El Fons Català celebra la seva 49ª Assemblea General de socis a Caldes de Montbui
Una quarantena de socis del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’han reunit el passat dijous, 12 de juny, amb motiu de la 49a Assemblea General Ordinària, que ha tingut lloc a l’Espai de Can Rius de Caldes de Montbui.
L’Assemblea General ha comptat amb l’assistència de la directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Andrea Costafreda, que ha destacat la importància de la cooperació municipalista ja que “implica una relació entre iguals, un espai d’intercanvi, el tipus de cooperació que volem promoure”. A més, també ha valorat la feina que es va des dels municipis en matèria de cooperació que “recupera el sentit de la solidaritat internacional, treballant dia a dia contra els discursos d’odi.”
L’alcalde de Caldes de Montbui i vicepresident del Fons Català, Isidre Pineda, ha donat la benvinguda als assistents remarcant que Caldes de Montbui és un municipi que “arriba al compromís del 0,7 %, socis del Fons Català i compromès amb la solidaritat internacional”.
En la seva intervenció al plenari, el president del Fons Català i cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras, ha destacat en el seu discurs que “tot i que el context actual va en contra de la solidaritat, tenim la gran oportunitat de generar discursos alternatius, ja que, els projectes que desenvolupem no només millora la vida de la gent, sinó que també salva vides”.
Després dels parlaments de benvinguda, ha donat inici l’Assemblea General dinamitzada pels membres de la Junta Permanent del Fons Català: Jordi Cuadras, president; Isidre Pineda, vicepresident; Sergi Hernández, regidor de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i tresorer del Fons Català; i Maria Llauradó, tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Begues i secretària de la Junta.
S’ha fet balanç de les activitats realitzades durant el darrer any, marcat per la crisi humanitària a Gaza, l’impuls de projectes de cooperació al desenvolupament i cooperació tècnica amb la implicació dels ens locals socis, les entitats i els municipis d’arreu del món; i el seguiment de projectes europeus i d’Educació per la Justícia Global, com el FICAC (Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya). Durant el 2024 també va tenir lloc una campanya de comunicació i sensibilització sobre el compromís del 0,7 % sota el lema “No va només de posar-se d’acord, passem a l’acció”.
Els representants dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions han ratificat les noves línies de treball del Fons Català, marcades per la celebració de la primera edició de la Nit del Fons, l’aposta per projectes amb fons europeus, de cooperació tècnica i de cooperació cultural amb el continent africà o el seguiment del treball dins l’àrea d’Emergències en relació a la guerra a Palestina i la crisi de les persones en moviment. També s’ha presentat una nova campanya de comunicació que es farà en el marc del Fòrum Català per la Pau: Municipis, llavors de pau.
L’Assemblea també ha donat la benvinguda a l’Ajuntament de Verges i l’Ajuntament de Ripollet com a nous socis del Fons Català i s’han aprovat tant el tancament comptable de l’exercici 2024 com el pressupost econòmic 2025.
L’acte ha finalitzat amb la projecció d’un impactant vídeo d’una de les entitats participants de la Crida d’emergència davant la crisi humanitària a Palestina, Action for Humanity, on explicaven la tasca imprescindible que desenvolupen a la franja de Gaza gràcies al suport dels ens locals socis i demanaven seguir fent aportacions per col·laborar amb els seus projectes. En aquest sentit, Núria Carné, tinenta d’Alcaldia i regidora de Cooperació de Caldes de Montbui, ha declarat en el seu discurs de cloenda que s’ha de “seguir treballant i reclamant, a qui te poder per fer-ho, posar fi a aquesta tragèdia.”
L’Ajuntament de Ripollet, nou soci del Fons Català
L’alcalde del municipi, Luis Tirado, i el president del Fons Català, Jordi Cuadras, van signar el protocol de compromís el 2 de juny en una trobada amb les regidores Lourdes Serra i Sonia Martín, i la vocal del Fons Català, Jessica Revestido.
Ripollet s’ha readherit al Fons Català, com a soci número 178, després de la signatura del protocol on el municipi es compromet a contribuir a la cooperació municipalista en conjunt amb els valors del Fons Català i la seva feina amb els projectes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària al Sud Global.
“El govern municipal ha pres la decisió de tornar a formar part del Fons Català ja que la tasca que realitza com a eina de cohesió social ens oferirà la oportunitat de dur a terme iniciatives per a la transformació social de la nostra ciutat, alhora que possibilitarà actuacions de sensibilització cap a la ciutadania en accions de cooperació i solidaritat internacional”, han comunicat des de l’Ajuntament. Una de les primeres actuacions en matèria de cooperació internacional que s’impulsarà des de Ripollet és treballar en una campanya d’emergència a Gaza.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, i la vocal del Fons Català i regidora de l’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica Revestido, han agraït la determinació de l’ajuntament en el seu compromís en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, i la represa de la relació amb el Fons Català. A més, Cuadras ha especificat que “en un moment com l’actual, amb l’auge dels discursos contra la cooperació internacional per part de diferents potències, és més important que mai demostrar que des del municipalisme català creiem en la cooperació i la solidaritat com l’eina que tenim per fer un món més just i més humà”.
La seva reincorporació es ratificarà, juntament amb la de l’Ajuntament de Verges, demà durant l’Assemblea General Ordinària del Fons Català, que se celebrarà a Caldes de Montbui.
Desafiaments i oportunitats en cooperació internacional des de l’àmbit local
La capital de la Safor ha recollit durant dues jornades el testimoni cedit per les ciutats de Lugo (2023) i Còrdova (2021), seus de les dues edicions anteriors, i s’ha convertit en un espai de debat, diàleg, treball i reflexió sobre els reptes de la cooperació internacional exercida des de l’àmbit local en un esdeveniment que ha reunit a més de 150 representants institucionals locals i personal tècnic municipal de tot l’Estat.
Fotografia de grup durant la inaguració de la III Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional al Desenvolupament, que va tenir lloc al Palau Ducal, i posteriorment a la Casa de Cultura del Marqués de González de Quirós, a Gandia.
Plenàries
Les reflexions sobre el treball municipal i descentralitzat, enfocat en cooperació internacional, s’ha materialitzat en 5 plenàries que han reunit a destacats representants de governs locals i entitats nacionals i internacionals, com la Secretaria d’Estat de Cooperació del Govern de l’Estat espanyol; la Comissió de Desenvolupament del Parlament Europeu; l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Direcció General de Polítiques de Desenvolupament Sostenible (DGPOLDES) del Govern de l’Estat espanyol, o la Direcció General d’Inclusió i Cooperació de la Generalitat Valenciana.
Els temes tractats en les diferents plenàries han integrat alguns dels aspectes més candents en matèria de governs locals i cooperació internacional com el nou Reial decret de subvencions, que afecta directament el treball desenvolupat en aquesta direcció, i que ha comptat amb la participació del tècnic del Fons Català, Albert Pujol.
També es va incloure una plenària sobre sobre la contribució des del municipalisme a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i dins el sistema internacional de cooperació al desenvolupament. És en aquesta plenària, hi ha intervingut Maria Llauradó, secretària del Fons Català.
Altres temes que s’han tractat han estat el paper de la cooperació local en el nou context internacional, marcat pels extremismes i la seva relació directa amb el qüestionament de la cooperació a l’estranger i com respondre a aquests discursos que qüestionen drets fonamentals i afecten directament els col·lectius més vulnerables, entre altres àmbits d’interès.
El tècnic del Fons Català, Albert Pujol, va participar a la conferència “El nou Reial decret de Subvencions i el seu impacte en la cooperació municipalista: oportunitats i desafiaments”.Maria Llauradó, secretària del Fons Català, durant la seva intervenció a la plenària “Contribució des del municipalisme a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)”.
Declaració de Gandia
Al final de les plenàries ha tingut lloc la lectura de la Declaració de Gandia, manifest que actua com a colofó a la celebració d’aquesta III Trobada i que conté algunes de les reflexions comunes tractades al llarg d’aquestes dues jornades. Tal com indica el preàmbul del manifest, aquesta III Trobada s’ha celebrat en un context internacional convuls i incert, replet de crisis globals en el qual els governs locals tenen un paper fonamental enfront d’aquestes.
Mitjançant la Declaració de Gandia, els participants en la III Trobada han reiterat el seu compromís amb la cooperació internacional descentralitzada com una política pública transformadora, feminista, ecosocial i garant de drets, plenament emmarcada en les competències locals, i guiada pels principis de solidaritat, equitat i justícia global.
Igualment, la Declaració de Gandia aposta decididament per l’enfortiment de les polítiques públiques de desenvolupament des dels governs locals, així com el reconeixement del paper clau dels Fons de Cooperació Municipalista com a instruments reconeguts, eficaços i homologats per a canalitzar polítiques de solidaritat internacional des del municipalisme.
Jordi Cuadras, president de CONFOCOS i el Fons Català, durant la seva intervenció a la cloenda de la III Trobada, a Gandia.
Cloenda de la III Trobada
El tancament d’aquestes dues jornades ha comptat amb la participació de diferents representants institucionals que han acudit a Gandia per a posar el fermall final a dos dies de reflexió sobre municipalisme i cooperació internacional al desenvolupament, entre els quals el president de la CONFOCOS i del Fons Català, i regidor de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Cuadras.
El Fons Català celebra la primera Nit del Fons, centrada en el compromís local per la pau i la justícia
El Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament va celebrar ahir la primera edició de La Nit del Fons al Paranimf de la Diputació de Barcelona. L’esdeveniment va esdevenir un punt de trobada per als més de 300 municipis catalans compromesos amb la justícia global. En el marc de la celebració, es van reunir representants dels diferents agents públics i privats vinculats a la cooperació al desenvolupament: representants polítics, referents d’entitats per a la justícia global, experts i activistes del territori català, el País Valencià, les Illes Balears i la resta de l’Estat espanyol.
L’acte va començar amb una benvinguda institucional per part de Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, que va destacar la importància dels esforços de totes les administracions en la cooperació, “polítiques més necessàries que mai, que sustenten el sistema democràtic davant veus negacionistes i reaccionàries”.
Jordi Cuadras,president del Fons Català, va donar les gràcies als més de 300 assistents a la primera Nit del Fons Català. “Tant de bo no haguéssim de ser aquí ni haver de fer polítiques de cooperació”, va dir, davant un context global on les desigualtats del Sud Global, el canvi climàtic i els conflictes s’agreugen. Però sent precisament la solidaritat del municipalisme l’eix d’unió i l’eina amb la qual s’ha actuat “a més de 90 països durant gairebé 40 anys”.
Una setmana decisiva per la pau i el municipalisme
Aquesta primera edició de La Nit del Fons posa el focus en el moviment de pau com a eix central sota el lema “Compromís local per un futur de pau i justícia”. Per remarcar aquest compromís, la Nit del Fons ha comptat amb la periodista de TV3 Txell Feixas com a moderadora, que va mantenir una conversa a l’escenari amb Gloria Cuartas, ex alcaldessa d’Apartadó, i l’actual directora de la Unitat per a la Implementació dels Acords de Pau a Colòmbia.
