,34% de la població de Catalunya. En aquest sentit, l’”Estudi sobre la percepció de la ciutadania de Catalunya vers la cooperació al desenvolupament” encarregat pel Fons Català el 2023 reflecteix que més de la meitat de la població catalana considera que cal augmentar els recursos a la cooperació al desenvolupament fins arribar al 0,7% el 2030.
En aquest sentit, el Fons Català llançarà en els pròxims dies una campanya de comunicació i incidència a tot el territori català per reclamar el compliment d’aquest compromís històric, amb el lema: “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció. Volem el 0,7%: el percentatge per la justícia global”.
El Fons Català, actor clau en la gestió de recursos per a emergències humanitàries
Els recursos executats pel Fons Català en l’àmbit de l’acció humanitària en els darrers dos anys han tingut un creixement exponencial, fet que s’explica també per l’augment de les aportacions del municipalisme i la ciutadania a campanyes d’emergència impulsades des de l’entitat. Entre 2019 i 2021, l’acció humanitària representava el 15,84% dels recursos gestionats pel Fons Català, mentre que entre el 2022 i 2023 ha suposat el 26,45%.
Aquest augment de recursos, que també s’ha donat a escala nacional i internacional s’explica per la resposta humanitària del municipalisme a la guerra a Ucraïna. Però en un món canviant com l’actual, també s’han articulat respostes d’emergència pels terratrèmols al Marroc, i a Kurdistan-Síria-Turquia; la crisi humanitària a Palestina; o per la protecció i assistència a les persones en moviment a les fronteres.
Sobre la jornada de balanç
La jornada, que s’ha ofert en format híbrid, ha comptat amb l’assistència de més d’una quinzena de regidors i regidores, personal tècnic de governs locals, i representants d’entitats del sector. També hi ha participat la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, que ha destacat el “treball ingent” de la cooperació municipalista, que any rere any va creixent, i aquest ’”exercici de rendició de comptes” per traslladar i apropar aquestes dades a la ciutadania.
La presentació de les dades ha estat a càrrec del vicepresident del Fons Català, Isidre Pineda; el director del Fons Català, David Minoves, i el tècnic de dades i coneixement del Fons Català, Juan Campoamor.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, ha conclòs l’acte i ha ressaltat el compromís del municipalisme català amb les polítiques de cooperació al desenvolupament que “donen sentit a la paraula glocal”.
Aquesta informació és recollida i analitzada per l’Observatori de la Cooperació Municipalista, un òrgan del Fons Català, i ja es pot consultar a la recent estrenada pàgina web, on s’ha incorporat un nou format de presentació i visualització de les dades a través de gràfics i taules interactius. També s’ha posat a disposició l’informe publicat en format PDF: