10 anys de la campanya Món Local Refugi: reflexions des de les entitats a terreny
Del 3 al 5 de maig, el Fons Català ha reunit a Barcelona a més de 15 entitats que treballen a les fronteres hostils per compartir experiències, teixir xarxes i aliances davant el nou panorama actual. Les jornades han acabat avui amb un acte públic amb ajuntaments, al Pati Manning de Barcelona, per explicar l’impacte de les noves polítiques antimigratòries i denunciar l’augment de la criminalització de la mobilitat humana.
Carlos Martín, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga, ha donat la benvinguda a la vintena d’assistents a les “Jornades en defensa dels drets de les persones en moviment atrapades a les fronteres hostils” impulsades des de Fons Català, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El referent polític de la Comissió Món Local Refugi ha explicat que aquestes jornades s’han organitzat en el marc dels 10 anys de la campanya Món Local Refugi, una campanya impulsada pel Fons Català per donar resposta a la demanda social que reclamava davant la situació que estaven patint milions de persones obligades a abandonar els seus països d’origen. Una campanya amb un doble objectiu: pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i en els països de primera acollida i, a Catalunya, desplegar accions de sensibilització i denúncia.
Deu anys després, segons ACNUR s’estima que hi ha més de 122.600.000 persones desplaçades forçades. El nombre de persones refugiades i desplaçades s’ha duplicat, i això implica que “es tracta del problema humanitari més greu del nostre temps”.
David Llistar, director de Serveis de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que tot i que el municipalisme no tingui competències en defensa “ens agrupem pensant en les nostres ciutats com a espais oberts, ciutats-refugi o ciutats de drets, i així fem de contrapoder”.
A continuació, s’ha celebrat una taula rodona amb 6 representants d’entitats i persones expertes que treballen a les fronteres hostils a Europa, a la Frontera Occidental Euroafricana (Illes Canàries, Ceuta i Melilla), i a Amèrica Llatina; i que reben el suport del municipalisme català a través de la campanya. La taula, que ha estat moderada per Marco Aparicio, doctor en Dret Constitucional i professor de la UdG.
Efectes del nou Pacte de Migració i Asil
Sobre les noves tendències a les fronteres, l’advocada Ana Castaño ha explicat com des de No Name Kitchen (NNK) monitoritzen la violència fronterera a Ceuta i Melilla. L’entitat ha pogut testimoniar casos de devolució en calent als centres d’ambdues ciutats. “”, apunta Castaño, que és part de l’equip legal que porta els “pushbacks” que sobretot passen al mar als tribunals. “De moment la legalitat ens dona la raó, així que és un exemple de repressió, però també d’esperança”, afegeix.
Sobre les noves polítiques de gestió fronterera, Lorraine Leete, advocada del Legal Centre Lesvos (LCL), explica com les tàctiques són cada vegada més violentes. Aquesta entitat grega ha presenciat assassinats perpetrats pels guardacostes, que bloquegen l’accés de les embarcacions. Estan representant els sobrevivents del naufragi de Pylos del 14 juny de 2023, en què van morir més de 500 persones.
Criminalització de la mobilitat humana
A la frontera mesoamericana, el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas treballa per defensar els drets de les persones indígenes a Chiapas, a Mèxic. “Seguim amb agressions, marginació i menyspreu cap als pobles que s’organitzen i defensen el seu territori”, explica Rubén Moreno. A això se li suma la violència criminal i la complicitat de l’Estat, que infonen por al treball que s’està realitzant en aquest indret del sud de Mèxic.
Mavi Pérez coincideix que ha augmentat la criminalització de les entitats presents a la frontera sud mexicana, com el Centro de Derechos Humanos Fray Matías de Córdoba, entitat que dirigeix des de Tapachula, i que qualifica com a “ciutat-presó”. Afirma que entitats com la seva són “exhibides públicament i se’ns associa a activitats delectives com el tràfic de persones”, una situació que ha empitjorat des de l’arribada de les “carabanes migrants”, que també són rebudes amb hostilitats per la població local i els cossos de seguretat estatals.
A la ruta dels Balcans, entitats a terreny com No Name Kitchen també experimenten traves per fer la seva feina, imprescindible per documentar i denunciar la violació dels drets fonamentals a les fronteres. Bruno Álvarez, co-fundador de l’entitat, ha posat com a exemple que la policia els ha requisat material informàtic.
Polítiques antimigratòries de la Unió Europa i dels Estats Units
El nou context presenta molts reptes per a les entitats, que són testimonis de com cada vegada retrocedeixen més els drets de les persones en moviment i estan defensant sota mínims. “Qualsevol canvi que ve és per retirar drets”, afirma Lorraine Leete.
L’advocada Loueila Sid Ahmed Ndiaye, especialitzada en immigració i drets humans, ha recordat que s’ha de seguir exigint reparació, vies segures i el compliment de la llei per a les persones demandants d’asil. Una situació que, segons l’experta, patirà un nou retrocés amb l’entrada en vigor el 20 de maig del nou Reglament d’Estrangeria de l’estat espanyol, posant en perill encara més la possibilitat del reagrupament familiar o la regularització de la situació administrativa de moltes persones.
Des d’Amèrica Llatina, Mavi Cruz ha lamentat com una decisió d’un sol país està provocant que s’arribin a acords de cooperació regionals restrictius, que retiren drets, protecció i serveis a les persones en trànsit, deixant-les “en una exposició constant a la violència”. L’experta també ha parlat de la migració del retorn, una nova situació de vulnerabilitat de moltes persones, ja que no tenen condicions òptimes per tornar als seus països i tampoc es poden quedar als països d’acollida.
El rol del municipalisme
Una de les conclusions de les entitats que han compartit tallers i sessions durant dos dies a la Sala d’Espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona, en el marc de la campanya Món Local Refugi, ha estat que cal interconnectar-se més per fer incidència col·lectivament. Marco Aparicio, ha explicat com aquestes jornades han servit per estructurar i buscar noves estratègies per denunciar i fer incidència, alhora que fer cures.
“Si bé la desesperança està guanyant en termes discursius i de propaganda, s’ha d’estar a les fronteres i acompanyar i formar part d’aquest procés de resistència que és col·lectiva, no individual”, ha destacat. Segons l’expert, és indispensable que el món local reinterpreti què és públic i formi part d’aquest debat i reflexió: “que recolzi aquesta resistència des de baix, tot col·laborant en la reconfiguració de què som com a societat”.
Jordi Cuadras, president del Fons Català, ha fet la cloenda d’aquestes jornades internacionals agraint la tasca que fan les entitats, i als ajuntaments per donar suport a Món Local Refugi durant 10 anys, amb més de 100 projectes a una vintena de països i 172 entitats implicades. Una campanya que, ha recordat, “continua sent més necessària que mai”.
