General 9 gener 2025

Disponibles les sessions en línia sobre vies segures i protecció internacional amb perspectiva municipalista

En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha portat a terme, durant els mesos de novembre i desembre de 2024, 5 sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.

L’objectiu de les sessions ha estat sensibilitzar sobre la importància de garantir el dret a la protecció internacional i impulsar la implicació activa d’ajuntaments i altres agents locals en la creació de projectes amb aquesta finalitat. A més, s’ha volgut crear un espai d’intercanvi de bones pràctiques i de reflexió col·lectiva sobre els reptes i les oportunitats compartides.

La iniciativa també ha permès promoure oportunitats de capacitació i millora de processos i recursos, fomentant la col·laboració entre diversos nivells governamentals, ONG, societat civil, àmbit acadèmic, sector privat i comunitats amb experiència viscuda de desplaçament forçat. A continuació, es comparteixen les idees clau i recursos compartit durant les sessions, moderades per la tècnica del projecte COMET, Aleksandra Semeriak:

Sessió 1: Patrocini publico-privat per a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional com a solució local sostenible. Experiències col·laboratives per a la implementació de programes de patrocini a diferents regions, incloent a Navarra, al País Basc i models implementats a Europa en el marc del projecte COMET.

• Introducció del projecte COMET, a càrrec de Fiona Kendall, de la Federació d’Esglésies Evangèliques d’Itàlia (FCEI).
• Patrocini Comunitari al País Basc amb Nerea Aginako, de la Fundación Ellacuria, Servicio Jesuita a Migrantes; i Jose David Saenz Rodriguez, tècnic d’immigració de la Dirección de Migración y Asilo del Gobierno Vasco.
• Patrocini Comunitari a Navarra, amb Virginia López Garrido, del Centro P. Lasa, Servicio Jesuita a Migrantes; i Laura Laquidáin Azpiroz, responsable de la Sección de Acompañamiento y Mediación de la Dirección General de Políticas Migratorias de Navarra.

Sessió 2: Importància de la perspectiva de gènere i el feminisme en els processos d’acollida i inclusió locals. S’aborda la necessitat de protecció internacional des d’una de les iniciatives municipals pioneres en creació de polítiques públiques d’igualtat real i efectiva de totes les dones, i es va donar a conèixer l’eina de recomanacions per a un sistema d’acollida amb perspectiva feminista i interseccional.

• Incorporació de la perspectiva feminista interseccional a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional, a càrrec de Maritza Sore, d’Almena Cooperativa Feminista.
• Iniciatives municipals per abordar la necessitat de protecció internacional des de les polítiques públiques, amb Meritxell Cabezón, Coordinadora dels serveis d’atenció a Víctimes de violència masclista, La CIBA, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Sessió 3: Identificació i mobilització de patrocinadors i col·laboradors locals. Dedicada a l’enfocament de múltiples parts interessades a través de l’experiència d’ACNUR Espanya. S’han compartit bones pràctiques de col·laboració per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional de l’Associació Micropobles de Catalunya i Win-Win Connection. S’han abordat també els reptes i les oportunitats de col·laboració entre l’àmbit acadèmic, les administracions públiques i la societat civil en el marc de l’acollida universitària per a persones desplaçades forçosament, compartint la feina que es desenvolupa des del Programa de Suport a les Persones Refugiades i de Zones de Conflicte de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i procedents de zones en conflicte i des de la Universitat de Lleida.

• Enfocament multistakeholder o de múltiples parts interessades per a la mobilització de col·laboradors i patrocinadors locals amb María de Zabala, adjunta a Solucions Perdurables d’ACNUR Espanya.
• Experiències de col·laboració amb el sector privat per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional amb Oriol Lopez, coordinador tècnic de l’Associació Micropobles de Catalunya; i Manolo Garbayo, cofundador de Win-Win Connection.
• Reptes i oportunitats multistakeholder en el marc de l’acollida universitària amb Cati Jerez, coordinadora del Programa de Suport a les Persones Refugiades i de Zones de Conflicte de la Universitat de Barcelona; i Àngels Sendra, tècnica de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Lleida.

Sessió 4: Participació significativa de persones amb experiència viscuda de desplaçament forçat en el disseny i implementació de vies segures i acollides dignes. En aquesta sessió, l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati i l’Associació Kudwa comparteixen la seva feina i les iniciatives que han desenvolupat en col·laboració amb les autoritats municipals per assegurar una participació significativa de persones migrades i refugiades en el disseny de respostes locals als reptes identificats en el desenvolupament de programes d’acollida i vies d’accés a la protecció internacional.

• Participació significativa de persones desplaçades forçosament en el marc del Projecte COMET i iniciatives col·laboratives amb l’Ajuntament de Torí (Itàlia), a càrrec de Prince Dengha, mediador social de l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati.
• Eines d’assessorament per avaluar la participació cultural, professional i cívica de persones migrades i refugiades als municipis, a càrrec de Razan Ismaili, fundadora i directora general de l’Associació Kudwa.

Sessió 5: Intercanvis de cooperació tècnica municipal com a eina per millorar l’acollida. En aquesta sessió es dona a conèixer l’experiència pilot de Medina de Rioseco sobre mobilitat laboral per a persones amb necessitat de protecció internacional. Es comparteixen bones pràctiques per a la cooperació municipal en el context europeu a través de la feina realitzada per part d’ALDA – Associació Europea per a la Democràcia Local. També és un espai de reflexió sobre eines pràctiques per facilitar la cooperació tècnica municipal, els seus reptes i oportunitats.

• Participació municipal en vies complementàries de mobilitat laboral, a càrrec de David Esteban, alcalde de l’Ajuntament de Medina de Rioseco.
• Lliçons apreses de les experiències municipals del projecte COMET, a càrrec d’Aleksandra Semeriak, en representació del consorci del projecte COMET.
• Bones pràctiques per a la cooperació municipal en el context europeu, a càrrec de Mohammed Mustafa, Project Manager de la UE-Migration Hub d’ALDA – Associació Europea per a la Democràcia Local.
• Eines pràctiques per facilitar la cooperació tècnica municipal, a càrrec de Marta Anglès, responsable de l’Àrea d’Europa del Fons Català.

General 5 desembre 2024

Lleida, referent de la lluita pel 0,7%, reclama un compromís més ferm dels municipis, ja que cap assoleix la xifra establerta

El Fons Català va tancar ahir el CICLE 0,7%, amb un acte a la ciutat de Lleida. El cicle s’emmarca en la campanya “No va només de posar-nos d’acord. Passem a l’acció” orientada a reivindicar el compromís dels governs municipals amb el 0,7%.

Lleida va acollir l’últim acte del CICLE 0,7%, sota el títol “Governs locals per la protecció dels drets humans“. Aquest acte forma part del CICLE 0,7%, una sèrie de quatre esdeveniments arreu de Catalunya impulsats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament dins la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció“. Aquest projecte busca aprofundir en temes claus de la cooperació internacional, dona visibilitat a projectes concrets i anima a la ciutadania a exigir més implicació per part dels governs locals en el compliment del compromís del 0,7%.

L’acte es va celebrar el 4 de desembre, al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida. D’una banda, l’activitat coincideix amb la proximitat del Dia Internacional dels Drets Humans, que és el 10 de desembre. I de l’altra, marca el 30è aniversari de l’inici de l’acampada multitudinària per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals, i que a Lleida va tenir lloc a la Rambla Ferran. A Lleida, aquesta reivindicació té una història marcada per la mobilització ciutadana, especialment des del 1994, quan el teixit social organitzat es va convertir en un referent a Catalunya, amb centenars de persones implicades. La Plaça Ricard Vinyes es va convertir en l’epicentre d’una protesta que va durar gairebé dos mesos i va involucrar des d’activistes fins a entitats, estudiants i ciutadania.

Aquest moviment pioner, va portar a la creació de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida que continuen treballant per la justícia global. L’acampada no només va generar consciència entre la població local, sinó que també va pressionar els governs perquè assumissin responsabilitats en cooperació.

L’acte “Governs locals per la protecció dels drets humans” va comptar amb la benvinguda institucional per part de Núria Gil Sisó, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, que va destacar la importància del compromís del 0,7%: “Des del govern, volem deixar clar que la justícia social, la solidaritat i els drets humans són pilars del nostre projecte, creiem que el progrés no es mesura només amb indicadors econòmics sinó amb la capacitat de posar a les persones al centre de les decisions”.

El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va expressar la necessitat de passar a l’acció per part dels governs locals. “Des de la política local de proximitat es pot fer cooperació internacional. Parlem el mateix llenguatge”. També va apel·lar a les entitats i ONG perquè incideixin als ajuntaments a fer de la cooperació municipalista una política estructural, i treballar conjuntament per “fer realitat aquest compromís que ens uneix”.

Sandra Marco Casals, diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida, va recordar que l’objectiu del 0,7% “no és un compromís financer sinó moral per tenir un futur millor”. Segons Marco, s’han de reforçar els valors globals i “les fronteres no són un obstacle per la solidaritat”.

El regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Jackson Quiñónez va posar en valor que l’Ajuntament sigui una administració més propera, i un agent clau en la cooperació: “necessitem el suport d’administracions fortes i descentralitzades amb coneixement del teixit del territori”.

El 0,7%: Un compromís incomplet

Malgrat l’impacte d’aquell moviment, el compromís del 0,7% encara està lluny de complir-se plenament. David Minoves, director del Fons Català, va presentar les dades dels darrers quatre anys recollides i analitzades per l’Observatori de Cooperació Municipalista de l’entitat, que mostren que cap municipi de la província de Lleida ha arribat al percentatge, tot i que La Seu d’Urgell (0,52%), Lleida (0,28%) i Esterri de Cardós (0,55%) són els que més s’hi apropen. Entre el 2019 i el 2023, però, les aportacions dels municipis al Fons Català han augmentat un 54,8%, mostrant una tendència positiva cap a l’assoliment d’aquest objectiu.

L’any 2022, el Fons Català també va acompanyar un procés de diagnosi sobre l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a la província de Lleida. Durant aquest exercici es va identificar que només un 51% dels municipis enquestats sabien què era l’AOD i el Fons Català, i un 20% tenien coneixement del Punt de Solidaritat de Lleida, destinat a fomentar la cooperació internacional del territori.

30 anys del moviment solidari pel 0,7%

Durant l’acte, es van recordar les experiències de persones clau en aquella lluita històrica. Cristina Saiz Cayuela, impulsora del moviment del 0,7% a Lleida i responsable de cooperació de l’Ajuntament durant 14 anys, va compartir escenari amb Àngels Sendra Ferrer, tècnica de l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida (UdL), juntament amb altres persones que van participar en aquell moviment.

“Ens vam trobar amb un centenar de tendes de campanya a la Rambla Ferran, i ens vam adonar de la necessitat d’organitzar-nos. Es van fer assemblees de 200 persones d’àmbits molt diferents: ONGs, caus d’escoltes, entitats de joves, col·lectius religiosos, etc. El 0,7% era un moviment internacional i pel teixit social organitzatiu de Lleida les acampades del 94 van ser un revulsiu de tot el moviment social contra els grans conflictes armats i la fam. Un moviment social cada cop més organitzat, professionalitzat i que ha anat evolucionant”, va recordar Cristina Saiz Cayuela.

“Les administracions s’han de creure aquest compromís”

Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir sobre el rol dels governs locals en matèria de protecció dels drets humans i cooperació internacional, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global. El debat va ser dinamitzat per Oriol Bosch Montané, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.

Núria Camps Mirabet, experta en Dret Internacional Públic i vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la UdL, va explicar que el 0,7% és una xifra simbòlica que formava part d’una estratègia, relacionada amb la declaració d’un nou ordre internacional que sumava moltes reivindicacions, també la necessitat de la cooperació.

Aquesta fita, però, també va néixer a l’esquena d’agents clau com les empreses i altres organismes internacionals. “Tot i ser un canvi necessari i urgent, des del món acadèmic es reclama que no és suficient. Hi ha una sèrie de qüestions que són imprescindibles: transició ecològica, mirada feminista i més inclusiva, i menys eurocèntrica”, va apuntar Camps Mirabet.

Nogay Ndiaye i Mir és representant de l’associació Ndiatiguia. Per a ella, la tasca comença per la conscienciació local al carrer i a les institucions. “Els ajuntaments són el més proper a les necessitats d’aquí i en origen. La cooperació s’ha de treballar localment i de manera no centralitzada”. Una manera és fent més treball conjunt amb les entitats i figures de mediació cultural, i incloure més perspectiva de gènere. “Les administracions s’han de creure aquest compromís i facilitar el treball en xarxa”, va reclamar.

El responsable de la Fundació Comaposada – Sindicalistes Solidaris de Lleida, Ramon Víctor Moreno, va explicar com des del Consell de Cooperació Municipal s’insta que Lleida “torni a ser referent en cooperació internacional”. També va fer una crida als municipis més petits a “vehicular aquest 0,7% al Fons Català” i que la possibilitat de fer cooperació municipalista “no quedi en l’oblit”.

Des de Sindicalistes, treballen pel dret al treball digne, els drets laborals i socials, i l’equitat de gènere a través de projectes de cooperació sindicalista al Marroc i el Salvador. Però Víctor Moreno també va fer referència a les administracions, com a titulars d’obligacions, sobre la realitat de les persones temporeres a la província: “s’ha de regularitzar la situació per evitar situacions de precarietat”.

Laura Sánchez Aran, vicepresidenta de Sàhara Ponent, entitat que treballa a través de projectes d’educació per la transformació social per visibilitzar la realitat del poble sahrauí va comentar: “La població catalana té una responsabilitat administrativa amb el poble sahrauí, i també moral i ètica”. Des de Sàhara Ponent denuncien la realitat invisible dels diferents territoris i la vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental, i afirmen que són les administracions les responsables de vetllar pel compliment dels drets del poble sahrauí, així com proporcionar els recursos necessaris.

L’acte ha servit per posar en valor el rol dels governs locals en la protecció dels drets humans i recordar el moviment social de la província de Lleida, que 30 anys després reclama més compromís i treball en xarxa per un futur més just i solidari. La ciutat de Lleida tanca la gira territorial de la campanya del 0,7% del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, però manté algunes accions dirigides a la ciutadania. D’una banda, es pot continuar donant suport a la campanya i reivindicar als governs locals més implicació amb el 0,7% signant la petició disponible a www.passemalaccio07.org.

Durant el mes de desembre, a les escales de la Plaça Sant Joan de Lleida també hi seran visibles els missatges clau de la campanya amb l’objectiu de fer ben visible la necessitat de comprometre’s amb el 0,7%, el percentatge per la justícia global.

General 3 desembre 2024

Jornada: “Resultats i perspectives per a una participació efectiva dels municipis en la promoció de vies segures i acollides dignes”

L’acte de tancament del projecte COMET tindrà lloc el divendres 13 de desembre, de 9:30 a 14 h, al Centre Cívic Pati Llimona. L’objectiu de la jornada és presentar els dos documents desenvolupats en col·laboració amb la Comissió Catalan d’Acció pel Refugi (CCAR).

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitza l’acte de tancament del projecte COMET, que tindrà lloc el divendres 13 de desembre, de 9:30 a 14h, al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer del Regomir, 3) de Barcelona.

La jornada, que porta per títol “Resultats i perspectives per a una participació efectiva dels municipis en la promoció de vies segures i acollides dignes“, té per objectiu fer una reflexió sobre el projecte COMET que ha gestionat el Fons Català en el marc de la campanya Món Local Refugi, i presentar els dos documents que s’han desenvolupat en col·laboració amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR):

• Informe: Recomanacions pel disseny i implementació de vies segures des del municipalisme
• Guia pràctica: Mobilització d’ajuntaments i altres actors locals en el disseny i implementació de programes de patrocini

Totes aquestes accions tenen per finalitat contribuir a la sensibilització sobre la necessitat de garantir el dret a la protecció internacional a través de la promoció de vies segures, i promoure la participació activa d’ajuntaments i altres actors locals en la facilitació de projectes que tinguin aquest objectiu. Així mateix, es pretén crear un espai d’intercanvi de bones pràctiques i de reflexió sobre reptes i oportunitats comunes.

La promoció de vies segures i de la cooperació al desenvolupament estan interconnectats, així com la solidaritat internacional, la reducció de les desigualtats i el foment de la pau, i la migració segura, és part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, on cal posar en valor el rol que les autoritats locals poden tenir en l’ampliació de l’abast, l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels programes de patrocini i altres vies complementàries.

Registreu-vos a la jornada a través del següent enllaç.

Consulta el programa:

General 28 novembre 2024

Lleida acull “Governs locals per la protecció dels drets humans”, l’últim acte del CICLE 0,7%

El dimecres 4 de desembre, el Cafè del Teatre de Lleida reunirà a representants de l’Associació Ndiatiguia, Sàhara Ponent, entre d’altres i diversos governs locals de la província, per tractar el rol dels municipis per garantir els drets humans arreu.

La implicació dels governs locals en la protecció dels drets humans protagonitzarà el tercer acte del CICLE 0,7%, una iniciativa emmarcada en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.

En un moment d’auge de crisis globals i coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de Barcelona per exigir el compromís de les administracions locals, i que a Lleida va tenir lloc a la Rambla Ferran, el pròxim dimecres 4 de desembre a les 18:30 h, el Cafè del Teatre de Lleida (Carrer de Roca Labrador, 2), acollirà l’últim l’esdeveniment del CICLE 0,7%. Aquest tancarà la programació de quatre actes a cadascuna de les províncies catalanes per aprofundir en alguns temes cabdals en el marc de la cooperació internacional i també per conèixer projectes concrets que es desenvolupen al territori.

Durant l’acte es presentarà l’estat actual de la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Lleida.

En primer lloc hi haurà una benvinguda institucional de la mà de:

• Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
• Sandra Marco, diputada d’Igualtat i Cooperació de la Diputació de Lleida
• Jackson Quiñónez, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida

Per conèixer i aprofundir en experiències i projectes concrets, hi participaran:

• Nogay Ndiaye i Mir, representant de l’Associació Ndiatiguia
• Cristina Cristòfol Guerrero, presidenta de l’associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent (Sàhara Ponent)
• Cristina Saiz, impulsora de la plataforma 0,7% i ex responsable del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida
• Núria Camps Miravet, experta en Dret Internacional Públic i vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la Universitat de Lleida

Moderarà l’acte el periodista Oriol Bosch, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Es tracta d’un acte obert a la ciutadania. Des del Fons Català es vol promoure la sensibilització ciutadana a través d’aquests esdeveniments, una oportunitat per conèixer de prop la tasca que fan els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Una oportunitat per demanar-los que augmentin la inversió municipal per la justícia global: “una oportunitat per passar a l’acció”.

INSCRIPCIÓ A L’ACTE DE LLEIDA

CICLE 0,7%: La cooperació municipalista arreu de Catalunya

El tret de sortida de la campanya es va fer amb primer acte del CICLE 0,7% a Barcelona el 12 de novembre, on institucions públiques i entitats van parlar sobre el rol de la cooperació municipalista en l’àmbit de la mobilitat digna i segura de les persones. A Tarragona, es va tractar la importància de la implicació municipalista relacionada amb el dret a l’aigua el 19 de novembre. El 26 de novembre, Girona va acollir l’acte centrat en la implicació dels governs locals en les migracions amb mirada feminista.

Tots els actes han posat sobre la taula la importància que tenen els governs locals a l’hora de treballar per la justícia global. Tota la informació està actualitzada a la pàgina web de la campanya www.passemalaccio07.org.

La campanya pel 0,7%: No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció.

L’objectiu de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” és tornar a situar el 0,7% a l’agenda política i a la consciència de la ciutadania i generar una reacció de compromís per tal d’augmentar la implicació dels governs locals d’arreu del territori per la cooperació internacional.

Per a fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions més enllà del CICLE 0,7%. Entre elles, hi ha la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per a generar sensibilització, com ara a la Plaça Sant Joan, de Lleida; un joc interactiu, vídeos i altres materials digitals recollits al web de la campanya.

A més, s’ha generat un formulari que permet recollir les mostres d’interès de la ciutadania per tal que l’ajuntament del seu municipi, consistori, consell comarcal, diputació i altres ens públics de proximitat augmentin el seu compromís per la cooperació internacional per la justícia global. Des del Fons Català, es presentaran els resultats als governs locals per incentivar la implicació i engegar converses de col·laboració.

Tots els materials estan treballats amb la col·laboració d’entitats per la justícia global i representants de l’administració implicats en la cooperació municipalista.

General 27 novembre 2024

Migracions i enfocament de gènere, clau en polítiques de cooperació municipalista

L’acte “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista” del CICLE 0,7% impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha centrat el debat en la responsabilitat que poden exercir els governs locals en la garantia dels drets de les dones migrants.

La ciutat de Girona va acollir la tercera trobada del Cicle 0,7%, emmarcat en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció”, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’acte, titulat “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista”, va oferir un espai per debatre i posar en relleu la realitat de les dones migrants a Catalunya, amb especial atenció a les comarques gironines, i reivindicar la importància de la cooperació municipalista en el marc de la justícia global.

L’acte es va celebrar el 26 de novembre al Centre Cultural La Mercè de Girona. D’una banda, coincidint amb el 30è aniversari de les manifestacions a les capitals de província per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals. I de l’altra, un dia després del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. 

Durant la sessió, es va destacar la doble finalitat de l’acte. En primer lloc, reflexionar sobre les estratègies per enfortir les capacitats de les dones migrants, promovent la seva autonomia i treball en xarxa, tant entre elles com amb institucions i entitats locals i dels seus països d’origen. D’altra banda, posar l’accent en la necessitat urgent d’augmentar la inversió municipal en cooperació, una eina clau per promoure la justícia global i afrontar reptes com les migracions, les desigualtats i les emergències humanitàries.

L’acte va comptar amb la benvinguda institucional per part d’Amy Sabaly, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Sabaly va ressaltar la importància de la transversalització de la igualtat en totes les competències municipals, i també va fer referència als diferents projectes que s’han implementat a través del Fons gràcies als recursos de l’Ajuntament de Girona. La regidora va reconèixer la importància del treball que es fa per part de les entitats del territori:  “conscients d’això des de l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament, el Fons Català i des de l’Ajuntament de Girona, promovem que l’enfocament dels projectes sobre migracions i desenvolupament tinguin una mirada feminista”.

David Minoves, director del Fons Català, va recordar la fita històrica del 0,7%, acordada per l’ONU l’any 1972, i el paper que tenen els municipis en aquest compromís. Les dades extretes a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català,  mostren que, a Girona, i en context amb la resta de territori català:

• A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a la província de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi. 
• L’Ajuntament de Girona és el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa prop del 43% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tota la província entre els anys 2019 i 2022. L’any 2019 representava el 37,9% de l’AOD provincial, mentre que per a l’any 2022 augmenta fins al 46,01%. Aquest augment es deu en part al dispositiu d’acollida per a la població ucraïnesa refugiada implementat des de l’ajuntament. Un creixement que el 2023 ja s’ha vist estancat.
• La Diputació de Girona se situa en segon lloc, notablement per sobre de la resta d’ens locals de la demarcació, amb un percentatge del 22,53% de l’AOD total gironina. Figueres (6,57%), Olot (5,3%), i Palafrugell (5,06%) segueixen la llista. En total, han destinat recursos setanta-tres (73) ens locals, que durant el darrer mandat han aportat 4,65 milions d’euros d’AOD.
• La majoria de l’AOD del municipis de Girona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament, molts dels quals ja apliquen un enfocament de gènere i s’interrelacionen amb les migracions de manera transversal. Però seguint la tendència global arreu del territori, els recursos destinats a l’acció humanitària han crescut pel sistema d’acollida de la població ucraïnesa. El Fons Català ha estat un actor destacat i de confiança pels ajuntaments per gestionar aquests recursos, ja que del 2022 al 2023 les aportacions a l’entitat han crescut gairebé un 60% respecte a 2019, principalment per les aportacions a campanyes d’emergència humanitària.
• Pel que fa a projectes de cooperació al desenvolupament, i més concretament en l’àmbit de les migracions amb mirada feminista, els municipis de la província de Girona no vehiculen tant aquests recursos a través del Fons sinó que ho fan directament amb la seva xarxa d’entitats aliades. 

Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals en l’àmbit de les migracions amb mirada de gènere. El debat va ser dinamitzat pel Xavier Pi, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.

Lluís Puigdemont i Reverter, director de la Fundació SERGI, entitat gironina referent en inclusió social i educació comunitària, va descriure com el rostre de la migració a la província és “el d’una dona amb càrrega familiar, que tot i arribar indocumentada o documentada o reagrupada, experimenta solitud. Es tracta d’un col·lectiu invisibilitzat que arriba sense tenir un vincle amb altres dones, amb una motxilla plena tant pel que ha passat al país origen com pel que es troba aquí: la barrera lingüística, poca accessibilitat a l’habitatge, un context de situació laboral precària…”.

Olga Levinia Grueso, del Secretariat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que impulsa el treball en xarxa de les entitats de la província, va remarcar la importància d’identificar i denunciar les problemàtiques de les dones migrants: “La documentació és indispensable, i també cal incidència política i més empatia i compromís per part dels ajuntaments”. Des de la Coordinadora proposen la creació de grups de treball, el disseny de projectes conjuntament, o l’organització de jornades de formació conjunta i espais on compartir experiències i coneixements. 

Això permet, segons Puigdemont i Reverter, abordar millor les polítiques de cooperació al desenvolupament perquè aquestes entitats coneixen les realitats i contextos dels seus països d’origen: “Cal enfortir més tot el treball que es fa des del codesenvolupament des del món local, especialment de les entitats del territori que treballen aquí i al país d’origen, perquè són les primeres que donen resposta a les persones que es troben en situació més vulnerable. Conceptes com codesenvolupament, interseccionalitat o antiracisme són relativament nous en la manera d’afrontar la cooperació, però molt rellevants, perquè tenyeixen d’un altre color la manera de fer polítiques i accions, i permeten entendre millor les realitats dels col·lectius que ho necessiten”.

Per a Oumou Balde Boiro, de l’associació Jokkere Endam, que treballa per prevenir pràctiques nocives com la Mutilació Genital Femenina (MGF) i el matrimoni forçat, la mirada antiracista i interseccional és indispensable. “Els protocols de prevenció de la MGF a Catalunya són punitius. No es té en compte la interseccionalitat, ni que aquesta pràctica té a veure amb els matrimonis forçats”, va exemplificar. “Nosaltres creiem que per poder passar a l’acció el primer que s’ha de fer és formar-se, detectar, prevenir, sensibilitzar i acompanyar, i si pot ser, sempre en aquest ordre”.

