L’experiència del Fons Català, a l’acte de cloenda del projecte COMET a Barcelona
La conferència final, que ha tingut lloc el 5 de març al Museu Marítim de Barcelona, ha girat al voltant dels reptes i oportunitats a Catalunya i l’Estat espanyol per obrir noves vies segures d’acollida.
Durant tres anys, els socis del projecte COMET han desenvolupat una xarxa coordinada de vies complementàries per a persones amb necessitat de protecció internacional d’Àfrica a Europa. L’associació ha comptat amb la participació de 14 entitats de 7 països -entre els quals el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que han utilitzat la seva experiència col·lectiva, coneixements i creativitat per desenvolupar eines comunes, defensar noves vies i afrontar reptes polítics i pràctics al llarg de la vida del projecte, co-finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea.
La xarxa s’ha reunit aquest dimecres 5 de març en una conferència final, que ha tingut lloc al Museu Marítim de Barcelona, per compartir idees, analitzar el treball realitzat i mirar cap al futur. En aquest marc, el Fons Català ha liderat una de les taules rodones “Case Study: Spain and Catalonia within COMET“, per reflexionar sobre els reptes i noves possibilitats per establir noves vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
En primer lloc, Aleksandra Semeriak, qui va dirigir la tasca del Fons Català en el marc del projecte COMET, ha explicat el canvi de rol del projecte, que ha resultat en la redacció de dos documents conjuntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat (CCAR) en forma de guia pràctica i informe. Aquests recursos senten les bases i fan recomanacions per dissenyar i implementar futures vies segures amb perspectiva municipalista, no només a Catalunya sinó també per a l’Estat espanyol i la resta de països europeus. Com a moderadora de la taula, Semeriak ha incidit en què encara encara hi ha recorregut per a implementar vies segures des d’una perspectiva regional i municipal, ressaltant l’agència dels municipis i la seva contribució en una societat més inclusiva.
Maria de Zabala, responsable d’Acollida, Integració i Solucions Duradores d’ACNUR Espanya, ha parlat sobre algunes de les experiències que ja s’estat implementat a l’Estat espanyol, com són els programes de mobilitat laboral i educació; o les iniciatives de Patrocini Comunitari (actives al País Basc, la Comunitat Valenciana i la Comunitat Foral de Navarra) dirigides a persones beneficiàries de protecció internacional que han arribat en el marc de programes de reassentament. De Zabala ha destacat que aquest tipus d’iniciatives amb múltiples actors necessita suport polític “no només en la fase pilot, sinó a llarg termini, per tenir projectes estructurats sostenibles”, i que integri des de les institucions, a les entitats i la societat civil.
Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, David Herrero, cap de Programes Especials, ha parlat dels reptes institucionals i operacionals del sistema d’acollida de protecció internacional i temporal de l’Estat espanyol. Si bé els Programes Nacionals de Reassentament (PNR) ja tenen un recorregut de més de 15 anys, amb experiències des del Líban, Jordània i Turquia, i l’acollida de gairebé 200.000 refugiats ucraïnesos a nivell estatal, segons Herrero, el sistema “es troba en un alta pressió“. Herrero ha posat l’exemple amb les arribades de persones migrants a les illes Canàries, i ha recordat que “Espanya és el segon país europeu que més persones migrants rep”, després d’Alemanya.
Al llarg de la conferència, també hi han hagut sessions que han abordat aspectes com la negociació, la burocràcia, la preparació i acollida de persones amb necessitat de protecció internacional, la incidència política o el futur del creixement de les vies complementàries.
Recursos per a l’impuls de noves vies d’acollida des del municipalisme
En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament també va portar a terme a finals de l’any passat5 sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
Alguns dels recursos realitzats per socis són les fitxes tècniques de Migration Policy Institute, que ofereixen coneixements pràctics sobre la millora de les vies complementàries i els programes de patrocini per a persones amb necessitat de protecció internacional. Aquests documents tenen com a objectiu millorar l’eficàcia, l’escalabilitat i la sostenibilitat d’aquests programes compartint les millors pràctiques i identificant oportunitats per al seu desenvolupament. Les fitxes estan disponibles en català.
Conferència “A time to share, reflect and act” a Barcelona
L’acte de tancament del projecte COMET, que comptarà amb la participació del Fons Català, es farà al Museu Marítim de Barcelona.
Durant tres anys, els socis del projecte COMET han desenvolupat una xarxa coordinada de vies complementàries per a persones amb necessitat de protecció internacional d’Àfrica a Europa. L’associació ha comptat amb la participació de 14 enitats de 7 països -entre els quals el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que han utilitzat la seva experiència col·lectiva, coneixements i creativitat per desenvolupar eines comunes, defensar noves vies i afrontar reptes polítics i pràctics al llarg de la vida del projecte.
Ara, Barcelona acollirà la conferència final per reunir als socis del projecte i compartir idees, analitzar el treball realitzar i mirar cap al futur. En aquest marc, el Fons Català liderarà una de les taules rodones “Case Study: Spain and Catalonia within COMET“, on es reflexionarà sobre els reptes i noves possibilitats per establir noves vies.
Totes les sessions de la conferència seran en anglès. Els socis dels Fons Català estan convidats a assistir a la conferència final. Per a confirmar la vostra assistència, podeu escriure a: mangles@fonscatala.org.
Recursos i eines sobre vies complementàries
En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va portar a terme a finals del 2024 cinc sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
Al mes de desembre, es va celebrar un acte de presentació de dos documents amb recomanacions sobre disseny i implementació de vies segures i municipalisme, a càrrec d’Aleksandra Semeriak, Project Manager del COMET del Fons Català, juntament amb Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, que també ha participat en el projecte:
Alguns dels recursos realitzats per socis són les fitxes tècniques de Migration Policy Institute, que ofereixen coneixements pràctics sobre la millora de les vies complementàries i els programes de patrocini per a persones amb necessitat de protecció internacional.
Aquests documents tenen com a objectiu millorar l’eficàcia, l’escalabilitat i la sostenibilitat d’aquests programes compartint les millors pràctiques i identificant oportunitats per al seu desenvolupament. Les fitxes estan disponibles en català.
A l’esdeveniment, que tindrà lloc el dimecres 12 de març, a les 19 h, al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, es farà un reconeixement als municipis, entitats i agents compromesos amb la cooperació al desenvolupament.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament celebrarà el pròxim dimecres 12 de març, a les 19 h, la primera edició de la Nit del Fons, que tindrà lloc al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona.
L’acte busca ser un espai de trobada anual dels més de 300 municipis de Catalunya compromesos amb la justícia global, i reunir a tots els agents públics i privats vinculats a la cooperació al desenvolupament.
Aquesta primera edició estarà dedicada a la pau sota el lema “Compromís local per un futur de pau i justícia”, ja que suposa el tret de sortida d’una campanya impulsada pel Fons Català per promoure la cultura de pau i la solidaritat. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau (2024-2025), una plataforma que vol fomentar el diàleg i l’accés a la pau com a dret fonamental.
La periodista de TV3 Txell Feixas serà l’encarregada de moderar l’acte, que comptarà amb la participació de Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Jordi Cuadras, president del Fons Català. La ponència inaugural anirà a càrrec de Gloria Cuartas, directora de la Unitat per a la Implementació dels Acords de Pau a Colòmbia, que compartirà la seva experiència com exalcaldessa d’Apartadó i parlarà sobre els desafiaments i oportunitats en la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia, des de la defensa dels drets humans fins a la construcció de models de governança basats en el diàleg i la justícia social.
Amb motiu d’aquesta celebració, s’han creat els Premis de la Nit del Fons, que tenen per objectiu reconèixer i posar en valor el treball d’entitats, organitzacions i projectes en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació municipalista.
S’atorgarà un guardó a la trajectòria internacional, a la trajectòria nacional i a un projecte emblemàtic, escollits pels membres del Consell Assessor del Fons Català, format per representants de la societat civil organitzada catalana com Justícia i Pau, CIEMEN, LaFede.cat, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya. Aquest òrgan ha valorat les candidatures segons criteris com la proximitat i coneixement del territori, la innovació, la participació ciutadana, la sostenibilitat, la generació de capacitats i aprenentatges i l’impacte transformador.
Els premis seran lliurats per Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional del Govern d’Espanya; Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya; i Jordi Cuadras, president del Fons Català. També es comptarà amb la presència de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, a la cloenda de l’acte.
