L’acció humanitària és cada cop més necessària en un món en crisi
Augmenten els recursos destinats a l’acció humanitària, des del municipalisme fins a l’àmbit internacional, però prevalen reptes com les crisis oblidades, els desplaçaments forçats o l’impacte expansiu del canvi climàtic.
El 19 d’agost és el Dia Mundial de l’Assistència Humanitària. En aquesta data, l’any 2003, 22 treballadors humanitaris van morir en un atemptat contra un hotel l’Iraq, que servia com a seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) al país. Des d’aleshores, aquesta jornada serveix per reivindicar la supervivència, benestar i dignitat de les persones afectades per desastres naturals o crisis provocades per l’ésser humà, i per la seguretat dels professionals humanitaris.
L’acció humanitària té per objectiu salvar vides, pal·liar el patiment, i mantenir i protegir la dignitat humana a les persones afectades per desastres naturals, crisis o conflictes causats per l’ésser humà, tant en contextos de prevenció, com en situació d’emergència i rehabilitació.
És una branca fonamental de la cooperació internacional que va començar amb la reconstrucció després de la devastació de la Segona Guerra Mundial. Una tasca iniciada i liderada per l’ONU, i que ha evolucionat articulant-se també de manera descentralitzada, com és el cas de la cooperació municipalista.
Han passat gairebé 80 anys des de la fi del major conflicte bèl·lic de la història de la humanitat, però la demanda d’acció humanitària continua en augment. Segons l’informe Panorama Global Humanitari 2024 de l’ONU, es preveu que prop de 300 milions de persones necessitaran ajuda humanitària a tot el món.
L’acció humanitària, més necessària que mai
La guerra d’Ucraïna ha propiciat que l’ajuda humanitària internacional augmentés el 2022 un 13% respecte al 2021. En el cas espanyol, aquesta xifra va pujar fins a un 47,32% més (amb un total de 158,48 milions d’euros). A escala municipalista, el Fons Català també va canalitzar un 46% més de recursos entre 2021-2022 (passant de 0,6 a 1,3 milions d’euros), estabilitzant-se el 2023 amb 1,1 milions d’euros (un 15% menys respecte l’any anterior).
Però, com assenyala l’últim informe anual de l’Instituto d’Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH) i Metges Sense Fronteres, el dèficit de finançament va arribar a màxims històrics, i només es va cobrir un 58% de les crides de Nacions Unides. És a dir, que tot i que augmentin els fons, no s’arriba a les quantitats necessàries per suplir les demandes humanitàries. Una tendència que, segons l’informe, ja es va consolidant en els darrers anys.
Aquesta bretxa entre necessitats i recursos evidencia una altra problemàtica: cada cop es focalitza més en un nombre reduït de crisis i es deixen altres de banda. Cada vegada hi ha més crisis complexes i prolongades. El 2022, els 44 països que patien una situació de crisi prolongada representaven el 83% del total de les persones en situació de necessitat.
Gaza, una emergència humanitària permanent
Un exemple de crisis cròniques, complexes o de llarga duració que no s’han sabut gestionar amb greus impactes humanitaris és la situació que es viu a Gaza. Amb la guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, ja han mort més de 39.670 persones (205 treballadores humanitàries), i hi ha més de 91.640 persones ferides; 9 de cada 10 persones estan desplaçades internament (algunes fins a 10 vegades), i el 63% de les infraestructures estan parcial o totalment destruïdes, segons l’últim informe publicat per l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) amb dades del Ministeri de Salut gazià.
Però l’enclavament ja es va declarar el 2020 “indret inhabitable” i el 80% dels seus habitants depenien d’ajuda humanitària. Una situació que ve precedida per l’ocupació de Gaza per part de l’exèrcit israelià fins al 2005, i el consegüent bloqueig imposat per I’estat israelià des del 2007, convertint la Franja de Gaza en la presó a l’aire lliure més gran del món.