Arlene Cruz Carrasco, de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que promou l’empoderament de les dones migrants i la lluita contra actituds racistes, va coincidir en el fet que és necessària una xarxa de suport i tenir una participació activa en la definició de polítiques i iniciatives dirigides a aquest col·lectiu. “Cal posar exemples concrets sobre com treballem les entitats en col·laboració amb els governs locals i les comunitats del territori, campanyes com la del Fons Català per reivindicar el 0,7% no només permeten que els governs locals coneguin la realitat de les seves comunitats diverses sinó que també poden inspirar als governs a establir noves aliances i augmentar el compromís d’aquesta manera”. En aquesta línia, Cruz va explicar el projecte “Dones migrants hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària”  que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. 

Finalment, participants de l’acte i el públic van reflexionar sobre les necessitats específiques de les dones migrants, des del suport emocional fins a la participació activa en les polítiques, i han debatut sobre com els governs locals poden ser un motor de canvi a través de la cooperació internacional i campanyes de sensibilització.

General 22 novembre 2024

Girona acull “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista”, el tercer acte del CICLE 0,7%

El dimarts 26 de novembre, el Centre Cultural La Mercè de Girona reunirà a representants de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona, Jokkere Endam o la Red de Migración, Género y Desarrollo, i diversos governs locals de la província, per tractar la rellevància de la cooperació municipalista en la gestió de la migració des d’una mirada feminista.

La implicació dels governs locals en les migracions amb mirada feminista protagonitzarà el tercer acte del CICLE 0,7%, una iniciativa emmarcada en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.

En un moment d’auge de crisis globals i coincidint aquest mes de novembre amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de Barcelona per exigir el compromís de les administracions locals, i que a Girona va tenir lloc al Parc Central, el pròxim dimarts 26 de novembre a les 18 h, la sala polivalent del Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12) de Girona, acollirà el tercer l’esdeveniment del CICLE 0,7%, que ha programat quatre actes a cadascuna de les províncies catalanes per aprofundir en alguns temes cabdals en el marc de la cooperació internacional i també per conèixer projectes concrets que es desenvolupen al territori. 

Durant l’acte es presentarà l’estat actual de la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Girona.

Per conèixer i aprofundir en experiències i projectes concrets, hi participaran:

• Oumou Balde Boiro, de Jokkere Endam
• Arlene Cruz Carrasco, de Red de Migración, Género y Desarrollo
• Olga Levinia Grueso, del Secretariat de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona i co-fundadora de l’ONG DAGUA
• Lluís Puigdemont i Reverter, director de la Fundació SERGI
• Amy Sabaly Balde, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l’Ajuntament de Girona

Moderarà l’acte el periodista Xavier Pi, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Es tracta d’un acte obert a la ciutadania. Des del Fons Català es vol promoure la sensibilització ciutadana a través d’aquests esdeveniments, una oportunitat per conèixer de prop la tasca que fan els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Una oportunitat per demanar-los que augmentin la inversió municipal per la justícia global: “una oportunitat per passar a l’acció”.

INSCRIPCIÓ A L’ACTE DE GIRONA

CICLE 0,7%: La cooperació municipalista arreu de Catalunya

El tret de sortida de la campanya es va fer amb primer acte del CICLE 0,7% a Barcelona, on institucions públiques i entitats van parlar sobre el rol de la cooperació municipalista en l’àmbit de la mobilitat digna i segura de les persones. 

Després de l’acte a Girona, el CICLE 0,7% farà la seva última parada a Lleida, on el Cafè del Teatre (Carrer de Roca Labrador, 2) acollirà el 4 de desembre l’acte “Governs locals per la protecció dels drets humans”. Tots els actes que prèviament també s’han celebrat a Barcelona i Tarragona han posat sobre la taula la importància que tenen els governs locals a l’hora de treballar per la justícia global, també en l’àmbit de l’acció humanitària i la mobilitat humana, o el dret a l’aigua.  

Tota la informació s’anirà actualitzant a la pàgina web de la campanya www.passemalaccio07.org. Els enllaços per inscriure’s als actes de, Girona i Lleida, també estan disponibles.

La campanya pel 0,7%: No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció.

L’objectiu de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” és tornar a situar el 0,7% a l’agenda política i a la consciència de la ciutadania i generar una reacció de compromís per tal d’augmentar la implicació dels governs locals d’arreu del territori per la cooperació internacional.

Per a fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions més enllà del CICLE 0,7%. Entre elles, hi ha la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per a generar sensibilització, un joc interactiu, vídeos i altres materials digitals recollits al web de la campanya www.passemalaccio07.org. 

General 20 novembre 2024

Experiències en gestió de l’aigua a Tarragona impulsen la cooperació municipalista al territori

El Fons Català va celebrar el 19 de novembre el segon acte de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” a l’Antic Ajuntament de Tarragona amb administracions, perfils experts i entitats per la justícia global.

L’acte “Governs locals pel dret a l’aigua” va traslladar a la ciutat de Tarragona el CICLE 0,7%, una iniciativa impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en el marc de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.

L’acte es va celebrar ahir 19 de novembre a l’Antic Ajuntament de Tarragona. D’una banda, coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària per exigir el compromís de les administracions locals, que a la ciutat de Tarragona va tenir lloc a la Rambla Nova. I de l’altra, amb el Dia Mundial del Sanejament, promogut per l’ONU per posar el focus en la necessitat d’aigua i sanejament per protegir la salut de manera transversal.

La implicació dels governs locals pel dret a l’aigua va ser el tema central de debat en el cicle dedicat a abordar com la cooperació internacional pot fer front als reptes que planteja l’escassetat d’aigua a causa de les sequeres i els fenòmens meteorològics climàtics cada vegada més greus a causa de l’emergència climàtica. 

Per tal d’entendre millor la necessitat d’augmentar el compromís i recursos econòmics aportats pels ajuntaments, consells comarcals i diputacions en projectes de cooperació al desenvolupament, l’acte va comptar amb la presència de representants de l’administració, perfils experts, entitats per la justícia global, i membres de diversos governs locals.

A l’inici de l’acte, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va assenyalar que acollir l’acte a Tarragona té un significat important. “Encara estem una mica lluny del 0,7%, ara estem al 0,45%, però continuem apostant per la cooperació internacional”. També ha fet una crida als ajuntaments de Catalunya a destinar una partida a l’AOD i fer esforços per arribar al 0,7% “ja que és necessari i beneficiós per a tota la societat en general”. 

Representants d’institucions públiques i entitats a l’entrada de l’Antic Ajuntament.

En la benvinguda, Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va incidir en què actes com aquests volen aglutinar institucions públiques i entitats amb l’objectiu que la política de cooperació “no només depengui de les entitats, sinó que els governs locals l’integrin com una política estructural”.

Carme Ferrer i Cervelló, alcaldessa de Senan i representant de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, va destacar el caràcter de la jornada, on els municipis de la província poden conèixer i actualitzar les seves polítiques i conèixer el Fons “com una eina d’acompanyament per fer cooperació”.

Cecilia Mangini, consellera de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona, també va apuntar que “Tarragona fa més de 40 anys que està compromesa i treballa en projectes de cooperació internacional i és un dels cinc municipis que van contribuir al naixement del Fons Català el 1986”. Mangini ha recordat també el naixement de la coordinadora d’ONG a Tarragona: “tots nosaltres som hereus d’aquests moviments socials que impulsen a continuar comprometent-nos cada vegada més amb la cooperació i la solidaritat”.

“Tarragona, Cambrils i Reus són els municipis que més AOD destinen al dret humà a l’aigua”

David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va encarregar de descriure com es materialitza la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Tarragona. Les dades s’han extret a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista, un organisme del Fons Català que ho monitorita des del 2019. 

“Tant el càlcul com l’expectativa han perdut actualitat. Però el que és important és que aquell compromís pres a l’ONU el 1972 implicava la responsabilitat d’intentar pal·liar un deute històric amb el Sud Global.” Afegeix que “el que és clau d’aquest pacte és que fa referència a un percentatge, una eina calculable que no es pot amagar: o el compleixes o no el compleixes. Per tant, és un esforç relatiu que facilita que qualsevol persona, entitat o ens local pugui passar a l’acció i tenir una referència per traduir el seu compromís en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).”

• A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a la província de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi. 
• L’Ajuntament de Tarragona és el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa el 77,5% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tota la província. Fa 4 anys era el 80%, però ara el seu ha baixat per l’augment d’aportacions d’altres ens locals. Del 22% restant, un 10% correspon a la Diputació de Tarragona, seguit d’altres poblacions que sumen el 12% de l’AOD total de la província com ara Reus, Cambrils o Valls. 
• La major part de l’AOD dels municipis de Tarragona s’ha destinat en els darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament. Concretament, en l’àmbit d’accés a l’aigua, els municipis de la província de Tarragona vehiculen directament aquests recursos amb la seva xarxa d’entitats aliades. Tarragona, Cambrils i Reus són els municipis que més AOD destinen al dret humà a l’aigua, principalment en projectes d’educació i formació en abastament d’aigua i sanejament a països com Equador, Guatemala i el Senegal.