Durant l’esdeveniment també es distingirà amb el segell del 0,7% als governs locals que han arribat a aquest compromís durant el 2023, amb la voluntat que cada any en siguin més. Els representants de la junta permanent del Fons Català, el president del Fons Català Jordi Cuadras, el vicepresident Isidre Pineda, la secretaria Maria Llauradó i el tresorer Sergi Hernández, seran els encarregats de l’entrega dels segells.
A sota podeu veure el programa de l’acte:
Programa de la Nit del Fons Data: 12 de març de 2025 Horari: Obrim portes a les 18:30. L’acte començarà a les 19:00 h Lloc: Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona
19:00 | Presentació de l’acte Obertura de La Nit del Fons, un esdeveniment per posar en valor el compromís dels municipis i les entitats amb la justícia global i la cooperació.
Txell Feixas, periodista de TV3
19:05 | Obertures institucionals Intervencions institucionals per subratllar la importància de la cooperació municipalista i el paper del Fons Català en la promoció de bones pràctiques.
Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona
Jordi Cuadras, president del Fons Català
19:17 | Actuació musical Les cançons càlides de l’artista de Granollers Laia Llach, acompanyada a la guitarra acústica i a l’ukulele per Cesc Martorell.
19:22 | Ponència inspiradora
Reflexió sobre els desafiaments i oportunitats en la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia, des de la defensa dels drets humans fins a la construcció de models de governança basats en el diàleg i la justícia social. Una veu referent en la lluita per la pau i la transformació territorial.
Gloria Isabel Cuartas Montoya, directora de la Unitat per a la Implementació de l’Acord de Pau del Govern de Colòmbia i exalcaldessa d’Apartadó.
19:37 | Actuació musical Les cançons càlides de l’artista de Granollers Laia Llach, acompanyada a la guitarra acústica i a l’ukulele per Cesc Martorell.
19:45 | Lliurament dels Premis La Nit del Fons Reconeixement a tres entitats pel seu impacte en la justícia global. Entrega a càrrec de:
Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional del Govern d’Espanya, lliurarà el guardó a la trajectòria internacional
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, lliurarà el guardó a la trajectòria nacional
Jordi Cuadras, president del Fons Català, lliurarà el guardó al projecte emblemàtic
20:02 | Entrega dels segells 0,7% Reconeixement als ajuntaments que han complert amb l’objectiu del 0,7% en cooperació. Entrega a càrrec de:
Isidre Pineda, vicepresident del Fons Català
Acompanyat dels representants de la junta permanent del Fons Català:
Jordi Cuadras, president del Fons Català
Maria Llauradó, Secretària del Fons Català
Sergi Hernández, Tresorer del Fons Català
20:15 | Actuació musical Les cançons càlides de l’artista de Granollers Laia Llach, acompanyada a la guitarra acústica i a l’ukulele per Cesc Martorell.
20:25 | Cloenda institucional Discurs final i anunci de la propera edició de La Nit del Fons.
Txell Feixas, periodista de TV3
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya
Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional del Govern d’Espanya
Josep Rull, president del Parlament de Catalunya
20:30 – 21:00 | Càtering i refrigeri Tancament de l’acte en un ambient distès, amb servei de càtering per fomentar la trobada i la interacció entre els assistents.
Inicia l’intercanvi de cooperació tècnica a Catalunya amb administracions locals del Marroc
Els representants de 7 governs locals de la Regió de l’Oriental visitaran aquesta setmana diferents serveis municipals de Vic, Valls, Manlleu, Vilafranca del Penedès, Caldes de Montbui i Santa Coloma de Gramenet.
La sessió inaugural ha començat amb una benvinguda per part de Senén Florensa, president executiu de l’IEMed; Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya; Charif Cherkaoui, cònsol del Marroc a Barcelona; Roser Xalabarder, 2a tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, Jordi Cuadras, president del Fons Català, i Mohammed Chaib, president de la Fundació Ibn Battuta.
L’acte també ha inclòs una breu presentació de la delegació marroquina, conformada per electes i personal tècnic de les comunes d’Oudja, Nador, Dirouch, Berkane, Guercif, Figuig, i del Consell Regional i la Wilaya de la Regió Oriental. També s’ha reproduït un vídeo del Centre Regional d’Inversió de la Regió de l’Oriental, amb l’objectiu de conèixerles característiques d’aquesta demarcació, conformada per les set comunes, i on hi viu prop d’un 7% del total de la població del país. El 50% dels habitants de la regió són joves, i d’aquí provenen més de 1.500 mil marroquins que viuen a l’estranger.
La jornada ha continuat amb una visita al Parlament de Catalunya, on la delegació marroquina s’ha reunit amb la Comissió d’Empresa i Treball; i ha conclòs amb una trobada a la seu de la Fundació Ibn Battuta.
Durant la taula plenària a l’Institu d’Estudis Mediterranis (IEMed), a Barcelona.Els membres de la delegació marroquina i els representants dels ajuntaments catalans que participen al projecte Aizdihar durant la visita al Parlament de Catalunya.
Experiències de 6 municipis catalans
Durant aquesta setmana, els representants dels governs locals marroquins visitaran diversos serveis municipals de promoció econòmica, d’ocupació i d’acció social dels municipis catalans que participen al projecte, així com establir vincles amb la ciutadania catalana d’origen marroquí.
A Vic, es farà una rebuda institucional de la delegació per conèixer el context de la ciutat, i es visitaran iniciatives comunitàries liderades per dones com l’espai gastronòmic “Dinem plegades”, o el projecte sociolaboral “Cosidor pas a pas”. També es farà una presentació a la seu de CREACCIÓ, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement.
La delegació també farà parada a Caldes de Montbui per conèixer actuacions municipals d’aquesta vil·la termal, com la comunitat energètica local (CEL), els serveis d’acollida de persones nouvingudes, i programes d’atenció a dones. També es visitarà La Piqueta, l’Oficina de Desenvolupament Econòmic Local i Les Cases dels Mestres.
Des de Vilafranca del Penedès, el consistori rebrà a la delegació i es presentaran els serveis d’Igualtat, Solidaritat i Cooperació (SIAD), i de Convivència i Ciutadania. També es farà parada a l’Espai Jove – La Nau del Servei de Juventut, per conèixer el projecte Trampolí i d’inserció sociolaboral.
A l’Ajuntament de Valls també es farà una rebuda a la delegació, que posteriorment visitarà la Fundació GINAC, l’Associació Egueiro, un projecte de restauració de dones d’origen marroquí, i el programa d’inclusió “Espai de coneixença. Dones en xarxa”.
Sobre el projecte Aizdihar
Es tracta d’un projecte de cooperació tècnica que té per objectiu promocionar el rol dels MRE (marroquins/es residents a l’estranger) en el desenvolupament socioeconòmic i l’accés a l’ocupació de qualitat sostenible a la regió marroquina de l’Oriental, amb una atenció específica a dones i joves. Més informació
Síria-Kurdistan: 14 anys de conflicte i 2 anys dels terratrèmols
Dos projectes dins la campanya d’emergència iniciada fa dos anys continuen en actiu al Nord i Est de Síria (NES), que s’han hagut d’adaptar o s’han vist afectats pels nous esdeveniments.
Els diferents territoris de Síria han estat durament castigats per la guerra i agressions militars, des del 2011, amb milions de persones en situació de desplaçament forçat i grans necessitats humanitàries. Fa uns mesos, una nova ofensiva va culminar amb la caiguda del règim de Basar Al-Asad. Un nou escenari en el qual continua sent necessària la protecció i assistència de la població.
A més del conflicte armat, cal sumar les conseqüències dels diversos terratrèmols del 6 de febrer de 2023, que van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan, deixant més de 50.000 víctimes mortals, desenes de milers de persones ferides i nombrosos danys materials.
Com a resposta, el Fons Català va engegar una campanya d’emergència humanitària amb 9 projectes en aquests territoris, 2 dels quals continuen en curs al nord-est i nord-oest de Síria, que s’han hagut d’adaptar davant el context actual.
Quina és la situació actual a Síria?
Segons el darrer informe de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), continuen les hostilitats i explosions a Homs, Aleppo i als voltants amb desenes de morts i persones que han resultat ferides. Aquests fets estan causant el desplaçament intern de milers de persones, que ja sumen més de 7 milions a tot el país. Davant d’aquesta situació d’inseguretat tant volàtil, moltes operacions humanitàries es veuen interrompudes als diferents territoris.