Gloria Cuartas és una política, treballadora social i defensora dels drets humans colombiana que va ser alcaldessa d’Apartadó entre 1995 i 1997, i també va ser senadora de la República de Colòmbia entre maig i juliol de 2010. És integrant de Colombianos y Colombianas por la Paz i va dirigir el Instituto Distrital de la Participación y Acción Comunal. El setembre de 2022 va ser designada directora de la Unitat per a la Implementació dels Acords de Pau a Colòmbia, encarregada de formular les polítiques i iniciatives acordades en el marc dels acords finals de pau i vetllar per al seu compliment.
Com a alcaldessa, recorda com va impulsar la construcció de pau amb mirada local des de l’educació, la poesia i el teatre, eines d’un alt valor per “parlar el relat des del dolor”; i posant a les víctimes, les dones i els infants al centre. Cuartas va descriure aquells anys de solidaritat, on van teixir vincles amb altres municipis en conflicte: “volíem entendre què passava en altres països i en el nostre poble”.
Amb aquest testimoni, La Nit del Fons ha volgut ser el tret de sortida d’una campanya impulsada pel Fons Català i els seus municipis socis per reforçar el paper del municipalisme en la promoció de la pau. Aquesta iniciativa s’emmarca en el Fòrum Català per la Pau (2024-2025), que servirà com a espai mobilitzador i d’intercanvi d’experiències entre governs locals i entitats de cooperació, reforçant la construcció de pau des del territori.
Coincidint amb aquest esdeveniment, ahir es va aprovar al Ple del Parlament de Catalunya la reforma de l’actual Llei de Foment de la Pau, un pas determinant per enfortir el compromís institucional i tornar a posar la cultura de pau al centre de les polítiques públiques.
La periodista de TV3, Txell Feixas, va entrevistar a Gloria Cuartas durant la Nit del Fons.
Premis de la Nit del Fons
Durant l’esdeveniment, es va fer entrega dels Premis de la Nit del Fons, creats per reconèixer i fer visible el treball d’entitats, organitzacions i projectes que representen exemples inspiradors en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació municipalista. Es va atorgar un guardó a la trajectòria internacional, a la trajectòria nacional i a un projecte emblemàtic.
Enguany, la primera entitat premiada per la seva trajectòria internacional va ser Pallassos sense Fronteres (PSF). L’entitat, nascuda a Sant Esteve de Palautordera, ha portat somriures a milions de nens i nenes víctimes demés de 65 països. La seva primera actuació va ser el 1993 al camp de refugiats de Savudrija, a l’actual Croàcia. Des d’aleshores, ha realitzat més de 500 expedicions amb la participació de més de 2.000 artistes voluntaris. El Fons Català ha donat suport a l’entitat a través dels fons del municipalisme català, amb intervencions a Sèrbia (1995), les fronteres hostils del Corredor dels Balcans (2015), a la població siriana refugiada al Líban (2019), a la infància ucraïnesa refugiada a Polònia (2022) i als nens i nenes afectats pel terratrèmol del Marroc (2023). Actualment, l’ONG treballa per millorar la situació emocional per millorar la situació emocional dels nens i nenes refugiats o desplaçats per situacions de conflicte armat, guerra o desastres naturals.
La secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Eva Granados, va fer entrega d’aquest guardó als representants de Pallassos Sense Fronteres. Jaume Mateu, conegut com a Tortell Poltrona, cofundador de l’entitat, va agrair el premi tot reclamant més suport “perquè puguem riure malgrat tot, encara que moltes vegades no s’entengui el que fem, si no hi has estat mai”. La també cofundadora de PSF, Montserrat Trias, va afegir que “tant de bo Pallassos Sense Fronteres no haguem d’anar tan lluny, però mentrestant, anirem on en necessitin, perquè ens necessiten.”
La Garriga Societat Civil va rebre un reconeixement per la seva trajectòria nacional, de la mà del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch. L’entitat fa vint-i-cinc anys que treballa per establir ponts de diàleg per entendre les realitats d’arreu i ha destacat per la defensa dels drets humans i per la implicació en el teixit social, cultural i polític del seu municipi, la Garriga. El vincle amb el Fons Català va iniciar l’any 2000 amb l’acompanyament de 23 projectes de cooperació internacional i solidaritat amb els seus socis aliats, com l’actual recolzament legal a les persones refugiades a l’illa de Lesbos (Grècia) i Tapachula (Mèxic). Fruit d’aquest suport continuat als projectes de la Garriga Societat Civil, entre altres suports, l’Ajuntament de la Garriga aporta més d’un 1% del seu pressupost a projectes de cooperació a través del Fons Català. Es tracta d’un dels ajuntaments de l’estat més solidaris.
Teresa Niubó va parlar en nom de l’entitat, expressant que “som socis i simpatitzants que creiem en la pau i la llibertat”, i agraint aquest reconeixement del Fons Català “que ens encoratja a seguir 25 anys més”.
Com a premi a projecte emblemàtic, el jurat va escollir el projecte de Creació i governança feminista d’una xarxa agrícola d’horts comunitaris que ha funcionat durant 15 anys a diferents indrets del Senegal. Es tracta d’un programa impulsat des del municipalisme català que ha permès millorar la seguretat alimentària a diverses zones rurals del país. Des de la seva posada en marxa, ja s’han enxarxat fins a 20 horts comunitaris agroecològics gestionats de manera sostenible per dones. El programa té com un dels eixos transversals la bona governança, i reforça l’empoderament de les dones incidint en el ple exercici dels seus drets, a través del reforçament de capacitats productives en matèria d’agroecologia, la creació de comunitats autogestionades de finançament (CAF) per facilitar l’accés a crèdit, i l’activació d’un pla per augmentar l’autonomia de les dones i fer incidència per al seu accés a la terra i als mitjans de producció.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va ser l’encarregat de fer l’entrega d’aquest premi a la contrapart del Senegal, FODDE (Forum pour un Développement Durable Endogène. El seu secretari executiu de l’entitat, Seydou Wane, va recollir el premi i va agrair en un discurs en francès que aquest reconeixement al projecte és “compartit amb les dones de la Casamance, per la promoció de l’agroecologia, l’autonomia i la gestió dels drets a la terra”.