El director del Fons Català, David Minoves, presentant les dades sobre l’estat del 0,7% a la província de Tarragona.

Les polítiques públiques locals i de cooperació, de la mà davant crisis globals

Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals. El debat va ser dinamitzat per Núria Loras, sòcia fundadora d’El Far Cooperatiu. 

Ingrid Masaló Llora, professora agregada del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC – BarcelonaTech recordava quan ella va estar a les acampades del 1994, i des de llavors ha vist com ha evolucionat la percepció i compromís de la ciutadania en aquest aspecte. “El 0,7% ha de ser més palpable que una dada, cal visibilitzar molt els resultats que té aportar aquest percentatge, perquè això permet que la gent se senti interpelada i puguin passar a l’acció”. El seu compromís amb el 0,7% la va portar a formar part del projecte de cooperació internacional i interuniversitària (Catalunya-Senegal-Itàlia) d’adaptació al canvi climàtic per l’adaptació a la salinització dels deltes i terres agrícoles de Casamance. L’intercanvi de coneixements i poder comprovar els beneficis al terreny han permès plantejar un futur projecte enfortiment de capacitats entre Catalunya i el Senegal. 

Cinta Golorons, tècnica en ecologia i canvi climàtic a GEPEC-EdC, va ressaltar la importància que té la bona gestió de l’aigua com a eina de mitigació dels efectes del canvi climàtic, ja que l’aigua, els deltes i especialment els rius representent un eix vertebrador del territori: “És molt important vetllar pel repartiment equitatiu al territori tenint en compte per una banda a la població, l’agricultura i a la natura per mantenir aquest equilibri que ens retorna en serveis ecosistèmics i funcions que necessitem”.

Josep Alcoceba Borràs, coordinador de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya, va explicar com desde la xarxa treballen per que les demandes de la població civil arribin a les administracions locals i així ampliar el radi de col·laboració entre administracions i entitats. Per incrementar el compromís, Alcoceba recomana que “ens hem de creure el 0,7% i l’hem de comunicar a la ciutadania, i això no només s’aconsegueix fent campanyes i projectes internacionals sinó que també implica a les polítiques públiques locals”.

Dante Maschio Gastelaars, tècnic de campanyes a Enginyeria Sense Fronteres va incidir sobre la corresponsabilitat per afrontar la crisi climàtica i la privatització de l’aigua. Va exposar exemples concrets per integrar el dret a l’aigua com a part fonamental a la gestió de la crisi climàtica global: “L’aigua és el vector ambiental més afectat per aquesta crisis climàtica, per tant, en aquest context el paper no només ha de ser d’adaptació a nivell local, sinó també de suport al que passa arreu del món”. Per a Maschio, la cooperació internacional ens permet aprendre de la gestió d’altres països per inspirar polítiques que millorin la gestió i democratització de l’aigua. “Des d’ESF posem en valor el canvi que hem fet en la cooperació, de projectes d’abastiment i d’infrastructures a projectes d’empoderament que promouen un model públic-comunitari de l’aigua i que ademés de ser més econòmics són molt més sostenibles”. 

Núria Marco, regidora d’Acció climàtica i Medi rural de l’Ajuntament d’Amposta va parlar sobre la importància d’invertir en “polítiques invisibles” en matèria de gestió de l’aigua per aconseguir un ús més eficient dels recursos i evitar les afectacions a la ciutadania i els camps, amb accions preventives i de manteniment. Sobre la cooperació internacional, va dir que a alguns municipis “costa que s’augmenti el 0,7% com a política regular” però es manté la voluntat de fer projectes en l’àmbit local. De fet, en una primera fase del projecte de cooperació interuniversitari al Senegal el municipi va fer d’enllaç amb entitats del territori per compartir experiències de recerca.

Per tancar l’acte, Dèbora Fernández, regidora d’Acció Social i Comunitària, Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament de Valls, va apuntar com amb el Fons Català és una finestra per facilitar fer cooperació internacional entre governs locals i entitats als seus territoris. El municipi ha col·laborat amb el Fons Català en un projecte de cooperació tècnica a Gàmbia al 2023, una experiència que servirà per definir futurs protocols d’actuació.

La regidora de l’Ajuntament de Valls, Dèbora Fernàndez, durant la seva intervenció.

General 14 novembre 2024

Tarragona acull “Governs locals pel dret a l’aigua”, el segon acte del CICLE 0,7% impulsat pel Fons Català

El dimarts 19 de novembre, l’Antic Ajuntament de Tarragona reunirà a representants d’Enginyeria Sense Fronteres, la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya, i diversos governs locals de la província, per tractar la rellevància de la cooperació municipalista en la gestió de l’aigua i el canvi climàtic.

La implicació dels governs locals pel dret a l’aigua protagonitzarà el segon acte del CICLE 0,7%, una iniciativa emmarcada en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.

En un moment d’auge de crisis globals i coincidint aquest mes de novembre amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de Barcelona per exigir el compromís de les administracions locals i que a Tarragona va tenir lloc a la Rambla Nova, el pròxim dimarts 19 de novembre a les 18:30 h, l’Antic Ajuntament de Tarragona, acollirà el segon l’esdeveniment del CICLE 0,7%, que ha programat quatre actes a les quatre províncies per aprofundir en alguns temes cabdals en el marc de la cooperació internacional i també per conèixer projectes concrets que es desenvolupen al territori. 

Durant l’acte es presentarà l’estat actual de la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Tarragona.

Per conèixer i aprofundir en experiències i projectes concrets, hi participaran:

• Josep Alcoceba Borràs, coordinador de la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya
• Dante Maschio Gastelaars, tècnic de campanyes a Enginyeria Sense Fronteres
• Ingrid Masaló Llora, professora agregada del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC – BarcelonaTech
• Diversos representants de governs locals de la província de Tarragona, com són la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona o l’Ajuntament de Valls, entre d’altres.

Moderarà l’acte Núria Loras Boadas, sòcia fundadora d’El Far Cooperatiu.

Es tracta d’un acte obert a la ciutadania. Des del Fons Català es vol promoure la sensibilització ciutadana a través d’aquests esdeveniments, una oportunitat per conèixer de prop la tasca que fan els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Una oportunitat per demanar-los que augmentin la inversió municipal per la justícia global: “una oportunitat per passar a l’acció”.

INSCRIPCIÓ A L’ACTE DE TARRAGONA

CICLE 0,7%: La cooperació municipalista arreu de Catalunya

El tret de sortida de la campanya es va fer amb primer acte del CICLE 0,7% a Barcelona, on institucions públiques i entitats van parlar sobre el rol de la cooperació municipalista en l’àmbit de la mobilitat digna i segura de les persones. 

Després de l’acte a Tarragona, el CICLE 0,7% continuarà a Girona, on el 26 de novembre es tractarà el tema de les migracions amb mirada feminista en un acte al Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12 – Girona). El darrer acte es farà a Lleida, on s’enfocarà a la protecció dels drets humans el 4 de desembre al Cafè del Teatre (Carrer de Roca Labrador, 2 – Lleida). Tots els actes plantejaran la importància que tenen els governs locals a l’hora de treballar per la justícia global.  

Tota la informació s’anirà actualitzant a la pàgina web de la campanya www.passemalaccio07.org. Els enllaços per inscriure’s a l’acte de Tarragona, Girona i Lleida, també estan disponibles.

La campanya pel 0,7%: No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció.

L’objectiu de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” és tornar a situar el 0,7% a l’agenda política i a la consciència de la ciutadania i generar una reacció de compromís per tal d’augmentar la implicació dels governs locals d’arreu del territori per la cooperació internacional.

Per a fer-ho, s’han desenvolupat diverses accions més enllà del CICLE 0,7%. Entre elles, hi ha la instal·lació de vinils a escales d’espais de la via pública per a generar sensibilització, un joc interactiu, vídeos i altres materials digitals recollits al web de la campanya www.passemalaccio07.org. 

A més, s’ha generat un formulari que permet recollir les mostres d’interès de la ciutadania per tal que l’ajuntament del seu municipi, consistori, consell comarcal, diputació i altres ens públics de proximitat augmentin el seu compromís per la cooperació internacional per la justícia global. Des del Fons Català, es presentaran els resultats als governs locals per incentivar la implicació i engegar converses de col·laboració.

Tots els materials estan treballats amb la col·laboració d’entitats per la justícia global i representants de l’administració implicats en la cooperació municipalista.

Què és el 0,7%?

El 1972 l’ONU va acordar destinar el 0,7% del PIB del Nord Global a cooperació, per intentar pal·liar el deute històric que han generat als països del Sud Global a través de l’espoli, l’explotació de recursos i la vulneració dels drets fonamentals a les fronteres.