Els enfrontaments violents també afecten a les infraestructures i estacions de subministrament d’aigua, i la manca d’electricitat per bombejar aigua fa que la població no pugui satisfer les seves necessitats d’aigua adequades.
Aquesta inseguretat també està afectant en l’àmbit econòmic. Hi ha limitacions pel que fa a l’accés a efectiu, i a moltes parts de Síria els serveis bancaris no funcionen. També hi ha hagut un augment de preus en àmbits com el combustible i el transport. Això està afectant l’accés a serveis de vida de les persones i l’obstrucció de les operacions humanitàries, sobretot en àrees rurals i remotes.
A Damasc, hi ha manca de personal educatiu per culpa de l’alt cost del transport i la limitada disponibilitat de transport. A més, molts centres educatius necessiten rehabilitació perquè s’han utilitzat les seves instal·lacions per acollir a persones en situació de desplaçament forçat.
Context humanitari al Nord i Est de Síria (NES)
Al nord-est de Síria, el Fòrum d’ONG a NES també ha informat en un informe que les persones continuen traslladant-se a centres d’emergència, on ja hi ha més de 24.600 persones registrades.
S’han suspès els serveis d’aigua, sanejament i higiene a 636 camps de desplaçats per falta de finançament, afectant a més de 636.000 persones. També hi ha necessitat de productes d’higiene menstrual per a dones, i productes per a la infància. Aquest col·lectiu s’ha vist especialment afectat pel conflicte en curs i els desplaçaments múltiples, situacions que generen necessitat de rebre suport psicològic.
En aquest context, dos dels projectes dins la campanya 3829Crida d’emergència per a la població víctima del terratrèmol al Kurdistan, Síria i Turquia -que ha comptat amb el suport de prop d’un centenar d’ajuntaments, entitats sense ànim de lucre, i donacions particulars de la ciutadania- s’han hagut d’adaptar i incorporar noves vies d’execució, ja que s’han vist condicionats pel conflicte. Sobretot, perquè moltes de les persones que es van veure afectades pels terratrèmols fa dos anys, ara es veuen obligades a tornar-se desplaçar davant noves hostilitats.
Intervenció integral per a la població en situació de vulnerabilitat: S’ofereix suport integral a las poblacions vulnerables del nord-est de Síria, amb especial atenció a la protecció davant la violència de gènere, la protecció de la infància i l’empoderament de la dona, a través d’activitats i formació. Aquest mes de febrer s’iniciaran una de les sessions més urgents: la capacitació comunitària per a un retorn segur davant les mines i restes de guerra.
Millora de l’accés a l’aigua en àrees afectades pel terratrèmol del nord de Síria:Aquest projecte primerament contemplava la reconstrucció i rehabilitació de les xarxes d’abastament d’aigua a la ciutat de Kobane, amb acompanyament tècnic a les autoritats locals; i la construcció d’un pou amb panells solars a Al-Ahdath, a la província de Shahbah. Actualment, però, el territori kurd és una zona molt afectada pel conflicte, amb dificultat d’accés i patint atacs en algunes de les localitzacions del projecte. De fet, segons expliquen des de l’entitat executora, Un Ponte Per, “a causa de la nova operació militar llançada per l’Exèrcit Nacional de Síria (SNA), amb el suport turc, a algunes de les zones de la ubicació del projecte i al seu voltant, vam haver d’aturar o ralentir les activitats del projecte i estem treballant en modificar-lo”. Els recents atacs a la presa de Tishreen han provocat que la població local s’hagi quedat sense electricitat ni aigua potable. A més, durant la nit del 2 de febrer “l’estació d’aigua de Kobane, una de les principals localitzacions del projecte, ha estat bombardejada i destruida completament”.
Estrena de ‘El viatge d’Itza’, un documental sobre l’exili nicaragüenc i els drets humans
El pròxim dijous 13 de febrer, a les 19 h, es presentarà al Cinebaix de Sant Feliu el documental ‘El viatge d’Itza’, produït pel Fons Català, Fora de Quadre i Cabal Films. El documental aborda la crisi de drets humans a Nicaragua i els exilis forçats sota el govern d’Ortega i Murillo, a través de la història personal d’Itza López. L’acte inclourà un col·loqui amb la directora i la protagonista.
L’acte d’estrena comptarà amb la participació de Neus Ràfols, directora del film, Itza López, protagonista, Isidre Pineda, vicepresident del Fons Català, Xavier Ruiz, responsable d’Amèrica Llatina del Fons Català, Jordi Mena internacionalista a Nicaragua dels anys vuitanta, Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern i Lluís Casals, president de Sant Just Solidari entitat col·laboradora en la producció del documental i qui serà l’encarregat de presentar l’acte. El documental s’estrenarà al Cinebaix de Sant Feliu, i després de la projecció la directora i la protagonista faran un col·loqui junt amb Xavier Ruiz i Jordi Mena per explicar el projecte i reflexionar sobre el context actual de Nicaragua i la cooperació amb les entitats a l’exili.
El documental té com a punt de partida les vivències de l‘Itza, una jove nicaragüenca de 26 anys exiliada a Barcelona des del 2020, de pare català molt vinculat al treball amb cooperatives agràries vinculades al Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) i a la cooperació catalana que va estendre’s pel país des dels anys 80. A través de la història d’Itza, es mostra la realitat de les persones exiliades de Nicaragua a Barcelona i a d’altres indrets del món i reflecteix la greu crisi de drets humans a Nicaragua sota el govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo.
Acompanyarem a l’Itza en un viatge de recerca dels perquès d’aquesta revolució traïda del FSLN després de gairebé 45 anys. Un viatge físic de Catalunya a Costa Rica, per plasmar la situació de l’exili nicaragüenc. I per últim, un viatge que se submergeix en la sororitat de dues dones, la jove Itza i una periodista catalana d’edat madura que vol indagar amb ella en aquesta evolució històrica del FSLN cap a un règim autoritari i repressor de drets humans.
La producció, liderada perl’associació de periodisme Fora de Quadre i la productora Cabal Films amb el suport del Fons Català i diversos municipis catalans, s’ha fet amb un equip majoritàriament femení, incloent-hi professionals nicaragüenques exiliades.
La presentació del documental també es farà a altres localitats del territori català, en col·laboració amb altres entitats que treballen a Nicaragua que podran explicar de primera mà el procés repressiu que es viu al país especialment des de 2018. Després de l’estrena al Cinebaix (Sant Feliu de Llobregat, C/ de Joan Batllori, 21,), el documental es projectarà el 4 de març a Sant Boi de Llobregat (a Cal Ninyo (C. Major, 43)) i el 5 de març a Vilafranca del Penedès (a Sala Zazie (Rambla Nostra Senyora, 35-37)).
El Fons Català porta el compromís del 0,7% arreu del territori
La campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” ha recorregut les quatre demarcacions catalanes per tornar a posar a l’agenda el 0,7%, el percentatge per la justícia global.
Durant els mesos de novembre i desembre, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha portat a terme una campanya comunicativa i de sensibilització per recuperar el 0,7% a l’agenda política, augmentar el compromís de les institucions públiques d’arreu del territori per la cooperació internacional, i sensibilitzar a la ciutadania.
Per fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions com la creació d’un joc interactiu sobre l’origen i significat del 0,7%, vídeos testimonials i altres materials digitals recollits a la web de la campanya www.passemalaccio07.org. Tots els materials s’han treballat en col·laboració amb entitats per la justícia global i representants de l’administració implicats en la cooperació municipalista.
Durant els mesos en què la campanya ha estat activa, un formulari ha permès recollir més de 200 peticions de la ciutadania exigint que el seu municipi, consistori, consell comarcal o diputació augmentin el seu compromís amb la cooperació internacional. Ja que de 947 municipis catalans, 13 consistoris i 5 ens supralocals han arribat a aquesta xifra, d’acord amb les últimes dades executades del 2022. Si bé aquests representen el 30% de la població catalana, la xifra queda lluny del80% de la ciutadania que està a favor de destinar diners a la cooperacióal desenvolupament.
La campanya s’ha desplegat a les quatre províncies catalanes a través d’actuacions com la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per generar sensibilització. Les instal·lacions s’han exposat en llocs com el Palau de Congressos de Tarragona, la Plaça Sant Joan de Lleida, i el Mercat de Sant Antoni de Barcelona.