La Nit del Fons va tenir diferents moments musicals, de la mà de la cantautora Laia Llach, acompanyada de Bernat Casares, al teclat.
Uns 20 governs locals catalans reben el segell del 0,7%
Durant l’esdeveniment també s’ha fet entrega del segell del 0,7% als governs locals que han arribat a aquest compromís durant el 2023, amb la voluntat que cada any en siguin més.
Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui i actual vicepresident del Fons Català, ha fet entrega dels segells acompanyat de la resta de membres de la junta permanent de l’associació municipalista: Jordi Cuadras, president del Fons Català i cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, Maria Llauradó, secretària del Fons Català i regidora de Begues, i Sergi Hernández, tresorer del Fons Català i regidor de Santa Perpètua de Mogoda.
Cada any, l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament recull les dades disponibles de les despeses executades l’any 2023 dels governs locals catalans per calcular els recursos destinats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) del municipalisme català, i comprovar quins ajuntaments arriben al 0,7%. El vicepresident va recordar que aquest percentatge és un pacte marcat el 1972 per l’ONU per intentar pal·liar el deute històric generat pel Nord Global que facilita que qualsevol el pugui dur a terme. Un mandat que, va afegir, “que ens prenem molt seriosament”, però que “és compromís de totes les administracions, tot i que les locals acostumen a ser les que més el compleixen”.
Els governs de Catalunya i l’Estat espanyol aposten per assolir el 0,7%
La cloenda de l’acte va comptar intervencions de Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, que va fer referència a les mobilitzacions socials del 1994. “Els catalans van reclamar fa 30 anys als carrers el compromís del 0,7% i aquest govern es compromet en arribar-hi”.
Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional del Govern d’Espanya, també va traslladar que “el 2030 tenim aquest compromís des del govern”, i va afegir que “hem de sumar el 0,7% de totes les administracions”.
Finalment, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va donar l’enhorabona al Fons Català i als col·lectius i entitats premiades a la Nit del Fons, destacant com “s’honora col·lectivament la força del nostre món local.”
A més del president del Fons Català, també hi han participat el director, David Minoves, i com a membres de la Junta, els regidors Maria Llauradó, Sergi Hernández, i Carlos Martín.
Jordi Cuadras va explicar que “des de CONFOCOS ens trobem en un any molt especial perquè celebrarem el nostre 30è aniversari en un moment en què és necessari posar en valor l’aportació de la cooperació descentralitzada municipalista com una part imprescindible de la cooperació espanyola”. El president també va destacar la voluntat de “continuar contribuint a un desenvolupament global més just en un moment de regressió dels drets humans, l’absència de pau a molts països, i les conseqüències cada cop és evidents del canvi climàtic” a través de les polítiques municipalistes.
Des del Fons Mallorquí, Llorenç Perelló va agrair la presència dels Fons en un important encontre per “compartir experiències, fer balanç de la feina feta i, sobretot, definir conjuntament els reptes i prioritats que ens esperen”. Perelló va definir la cooperació municipalista com una “eina essencial per promoure el desenvolupament sostenible, la justícia social i la solidaritat internacional”.
Per la seva part, Antón Leis va detallar que “la cooperació s’enfronta a desafiaments globals i és on tenim que anar tots de la mà, tant a nivell global com municipal. Crec que els fons són un clar exemple de com la cooperació es porta a realitats quotidianes. Es tracta de posar sobre la taula la solidaritat compartida i, en aquesta etapa, l’AECID actuarà com agent facilitador d’aquestes noves aliances”.
A través d’un vídeo, la secretaria d’Estat de Cooperació Internacional de l’Estat espanyol, Eva Granados, va destacar les darreres fites aconseguides com l’aprovació del Pla Director, l’Estatut de Persones Cooperants i l’Estatut de l’AECID. Granados també va assenyalar les dues pròximes dates importants per a la cooperació: la III Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional, que se celebrarà a Gandia; i la IV Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, que tindrà lloc a Sevilla.
La secretaria també va destacar com el treball des de l’àmbit local és una “senyal d’identitat de la nostra cooperació, que hem de continuar posant en valor”. Afegint que “podeu comptar amb el Govern per desplegar aquesta agenda comú i convertir-la en metes concretes que ens permetin avançar”.
L’assemblea es va iniciar amb la reproducció de la memòria d’activitats, en format audiovisual, i el balanç econòmic, ambdós de 2024. També es van presentar les propostes de planificació per al nou any, que se centren en quatre grans blocs: enfortir la Confederació com a espai de cooperació i treball conjunt; definir el marc estratègic i de control de la Confederació; promocionar activitats i accions compartides que permetin l’aprenentatge mutu; i consolidar l’entitat com a referent de cooperació descentralitzada municipalista.
Aquest any, la CONFOCOS celebrarà el seu 30è aniversari, amb l’enfortiment del poder local per a la democratització en els municipis del Sud global. Per això, un altre dels temes a tractar a l’assemblea van ser les propostes d’acció i activitats que es realitzaran en el marc d’aquesta data.
