L’experiència del Fons Català, a l’acte de cloenda del projecte COMET a Barcelona
La conferència final, que ha tingut lloc el 5 de març al Museu Marítim de Barcelona, ha girat al voltant dels reptes i oportunitats a Catalunya i l’Estat espanyol per obrir noves vies segures d’acollida.
Durant tres anys, els socis del projecte COMET han desenvolupat una xarxa coordinada de vies complementàries per a persones amb necessitat de protecció internacional d’Àfrica a Europa. L’associació ha comptat amb la participació de 14 entitats de 7 països -entre els quals el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que han utilitzat la seva experiència col·lectiva, coneixements i creativitat per desenvolupar eines comunes, defensar noves vies i afrontar reptes polítics i pràctics al llarg de la vida del projecte, co-finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea.
La xarxa s’ha reunit aquest dimecres 5 de març en una conferència final, que ha tingut lloc al Museu Marítim de Barcelona, per compartir idees, analitzar el treball realitzat i mirar cap al futur. En aquest marc, el Fons Català ha liderat una de les taules rodones “Case Study: Spain and Catalonia within COMET“, per reflexionar sobre els reptes i noves possibilitats per establir noves vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
En primer lloc, Aleksandra Semeriak, qui va dirigir la tasca del Fons Català en el marc del projecte COMET, ha explicat el canvi de rol del projecte, que ha resultat en la redacció de dos documents conjuntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat (CCAR) en forma de guia pràctica i informe. Aquests recursos senten les bases i fan recomanacions per dissenyar i implementar futures vies segures amb perspectiva municipalista, no només a Catalunya sinó també per a l’Estat espanyol i la resta de països europeus. Com a moderadora de la taula, Semeriak ha incidit en què encara encara hi ha recorregut per a implementar vies segures des d’una perspectiva regional i municipal, ressaltant l’agència dels municipis i la seva contribució en una societat més inclusiva.
Maria de Zabala, responsable d’Acollida, Integració i Solucions Duradores d’ACNUR Espanya, ha parlat sobre algunes de les experiències que ja s’estat implementat a l’Estat espanyol, com són els programes de mobilitat laboral i educació; o les iniciatives de Patrocini Comunitari (actives al País Basc, la Comunitat Valenciana i la Comunitat Foral de Navarra) dirigides a persones beneficiàries de protecció internacional que han arribat en el marc de programes de reassentament. De Zabala ha destacat que aquest tipus d’iniciatives amb múltiples actors necessita suport polític “no només en la fase pilot, sinó a llarg termini, per tenir projectes estructurats sostenibles”, i que integri des de les institucions, a les entitats i la societat civil.
Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, David Herrero, cap de Programes Especials, ha parlat dels reptes institucionals i operacionals del sistema d’acollida de protecció internacional i temporal de l’Estat espanyol. Si bé els Programes Nacionals de Reassentament (PNR) ja tenen un recorregut de més de 15 anys, amb experiències des del Líban, Jordània i Turquia, i l’acollida de gairebé 200.000 refugiats ucraïnesos a nivell estatal, segons Herrero, el sistema “es troba en un alta pressió“. Herrero ha posat l’exemple amb les arribades de persones migrants a les illes Canàries, i ha recordat que “Espanya és el segon país europeu que més persones migrants rep”, després d’Alemanya.
Al llarg de la conferència, també hi han hagut sessions que han abordat aspectes com la negociació, la burocràcia, la preparació i acollida de persones amb necessitat de protecció internacional, la incidència política o el futur del creixement de les vies complementàries.
Totes les sessions de la conferència estan disponibles.
Recursos per a l’impuls de noves vies d’acollida des del municipalisme
En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament també va portar a terme a finals de l’any passat 5 sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
Alguns dels recursos realitzats per socis són les fitxes tècniques de Migration Policy Institute, que ofereixen coneixements pràctics sobre la millora de les vies complementàries i els programes de patrocini per a persones amb necessitat de protecció internacional. Aquests documents tenen com a objectiu millorar l’eficàcia, l’escalabilitat i la sostenibilitat d’aquests programes compartint les millors pràctiques i identificant oportunitats per al seu desenvolupament. Les fitxes estan disponibles en català.