Les escales de la plaça Sant Joan, a Lleida, amb el vinil de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció”.
Actes a les quatre capitals catalanes
Un dels principals objectius de la campanya ha estat aprofundir sobre el 0,7%, presentar projectes i iniciatives de cooperació internacional i acostar-los a la ciutadania. Per això, s’han organitzat quatre actes presencials que, sota el títol CICLE 0,7%, han abordat alguna temàtica vinculada amb la cooperació municipalista de cada província, i compartint experiències i reptes comuns amb organitzacions i ONG locals, i persones expertes.
El cicle va començar el 12 de novembre de 2024 a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, on representants de l’administració pública, entitats per la justícia global i persones expertes van reflexionar sobre l’acció humanitària, mobilitat humana i fronteres, ja que a les crisis d’emergències és on els municipis hi destinen cada cop més Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) però presenta reptes en els quals cal continuar fent incidència.
La ciutat de Tarragona va acollir el segon acte, celebrat el 19 de novembre de 2024, en què es van reunir governs locals i entitats de la província per tractar la rellevància dela cooperació municipalista en la gestió de l’aigua i el canvi climàtic, que es pot enriquir a partir de les experiències compartides i el treball en xarxa entre agents.
L’acte de Girona, que va tenir lloc el 26 de novembre de 2024 al Centre Cultural La Mercè, es va centrar en la implicació dels governs locals en les migracions amb mirada feminista. Es tracta d’un eix transversal en les polítiques i projectes de cooperació al desenvolupament, i per tant és una eina clau per promoure la justícia global i afrontar reptes com les migracions, les desigualtats i les emergències humanitàries.
El darrer acte del CICLE 0,7% es va fer al Cafè del Teatre de Lleida, on es va recordar quin llegat va deixar la Plataforma pel 0,7% a la província, i la importància dels governs locals en la defensa dels drets humans, ja que són les institucions més properes a les necessitats dels seus ciutadans.
Tot i finalitzar la campanya, el Fons Català posarà a disposició els recursos generats en el marc de la campanya sobre el compromís del 0,7% i la implicació dels governs locals en la justícia global per mantenir la incidència sobre aquesta demanda històrica, però que és més necessària que mai.
A l’acte “Governs locals contra les fronteres hostils” celebrat a Barcelona, durant el debat sobre l’articulació del 0,7% de la cooperació municipalista en l’àmbit de l’ajuda humanitària, la mobilitat humana i les fronteres.
Catalunya
Nova edició del Cicle de formacions per l’enfortiment d’entitats de migracions i desenvolupament a Girona
Amb l’objectiu d’enfortir el teixit associatiu que treballa des de Catalunya en l’àmbit de les migracions i el desenvolupament, a través de la socialització de bones pràctiques i el foment del treball en xarxa, el Fons Català de Cooperació reprèn l’organització dels Cicles de formacions per l’enfortiment de les entitats a Girona amb la col·laboració de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i el suport de l’Ajuntament de Girona. Aquest cicle de formació tindrà lloc entre el 18 de gener i el 22 de febrer de 2025 a l’Estació Espai Jove de Girona (Ctra. Santa Eugència, 17), a partir de les 10h.
Els continguts dels cicles s’han treballat conjuntament amb òrgans i entitats del territori, per tal de fer-la encaixar amb les prioritats, demandes i nous paradigmes de la demarcació i incloure en les sessions formatives la participació d’especialistes referents en gènere, migracions i justícia global. En conjunt, el cicle formatiu ofereix eines pràctiques i continguts per enfortir el rol de les entitats en un context de canvi de paradigmes, promovent la cooperació internacional, l’educació i la comunicació crítica i transformadora, i el treball en xarxa.
Objectius dels cicles
El programa formatiu té com a finalitat:
Reforçar estructures organitzatives i la coherència de les accions de les entitats en el desenvolupament comunitari.
Fomentar el treball en xarxa amb altres entitats del sector i espais de concertació.
Facilitar eines per a la formulació i justificació de projectes de cooperació i educació transformadora amb un Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH).
Millorar les competències en comunicació per a la transformació social.
Contingut i metodologia
El cicle es compon de tres blocs, dividits en sis sessions formatives, cadascuna centrada en àrees clau per a l’enfortiment de les entitats:
Bloc I: Enfortiment de les entitats 1.1 Organització interna: missió, visió, valors i cultura organitzativa. 1.2Gestió de l’entitat: tràmits administratius i gestió interna.
Bloc II: Cicle dels projectes amb EGiBDH 2.1 Marc lògic i formulació de projectes: planificació amb EGiBDH. 2.2 Cicle dels projectes: bones pràctiques, pressupostos i relació amb contraparts. 2.3 Justificació i cerca de finançament: identificació dels principals agents finançadors i els seus requisits.
Bloc III: Comunicació i Educació Crítica i Transformadora 3.1 Comunicació i Educació per la Transformació Social (EpTS): eines pràctiques i reflexió crítica.
El programa formatiu de 22h inclou sis sessions amb expertes de llarga trajectòria en l’àmbit de l’associacionisme, la cooperació internacional, i la comunicació crítica. A més de les sessions formatives, el cicle també preveu, per a un nombre reduït d’entitats, un procés de mentoria personalitzada per acompanyar-les a posar en pràctica els coneixements adquirits amb la formulació de projectes concrets, la identificació de convocatòries i el treball col·laboratiu entre entitats.
El cicle culminarà amb una sessió de retorn i avaluació, on es compartiran aprenentatges, experiències i projectes desenvolupats, contribuint a enfortir la xarxa d’entitats del territori.
Inscripcions i més informació
Les entitats interessades poden inscriure’s o demanar més informació a: 📩 lmartos@fonscatala.org 📞 93 412 26 02 – ext. 113
Amb aquesta nova edició del cicle formatiu, el Fons Català reafirma el seu compromís amb l’enfortiment del teixit associatiu en l’àmbit de les migracions i el desenvolupament, contribuint a la cohesió social i la justícia global.
Aquesta nova edició també es traslladarà a altres localitats del territori català. En aquest sentit, des del Fons Català de Cooperació també es reprèn l’organització dels Cicles de formacions per l’enfortiment de les entitats a Lleida amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida. El cicle de formacions tindrà lloc entre l’1 i el 22 de febrer de 2025 a la Sala Paolo Freire (C. Bisbe Torres, 2, Lleida), de 10 a 14 h.
Disponibles les sessions en línia sobre vies segures i protecció internacional amb perspectiva municipalista
En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha portat a terme, durant els mesos de novembre i desembre de 2024, 5 sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.
L’objectiu de les sessions ha estat sensibilitzar sobre la importància de garantir el dret a la protecció internacional i impulsar la implicació activa d’ajuntaments i altres agents locals en la creació de projectes amb aquesta finalitat. A més, s’ha volgut crear un espai d’intercanvi de bones pràctiques i de reflexió col·lectiva sobre els reptes i les oportunitats compartides.
La iniciativa també ha permès promoure oportunitats de capacitació i millora de processos i recursos, fomentant la col·laboració entre diversos nivells governamentals, ONG, societat civil, àmbit acadèmic, sector privat i comunitats amb experiència viscuda de desplaçament forçat. A continuació, es comparteixen les idees clau i recursos compartit durant les sessions, moderades per la tècnica del projecte COMET, Aleksandra Semeriak:
Sessió 1:Patrocini publico-privat per a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional com a solució local sostenible. Experiències col·laboratives per a la implementació de programes de patrocini a diferents regions, incloent a Navarra, al País Basc i models implementats a Europa en el marc del projecte COMET.
Patrocini Comunitari a Navarra, amb Virginia López Garrido, del Centro P. Lasa, Servicio Jesuita a Migrantes; i Laura Laquidáin Azpiroz, responsable de la Sección de Acompañamiento y Mediación de la Dirección General de Políticas Migratorias de Navarra.
Sessió 2: Importància de la perspectiva de gènere i el feminisme en els processos d’acollida i inclusió locals. S’aborda la necessitat de protecció internacional des d’una de les iniciatives municipals pioneres en creació de polítiques públiques d’igualtat real i efectiva de totes les dones, i es va donar a conèixer l’eina de recomanacions per a un sistema d’acollida amb perspectiva feminista i interseccional.
Incorporació de la perspectiva feminista interseccional a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional, a càrrec de Maritza Sore, d’Almena Cooperativa Feminista.