Un cop finalitzada l’Assemblea, els participants es van desplaçar fins al Consell Insular de Mallorca, on van ser rebuts pel seu president, Llorenç Galmés.
Aprovat el Pla Estratègic 2024-2027 del Fons Català
El document, que marca les línies estratègiques i de treball de l’entitat els pròxims anys, és el resultat d’un procés participatiu.
A la darrera Junta Executiva, celebrada el 3 de desembre, es va aprovar el Pla Estratègic 2024-2027 del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, portat a terme per la consultora Neus Martí.
Es tracta del resultat d’un procés participatiu, desenvolupat entre els mesos de maig i setembre, que recull les valoracions dels governs locals socis, l’equip tècnic i els diferents òrgans de governança de l’entitat.
El Pla Estratègic permetrà al Fons Català planificar a llarg termini les accions que porta a terme per continuar millorant en la promoció, articulació, defensa i contribució en la cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional del municipalisme català, així com l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El document està estructurat en tres parts: la primera, presenta sintèticament què és el Fons Català, quins són els seus mecanismes de governança i sistema d’aliances, i quins serveis ofereix. En la segona part, fa balanç del Pla Estratègic 2020-2023 i presenta quins factors poden condicionar el desplegament de la missió i el funcionament de l’entitat, així com els reptes del nou període. La tercera i última part concreta el nou pla d’acció de 2024-2027, incloent els sectors estratègics, els objectius i accions prioritaris, un sistema de seguiment i avaluació, i l’estratègia de comunicació del propi pla.
Durant el procés, s’han pogut recopilar i analitzar instruments de planificació estratègica vigents de xarxes de cooperació municipalista d’altres comunitats autònomes i internacionals, fet que ha permès identificar i dotar-se de noves eines de planificació. També s’ha fet partícep a la base associativa i al sistema organitzatiu del Fons Català a través d’entrevistes i sessions dinamitzades.
El Fons Català i l’ACM signen un conveni per reforçar l’acció dels governs locals en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, i la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Meritxell Budó, han signat aquest dijous 12 de desembre un protocol de col·laboració que busca enfortir l’acció conjunta del municipalisme català en la cooperació al desenvolupament.
El conveni estableix un marc de treball comú que inclou la participació de representants de cadascuna de les entitats en els òrgans de govern de l’altra. Així mateix, acorda realitzar accions concretes per promocionar el compromís dels ajuntaments catalans per destinar el 0,7% dels seus ingressos propis a projectes de cooperació internacional, en línia amb les recomanacions de l’ONU.
A més, el protocol preveu la coordinació per impulsar iniciatives conjuntes en suport del món local, la promoció de mocions de posicionament, l’ús compartit d’espais per a actes i reunions, i la creació d’una oferta formativa dirigida a persones electes i equips tècnics locals. L’acord també inclou el compromís de donar suport a campanyes d’emergència en situacions de conflicte bèl·lic o desastres naturals.
El protocol té una vigència inicial d’un any, amb la possibilitat de renovació anual per acord mutu. Amb aquest pas, el Fons Català i l’ACM consoliden una aliança estratègica per fomentar una cooperació municipalista més eficient i solidària, tant a nivell nacional com internacional.
A la signatura del conveni, que ha tingut lloc a la seu de l’ACM, també hi ha assistit Maria Llauradó, regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Begues i secretària del Fons Català.
El passat 3 de desembre, es va celebrar la quarta i última reunió de la Junta Executiva del Fons Català del 2024, a la seu de l’entitat a Barcelona, i en format híbrid.
A la trobada es va aprovar el Pla Estratègic 2024-2027 de l’entitat que ha portat a terme la consultora Neus Martí. El document és el resultat d’un procés participatiu que recull les valoracions dels ajuntaments socis, l’equip tècnic i els diferents òrgans de governança del Fons Català. En breu es podrà consultar al web.
El regidor de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, i tresorer del Fons Català, Sergi Hernández, va explicar la gestió econòmica i alta de projectes.
Activitats de les comissions i àrees
Sergi Hernández també va parlar, com a referent de la Comissió de Drets Humans, sobre la declaració institucional que es preveu pel 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans; la participació a les XXII Jornades de la Taula Rodona per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, l’assistència a la Conferència europea de suport i solidaritat amb el poble palestí, l’EUCOCO; o la darrera reunió del Consell Català de Foment de la Pau, entre d’altres.
La referent de la Comissió de Migracions i Desenvolupament, Aminata Sabaty, regidora de l’Ajuntament de Girona, va fer traspàs de l’acompanyament que s’ha fet a ens locals en projectes estratègics al Senegal, a Hondures i a Catalunya; les darreres sessions del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya, i algunes reunions i formacions que s’han fet amb entitats i contraparts.
Carlos Martín, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga, i referent polític de la Comissió Món Local Refugi, va donar a conèixer les darreres missions tècniques als Camps de Refugiats Sahrauís a Algèria, i a la ciutat de Melilla. A més de la participació a jornades formatives com un webinar per a partners i aliats estratègics d’ACNUR o les X Jornades d’Acció Humanitària organitzades per l’IECAH i l’OAH de l’AECID. També es va informar sobre l’ampliació de la campanya 3882, amb 6 projectes a la Franja de Gaza, Cisjordània i el Líban.
David Minoves també va fer referència que, des de l’Àrea d’Europa, s’estan identificant i formulant noves propostes de projectes per presentar a convocatòries europees. També va recordar que el divendres 13 de desembre, a les 9:30 h, el Fons Català organitza l’acte de tancament del Projecte COMET,al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona.
Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS)
Jordi Cuadras ha estat escollit nou president de la CONFOCOS, nomenament que es ratificarà a l’Assemblea General Extraordinària de la Confederació prevista el 5 de febrer de 2025 a Palma. El regidor Carlos Martín serà el nou representant del Fons Català.
El president va comunicar l’aprovació del Reial Decret que atorga la subvenció directa de l’AECID. Sobre el projecte “Las Elegidas: participació política de les dones en l’àmbit local”, ja s’està treballant amb les entitats sòcies de Bolívia i l’Equador, i queda pendent veure la implicació dels fons socis. També està en marxa l’adaptació del Manual de Municipalisme i Solidaritat.
A més de l’AGO que tindrà lloc el 5 de febrer, a Palma, també es va recordar als membres de la Junta que poden assistir a esdeveniments com la III Trobada Estatal de GGLL i Cooperació Internacional, que serà del 27 al 29 de maig, a Gandia; o el VI Fòrum Mundial de Desenvolupament Econòmic Local, de l’1 al 4 d’abril, a Sevilla.
Jordi Cuadras, escollit nou president de la Confederación de Fondos de Cooperación y Solidaridad
La Confederación de Fondos de Cooperación y Solidaridad (CONFOCOS) va celebrar ahir al matí el seu Consell Confederal en el qual, entre altres assumptes, s’ha aprovat que Jordi Cuadras, president del Fons Català, assumeixi la presidència. Aquest nomenament s’oficialitzarà en l’Assemblea General de principis de 2025.
El nomenament arriba després que, el passat 2 de setembre, Núria Parlon presentés la seva renúncia a la presidència de CONFOCOS per incompatibilitat amb les seves noves responsabilitats polítiques com a Consellera d’Interior i Seguretat Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest moment, la presidència va ser assumida pel vicepresident Juan Antonio González, president del Fondo Galego de Cooperación, tal com recullen els estatuts de la CONFOCOS, a l’espera d’una nova proposta per part del fons que va causar la baixa.
El Fons Català va celebrar la seva junta executiva el passat 25 de setembre en la qual es va proposar i es va aprovar la candidatura i el nomenament Jordi Cuadras, president del Fons Català i cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada.
El Consell Confederal va començar amb unes paraules de suport i solidaritat a totes les persones damnificades per l’emergència del temporal, que ha afectat especialment el País Valencià.
El nou president de CONFOCOS va destacar i agraïr la tasca de la seva predecessora, Núria Parlon, posant en valor, entre altres, l’apropiació de l’agenda 2030, l’enfortiment del poder local en favor de la democratització en municipis del sud global, la promoció de la ciutadania crítica en favor de la justícia i la pau, les trobades estatals de governs locals i cooperació internacional, destacant finalment la fita aconseguida amb el reconeixement explícit de la cooperació descentralitzada municipalista en la nova Llei 1/2023.
Jordi Cuadras s’ha compromès a continuar treballant en la promoció i posada en valor de la cooperació descentralitzada municipalista com a part imprescindible de la cooperació espanyola. Ha destacat els reptes que recull el nou document estratègic posant en relleu la Confederació com un espai de coordinació, diàleg i construcció de projectes comuns en un moment de grans reptes en els quals la cooperació al desenvolupament ha de donar respostes a les conseqüències del canvi climàtic, les guerres i la regressió de drets humans que viuen els països del Sud global. Alhora que fer pedagogia, des de la cooperació, davant l’ús partidista i polaritzador de la immigració que s’està donant en les democràcies occidentals i vetllar per preservar i potenciar la funció organismes internacionals multilaterals creats després de la Segona Guerra Mundial per a vetllar per la pau i els drets humans i que en aquests moments estan en crisis.
A pocs mesos de celebrar el 30 aniversari, la Confederació continua fent seu el lema “El local és global” i pretén continuar contribuint en la senda cap a un desenvolupament global més participat, més sostenible, més equitatiu i més just.
Vilafranca del Penedès inaugura la Gira de Tardor de la XIV edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va participar a l’acte d’inauguració juntament amb Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), entitat amb la qual es cogestiona aquest projecte.
El dilluns 30 de setembre, el Teatre Casal (Societat la Principal) de Vilafranca del Penedès va acollir l’acte d’inauguració de la Gira de Tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2024, en què 7 persones defensores dels drets humans recorreran 24 municipis de Catalunya fins el 9 d’octubre.
Els participants faran activitats de sensibilització, donant a conèixer la seva història com a activistes i les seves lluites i reinvindicacions. Viatjaran per bona part del territori català, a 24 dels 30 municipis que participen a Ciutats Defensores dels Drets Humans, un projecte del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la CCAR.
A l’acte, hi van intervenir Jordi Cuadras, president del Fons Català, i la codirectora de la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), Dilara Ekmen. Tots dos van esmentar la importància de continuar impulsant polítiques públiques en defensa dels drets humans. Alhora, van recordar les guerres i conflictes que hi ha a diversos llocs del món, posant èmfasi en el genocidi de Gaza.
L’escenari, amb sis cadires buides, ben aviat va ser ocupat per les defensores. Van pujar a respondre d’una en una les preguntes del conductor de l’esdeveniment, relacionades amb la seva forma d’encarar les lluites.
Kelvin Enamorado va parlar sobre la importància que té l’art a l’hora de connectar amb el jovent. Al seu centre cultural, anomenat Warrior Zulu Nation, fan servir les arts, concretament el breakdance, el hip-hop, el grafiti i la pintura, com a mitjà per allunyar dels carrers als adolescents i evitar així que formin part de les bandes, a una de les ciutats més perilloses del món, San Pedro Sula, a Hondures.
