Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2025
Estem experimentant una doble excepcionalitat, caracteritzada per la intensificació i tensió dels contextos de vulneració de drets a les fronteres. Amb condicions absolutament infrahumanes, denigrants i equiparables a la tortura al llarg de totes les rutes de fugida de les persones en condició de mobilitat forçada. La proliferació de devolucions en calent, la creixent criminalització de les persones en moviment i les entitats presents a les fronteres fortalesa, les noves polítiques antimigratòries securitàries que regulen la mobilitat humana transnacional, i els discursos d’odi, estan provocant un retrocés cada cop més ample dels Drets Humans a les rutes de fugida.
Ens trobem davant de xifres sense precedents. L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) i l’Oficina Internacional per a les Migracions (OIM) indiquen que hi ha 117,3 milions de persones refugiades i 68,3 milions de desplaçades internes al món. Aquestes dades, que s’han duplicat en deu anys, es veuen agreujades per l’emergència climàtica, l’augment dels conflictes violents i desigualtats socials cada cop més perllongades, consolidant el desplaçament i la migració forçada com el problema humanitari més greu del nostre temps.
L’aprovació del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, la nova deriva autoritària d’alguns països d’Amèrica Central, i les polítiques antimigratòries impulsades per Donald Trump han agreujat les condicions de les persones en moviment, enfortint el control fronterer, exposant-les a múltiples formes de violència i vulnerabilitats, i sense solucionar la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada.
En un context marcat pels discursos discriminatoris i la desinformació, és indispensable contribuir al debat públic amb un pensament crític basat en un enfocament de transformació social i justícia global, que posi en relleu la cooperació internacional com a eina per incidir en les causes dels conflictes. Un debat i reflexió en el qual el municipalisme n’ha de formar part.
En l’àmbit de la Mediterrània, cada any és més mortífer per a les persones que s’embarquen a les rutes migratòries d’arribada a l’Estat espanyol: 30 persones al dia, segons el darrer informe de l’organització “Caminando Fronteras”. La ruta canària, a través de l’oceà Atlàntic, continua sent la ruta migratòria marítima més letal del món.
Aquest any no podem oblidar, a més, el setge que viu Gaza des del 7 d’octubre de 2023, que escanya i mata sense treva la població palestina. Més del 90% de la població de Gaza (1,9 milions de persones) es troba en situació de desplaçament intern, alguns en més de 10 ocasions. Una situació que empitjora dia a dia per un bloqueig d’entrada d’ajut humanitari durant més de 12 setmanes que ha fet que la població de Gaza es mori de fam i es vegi privada d’elements bàsics, com aigua i medicaments. A això se li suma la destrucció d’habitatges i infraestructures, la desarticulació econòmica i social, la manca d’accés a productes de primera necessitat, i la pèrdua d’aprenentatges i oportunitats de progrés conjunt.
Segons el darrer informe d’una Comissió Especial de l’ONU, a Cisjordània, als Territoris Palestins Ocupats la situació “podria molt ben tractar-se d’una altra Nakba“.
Davant d’aquesta situació, el novembre de 2023 es va llançar des del Fons Català una Campanya d’emergència per la crisi humanitària a Palestina, amb un total de 7 projectes a la Franja de Gaza, el Líban i Cisjordània.
Tampoc no oblidem el Sudan, l’Afganistan, Síria, el Sahel, Etiòpia… La migració forçada, conseqüència dels conflictes, del canvi climàtic i de les persecucions individuals i col·lectives, requereix accions per a la protecció efectiva de les persones desplaçades, que es veuen exposades a vulneracions dels seus drets fonamentals i al risc d’apatrídia, com la implementació de corredors humanitaris, que és una responsabilitat dels Estats d’acollida.
Enfront de les adversitats creixents per al refugi, el municipalisme català ha d’exercir un paper cabdal en la lluita contra l’oblit i la discriminació. En aquest sentit, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament reafirma la seva crida a la col·laboració amb la Campanya Món Local Refugi: Actua contra les Fronteres Hostils (P3900). Aquesta campanya, que, deu anys després, és més crucial que mai, es manté viva gràcies a la solidaritat i la implicació ininterrompuda dels municipis compromesos amb el dret al refugi, la qual cosa ha fet possible l’acompanyament de més de 100 projectes des del 2015. A través d’aquesta campanya, es duen a terme accions de primera línia que inclouen el suport sociojurídic, l’accés a la salut, l’atenció psicosocial i l’assistència humanitària a les persones en moviment a la Frontera Occidental Euroafricana, la Mediterrània Oriental, la Frontera Sud de Mèxic i el Nord de Costa Rica.
Per tot això, des del municipalisme català continuem treballant sense treva per assegurar vies que garanteixin la vida de la població en moviment, perquè, ara i sempre, el refugi és un dret i l’acollida una obligació.
Podeu descarregar-vos el manifest per adaptar-lo al vostre municipi.