Iniciatives municipals per abordar la necessitat de protecció internacional des de les polítiques públiques, amb Meritxell Cabezón, Coordinadora dels serveis d’atenció a Víctimes de violència masclista, La CIBA, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Sessió 3: Identificació i mobilització de patrocinadors i col·laboradors locals. Dedicada a l’enfocament de múltiples parts interessades a través de l’experiència d’ACNUR Espanya. S’han compartit bones pràctiques de col·laboració per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional de l’Associació Micropobles de Catalunya i Win-Win Connection. S’han abordat també els reptes i les oportunitats de col·laboració entre l’àmbit acadèmic, les administracions públiques i la societat civil en el marc de l’acollida universitària per a persones desplaçades forçosament, compartint la feina que es desenvolupa des del Programa de Suport a les Persones Refugiades i de Zones de Conflicte de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i procedents de zones en conflicte i des de la Universitat de Lleida.
Enfocament multistakeholder o de múltiples parts interessades per a la mobilització de col·laboradors i patrocinadors locals amb María de Zabala, adjunta a Solucions Perdurables d’ACNUR Espanya.
Experiències de col·laboració amb el sector privat per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional amb Oriol Lopez, coordinador tècnic de l’Associació Micropobles de Catalunya; i Manolo Garbayo, cofundador de Win-Win Connection.
Reptes i oportunitats multistakeholder en el marc de l’acollida universitària amb Cati Jerez, coordinadora del Programa de Suport a les Persones Refugiades i de Zones de Conflicte de la Universitat de Barcelona; i Àngels Sendra, tècnica de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Lleida.
Sessió 4: Participació significativa de persones amb experiència viscuda de desplaçament forçat en el disseny i implementació de vies segures i acollides dignes. En aquesta sessió, l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati i l’Associació Kudwa comparteixen la seva feina i les iniciatives que han desenvolupat en col·laboració amb les autoritats municipals per assegurar una participació significativa de persones migrades i refugiades en el disseny de respostes locals als reptes identificats en el desenvolupament de programes d’acollida i vies d’accés a la protecció internacional.
Participació significativa de persones desplaçades forçosament en el marc del Projecte COMET i iniciatives col·laboratives amb l’Ajuntament de Torí (Itàlia), a càrrec de Prince Dengha, mediador social de l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati.
Eines d’assessorament per avaluar la participació cultural, professional i cívica de persones migrades i refugiades als municipis, a càrrec de Razan Ismaili, fundadora i directora general de l’Associació Kudwa.
Sessió 5: Intercanvis de cooperació tècnica municipal com a eina per millorar l’acollida. En aquesta sessió es dona a conèixer l’experiència pilot de Medina de Rioseco sobre mobilitat laboral per a persones amb necessitat de protecció internacional. Es comparteixen bones pràctiques per a la cooperació municipal en el context europeu a través de la feina realitzada per part d’ALDA – Associació Europea per a la Democràcia Local. També és un espai de reflexió sobre eines pràctiques per facilitar la cooperació tècnica municipal, els seus reptes i oportunitats.
Participació municipal en vies complementàries de mobilitat laboral, a càrrec de David Esteban, alcalde de l’Ajuntament de Medina de Rioseco.
Lliçons apreses de les experiències municipals del projecte COMET, a càrrec d’Aleksandra Semeriak, en representació del consorci del projecte COMET.
Lleida, referent de la lluita pel 0,7%, reclama un compromís més ferm dels municipis, ja que cap assoleix la xifra establerta
El Fons Català va tancar ahir el CICLE 0,7%, amb un acte a la ciutat de Lleida. El cicle s’emmarca en la campanya “No va només de posar-nos d’acord. Passem a l’acció” orientada a reivindicar el compromís dels governs municipals amb el 0,7%.
Lleida va acollir l’últim acte del CICLE 0,7%, sota el títol “Governs locals per la protecció dels drets humans“. Aquest acte forma part del CICLE 0,7%, una sèrie de quatre esdeveniments arreu de Catalunya impulsats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament dins la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció“. Aquest projecte busca aprofundir en temes claus de la cooperació internacional, dona visibilitat a projectes concrets i anima a la ciutadania a exigir més implicació per part dels governs locals en el compliment del compromís del 0,7%.
L’acte es va celebrar el 4 de desembre, al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida. D’una banda, l’activitat coincideix amb la proximitat del Dia Internacional dels Drets Humans, que és el 10 de desembre. I de l’altra, marca el 30è aniversari de l’inici de l’acampada multitudinària per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals, i que a Lleida va tenir lloc a la Rambla Ferran. A Lleida, aquesta reivindicació té una història marcada per la mobilització ciutadana, especialment des del 1994, quan el teixit social organitzat es va convertir en un referent a Catalunya, amb centenars de persones implicades. La Plaça Ricard Vinyes es va convertir en l’epicentre d’una protesta que va durar gairebé dos mesos i va involucrar des d’activistes fins a entitats, estudiants i ciutadania.
Aquest moviment pioner, va portar a la creació de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida que continuen treballant per la justícia global. L’acampada no només va generar consciència entre la població local, sinó que també va pressionar els governs perquè assumissin responsabilitats en cooperació.
L’acte “Governs locals per la protecció dels drets humans” va comptar amb la benvinguda institucional per part de Núria Gil Sisó, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, que va destacar la importància del compromís del 0,7%: “Des del govern, volem deixar clar que la justícia social, la solidaritat i els drets humans són pilars del nostre projecte, creiem que el progrés no es mesura només amb indicadors econòmics sinó amb la capacitat de posar a les persones al centre de les decisions”.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va expressar la necessitat de passar a l’acció per part dels governs locals. “Des de la política local de proximitat es pot fer cooperació internacional. Parlem el mateix llenguatge”. També va apel·lar a les entitats i ONG perquè incideixin als ajuntaments a fer de la cooperació municipalista una política estructural, i treballar conjuntament per “fer realitat aquest compromís que ens uneix”.
Sandra Marco Casals, diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida, va recordar que l’objectiu del 0,7% “no és un compromís financer sinó moral per tenir un futur millor”. Segons Marco, s’han de reforçar els valors globals i “les fronteres no són un obstacle per la solidaritat”.
El regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Jackson Quiñónez va posar en valor que l’Ajuntament sigui una administració més propera, i un agent clau en la cooperació: “necessitem el suport d’administracions fortes i descentralitzades amb coneixement del teixit del territori”.
D’esquerra a dreta: Jordi Cuadras, president del Fons Català, i David Minoves, director del Fons Català. | Imatge: Oriol Soñora Vila
El 0,7%: Un compromís incomplet
Malgrat l’impacte d’aquell moviment, el compromís del 0,7% encara està lluny de complir-se plenament. David Minoves, director del Fons Català, va presentar les dades dels darrers quatre anys recollides i analitzades per l’Observatori de Cooperació Municipalista de l’entitat, que mostren que cap municipi de la província de Lleida ha arribat al percentatge, tot i que La Seu d’Urgell (0,52%), Lleida (0,28%) i Esterri de Cardós (0,55%) són els que més s’hi apropen. Entre el 2019 i el 2023, però, les aportacions dels municipis al Fons Català han augmentat un 54,8%, mostrant una tendència positiva cap a l’assoliment d’aquest objectiu.
L’any 2022, el Fons Català també va acompanyar un procés de diagnosi sobre l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a la província de Lleida. Durant aquest exercici es va identificar que només un 51% dels municipis enquestats sabien què era l’AOD i el Fons Català, i un 20% tenien coneixement del Punt de Solidaritat de Lleida, destinat a fomentar la cooperació internacional del territori.
30 anys del moviment solidari pel 0,7%
Durant l’acte, es van recordar les experiències de persones clau en aquella lluita històrica. Cristina Saiz Cayuela, impulsora del moviment del 0,7% a Lleida i responsable de cooperació de l’Ajuntament durant 14 anys, va compartir escenari amb Àngels Sendra Ferrer, tècnica de l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida (UdL), juntament amb altres persones que van participar en aquell moviment.
“Ens vam trobar amb un centenar de tendes de campanya a la Rambla Ferran, i ens vam adonar de la necessitat d’organitzar-nos. Es van fer assemblees de 200 persones d’àmbits molt diferents: ONGs, caus d’escoltes, entitats de joves, col·lectius religiosos, etc. El 0,7% era un moviment internacional i pel teixit social organitzatiu de Lleida les acampades del 94 van ser un revulsiu de tot el moviment social contra els grans conflictes armats i la fam. Un moviment social cada cop més organitzat, professionalitzat i que ha anat evolucionant”, va recordar Cristina Saiz Cayuela.