Aquests recursos s’anomenen Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i es destinen a finançar projectes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. Tot i l’aprovació de mesures legislatives i la creació de diversos òrgans destinats a promoure el  compliment de 0,7%, mai s’ha assolit destinar aquesta xifra de recursos per la cooperació al desenvolupament i la justícia global, ni en l’àmbit estatal ni l’autonòmic.

Actualment, segons les dades recollides per l’Observatori Municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des del 2019, els recursos destinats a l’AOD de l’àmbit municipalista català, que comprèn ajuntaments, consells comarcals i diputacions, mantenen una tendència a l’alça. Però només 13 consistoris i 5 ens supralocals arriben al 0,7%. Si bé aquests representen el 30% de la població catalana, la xifra queda lluny del 80% de població que es mostra a favor de destinar diners a la cooperació.

General 13 novembre 2024

El dret a la mobilitat humana guanya terreny entre la cooperació municipalista de la província de Barcelona

El Fons Català va celebrar ahir a Barcelona l’acte de tret de sortida de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per reclamar el 0,7%, amb representants polítics, perfils experts, entitats per la justícia global.

L’acte “Governs locals contra les fronteres hostils” va inaugurar el CICLE 0,7%, una iniciativa impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en el marc de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.

La Sala la Cuina, de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, va acollir l’acte el 12 de novembre, coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària a l’avinguda Diagonal de la ciutat comtal per exigir el compromís de les administracions locals.

L’acte va comptar amb la presència de representants de l’administració, perfils experts, entitats per la justícia global, i membres de diversos governs locals, amb l’objectiu de potenciar el debat sobre la necessitat d’augmentar el compromís per la cooperació per la justícia global, abordar reptes i compartir oportunitats.

En la benvinguda, Andrea Costafreda, directora General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya va descriure la cooperació municipalista com “una política fonamental del territori català, on els municipis tenen un paper clau no només amb els països del Sud Global sinó també amb la ciutadania”. En concret, posava en valor la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per “incidir en un dels pilars fonamentals d’aquest compromís, que és el finançament”. En l’obertura de l’acte, va afirmar que “des d’aquí, l’Agència i el Govern es comprometen a assolir el 0,7% per al 2030 i articular-lo al territori”.

Jordi Cuardas, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va reconèixer que “tot i l’esforç de molts ajuntaments catalans, no n’hi ha prou. A Catalunya, són 18 els governs locals que ho compleixen; molts altres s’hi apropen; i mica en mica, aquesta xifra va augmentant, però cal que la cooperació per la justícia global formi part de les polítiques estructurals en els municipis del nostre país. Assolir el 0,7% és una demanda que fem des del Fons Català i alhora, som l’eina creada gairebé fa 40 anys per tal que els organismes de Catalunya el puguin fer realitat”.

Pedro Aguilera, comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, recordava que, fa 30 anys, ell també va ser a l’acampada de Barcelona del 1994 per reivindicar el compliment del 0,7% per part de les institucions públiques. “30 anys després, estem en un moment on, ara més que mai, cal apostar per la multilateralitat, la cooperació, el compromís, solidaritat i treball en xarxa. Tots aquests són valors que representen la ciutat de Barcelona”.

L’estat del 0,7% a la província de Barcelona

David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va encarregar de descriure com es materialitza la cooperació municipalista al territori. Les dades s’han extret a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista, l’organisme del Fons Català que ho monitoritza des del 2019.

“Tant el càlcul com l’expectativa han perdut actualitat. Però el que és important és que aquell compromís pres a l’ONU el 1972 implicava la responsabilitat d’intentar pal·liar un deute històric amb el Sud Global.” Afegeix que “el que és clau d’aquest pacte és que fa referència a un percentatge, una eina calculable que no es pot amagar: o el compleixes o no el compleixes. Per tant, és un esforç relatiu que facilita que qualsevol persona, entitat o ens local pugui passar a l’acció i tenir una referència per traduir el seu compromís en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).” A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. D’aquests, 14 corresponen a la província de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona encapçalen la llista, superant conjuntament el 50% del total de la cooperació de la província de Barcelona, la demarcació que reuneix més habitants, representant prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya.

Tot i que la majoria de l’AOD del municipis de Barcelona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament i activitats d’educació per a la ciutadania global, “hem vist un creixement sostingut de recursos destinats a l’acció humanitària, que per l’any 2022 ja és gairebé el 17% de l’AOD total de la demarcació. I on els principals països receptors han estat Palestina, la Mediterrània, els campaments sahrauís, Ucraïna i els seus països fronterers”.

Taula rodona: passar a l’acció per complir el 0,7%

Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals. L’acte es va centrar en l’àmbit de l’acció humanitària, la mobilitat humana i les fronteres hostils, dinamitzada per Marta Rosique Saltor, cap de redacció de Jornal.cat.

Dr. Marco Aparicio Wilhelmi, professor titular de dret constitucional de la Universitat de Girona (UdG), president de l’Observatori DESCA i membre de la junta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), va adreçar la necessitat d’analitzar el context de partida. Segons Wilhelmi, existeix “un combat ideològic sobre la deshumanització de col·lectius, entès com un codi polític, com ara la neteja ètnica a Gaza, que els governs locals han d’abordar. Aquests discursos són precisament fronterers i fan de límit a l’hora de determinar la decisió d’aportar en cooperació”, analitza.

“Actualment, l’auge de l’extrema dreta és profundament desesperançadora, però hem d’aprofitar aquest coneixement per seguir endavant.” Per altra banda, Wilhelmi valora que, “la continuïtat d’algunes de les situacions d’emergència que tenen lloc arreu del món, ens ha fet aprendre a donar continuïtat política per poder definir quin tipus d’iniciatives volem impulsar per donar-hi resposta”.

En aquesta línia, Laura Riba Singla, gerent de projectes a Irídia i Clara Calderó Delgado, responsable de Projectes de Migracions a Novact, representaven dues de les entitats participants en la campanya Món Local Refugi, una de les iniciatives impulsades pel Fons Català i finançades a través de la cooperació municipalista que treballa per oferir acompanyament i mobilitzant recursos per les persones en moviment forçat, persones desplaçades internes i persones refugiades, víctimes de conflictes i crisis oblidades.

Riba, incidia en “la importància d’entendre que les vulneracions de drets de les persones que migren són un atac i amenaça pel conjunt de la ciutadania i que, malauradament, els municipis també poden actuar com a frontera”. Descrivia que “el municipi és clau: el nostre territori immediat i com a ciutadania i entitats de la societat civil, és on podem connectar amb aquestes problemàtiques i col·lectius que estan travessats amb aquestes qüestions. Sabem que el món local té capacitat per marcar agenda i és urgent perquè sabem que la violència en fronteres està cronificades”.

Calderó, afegia que “les fronteres són espais opacs on hi ha una repetició continuada de la vulneració de drets, però l’Administració no és transparent amb el que realment hi passa perquè es posaria en evidència del que passa al seu territori”. Una de les línies d’actuació d’Irídia i Novact és la investigació per poder fiscalitzar els organismes responsables d’aquestes vulneracions de drets. Calderó remarcava que “és imprescindible informar la societat civil perquè estigui capacitada i tingui recursos per debatre públicament el que passa a les nostres fronteres, i poder trencar amb la percepció desdibuixada de què ha de ser o no cooperació”.

Mar Companys Alet, vocal de feminismes de LaFede.cat – organitzacions per la justícia global, també destacava el poder d’incidència dels mateixos municipis que, “a més de participar en projectes de cooperació també tenen la capacitat de garantir drets a través de promoure l’accés al padró per les persones migrants, un imprescindible per l’acollida digna”. Afegia que cal fer exercicis de revisió: “Al 1994 es pensava en la justícia global de manera diferent. Hi ha aspectes que han quedat caducs i cal revisar, com ara la perspectiva d’ajudar a territoris que sempre s’han percebut mancants de capacitats, i entendre que cal empoderar-los. Cal descolonitzar la nostra ment”.

Per últim, Carlos Martín, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga i representant polític de la comissió de Món Local Refugi, descrivia que la coneixença i proximitat amb les entitats per la justícia global del municipi és imprescindible, i garantir que així també ho visqui la ciutadania: “donem suport de manera sostinguda a les entitats per tal que desenvolupin la seva tasca, perquè cal que sentin compromís amb la sostenibilitat dels projectes així com establir un fil conductor que ens permeti seguir-ne l’evolució, compartir els èxits i ocupar-nos de les problemàtiques. A més, treballem perquè la ciutadania integri la cooperació en el seu dia a dia, com per exemple les exposicions fotogràfiques que vam instal·lar en llocs d’ús quotidià com els centres de salut o educatius, en el marc de la Setmana de Solidaritat que celebrem a la Garriga. Per nosaltres, la cooperació no ha estat mai tema de debat, sinó un acord unànime”.

Experiències en el marc de la cooperació municipalista

Per tancar l’acte, tres representants d’ajuntaments de la província de Barcelona que treballen per assolir el 0,7% van compartir experiències i reptes en el marc de la cooperació.