El Fons Català va engegar el novembre de 2023 una crida d’emergència per ajudar a població de la Franja de Gaza, que ha comptat amb el suport d’una cinquantena d’ajuntaments i donacions de particulars, i on s’han destinat gairebé 110.000 euros per finançar tasques d’entitats al terreny com Action For Humanity, o la Palestinian Medical Relief Society, tal com explica el doctor Mustafa Barghouti.
Reforçar els principis humanitaris que perden valor
El Fons Català continua apostant pel treball en zones on el focus mediàtic ja no hi és. També en contextos de desplaçaments forçats i mobilitat humana per garantir el dret al refugi i l’accés a vies migratòries segures a persones refugiades que cerquen protecció internacional.
Per a l’associació, respectar i defensar el dret humanitari internacional (DIH) i els seus principis és una prioritat estratègica. A través de la campanya Món Local Refugi, s’està donant suport i atenció a persones en moviment a diversos indrets com la frontera sud de Mèxic, Ceuta i Melilla (part de la Frontera Occidental Euroafricana), o l’illa de Lesbos.
Un altre repte són emergències sobrevingudes generades per catàstrofes naturals o d’origen humà agreujats pels efectes de la crisi climàtica. Fenòmens habituals (com els huracans o les tempestes tropicals) estan augmentant el seu poder devastador, davant de comunitats amb cada cop menys capacitat d’adaptació. Això fa que les necessitats de finançament relacionades amb condicions meteorològiques extremes són fins a vuit vegades superiors respecte fa 20 anys.
Aquest increment de desastres, i les seves conseqüències humanitàries, se sumen a les necessitats humanitàries prèviament existents en aquests territoris. Un exemple d’aquestes crisis oblidades és el Kurdistan. El 2 de febrer de 2023 hi va haver dos terratrèmols que van provocar més de 50.000 morts, desenes de milers de ferits al territori kurd que engloba el sud-est de Turquia i al nord-est de Síria.
Rojava, al Kurdistan sirià, ja vivia en una crisi prolongada a causa dels 12 anys de guerra, amb 3,3 milions de persones patint inseguretat alimentària i 4,1 milions de persones que depenien d’ajuda humanitària per sobreviure, i amb agressions militars que han provocat el desplaçament forçat de milions de persones.
Marroc, exemple de triple nexe
El 8 de setembre de 2023 un terratrèmol de magnitud 6,7 a l’escala de Richter va sacsejar la regió de Marràqueix, afectant fortament la zona muntanyosa de l’Alt Atles. Davant d’aquesta emergència que va deixar més de 2.000 persones mortes, el municipalisme i la ciutadania de Catalunya es van bolcar en solidaritat amb la població afectada a través d’una campanya d’emergència impulsada pel Fons Català.
Des del municipalisme català s’han destinat més de 422.000 € a la campanya d’emergència al Marroc -sent la que més aportacions ha tingut després de Món Local Refugi-. Aquests recursos han servit per proporcionar assistència, la cobertura de necessitats bàsiques i protecció de la població més vulnerable, així com altres projectes de rehabilitació per a la comunitat educativa, i de prevenció de la violència per a dones i nenes.
Aquestes iniciatives responen al conegut com a triple nexe: acció humanitària-desenvolupament i construcció de pau. Aquest enfocament permet donar una millor resposta a les situacions d’emergència i crisi humanitària, ja que connecta els tres sectors tant en la resposta com en la prevenció per a una solució duradora.
Però, tot i l’aparició de noves pràctiques que donen una millor resposta als contextos d’actuació humanitària, el sector continua enfrontant-se a reptes que posen l’acció humanitària a la corda fluixa quan més es necessita. Els factors geopolítics externs, l’agreujament dels efectes del canvi climàtic, o l’infrafinançament són alguns d’aquests desafiaments que també s’han d’abordar a nivell global, començant des de la cooperació municipalista.