“Les administracions s’han de creure aquest compromís”
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir sobre el rol dels governs locals en matèria de protecció dels drets humans i cooperació internacional, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global. El debat va ser dinamitzat per Oriol Bosch Montané, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.
Núria Camps Mirabet, experta en Dret Internacional Públic i vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la UdL, va explicar que el 0,7% és una xifra simbòlica que formava part d’una estratègia, relacionada amb la declaració d’un nou ordre internacional que sumava moltes reivindicacions, també la necessitat de la cooperació.
Aquesta fita, però, també va néixer a l’esquena d’agents clau com les empreses i altres organismes internacionals. “Tot i ser un canvi necessari i urgent, des del món acadèmic es reclama que no és suficient. Hi ha una sèrie de qüestions que són imprescindibles: transició ecològica, mirada feminista i més inclusiva, i menys eurocèntrica”, va apuntar Camps Mirabet.
Nogay Ndiaye i Mir és representant de l’associació Ndiatiguia. Per a ella, la tasca comença per la conscienciació local al carrer i a les institucions. “Els ajuntaments són el més proper a les necessitats d’aquí i en origen. La cooperació s’ha de treballar localment i de manera no centralitzada”. Una manera és fent més treball conjunt amb les entitats i figures de mediació cultural, i incloure més perspectiva de gènere. “Les administracions s’han de creure aquest compromís i facilitar el treball en xarxa”, va reclamar.
Durant la taula rodona amb els representants d’entitats i ONG de les terres de Lleida | Imatge: Oriol Soñora Vila
El responsable de la Fundació Comaposada – Sindicalistes Solidaris de Lleida, Ramon Víctor Moreno, va explicar com des del Consell de Cooperació Municipal s’insta que Lleida “torni a ser referent en cooperació internacional”. També va fer una crida als municipis més petits a “vehicular aquest 0,7% al Fons Català” i que la possibilitat de fer cooperació municipalista “no quedi en l’oblit”.
Des de Sindicalistes, treballen pel dret al treball digne, els drets laborals i socials, i l’equitat de gènere a través de projectes de cooperació sindicalista al Marroc i el Salvador. Però Víctor Moreno també va fer referència a les administracions, com a titulars d’obligacions, sobre la realitat de les persones temporeres a la província: “s’ha de regularitzar la situació per evitar situacions de precarietat”.
Laura Sánchez Aran, vicepresidenta de Sàhara Ponent, entitat que treballa a través de projectes d’educació per la transformació social per visibilitzar la realitat del poble sahrauí va comentar: “La població catalana té una responsabilitat administrativa amb el poble sahrauí, i també moral i ètica”. Des de Sàhara Ponent denuncien la realitat invisible dels diferents territoris i la vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental, i afirmen que són les administracions les responsables de vetllar pel compliment dels drets del poble sahrauí, així com proporcionar els recursos necessaris.
L’acte ha servit per posar en valor el rol dels governs locals en la protecció dels drets humans i recordar el moviment social de la província de Lleida, que 30 anys després reclama més compromís i treball en xarxa per un futur més just i solidari. La ciutat de Lleida tanca la gira territorial de la campanya del 0,7% del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, però manté algunes accions dirigides a la ciutadania. D’una banda, es pot continuar donant suport a la campanya i reivindicar als governs locals més implicació amb el 0,7% signant la petició disponible a www.passemalaccio07.org.
Durant el mes de desembre, a les escales de la Plaça Sant Joan de Lleida també hi seran visibles els missatges clau de la campanya amb l’objectiu de fer ben visible la necessitat de comprometre’s amb el 0,7%, el percentatge per la justícia global.
Jornada: “Resultats i perspectives per a una participació efectiva dels municipis en la promoció de vies segures i acollides dignes”
L’acte de tancament del projecte COMET tindrà lloc el divendres 13 de desembre, de 9:30 a 14 h, al Centre Cívic Pati Llimona. L’objectiu de la jornada és presentar els dos documents desenvolupats en col·laboració amb la Comissió Catalan d’Acció pel Refugi (CCAR).
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitza l’acte de tancament del projecte COMET, que tindrà lloc el divendres 13 de desembre, de 9:30 a 14h, al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer del Regomir, 3) de Barcelona.
La jornada, que porta per títol “Resultats i perspectives per a una participació efectiva dels municipis en la promoció de vies segures i acollides dignes“, té per objectiu fer una reflexió sobre el projecte COMET que ha gestionat el Fons Català en el marc de la campanya Món Local Refugi, i presentar els dos documents que s’han desenvolupat en col·laboració amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR):
Informe: Recomanacions pel disseny i implementació de vies segures des del municipalisme
Guia pràctica: Mobilització d’ajuntaments i altres actors locals en el disseny i implementació de programes de patrocini
Totes aquestes accions tenen per finalitat contribuir a la sensibilització sobre la necessitat de garantir el dret a la protecció internacional a través de la promoció de vies segures, i promoure la participació activa d’ajuntaments i altres actors locals en la facilitació de projectes que tinguin aquest objectiu. Així mateix, es pretén crear un espai d’intercanvi de bones pràctiques i de reflexió sobre reptes i oportunitats comunes.
La promoció de vies segures i de la cooperació al desenvolupament estan interconnectats, així com la solidaritat internacional, la reducció de les desigualtats i el foment de la pau, i la migració segura, és part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, on cal posar en valor el rol que les autoritats locals poden tenir en l’ampliació de l’abast, l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels programes de patrocini i altres vies complementàries.
Registreu-vos a la jornada a través del següent enllaç.
Reiterem la crida a la solidaritat amb el poble palestí
El 29 de novembre és el Dia Internacional de Solidaritat pel Poble Palestí, dia en què l’Assemblea General de les Nacions Unides va donar llum verda el 1947 a la creació d’un “Estat jueu” i un “Estat àrab”, provocant una guerra i l’èxode més llarg de la història moderna.
Més de 75 anys després, la qüestió palestina requereix d’una solució justa i definitiva. Tot i que la situació del poble palestí continua sent crítica, sobretot des de l’esclat de la guerra d’Israel contra la Franja de Gaza el 7 d’octubre de 2023.
Segons dades del Ministeri de Salut Palestí i UNRWA, més de 43.900 persones han perdut la vida i més10.000 es troben sota la runa. Més d’1,9 milions de persones es troben en situació de desplaçament intern; i a això se li suma la destrucció d’habitatges i infraestructures; la desarticulació econòmica i social; la destrucció del sistema sanitari i educatiu; li la pèrdua d’aprenentatges i oportunitats de progrés conjunt. A més, l’assistència humanitària ha tornat a patir un atac amb la recent prohibició d’Israel que UNRWA continuï operant a Gaza, que se suma a la vulneració constant i sense precedents del dret internacional humanitari i els drets humans.
Cada cop hi ha més veus des dels organismes internacionals, i també des del municipalisme, advertint que l’ofensiva d’Israel a Gaza “és consistent amb les característiques d’un genocidi“, segons un informe publicat pel Comitè Especial de l’ONU per Investigar les Pràctiques que Afecten els Drets Humans del Poble Palestí i Altres Àrabs dels Territoris Ocupats que examina les pràctiques israelianes.
Des de l’esclat de la guerra, el Fons Català ha mostrat el seu posicionament a través de diverses mocions i comunicats condemnant la violència contra la població civil i l’exigència d’un alto el foc a Gaza, i ha declarat la seva preocupació per l’escalada de tensió a la regió. Les propostes s’han posat a disposició dels ajuntaments catalans perquè puguin sumar-s’hi, i ja sónuna trentena els ajuntaments i ens supramunicipals que s’hi han adherit.
A Gaza, es continua donant suport a projectes per garantir el dret a la salut, a la protecció i a l’assistència a la població víctima dels atacs israelians a través de l’Associació Catalana per la Pau i la Palestinian Medical Relief Society; i contribuir en el repartiment d’articles d’emergència per a les famílies desplaçades a Rafah, de la mà d’Action For Humanity. La campanya també inclou una iniciativa d’Alianza por la Solidaridad per assegurar la protecció de les dones i nenes, que també ofereix suport psicosocial i atenció a les víctimes de violència de gènere.