Mentre Cristobal Zueras Rosales, regidor de Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament d’Alella, destacava l’impacte positiu de projectes que generen les experiències als diferents territoris amb qui es treballa la cooperació, Núria Carné i Navarro, primera tinenta d’alcalde i regidora de Cooperació al Desenvolupament a Caldes de Montbui, valorava el rol del Fons Català d’aglutinar la veu dels municipis i la corresponsabilitat. “És un privilegi contribuir a augmentar la cooperació municipalista, no només econòmicament, sinó des del vessant d’incidència política a la campanya” en referència a la seva experiència a la missió institucional a Sèrbia i Lesbos. Finalment, Neus Verdaguer Paré, regidora de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Centelles, valorava el fet de poder conèixer, de primera mà, el retorn que esdevé de les iniciatives de cooperació en les que participen activament a través del Consell Municipal de Cooperació.

General 30 octubre 2024

Sessions en línia: vies segures i protecció internacional amb perspectiva municipalista

En el marc del projecte COMET, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitza 5 sessions de capacitació en línia dedicades al disseny i la implementació de vies segures per a persones amb necessitat de protecció internacional amb perspectiva municipalista.

L’objectiu de les sessions és sensibilitzar sobre la importància de garantir el dret a la protecció internacional i impulsar la implicació activa dels ajuntaments i altres agents locals en la creació de projectes amb aquesta finalitat. A més, es vol crear un espai d’intercanvi de bones pràctiques i de reflexió col·lectiva sobre els reptes i les oportunitats compartides, alhora que es promouen oportunitats de formació i millora de processos i recursos, fomentant la col·laboració entre diversos nivells governamentals, ONG, societat civil, sector privat i comunitats amb experiència viscuda de desplaçament forçat.

Aquestes són les sessions programades:

Dimarts 5 de novembre, de 10 a 11:30 h: A la primera sessió, sota el títol, “Patrocini publico-privat per a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional com a solució local sostenible“, es compartiran experiències col·laboratives per a la implementació de programes de patrocini a diferents regions, incloent a Navarra, al País Basc i models implementats a Europa en el marc del projecte COMET.

Programa:

• 10 h Benvinguda a càrrec d’Aleksandra Semeriak, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
• 10:05 h Introducció del projecte COMET, a càrrec de Fiona Kendall, de la Federació d’Esglésies Evangèliques d’Itàlia (FCEI)
• 10:15 h Patrocini Comunitari al País Basc amb Nerea Aginako, de la Fundación Ellacuria i el Servicio Jesuita a Migrantes; i Jose David Saenz Rodriguez, tècnic d’immigració de la Dirección de Migración y Asilo de Euskadi.
• 10:40 h Patrocini Comunitari a Navarra, amb Virginia López Garrido, del Centro P. Lasa, Servicio Jesuita a Migrantes; i Laura Laquidáin Azpiroz, responsable de la Sección de Acompañamiento y Mediación de la Dirección General de Políticas Migratorias de Navarra
• 11:05 h Torn obert de preguntes
• 11:25 h Clausura

Dimarts 12 de novembre, de 10 a 11:30 h: La segona sessió està dedicada a la “Importància de la perspectiva de gènere i el feminisme en els processos d’acollida i inclusió locals” i on es compartirà com abordar la necessitat de protecció internacional des d’una de les iniciatives municipals pioneres en creació de polítiques públiques d’igualtat real i efectiva de totes les dones, i es donarà a conèixer l’eina de recomanacions per a un sistema d’acollida amb perspectiva feminista i interseccional.

Programa:

• 10 h Benvinguda a càrrec d’Aleksandra Semeriak, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

• 10:10 h Incorporació de la perspectiva feminista interseccional a l’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional, a càrrec de Maritza Sore, d’Almena Cooperativa Feminista.
• 10:35 h Iniciatives municipals per abordar la necessitat de protecció internacional des de les polítiques públiques, amb Meritxell Cabezón, Coordinadora dels serveis d’atenció a Víctimes de violència masclista, La CIBA, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
• 11:00 h Torn obert de preguntes
• 11:25 h Clausura

Dilluns 18 de novembre, de 10 a 11:30 h: La tercera sessió girarà al voltant de la “Identificació i mobilització de patrocinadors i col·laboradors locals“. En aquesta sessió aprendrem sobre l’enfocament de múltiples parts interessades de la mà d’ACNUR Espanya i coneixerem les experiències de col·laboració per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional de l’Associació Micropobles de Catalunya i Win-Win Connection. Parlarem també dels reptes i les oportunitats de col·laboració entre l’àmbit acadèmic, les administracions públiques i la societat civil en el marc de l’acollida universitària per a persones desplaçades forçosament, compartint la feina que es desenvolupa des del Programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i procedents de zones en conflicte i des de la Universitat de Lleida.

Programa:

• 10h Benvinguda a càrrec d’Aleksandra Semeriak, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
• 10:05 h Enfocament multistakeholder o de múltiples parts interessades per a la mobilització de col·laboradors i patrocinadors locals amb María de Zabala, adjunta a Solucions Perdurables d’ACNUR Espanya.
• 10:20 h Experiències de col·laboració amb el sector privat per a la inserció laboral de persones amb necessitat de protecció internacional amb Oriol Lopez, coordinador tècnic de l’Associació Micropobles de Catalunya; i Manolo Garbayo, cofundador de Win-Win Connection.
• 10:50 h Reptes i oportunitats multistakeholder en el marc de l’acollida universitària amb Cati Jerez, coordinadora del Programa de Suport a les Persones Refugiades i de Zones de Conflicte de la Universitat de Barcelona; i Àngels Sendra, tècnica de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Lleida.
• 11:15 h Torn obert de preguntes
• 11:25 h Clausura

Dilluns 25 de novembre, de 10 a 11:30 h: La quarta sessió estarà dedicada a la participació significativa de persones amb experiència viscuda de desplaçament forçat en el disseny i implementació de vies segures i acollides dignes. En aquesta sessió l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati i l’Associació Kudwa compartiran la seva feina i les iniciatives que han desenvolupat en col·laboració amb les autoritats municipals per assegurar una participació significativa de persones migrades i refugiades en el disseny de respostes locals als reptes identificats en el desenvolupament de programes d’acollida i vies d’accés a la protecció internacional.

Programa:

• 10 h Benvinguda a càrrec d’Aleksandra Semeriak, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
• 10:15 h Intervenció sobre la participació significativa de persones desplaçades forçosament en el marc del Projecte COMET i iniciatives col·laboratives amb l’Ajuntament de Torí (Itàlia), a càrrec de l’Associació Mosaico – Azioni per i Rifugiati.
• 10:40 h Eines d’assessorament per avaluar la participació cultural, professional i cívica de persones migrades i refugiades als municipis, a càrrec de Razan Ismaili, fundadora i directora general de l’Associació Kudwa.
• 11:05 h Torn obert de preguntes
• 11:25 Cloenda

Dilluns 2 de desembre, de 10 a 11:30 h: La cinquena sessió es titula “Intercanvis de cooperació tècnica municipal com a eina per millorar l’acollida”. Es donarà a conèixer una experiència pilot de Medina de Rioseco sobre mobilitat laboral per a persones amb necessitat de protecció internacional. També serà un espai de reflexió sobre eines pràctiques per facilitar la cooperació tècnica municipal, on es debatrà sobre reptes i oportunitats. Inscriu-te a la sessió

Programa:

• 10 h Benvinguda a càrrec d’Aleksandra Semeriak, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
• 10:10 h Participació municipal en vies complementàries de mobilitat laboral, a càrrec de David Esteban, alcalde de l’Ajuntament de Medina de Rioseco.
• 10:30 h Lliçons apreses de les experiències municipals del projecte COMET, a càrrec d’una persona representant del consorci del projecte COMET
• 10:40 h Bones pràctiques per a la cooperació municipal en el context europeu, a càrrec de Mohammed Mustafa, Project Manager de la UE-Migration Hub d’ALDA – Associació Europea per a la Democràcia Local
• 10:55 h Eines pràctiques per facilitar la cooperació tècnica municipal
• 11:05 h Torn obert de preguntes
• 11:25 Cloenda

Inscriu-te a la sessió

Totes les sessions seran en castellà i anglès, amb opció de traducció simultània. Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb asemeriak@fonscatala.org.

General 25 octubre 2024

Anna Grimau, Sara Boldú i Olga Rodríguez,premiades al XIX Memorial Joan Gomis dePeriodisme Solidari

La cerimònia de lliurament tindrà lloc el dimecres 20 de novembre a les 18:30 h en el Col·legi de Periodistes de Catalunya

El reportatge Huérfanos tras el Silencio, d’Anna Grimau i Sara Boldú, del programa Repor de RTVE, ha estat premiat en la XIX edició del Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari. En la modalitat de trajectòria periodística, el guardó ha sigut concedit a Olga Rodríguez, periodista d’elDiario.es experta en informació internacional, Pròxim Orient i Drets Humans.

Huérfanos tras el silencio explora les conseqüències devastadores de la violència de gènere, posant el focus en els més de 400 infants que han quedat orfes a Espanya durant els darrers 10 anys a causa d’aquesta xacra. També es pregunta com poden sobreviure a una experiència tan desoladora i fins on arriba la cura i protecció de l’administració pública més enllà del minut de silenci.