Fatou Nyang, formadora comunitària de Wassu Gambia Kafo, va parlar del paper de les dones al seu país, Gàmbia, on viuen relegades a un segon pla, sempre a la mercè de la voluntat dels marits. Nyang és una activista contra la MGF, la mutilació genital femenina, una pràctica que tot i ser il·legal al seu país, es continua realitzant a moltes comunitats.
Haydee Castillo va explicar a quina edat es pot aprendre sobre els drets humans, ja que ella va ser activista des de molt jove, formant part de diversos moviments estudiantils. Segons ella, hauria d’haver-hi ja una educació en valors des de casa, a la família, per tal que els nens ja ho tinguin molt clar des de ben petits.
Seguidament, Zainab Fasiki, dibuixant feminista, va parlar de l’impacte que han tingut els seus còmics a la societat del Marroc. Creu que han tingut més repercussió precisament per contenir imatges i no només paraules, en tractar-se d’un país amb un percentatge encara elevat d’analfabetisme. Un exemple de situació que la va colpir va ser quan una dona de quaranta anys se li va apropar per dir-li que el seu llibre era el primer que s’havia comprat mai a la vida.
La colombiana Ángela Ocampo va portar unes notes escrites sobre què volia dir i de forma molt poètica va voler expressar que, per ella, no existeix un “altres”, perquè tota lluita que serveix per a una persona o per un col·lectiu en realitat està servint a tothom d’alguna manera.
Van acabar la ronda de preguntes amb l’activista maputxe Mc Millaray, que és d’origen xilè i al final de la seva intervenció va recitar la lletra d’una de les seves cançons de rap sobre el seu poble, els seus orígens, i què es vol aconseguir en qüestió de drets humans.
L’acte es va tancar amb una actuació de dansa, on es van interpretar dues peces contemporànies relacionades amb els drets humans.
El president del Fons Català es reuneix amb el nou Conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat
El president Jordi Cuadras s’ha reunit aquest dimecres amb el conseller Jaume Duch per abordar les línies de col·laboració entre la cooperació municipalista i la Generalitat
És la primera reunió del president del Fons Català de Cooperació, Jordi Cuadras, amb el nou conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch.
El president ha traslladat l’enhorabona pel càrrec al nou conseller, que ha manifestat el compromís del govern de Catalunya d’arribar al 0,7% d’Ajuda Oficial al Desenvolupament el 2030.
La reunió ha permès avançar la tramitació del conveni entre l’Agència Catalana de Cooperació i el Fons Català que es signarà properament. És un conveni pels propers 3 anys que marca diferents accions que vinculen la Generalitat i el Fons Català.
Des del Fons Català, s’ha traslladat al nou conseller la trajectòria i capil·laritat al territori de l’entitat per poder fer accions conjuntes amb el departament d’Acció Exterior en l’àmbit de la sensibilització pel 0,7%, així com impulsar projectes de cooperació al desenvolupament.
Durant la reunió també s’han abordat els projectes europeus en què participa el Fons Català i el compromís d’estudiar la legislació catalana vigent referent a la cooperació internacional després de la recent aprovació de la nova Llei de Cooperació a nivell espanyol i la modificació ja en marxa del decret de la Llei de Subvencions de l’Estat.
Jordi Cuadras ha ressaltat la importància d’apostar per la cooperació internacional com una eina per afrontar “els reptes del món actual, treballar per la justícia global i fer front a l’ús populista del fenomen migratori”, a més d’implicar-se en “reforçar els organismes institucionals multilaterals sorgits després de la Segona Guerra Mundial, actualment en crisi, per continuar defensant la pau i els Drets Humans”.
L’Ajuntament de Montgat s’incorpora com a nou soci del Fons Català
L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, i el president del Fons Català, Jordi Cuadras, han signat l’adhesió avui acompanyats de la regidora, Àfrica Roigé, i el tresorer, Sergi Hernández.
L’Ajuntament de Montgat s’ha adherit al Fons Català, sent el soci número 331. La seva incorporació contribueix a augmentar el suport a la cooperació municipalista i ratifica el seu compromís amb els valors del Fons Català i la seva feina amb els projectes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària al Sud Global.
“Montgat és un municipi petit i necessitem el suport del Fons Català per tirar endavant el nostre compromís amb la solidaritat internacional, volem conscienciar la ciutadania sobre la importància de la cooperació descentralitzada”, ha comentat la regidora Àfrica Roigé.
L’alcalde, Andreu Absil, ha assegurat que la incorporació al Fons Català és “la millor manera de poder destinar els diners públics a projectes rigorosos arreu del món, perquè hem de tenir presents les realitats que es viuen a altres països i ser empàtics”.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, i el tresorer, Sergi Hernández han posat a disposició de l’ajuntament l’acompanyament i assessorament de l’entitat per qualsevol necessitat que puguin tenir a partir d’ara en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. A més, Cuadras ha especificat que “els socis no han de formar part del Fons Català com una cosa simbòlica sinó per utilitzar-lo com a eina i interlocutor, ja que el Fons Català precisament va ser creat farà aviat 40 anys per facilitar les polítiques de cooperació als ajuntaments catalans”.
El Fons Català culmina la ronda de reunions amb els alcaldes de les quatre capitals catalanes
Lleida ha estat l’última parada de la ronda de reunions institucionals d’inici de mandat establertes pel president del Fons Català, Jordi Cuadras, amb els alcaldes de les quatre capitals catalanes, totes sòcies de l’entitat. L’objectiu d’aquestes reunions ha estat reforçar les polítiques de cooperació municipals, la contribució dels municipis al Fons Català i fer sensibilització sobre el compromís del 0,7%.
Ajuntament de Lleida
Lleida és la bandera de la cooperació a tota la demarcació, i com a tal s’han posat sobre la taula estratègies per augmentar la participació dels municipis de la demarcació al Fons Català, ja que actualment les xifres són baixes. En la reunió s’ha obert la possibilitat de poder coliderar projectes propis del Fons Català amb l’ajuntament i s’ha recollit la demanda de les entitats de tornar a tenir una nova Coordinadora d’entitats, donat que l’actual està en fase de tancament.
Per últim, la reunió ha servit per posar en valor la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida i així poder-la tenir en compte en futures accions i projectes.
Ajuntament de Barcelona
La reunió amb l’Ajuntament de Barcelona ha permès augmentar la vinculació institucional entre ambdues administracions i establir acords per coliderar polítiques de cooperació, aportant la visió del territori i de la resta de municipis.
Ajuntament de Tarragona
De la mateixa manera que a Lleida, amb l’Ajuntament de Tarragona s’ha parlat de com augmentar la implementació del Fons Català a tota la demarcació i de la possibilitat de coliderar projectes propis amb l’ajuntament.
A més, el Fons Català ha pogut conèixer els detalls del nou Pla Local de Cooperació aprovat el 2023 pel Consell Plenari.
Ajuntament de Girona
Girona està de celebració, ja que aquest any se celebra el 30è aniversari de la Coordinadora d’ONG Solidàries i l’aprovació del nou Pla de Cooperació, el primer que té la ciutat.
A més, també s’està valorant la possibilitat d’establir un agermanament amb la ciutat de Talanga, d’on prové la major part de població hondurenya que viu a la província de Girona.
El Fons Català es reuneix amb més de 20 ONG i entitats de Lleida
La trobada ha permès conèixer la realitat de les entitats de les comarques de Lleida per millorar la col·laboració entre actors.
El dimecres 26 de juny, el president Jordi Cuadras i el director David Minoves del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament van assistir a una reunió amb més d’una vintena d’entitats i ONG que treballen en cooperació i educació per a la transformació social a la província de Lleida.
A la trobada, que va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de Lleida, també hi van participar el regidor d’Esports i Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Jackson Quiñónez, i el segon tinent d’alcalde, Carlos Enjuanes.
L’objectiu de la reunió va ser conèixer de primera mà les entitats de les comarques de Lleida per identificar eines de col·laboració entre els actors del territori i enfortir la cooperació municipalista.
El Fons Català té una dotzena d’ens socis de la demarcació de Lleida, entre els quals hi ha la Diputació de Lleida, i l’Ajuntament de Lleida, que n’és membre fundacional.
El Fons Català i l’FMC reforcen la seva col·laboració per fer uns governs locals més compromesos amb la solidaritat i l’acció humanitària
El nou conveni reforça el compromís per reivindicar el rol del municipalisme en la promoció de la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat.
En un conveni signat avui entre el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) s’ha refermat el compromís de les dues entitats per continuar treballant conjuntament per reivindicar el paper rellevant dels governs locals en la promoció de la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat.
El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Jordi Cuadras, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, acompanyats de David Minoves, director de l’FCCD, i Noemí Trucharte, presidenta de l’Àrea de Cooperació i Solidaritat de l’FMC i alcaldessa de Vilanova del Camí, han signat avui un protocol de compromís de les dues entitats de continuar actuar de manera coordinada i regular en el món de la cooperació, teixint complicitats i unint esforços i iniciatives.
Des de l’inici dels ajuntaments democràtics, els municipis han assumit polítiques i competències per donar servei a la ciutadania i per servir a una missió ètica davant la globalització, com és la cooperació internacional. El suport institucional i les xarxes són fonamentals en la cooperació i aquest compromís de treball conjunt entre el Fons Català i l’FMC n’és una bona mostra.
Tal i com ha afirmat el president de l’FMC, Eduard Rivas, “aquest conveni de col·laboració que avui signem és molt positiu com a instrument supramunicipal que reforça les relacions més que necessàries entre el municipalisme i el món de la cooperació, i és una eina molt útil per canalitzar les ajudes i indispensable per fer un seguiment adequat dels reptes que les administracions ens trobem en l’àmbit de la solidaritat fora de les nostres fronteres”.
Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ha afirmat que “tenir aquesta relació amb l’FMC és clau per tenir més força, per arribar a més municipis i ampliar el nostre impacte, així com també per a poder incidir més en el compromís del 0,7%”. A més, ha destacat l’objectiu del Fons Català de “promoure, en aquest mandat, el segell 0,7 amb el suport de l’FMC, que certifiqui els ajuntaments que compleixen amb aquest compromís i que serveixi com a incentiu per a aquells que encara no hi arriben”. Cuadras ha conclòs que el protocol entre l’FMC i el Fons Català neix de la creença de les dues entitats “en la força del teixit municipal per impulsar polítiques de canvi”.
Per la seva banda, Noemí Trucharte, presidenta de l’Àrea de Cooperació i Solidaritat de l’FMC i alcaldessa de Vilanova del Camí, ha destacat que “ara ja fa més d’un any que el nou marc de la Llei espanyola de cooperació situa la cooperació municipalista com un eix del desenvolupament i la solidaritat”; i ha reafirmat que “aquesta suma la secundem des d’aquí, des de les nostres dues institucions amb un conveni que busca ser pràctic, útil i operatiu, ja que la seva necessitat és manifesta i indiscutible”.
L’acord també contempla, entre d’altres, donar la màxima difusió per part de les dues entitats de totes aquelles campanyes d’emergència que s’obrin quan hi ha un conflicte bèl·lic o un desastre natural, amb l’objectiu de reforçar el municipalisme i l’acció dels governs locals en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.