Des del seu inici, el municipalisme català ha destinat i continua aportant recursos a aquesta campanya, que també està oberta a la ciutadania i a empreses que han mostrat la seva solidaritat (en total s’han recollit més de 11.200€). Algunes entitats del teixit associatiu del territori català també s’hi han bolcat organitzant activitats per aportar fons i vehicular-los a través del Fons Català.
Una de les línies de treball d’Alianza-Action Aid és la creació d’espais segurs per a dones i nenes, no només per a suport psicosocial sinó també per a lactància i serveis de salut sexual i reproductiva. Imatge: Alianza por la Solidaridad | Agost 2024
Ampliació de la campanya: nous projectes al Líbani Cisjordània
Al territori de Cisjordània, segons l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA, per la sigla en anglès), més de 735 persones han estat assassinades, incloent-hi Jerusalem Est, mentre els atacs violents dels colons i la repressió per part de l’exèrcit israelià continua.
L’ofensiva de Hezbol·là contra Israel i la resposta de l’exèrcit d’Israel contra el Líban ja ha produït més de 3.500 morts, més de 15.000 persones ferides i més de 878.000 persones desplaçades -d’acord amb dades de diversos organismes de l’ONU-, tot agreujant la situació a escala regional.
Davant d’aquesta situació, el Fons Català ha ampliat la campanya incloent tres projectes destinats al poble palestí a Cisjordània i que es troba en situació de desplaçament forçat per la guerra al Líban:
Projecte 4111: a través de l’entitat Un Ponte Per i Amel s’està brindant assistència humanitària a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se i deixar les seves cases a causa dels atacs a diferents zones del Líban. Les actuacions se centren sobretot en la població més vulnerable (infància, persones grans, persones amb diversitat funcional, etc).
Projecte 4116: L’entitat SUDS-Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació dona suport a famílies palestines que pateixen contexts de violències a Cisjordània a través de l’assistència humanitària i el suport psicosocial, amb l’objectiu de garantir la dignitat de les persones alhora que es reforça el teixit econòmic de les localitats.
Projecte 4117: l’Associació Catalunya Líban, a través de l’entitat Socors Popular Libanès, està proporcionant atenció mèdica d’emergència a les persones afectades per la guerra a través d’una xarxa de 22 centres d’atenció primària i un hospital, situat a Nabatieh. El projecte també preveu l’assistència mèdica i la distribució d’articles de primera necessitat a 7 centres d’acollida de persones que es troben en situació de desplaçament intern, en especial als col·lectius més vulnerables.
Zones com la Vall de la Beqaa, Dahiye, i al sud del Líban s’han vist afectades per bombardejos, provocant un gran nombre de persones desplaçades. | Imatge: Un Ponte PerS’està distribuint i donant assistència a persones en situació de desplaçament intern de les àrees afectades que han estat reubicades. | Imatge: Un Ponte Per
Israel-Palestina
Líban
Lleida acull “Governs locals per la protecció dels drets humans”, l’últim acte del CICLE 0,7%
El dimecres 4 de desembre, el Cafè del Teatre de Lleida reunirà a representants de l’Associació Ndiatiguia, Sàhara Ponent, entre d’altres i diversos governs locals de la província, per tractar el rol dels municipis per garantir els drets humans arreu.
La implicació dels governs locals en la protecció dels drets humans protagonitzarà el tercer acte del CICLE 0,7%, una iniciativa emmarcada en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.
En un moment d’auge de crisis globals i coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de Barcelona per exigir el compromís de les administracions locals, i que a Lleida va tenir lloc a la Rambla Ferran, el pròxim dimecres 4 de desembre a les 18:30 h, el Cafè del Teatre de Lleida (Carrer de Roca Labrador, 2), acollirà l’últim l’esdeveniment del CICLE 0,7%. Aquest tancarà la programació de quatre actes a cadascuna de les províncies catalanes per aprofundir en alguns temes cabdals en el marc de la cooperació internacional i també per conèixer projectes concrets que es desenvolupen al territori.
Durant l’acte es presentarà l’estat actual de la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Lleida.
En primer lloc hi haurà una benvinguda institucional de la mà de:
Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Es tracta d’un acte obert a la ciutadania. Des del Fons Català es vol promoure la sensibilització ciutadana a través d’aquests esdeveniments, una oportunitat per conèixer de prop la tasca que fan els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Una oportunitat per demanar-los que augmentin la inversió municipal per la justícia global: “una oportunitat per passar a l’acció”.
CICLE 0,7%: La cooperació municipalista arreu de Catalunya
El tret de sortida de la campanya es va fer amb primer acte del CICLE 0,7% a Barcelona el 12 de novembre, on institucions públiques i entitats van parlar sobre el rol de la cooperació municipalista en l’àmbit de la mobilitat digna i segura de les persones. A Tarragona, es va tractar la importància de la implicació municipalista relacionada amb el dret a l’aigua el 19 de novembre. El 26 de novembre, Girona va acollir l’acte centrat en la implicació dels governs locals en les migracions amb mirada feminista.
Tots els actes han posat sobre la taula la importància que tenen els governs locals a l’hora de treballar per la justícia global. Tota la informació està actualitzada a la pàgina web de la campanya www.passemalaccio07.org.
La campanya pel 0,7%: No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció.
L’objectiu de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” és tornar a situar el 0,7% a l’agenda política i a la consciència de la ciutadania i generar una reacció de compromís per tal d’augmentar la implicació dels governs locals d’arreu del territori per la cooperació internacional.
Per a fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions més enllà del CICLE 0,7%. Entre elles, hi ha la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per a generar sensibilització, com ara a la Plaça Sant Joan, de Lleida; un joc interactiu, vídeos i altres materials digitals recollits al web de la campanya.
A més, s’ha generat un formulari que permet recollir les mostres d’interès de la ciutadania per tal que l’ajuntament del seu municipi, consistori, consell comarcal, diputació i altres ens públics de proximitat augmentin el seu compromís per la cooperació internacional per la justícia global. Des del Fons Català, es presentaran els resultats als governs locals per incentivar la implicació i engegar converses de col·laboració.
Tots els materials estan treballats amb la col·laboració d’entitats per la justícia global i representants de l’administració implicats en la cooperació municipalista.
Migracions i enfocament de gènere, clau en polítiques de cooperació municipalista
L’acte “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista” del CICLE 0,7% impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha centrat el debat en la responsabilitat que poden exercir els governs locals en la garantia dels drets de les dones migrants.
La ciutat de Girona va acollir la tercera trobada del Cicle 0,7%, emmarcat en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció”, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’acte, titulat “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista”, va oferir un espai per debatre i posar en relleu la realitat de les dones migrants a Catalunya, amb especial atenció a les comarques gironines, i reivindicar la importància de la cooperació municipalista en el marc de la justícia global.
L’acte es va celebrar el 26 de novembre al Centre Cultural La Mercè de Girona. D’una banda, coincidint amb el 30è aniversari de les manifestacions a les capitals de província per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals. I de l’altra, un dia després del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones.
Durant la sessió, es va destacar la doble finalitat de l’acte. En primer lloc, reflexionar sobre les estratègies per enfortir les capacitats de les dones migrants, promovent la seva autonomia i treball en xarxa, tant entre elles com amb institucions i entitats locals i dels seus països d’origen. D’altra banda, posar l’accent en la necessitat urgent d’augmentar la inversió municipal en cooperació, una eina clau per promoure la justícia global i afrontar reptes com les migracions, les desigualtats i les emergències humanitàries.
L’acte va comptar amb la benvinguda institucional per part d’Amy Sabaly, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Sabaly va ressaltar la importància de la transversalització de la igualtat en totes les competències municipals, i també va fer referència als diferents projectes que s’han implementat a través del Fons gràcies als recursos de l’Ajuntament de Girona. La regidora va reconèixer la importància del treball que es fa per part de les entitats del territori: “conscients d’això des de l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament, el Fons Català i des de l’Ajuntament de Girona, promovem que l’enfocament dels projectes sobre migracions i desenvolupament tinguin una mirada feminista”.
David Minoves, director del Fons Català, va recordar la fita històrica del 0,7%, acordada per l’ONU l’any 1972, i el paper que tenen els municipis en aquest compromís. Les dades extretes a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català, mostren que, a Girona, i en context amb la resta de territori català:
A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a la província de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi.
L’Ajuntament de Girona és el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa prop del 43% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tota la província entre els anys 2019 i 2022. L’any 2019 representava el 37,9% de l’AOD provincial, mentre que per a l’any 2022 augmenta fins al 46,01%. Aquest augment es deu en part al dispositiu d’acollida per a la població ucraïnesa refugiada implementat des de l’ajuntament. Un creixement que el 2023 ja s’ha vist estancat.
La Diputació de Girona se situa en segon lloc, notablement per sobre de la resta d’ens locals de la demarcació, amb un percentatge del 22,53% de l’AOD total gironina. Figueres (6,57%), Olot (5,3%), i Palafrugell (5,06%) segueixen la llista. En total, han destinat recursos setanta-tres (73) ens locals, que durant el darrer mandat han aportat 4,65 milions d’euros d’AOD.
La majoria de l’AOD del municipis de Girona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys aprojectes de cooperació al desenvolupament, molts dels quals ja apliquen un enfocament de gènere i s’interrelacionen amb les migracions de manera transversal. Però seguint la tendència global arreu del territori, els recursos destinats a l’acció humanitària han crescut pel sistema d’acollida de la població ucraïnesa. El Fons Català ha estat un actor destacat i de confiança pels ajuntaments per gestionar aquests recursos, ja que del 2022 al 2023 les aportacions a l’entitat han crescut gairebé un 60% respecte a 2019, principalment per les aportacions a campanyes d’emergència humanitària.
Pel que fa a projectes de cooperació al desenvolupament, i més concretament en l’àmbit de les migracions amb mirada feminista, els municipis de la província de Girona no vehiculen tant aquests recursos a través del Fons sinó que ho fan directament amb la seva xarxa d’entitats aliades.
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals en l’àmbit de les migracions amb mirada de gènere. El debat va ser dinamitzat pel Xavier Pi, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.
Lluís Puigdemont i Reverter, director de la Fundació SERGI, entitat gironina referent en inclusió social i educació comunitària, va descriure com el rostre de la migració a la província és “el d’una dona amb càrrega familiar, que tot i arribar indocumentada o documentada o reagrupada, experimenta solitud. Es tracta d’un col·lectiu invisibilitzat que arriba sense tenir un vincle amb altres dones, amb una motxilla plena tant pel que ha passat al país origen com pel que es troba aquí: la barrera lingüística, poca accessibilitat a l’habitatge, un context de situació laboral precària…”.
Olga Levinia Grueso, del Secretariat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que impulsa el treball en xarxa de les entitats de la província, va remarcar la importància d’identificar i denunciar les problemàtiques de les dones migrants: “La documentació és indispensable, i també cal incidència política i més empatia i compromís per part dels ajuntaments”. Des de la Coordinadora proposen la creació de grups de treball, el disseny de projectes conjuntament, o l’organització de jornades de formació conjunta i espais on compartir experiències i coneixements.
Això permet, segons Puigdemont i Reverter, abordar millor les polítiques de cooperació al desenvolupament perquè aquestes entitats coneixen les realitats i contextos dels seus països d’origen: “Cal enfortir més tot el treball que es fa des del codesenvolupament des del món local, especialment de les entitats del territori que treballen aquí i al país d’origen, perquè són les primeres que donen resposta a les persones que es troben en situació més vulnerable. Conceptes com codesenvolupament, interseccionalitat o antiracisme són relativament nous en la manera d’afrontar la cooperació, però molt rellevants, perquè tenyeixen d’un altre color la manera de fer polítiques i accions, i permeten entendre millor les realitats dels col·lectius que ho necessiten”.
Per a Oumou Balde Boiro, de l’associació Jokkere Endam, que treballa per prevenir pràctiques nocives com la Mutilació Genital Femenina (MGF) i el matrimoni forçat, la mirada antiracista i interseccional és indispensable. “Els protocols de prevenció de la MGF a Catalunya són punitius. No es té en compte la interseccionalitat, ni que aquesta pràctica té a veure amb els matrimonis forçats”, va exemplificar. “Nosaltres creiem que per poder passar a l’acció el primer que s’ha de fer és formar-se, detectar, prevenir, sensibilitzar i acompanyar, i si pot ser, sempre en aquest ordre”.
Arlene Cruz Carrasco, de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que promou l’empoderament de les dones migrants i la lluita contra actituds racistes, va coincidir en el fet que és necessària una xarxa de suport i tenir una participació activa en la definició de polítiques i iniciatives dirigides a aquest col·lectiu. “Cal posar exemples concrets sobre com treballem les entitats en col·laboració amb els governs locals i les comunitats del territori, campanyes com la del Fons Català per reivindicar el 0,7% no només permeten que els governs locals coneguin la realitat de les seves comunitats diverses sinó que també poden inspirar als governs a establir noves aliances i augmentar el compromís d’aquesta manera”. En aquesta línia, Cruz va explicar el projecte “Dones migrants hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària” que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.
Finalment, participants de l’acte i el públic van reflexionar sobre les necessitats específiques de les dones migrants, des del suport emocional fins a la participació activa en les polítiques, i han debatut sobre com els governs locals poden ser un motor de canvi a través de la cooperació internacional i campanyes de sensibilització.
Girona acull “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista”, el tercer acte del CICLE 0,7%
El dimarts 26 de novembre, el Centre Cultural La Mercè de Girona reunirà a representants de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona, Jokkere Endam o la Red de Migración, Género y Desarrollo, i diversos governs locals de la província, per tractar la rellevància de la cooperació municipalista en la gestió de la migració des d’una mirada feminista.
La implicació dels governs locals en les migracions amb mirada feminista protagonitzarà el tercer acte del CICLE 0,7%, una iniciativa emmarcada en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.
En un moment d’auge de crisis globals i coincidint aquest mes de novembre amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de Barcelona per exigir el compromís de les administracions locals, i que a Girona va tenir lloc al Parc Central, el pròxim dimarts 26de novembre a les 18 h, la sala polivalent del Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12) de Girona, acollirà el tercer l’esdeveniment del CICLE 0,7%, que ha programat quatre actes a cadascuna de les províncies catalanes per aprofundir en alguns temes cabdals en el marc de la cooperació internacional i també per conèixer projectes concrets que es desenvolupen al territori.
Durant l’acte es presentarà l’estat actual de la cooperació municipalista a Catalunyai, concretament, en l’àrea de la província de Girona.
Per conèixer i aprofundir en experiències i projectes concrets, hi participaran:
Amy Sabaly Balde, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l’Ajuntament de Girona
Moderarà l’acte el periodista Xavier Pi, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Es tracta d’un acte obert a la ciutadania. Des del Fons Català es vol promoure la sensibilització ciutadana a través d’aquests esdeveniments, una oportunitat per conèixer de prop la tasca que fan els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Una oportunitat per demanar-los que augmentin la inversió municipal per la justícia global: “una oportunitat per passar a l’acció”.
CICLE 0,7%: La cooperació municipalista arreu de Catalunya
El tret de sortida de la campanya es va fer amb primer acte del CICLE 0,7% a Barcelona, on institucions públiques i entitats van parlar sobre el rol de la cooperació municipalista en l’àmbit de la mobilitat digna i segura de les persones.
Després de l’acte a Girona, el CICLE 0,7% farà la seva última parada a Lleida, on el Cafè del Teatre (Carrer de Roca Labrador, 2) acollirà el 4 de desembre l’acte “Governs locals per la protecció dels drets humans”. Tots els actes que prèviament també s’han celebrat a Barcelona i Tarragona han posat sobre la taula la importància que tenen els governs locals a l’hora de treballar per la justícia global, també en l’àmbit de l’acció humanitària i la mobilitat humana, o el dret a l’aigua.
Tota la informació s’anirà actualitzant a la pàgina web de la campanya www.passemalaccio07.org. Els enllaços per inscriure’s als actes de, Girona i Lleida, també estan disponibles.
La campanya pel 0,7%: No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció.
L’objectiu de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” és tornar a situar el 0,7% a l’agenda política i a la consciència de la ciutadania i generar una reacció de compromís per tal d’augmentar la implicació dels governs locals d’arreu del territori per la cooperació internacional.
Per a fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions més enllà del CICLE 0,7%. Entre elles, hi ha la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per a generar sensibilització, un joc interactiu, vídeos i altres materials digitals recollits al web de la campanya www.passemalaccio07.org.