El jurat ha valorat el plantejament original de l’obra, que dona veu una realitat silenciada i amb poca presència en el debat de l’esfera pública. I ho fa mostrant com la determinació i el treball incansable de les famílies, dels legisladors i de la Fiscalia de Violència sobre la Dona ha aconseguit que aquestes víctimes, abans oblidades, comptin amb més protecció i un futur amb més esperança.

Per la seva part, Olga Rodríguez (Lleó, 1975), ha forjat una trajectòria destacada en mitjans de comunicació com Cadena SER, Cuatro i CNN+, a més de col·laborar amb El País, Público, Periodismo Humano i Ràdio Nacional d’Espanya. És també cofundadora d’elDiario.es, on treballa actualment.

La seva feina com a reportera l’ha portat a cobrir conflictes i esdeveniments a països com l’Afganistan, Egipte, l’Iraq, Israel, Jordània, Kosovo, el Líban, Mèxic, Síria, els territoris palestins i el Iemen. Va ser corresponsal a Bagdad durant la invasió de l’Iraq el 2003, on va viure en primera persona l’evolució del conflicte i l’assassinat dels càmeres José Couso i Taras Protsyuk a l’hotel Palestina a causa d’un projectil nord-americà. A més, el jurat també ha reconegut la tasca desenvolupada en la sèrie d’anàlisis setmanals publicats a elDiario.es sobre el conflicte entre Israel i Palestina, de les quals se’n destaca el detall i la qualitat, a banda del compromís amb un periodisme veraç i amb la defensa dels Drets Humans.

Rodríguez també és autora de libres com Aquí Bagdad. Crónica de una guerra, José Couso, la mirada incómoda, El hombre mojado no teme la lluvia. Voces de Oriente Medio i Yo muero hoy. Las revueltas en el mundo árabe. El Premi de Periodisme Solidari Memorial Joan Gomis reconeix obres i trajectòries periodístiques que posin en valor la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, i que promoguin la justícia, la pau i els drets humans.

Va néixer per mantenir viva la memòria de la figura d’en Joan Gomis i el seu compromís solidari, amb una llarga tasca com a dirigent i promotor d’iniciatives cíviques i associacions, especialment des de la presidència de Justícia i Pau (1976-2001), així com a través de nombrosos articles a la premsa i els llibres publicats.

El jurat del Memorial ha estat format per representants de les entitats convocants: Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Fundació Cultura de Pau, Mans Unides, LaFede.cat, la Lliga Internacional de Periodisme Feminista, Mujeres por la paz y la Libertad, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les revistes El Ciervo i Foc Nou, una representant de la família Gomis i els periodistes, Carmina Balaguer Montón, Quim Manresa i Queralt del Castillo.

Els premis estan dotats, en ambdues modalitats, amb 1.500€. Les revistes El Ciervo i Foc Nou publicaran un text escrit per les guanyadores i una entrevista. Les premiades rebran una il·lustració original de Joan Gomis en un acte que tindrà lloc el dimecres 20 de novembre, a les 18:30 h, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

General 17 octubre 2024

La cooperació municipalista manté la seva tendència a l’alça per arribar al 0,7%

L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels municipis catalans ha arribat als 27,92 milions d’euros, un creixement del 4,49% respecte a l’any anterior, i que va en augment des del 2019.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha presentat aquest matí les dades de l’evolució de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) municipalista i l’assoliment del 0,7% a una jornada de retorn i actualització de dades sobre l’AOD Municipalista 2022-2023. a la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona).

Una de les dades més rellevants és la tendència a l’alça de la cooperació municipalista: amb un creixement del 4,49% respecte a l’any anterior, i que ha anat incrementant gairebé cada any des del 2015, fins a un 46,07% més. L’any 2022, l’AOD municipalista catalana executada ha arribat als 27,92 milions d’euros, la xifra més alta dels darrers deu anys.  

Quant a línies d’actuació dels projectes gestionats, les dades d’enguany assenyalen la consolidació d’una dinàmica que ja s’observava els anys anteriors. Els recursos en l’àmbit humanitari augmenten considerablement, i ja representen el 17,61% de l’AOD total municipalista del 2022. Tot i que la major part del finançament va destinat a projectes de desenvolupament, els fons dels governs locals destinats a emergències i acció humanitària són els que més creixen en termes relatius: del 2019 al 2022 han evolucionat un 104%.   

En total, el municipalisme català ha destinat 13,74 milions d’euros a més de 425 projectes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària durant el 2022. Els principals països receptors de la cooperació municipalista per ordre de volum d’AOD són: Palestina (1,37M d’euros), Ucraïna (1,11M d’euros), Colòmbia (1,05M d’euros), Moçambic (0,93M d’euros), i el Senegal (0,91M d’euros). Tot i això, una bona part d’aquesta classificació depèn de les actuacions dels ens locals amb més pes relatiu dins l’AOD, com és l’Ajuntament de Barcelona.  

Analitzant els projectes segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, s’observen que hi ha una clara predominança de l’ODS 5 (Igualtat de gènere). Aquestes aportacions es concreten al voltant de projectes que busquen erradicar les violències contra les dones, el suport a entitats i organitzacions que vetllen pels drets de les dones, i a la garantia dels drets i la salut reproductiva.  En segon lloc, hi ha l’ODS 4 (educació de qualitat).  

Esforç relatiu i 0,7% 

Segons el mètode de càlcul de Fons Català (implantat fa més de 20 anys i actualitzat el 2016), hi ha 18 ens locals que se situen per sobre del 0,7% l’any 2022, assolint la fita establerta internacionalment de destinar aquest percentatge dels ingressos propis a la cooperació internacional: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Barcelona, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Consell Comarcal d’Osona, Consell Comarcal del Vallès Occidental, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, la Garriga, Girona, Igualada, Llagostera, Osor, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda i Vilafranca del Penedès.  

Per calcular aquest indicador s’han tingut en compte ens locals que han registrat un percentatge superior al 0,65%, ja que sovint hi ha variacions que depenen de processos administratius que impacten negativament en el percentatge d’execució de partides pressupostàries.  

Aquests ens locals que arriben al 0,7% només representen l’1,8% dels governs locals catalans, on hi viuen el 27,34% de la població de Catalunya. En aquest sentit, l’”Estudi sobre la percepció de la ciutadania de Catalunya vers la cooperació al  desenvolupament” encarregat pel Fons Català el 2023 reflecteix que més de la meitat de la població catalana considera que cal augmentar els recursos a la cooperació al desenvolupament fins arribar al 0,7% el 2030.  

En aquest sentit, el Fons Català llançarà en els pròxims dies una campanya de comunicació i incidència a tot el territori català per reclamar el compliment d’aquest compromís històric, amb el lema: “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció. Volem el 0,7%: el percentatge per la justícia global”. 

El Fons Català, actor clau en la gestió de recursos per a emergències humanitàries 

Els recursos executats pel Fons Català en l’àmbit de l’acció humanitària en els darrers dos anys han tingut un creixement exponencial, fet que s’explica també per l’augment de les aportacions del municipalisme i la ciutadania a campanyes d’emergència impulsades des de l’entitat. Entre 2019 i 2021, l’acció humanitària representava el 15,84% dels recursos gestionats pel Fons Català, mentre que entre el 2022 i 2023 ha suposat el 26,45%. 

Aquest augment de recursos, que també s’ha donat a escala nacional i internacional s’explica per la resposta humanitària del municipalisme a la guerra a Ucraïna. Però en un món canviant com l’actual, també s’han articulat respostes d’emergència pels terratrèmols al Marroc, i a Kurdistan-Síria-Turquia; la crisi humanitària a Palestina; o per la protecció i assistència a les persones en moviment a les fronteres.

Sobre la jornada de balanç

La jornada, que s’ha ofert en format híbrid, ha comptat amb l’assistència de més d’una quinzena de regidors i regidores, personal tècnic de governs locals, i representants d’entitats del sector. També hi ha participat la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, que ha destacat el “treball ingent” de la cooperació municipalista, que any rere any va creixent, i aquest ’”exercici de rendició de comptes” per traslladar i apropar aquestes dades a la ciutadania.

La presentació de les dades ha estat a càrrec del vicepresident del Fons Català, Isidre Pineda; el director del Fons Català, David Minoves, i el tècnic de dades i coneixement del Fons Català, Juan Campoamor.

El president del Fons Català, Jordi Cuadras, ha conclòs l’acte i ha ressaltat el compromís del municipalisme català amb les polítiques de cooperació al desenvolupament que “donen sentit a la paraula glocal”.

Aquesta informació és recollida i analitzada per l’Observatori de la Cooperació Municipalista, un òrgan del Fons Català, i ja es pot consultar a la recent estrenada pàgina web, on s’ha incorporat un nou format de presentació i visualització de les dades a través de gràfics i taules interactius. També s’ha posat a disposició l’informe publicat en format PDF: