ss

General 31 juliol 2024

El Fons Català s’adhereix a dues xarxes internacionals: ReFAL i ALDA

El Fons Català s’ha adherit formalment com a membre a dues xarxes internacionals plenament alineades amb el ODS i l’Agenda 2030. D’una banda, la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (ReFAL) i a l’Associació Europea per la Democràcia Local (ALDA), que es mencionen en detall a continuació:

La Fundació Anna Lindh és una xarxa intergovernamental en què participen més de 4.000 organitzacions de 42 països de l’àrea mediterrània i de la Unió Europea, i el seu objectiu és promoure el respecte a la diversitat i la pluralitat, la cooperació internacional i un espai de diàleg entre ciutadans de diferents regions, cultures i creences de tota la regió euromediterrània.

L’Associació Europea per la Democràcia Local (ALDA), una xarxa de més de 300 membres entre els quals autoritats locals, associacions d’autoritats locals i organitzacions de la societat civil de més de 45 països; l’objectiu principal del qual és promoure la democràcia a nivell local, la implicació ciutadana i processos de cooperació descentralitzada a Europa i a nivell internacional.

A través de l’adhesió a aquestes xarxes, el Fons Català i els seus municipis socis tindran l’oportunitat d’impulsar la seva visibilitat, participació i posicionament en espais internacionals mitjançant:

  • L’establiment de col·laboracions amb nous actors internacionals que treballen en cooperació descentralitzada
  • La participació i co-creació d’esdeveniments internacionals en què el Fons Català i els ens locals socis puguin donar visibilitat a la seva tasca
  • La participació en tallers i seminaris que permetin impulsar l’estratègia d’internacionalització del Fons Català i els seus ens locals socis
  • L’obtenció d’informació actualitzada i directa de la part d’organismes rellevants pel Fons Català en matèria de cooperació internacional i els ODS, per exemple la Unió Europea, agències nacionals de cooperació al desenvolupament i les Nacions Unides.
General 17 juliol 2024

L’intent de legalitzar la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia perd la lluita al Parlament

A Gàmbia, la Mutilació Genital Femenina (MGF) és il·legal des del 2015, però aquest any la llei ha estat a prop de desaparèixer: el març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana. Després de mesos de consultes ciutadanes i de debats parlamentaris, el 15 de juliol el Parlament de Gàmbia va votar a favor de mantenir la llei que prohibeix la MGF. Va haver-hi 33 vots a favor i 19 en contra.

La MGF, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han patit al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Poblacions de les Nacions Unides (FPNU). Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies d’entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Però des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha baixat fins a un 51% en menors de 14 anys.

Parlem amb Adriana Kaplan, fundadora de l’organització Wassu Gambia Kafo, amb qui el Fons Català treballa de fa molts anys, que ha participat en el procés per mantenir el marc legal de la MGF a Gàmbia.

  • El 15 de juliol el Parlament de Gàmbia va votar mantenir la prohibició de la MGF. ¿Com ho heu rebut des de les entitats que heu estat darrere la lluita per mantenir aquesta prohibició?

Ho hem rebut com una victòria, pensem que no podia ser d’una altra manera. Tot i això, no teniem clar com acabaria, han estat molts mesos de lluita, de mobilitzar la societat civil i de poder involucrar diferents actors estratègics.

Les possibiliats (de perdre la llei actual) eren reals, la proposta era “es despenalitza la MGF i que cadascú faci el que vulgui, si vols mutilar mutiles, i si no vols no mutiles”. Es reivindicava el dret a tota la societat de poder exercir el seu dret a la tradició, a la cultura i a ser bones musulmanes. Tot això ha tingut un pes molt important. Amb la religió hem topat.

  • Ha sigut un camí dur. Semblava que hi havia possibilitat que la MGF tornés a ser legal al país. Pots comentar com ha estat el procés?

A la votació van quedar 19 persones que van votar en contra… Jo crec que és una victòria però no resol el tema del tot, és a dir, tenim un marc jurídic a partir del qual poder treballar, que protegeix a les dones, les nenes i a les organitzacions que estem treballant en el tema.

Ha estat un procés llarg. Crec que la Comissió de Salut i Gènere, que eren les dues comissions encarregades de preparar l’informe perquè pogués ser aprovat pels parlamentaris, s’ho han pres molt seriosament: hi ha hagut 143 compareixences, WASSU ha tingut l’oportunitat de comparèixer en dues ocasions. Una vegada en solitari, durant 4 hores, per aportar dades i presentar els resultats de dos estudis clínics que va fer l’entitat, que són els únics que hi ha al país. Crec que ha estat també una oportunitat de poder utilitzar i de posar en valor la feina que hem estat fent tot aquest temps. Després també vam fer una segona compareixença amb una matrona i la Fatou, membre de WASSU, com a mobilitzadora, formadora i dona que ve de les comunitats.

  • L’intent de legalitzar la MGF ha estat un cop que reflecteix una voluntat o intenció de cert sector de la societat. Com ho valores? Creus que el compliment de la llei serà més difícil a partir d’ara?

Ens queda continuar treballant. Ara a veure com funcionarà aquesta societat polaritzada, com conviurà amb aquest coneixement, perquè ara tothom sap que existeix una llei.

Ara el que ens toca és observar i sobretot no abaixar la guàrdia i continuar treballant. Qui reportarà? Ja ho veurem. És difícil denunciar a la teva mare, a la teva germana, a la teva veïna… És una vergonya per a la família que assenyalin un membre. Aquí tenim el problema que en 8 anys no s’havia pogut sentenciar a ningú.

Gàmbia
Cartell de la nova edició del Premi, amb bafarades de colors i un retrat de Joan Gomis
General 2 juliol 2024

XIX Premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis

Les candidatures d’obres i trajectòries periodístiques es poden presentar fins al 19 de juliol.

El Premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis té per objectiu reconèixer aquelles peces informatives i els professionals de la informació que visibilitzen persones, institucions o col·lectius que lluiten contra les desigualtats Nord-Sud, la pobresa i l’exclusió social o que destaquen pel seu compromís a favor de la solidaritat, la pau, els drets humans i l’entesa entre cultures i religions.

Amb aquest criteri es premia una obra periodística, escrita o audiovisual, inèdita o publicada i la trajectòria periodística d’una persona, institució, mitjans, programes o iniciatives. Ambdues modalitats han de compartir i promoure els valors solidaris del Memorial. El premi per a cadascuna de les modalitats està dotat amb 1.500 euros. Les persones premiades, a més, reben un diploma acreditatiu i una il·lustració original elaborada per Joan Gomis.

El termini d’admissió d’originals i candidatures d’enguany finalitza el 19 de juliol de 2024 i les candidatures per ambdues modalitats s’han de lliurar a través del formulari que es troba a justiciaipau.org/premijoangomis/participa/.

El lliurament de premis tindrà lloc en un acte públic durant el mes de novembre del 2024.

El Memorial Joan Gomis el convoquen Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Mans Unides, Fundació Cultura de Pau, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Lafede.cat, Catalunya Religió, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i les revistes El Ciervo i Foc Nou. El premi es convoca amb el suport econòmic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

General 2 juliol 2024

Estrenem vídeo de presentació del Fons Català

El Fons Català ja disposa d’un vídeo de presentació que explica què és el Fons, en quins àmbits de la cooperació al desenvolupament i l’acció humanitària actuem, i per què cal defensar la cooperació municipalista.

Ajuda’ns a difondre’l i comparteix-lo:

Catalunya
General 11 juny 2024

Arranca la 3a edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El 14 de juny començarà la 3a edició del festival impulsat per CinemÀfriques i el Fons Català, amb sessions i activitats a 15 municipis.

El cinema africà arriba a les pantalles de Castelldefels el pròxim 14 de juny, a les 18:30 h, amb l’acte d’inauguració de la tercera edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’esdeveniment, que tindrà lloc a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, comptarà amb la participació de Ramon Amador, regidor de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Castelldefels; David Minoves, director del Fons Català; Sebastián Ruiz-Cabrera, president de CinemÀfriques i coordinador del FICAC; i Karamba Badji Sane, de l’Associació Oudiodial, amb la projecció del film Marcher sur l’eau (2021) i un debat posterior dinamitzat pels representants de CinemÀfriques i Oudiodial.

El FICAC és un projecte pioner al nostre país que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de convertir-se en una cita clau per conscienciar sobre la necessitat de canviar la imatge que es projecta del continent africà a través de les seves cinematografies. La iniciativa té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que, a través del cinema, faci florir el vell mantra que emfatitza en què la cultura serveix per a modelar la consciència, connectar-se i articular-se amb el teixit cultural, educatiu i social i, especialment, amb les diàspores africanes a Catalunya.

Algunes de les sessions aniran acompanyades de debats temàtics on hi participaran els directors i directores de les pel·lícules i els seus protagonistes, a més de persones referents del teixit social català en els contextos que tracten els films.

La segona ciutat que acollirà el FICAC és Tarragona, que començarà el 26 de juny un cicle de 4 sessions a l’Espai Jove La Palmera. Les projeccions aniran acompanyades de debats i activitats culturals amb referents com l’activista Afropoderosa, el periodista Xavier Aldekoa, o la directora de la pel·lícula Contes de la ciutat accidental (2021)Maimouna Jallow; o representants d’entitats com l’Associació Indivisibles, l’Associació Afrobeats Tarragona, i l’Associació de Dones Africanes de Tarragona.

El festival és itinerant i, per primer cop, estarà present a les quatre capitals de província. Fins al desembre, passarà per un total de 15 municipis: Barcelona, Cambrils, Castelldefels, Girona, La Bisbal d’Empordà, Lleida, Lloret de Mar, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Olot, Reus, Salt, Tarragona, Torelló i Vilafranca del Penedès.

L’edició 2024 compta amb la incorporació de 10 noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges, que s’uneixen als més de 25 films del catàleg, en què hi ha representats més de 15 països del continent africà.

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental

Les pel·lícules que es presentaran al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de les realitats que dibuixen la vida al continent i posar sobre la taula les noves mirades i narratives del cinema d’autoria africana, fet també des de les seves diàspores.

El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les dues cares de la migració, l’anada i també, la tornada; a més de posar l’èmfasi en les seves causes a través de la veu dels seus propis protagonistes. Ho aconsegueix a través de pel·lícules com el curt Bablinga (2019), que mostra el retorn a Burkina Faso d’en Moktar des de França; o La vie de château (2017), una comèdia sobre la vida dels immigrants africans a una metròpolis com París.

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. El film Diners, Llibertat. Una història del franc CFA (2023) explica com aquesta moneda introduïda als anys 60 continua vinculada -centrada en l’euro- i exercint un paper important en la desestabilització i l’estancament de les economies nacionals de la regió. La pel·lícula Mami Wata (2023) també tracta l’amenaça pel control del poder extern a un poble coster, on dues germanes hauran de lluitar per retornar el poder a una deessa sirena a la terra.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. All the colour of the world are between black & white (2023) es presenta per primer cop en català i explora una Lagos a través de la relació entre en Bambino i en Bawa, que reflexiona sobre les màscares que oculten les nostres identitats. La pel·lícula Freda (2021) se situa a Haití, el territori on es va desenvolupar la primera revolució negra, i exposa la imposició de la resiliència en un context on les desigualtats, la falta d’oportunitats, la corrupció i els abusos són els principals detonants de la violència.

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Dins d’aquest àmbit temàtic es projectaran Marcher sur l’eau (2021), que manifesta les converses internes de les habitants d’una aldea del Níger, que han de recórrer molts quilòmetres diàriament en la cerca d’aigua; o Aya (2021), on la seva protagonista veu com la pujada del mar amenaça la seva llar i, per tant, la seva permanència a l’illa de Lahou.

Àfrica Catalunya
General 31 maig 2024

El Fons Català participa a l’Assemblea General i Festival d’ALDA 2024, a Barcelona

Representants del Fons Català i ajuntaments socis han compartit experiències en l’àmbit de la cooperació descentralitzada en diverses sessions.

L’Associació Europea per la Democràcia Local (ALDA) va organitzar del 13 al 15 de maig, al Born Centre de Cultura i Memòria, l’Assemblea General anual i el Festival ALDA.

L’esdeveniment, sota el lema “Local Democracy for Global Impact”, va incloure diverses sessions i panells de discussió per promoure el diàleg i la col·laboració en àmbits com la participació ciutadana, migracions, igualtat de gènere, drets humans i participació juvenil; amb una perspectiva internacional que cobria diverses àrees geogràfiques com el Mediterrani, Àfrica, els Balcans i Europa.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha col·laborat activament en l’esdeveniment d’enguany, amb l’aportació de recursos i la participació a diverses taules de debat sobre migracions, on s’han pogut compartir experiències i iniciatives promogudes des de la cooperació municipalista catalana.

Cooperació descentralitzada i migracions

El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va intervenir a la sessió “Les comunitats canviants: el paper de les autoritats locals a l’hora d’abordar els fenòmens migratoris”, on va explicar el rol de l’entitat en la coordinació de la solidaritat local dels municipis, sobretot a l’Amèrica Central i al continent africà, a través de les delegacions de Costa Rica i Senegal.

La cooperació internacional impulsada des del Fons Català aposta per l’empoderament de la població local i oferint suport al desenvolupament de les seves comunitats en els països d’origen, on sovint la diàspora a Catalunya també hi actua com a agent transformador.

Des del Fons Català, també es dona suport a projectes que actuen en regions fronteres com Mèxic, Grècia o Ceuta i Melilla on, en coordinació amb entitats i institucions locals, es vetlla per garantir els drets humans a les fronteres hostils tant en origen com en trànsit.

Jordi Cuadras també va destacar la campanya Siguem Refugi: per un món sense camps, que pretén sensibilitzar a la societat civil sobre la situació de les persones que fugen de la guerra o la repressió política.

En aquest sentit, el president va incidir que, amb la proximitat de les eleccions europees, cal recordar que “la migració és un tema que es troba al centre del debat públic a Europa, i s’ha de deixar clar que emigrar no és una opció, sinó una obligació per a moltes persones”.

A la sessió, també hi va participar Lupe Moreno, subdirectora general de Coordinació de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya, que va presentar algunes de les iniciatives en matèria d’acollida i acompanyament que implementen al territori.

Iniciatives de cooperació transfonterera

Aleksandra Semeriak, tècnica del projecte COMET al Fons Català, va participar a la sessió “Ciutats integrades per a la inclusió de migrants – Col·laboració multisectorial”, on va posar en valor la iniciativa d’un model de recepció i acollida des dels municipis.

Aquesta iniciativa, amb el nom de COMET (Complementary Pathways Network), estableix una xarxa de 14 actors europeus de 7 estats membres, que pretén acollir 130 persones en situació de necessitat de protecció internacional que es trobin a la Ruta Mediterrània Central a través de vies complementàries, legals i segures.

En la mateixa sessió, Cristina Serna, regidora de cooperació, pau i solidaritat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, va explicar l’estratègia integral d’acollida local basada en l’experiència d’aquest municipi del Baix Llobregat.

En una sessió del Festival sobre cooperació transfronterera, la regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de Girona, Aminata Sabaly, membre de la Junta Executiva del Fons Català, va parlar sobre les iniciatives conjuntes entre autoritats locals catalanes i marroquines: el projecte Shababuna, que ofereix informació sobre migració legal i oportunitats econòmiques als joves de la Regió Oriental; i Aizdihar, que promou intercanvis de cooperació tècnica entre ajuntaments dels dos països per millorar la inserció laboral de les dones al Marroc, i enfortir el rol dels marroquins residents a l’estranger.

La celebració de l’Assemblea General d’ALDA va concloure amb l’elecció de la nova Junta Directiva de 2024-2028, que entre els nous representants dels agents de democràcia local s’ha escollit a Núria Parlón Gil, membre de la Junta Executiva del Fons Català i diputada de la Diputació de Barcelona.

Aleksandra Semeriak durant la sessió al Festival ALDA 2024
La tècnica del Fons Català, Aleksandra Semeriak, va explicar els objectius del projecte COMET a la de les sessions del Festival ALDA 2024.
Catalunya
General 31 maig 2024

Aquest Sant Jordi 2024, recomanem cooperació i solidaritat

Propostes literàries per la Diada, de la mà dels tècniques i tècniques de cooperació dels ajuntaments socis i membres de l’equip del Fons Català.

Com cada any, hem demanat una recomanació literària a les persones que treballen cada dia en el món de la cooperació i la solidaritat i vinculades al Fons Català. Entre les propostes, trobaràs llibres sobre drets humans, migracions i refugi, reflexions sobre cooperació, feminisme o postcolonialisme.

Portada del llibre d'Ama Ata Aidoo

“Nuestra hermana aguafiestas: o reflexiones desde una neurosis antioccidental”, d’Ama Ata Aidoo (traducció de Marta Sofía López)

Un llibre recomanat per…

Lídia Martos

Tècnica de l’Àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia del Fons Català

És un relat contundent i, malauradament, actual (malgrat haver-se escrit el 1977) que, amb un to irònic, repassa la petjada colonial i postcolonial, i com condiciona les relacions internacionals i interpersonals mitjançant l’exotització, l’animalització o la hipocresia de les elits a través de les vivències d’una alumna ghanesa becada.


Portada del llibre anticooperación. Imatge d'un carrer de botigues a l'Índia amb cotxes i motos

“Anticooperación”, de David Llistar

Un llibre recomanat per…

Salvador Piqueras Muñoz

Tècnic de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Terrassa

Tot i que és un llibre que ja ha complert 15 anys, el seu missatge és encara molt vigent. Permet trobar una explicació al perquè tot i els recursos destinats per la cooperació internacional a millorar el món, els resultats han estat molt per sota de les expectatives. L’explicació és el què s’anomena “l’anticooperació”, o aquelles accions que es realitzen des del nord, i que són tan potents que aigualeixen qualsevol intent de revertir-les a través de les accions de cooperació.


Portada del llibre Els Hereus on surt un nen africà amb motxilla recolzat a una tanca

“Els hereus”, d’Eve Fairbanks

Un llibre recomanat per…

Albert Pujol Ximenes

Tècnic de l’Àrea de Projectes del Fons Català 

La superació del règim d’Apartheid no és ni serà fàcil. Més enllà de la solució del conflicte i la política de reconciliació queden els efectes psicològics profunds en tots els protagonistes i els seus hereus, opressors i oprimits, que condicionen la seva capacitat de reacció i adaptació a la nova situació, que no és, en molts casos, el que esperaven que fos.


Portada del llibre "Hem de marxar" amb una il·lustració del mar amb persones dins una ampolla flotant

“Hem hagut de marxar”, de Laia de Ahumada

Un llibre recomanat per…

Alba Sanfeliu Bardia

Tècnica de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa

Aquest llibre, amb il·lustracions de Cinta Fosch, i publicat per Akiara books, ens apropa a les històries vitals de sis joves migrants. Són històries amb diferents punts d’origen, i amb un destí comú: poder tenir una vida més digna.


Portada de "la Maleta" amb una il·lustració amb dues nenes separades per una balla. Per un forat, una li passa una flor a l'altra, que està alçada sobre una maleta

“La maleta”, de Núria Parera

Un llibre recomanat per…

Alba Sanfeliu Bardia

Tècnica de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa

L’obra, de l’editorial Babulinka Books, i amb il·lustracions de Maria Hergueta, narra de forma molt senzilla la història d’una maleta, i el viatge d’aquesta passant de mà en mà resseguint fets del segle XX: des de les colònies tèxtils, a la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, moviments pacifistes, la caiguda del franquisme i les migracions.


Portada del llibre amb un retrat de Miriam Hatibi vestida de verd, somrient i amb els braços creuats

“Mira’m als ulls”, de Míriam Hatibi

Un llibre recomanat per…

Sofia Bonany

Tècnica de l’Àrea d’Administració i Finances del Fons Català

Vull recomanar aquest llibre perquè ens ajuda a reflexionar sobre els conceptes d’integració, tolerància, convivència, diversitat plural i humanització en vers els altres.


Portada del llibre amb una pintura abstracte amb colors verds, grocs i blaus

“De l’infern a Osona. 3000 km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai”, d’Eva Torrents

Un llibre recomanat per…

Mireia Rosés i Noguer

Responsable tècnica del Servei d’Acollida i Integració i Servei de Cooperació del Consell Comarcal d’Osona

Recomano aquest llibre que relata algunes de les històries més impactants de les famílies refugiades que vam acollir a Osona, en el marc de la campanya Osona amb Ucraïna, que vam coordinar des del Consell Comarcal i l’ONG Osona amb els Nens. Vam arribar a acollir 290 persones amb habitatges públics i privats d’Osona. L’obra narra la història d’avui, de guerra i de pau, de solidaritat, de resiliència, de valentia, i també d’esperança.


Portada del llibre amb Safia i la seva mare mirant-se fixament. Ambdues porten arrecades i complements amazigh

“Hija de inmigrantes”, de Safia El Aaddam

Un llibre recomanat per…

Sara Centellas Portet

Tècnica de Comunicació del Fons Català

És una novel·la escrita per @hijadeinmigrantes sobre l’experiència migratòria de Lunja, que conté elements autobiografiats d’aquesta activista antiracista. El relat tracta d’una nena que reviu la seva història i la de la seva família, marcada per la condició de migrant i racialitzada d’origen amazigh, i com això ha afectat la seva salut mental.


Portada del llibre amb il·lustració d'un poble d'afganistan de nit i una família mirant-lo des d'una muntanya

“Somiant la Pau”, de Nadia Ghulam

Un llibre recomanat per…

Reyes Fuella Bautista

Tècnica superior del Pla Local d’Acció Comunitària Inclusiva de l’Ajuntament de Valls

La Nadia és una dona d’origen afganès que, a través d’una mirada femenina i crítica amb l’estat de regressió de la ciutadania del seu país d’origen en matèria de drets humans, sobretot de les dones, ens trasllada el seu sentiment vers l’oblit i la inactivitat de la resta de països per revertir la situació, així com el seu esperit i propòsit constant de lluita per la pau i els drets fonamentals de les persones.


Portada del llibre amb una il·lustració antiga d'una dona davant del foc

“Calibán y la Bruja”, de Silvia Federici

Un llibre recomanat per…

Geanina Ungureanu Iliescu

Tècnica d’Acollida de l’Ajuntament d’Amposta

El llibre de Silvia Federici el recomano per motiu de reflectir el passat de les dones des d’un vessant molt històric, en el qual reforça el nostre dret de reclamar aquest reconeixement a la societat.

General 17 abril 2024

El Fons Català engega una campanya de suport d’emergència per a Cuba

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Coordinadora Catalana “Defensem Cuba”, veiem amb gran preocupació la situació que està vivint la majoria de la població cubana. Cal ajut humanitari per donar suport a les necessitats més immediates de salut i alimentació, i el govern cubà ha fet una sol·licitud al Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides per demanar ajuda nutricional per a la seva població.

Davant d’aquesta crisi humanitària, obrim la campanya de SUPORT D’EMERGÈNCIA PER A CUBA i demanem als ajuntaments, les institucions supramunicipals i la societat civil que s’hi sumin.

Es poden fer arribar aportacions a través de:

BIZUM 06974 (Concepte: Emergència Cuba)

Transferència bancària amb el concepte “Emergència Cuba” al següent compte bancari:

ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Els fons mobilitzats es destinaran a la compra, logística i transport marítim de productes de primera necessitat sol·licitats pel govern de Cuba i gestionats a través de MEDICUBA.

Quina és la situació actual?

Des de la pandèmia de la COVID-19, la situació econòmica a Cuba s’ha deteriorat, deixant la població amb un accés limitat als aliments i serveis bàsics. La situació que viu la majoria de la població és molt preocupant, i cal ajut humanitari per donar suport a les necessitats més immediates de salut i alimentació. Aquesta escassetat està provocant una major migració.

Per primer cop, el govern cubà ha fet una sol·licitud al Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides per demanar ajuda nutricional per a la seva població. L’escassetat d’aliments a l’illa està provocant una crisi humanitària agreujada per la intensificació del bloqueig imposat a Cuba pels Estats Units el 2020, que ha complicat l’accés a medicaments, equipaments i materials sanitaris i tecnologies.

En aquesta conjuntura, un fenomen com les intenses pluges, que van caure el 23 i 24 de març de 2024, han deixat tres províncies occidentals altament afectades: l’Havana, Artemisa i Mayabeque. Hi ha hagut 26 esfondraments totals d’habitatges i 122 parcials a l’Havana, xifres que podrien augmentar considerant el deteriorament crític del fons habitacional. Unes 270.000 persones es troben sense servei elèctric ni accés a altres serveis bàsics afectats com l’abastament d’aigua.

Documents:

Aportacions privades “Suport d’emergència per a Cuba”

Aportacions ajuntaments i institucions “Suport d’emergència per a Cuba”

Cuba
General 12 abril 2024

La lluita contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, en joc

A Gàmbia, la Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica molt extensa tot i que és il·legal des del 2015. Aquest procediment, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han patit al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Poblacions de les Nacions Unides (FPNU).

Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies d’entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Però des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha baixat fins a un 51% en menors de 14 anys.

Al març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana. El projecte de llei ha dividit l’opinió pública.

Les organitzacions i activistes contra la MGF assenyalen els efectes físics i psicològics nocius de la pràctica sobre les nenes i les dones, i afirmen que l’aixecament de la prohibició seria un gran pas enrere en la seva erradicació, i que podria estendre’s a altres països.

Un tema complex, sensible i polititzat

Adriana Kaplan, fundadora de Wassu Gambia Kafo, va viure tot el procés parlamentari que va permetre prohibir la MGF fa gairebé 10 anys. L’organització, que rep el suport del Fons Català, vetlla des de 1999 per la prevenció de la MGF a Gàmbia.

“Nosaltres vam aportar l’evidència científica que va permetre que sortís la llei de desembre de 2015”, explica Kaplan. Els dos estudis clínics fets a Gàmbia van ser la força perquè no hi hagués discussió sobre els perjudicis de la MGF en la salut i benestar de dones i nenes, ja que fins aleshores només hi havia casos d’estudi a Sudan i a Egipte.

Segons l’experta, van estar molt contents quan es va aprovar la llei per il·legalitzar la MFG, però explica que ha sigut molt difícil d’implementar i fer-la complir. “És molt difícil reportar a la teva mare, a la teva germana, o a la teva veïna. Ningú vol ser discriminat o assenyalat com a traïdor a la tradició”.

.

Al setembre de 2023, per primera vegada a Gàmbia es va sentenciar a tres dones amb aquesta llei: una dona per circumcidar, i dues mares que van portar a vuit nenes, que tenien entre 4 mesos i 1 any. Se’ls va imposar una multa de 15.000 dalasis (uns 220€) o un any de presó.

La fundadora de Wassu Gambia Kafo explica que Abdoulie Fatty, un imam “molt conegut i radical”, va pagar la fiança i va fer una crida a derogar la llei, al·legant que no es pot acusar a la família o a la comunitat per fer el què diu la tradició i mana la religió.

Isatou Touray, una de les primeres activistes contra la MGF a Gàmbia, i vicepresidenta del país fins al març de 2022, va demanar públicament l’arrest de l’imam. Això, segons Kaplan, va ser l’espurna que va encendre un moviment de suport al líder religiós per tot el país, on el 95% de població és musulmana.

Un altre problema és la ingerència. Segons l’imam, la llei que “criminalitza” la MGF segueix dictàmens d’Occident, on no s’entén ni l’Islam ni la tradició. “Aquest moviment antioccidental condiciona les ajudes respecte als drets humans”, afirma Adriana Kaplan.

Bisharo Ali Hussein, mediadora i defensora dels drets humans kenyana d’origen somali, creu que aquesta actitud ha de canviar: “no podem continuar culpant a Occident de tot. El colonialisme va passar i no l’oblidem, però això és una pràctica cultural africana nociva”.

Bisharo asseguda a un mur amb una columna a l'esquerra

Per a ella, que és supervivent d’aquesta pràctica, no només vulnera els drets de les dones, sinó que és una trava al desenvolupament a molts nivells: “el 52% de la població al món són dones. Si les poses en perill, com pots aconseguir prosperitat social, econòmica i política?”.

“És una qüestió de canvi d’actitud. Estimem i valorem la cultura, però la MGF no és bona i l’hauríem d’eliminar. No és útil per a les nenes, els pares o la comunitat, ni la nació”, Bisharo Ali Hussein.

Front comú per ajudar a desestimar la llei

El 18 de març, l’Assemblea Nacional de Gàmbia va cedir la decisió sobre la proposta de llei a una comissió especial. Amb la fi del Ramadà, la comissió ha d’iniciar una ronda de consultes amb les diferents comunitats per concloure què vol la gent. Això desencoratja a les entitats, ja que si només es pregunta a gent d’avançada edat, majoritàriament a favor de mantenir tradició, això pot impulsar l’aprovació d’aquesta llei i retrocedir en la lluita contra la MGF.

“Estem disposats a comparèixer davant de la Comissió i presentar totes les evidències”, Wassu Gambia Kafo

Kaplan narra com s’està fent equip amb altres ONG i institucions diplomàtiques per reforçar la veu contra la proposta. “Des de Wassu Gambia Kafo estem movent cel i terra per fer arribar a tots els diputats i als imams el manual per a professionals de salut sobre el tema, i estem oberts a poder comparèixer davant de la comissió i presentar totes les evidències”, ha dit.

Per a la directora de Wassu Gambia Kafo, però, la llei no canviarà la realitat: “s’ha baixat el marge d’edat que es mutila, se’ls hi està fent a bebès. És molt complex”. Un dels principals esforços de l’organització és formar a professionals de la sanitat locals i conscienciar a la població sobre els problemes d’aquesta pràctica perquè puguin actuar com a agents de canvi, unes accions que compten amb el suport del municipalisme català des de fa anys.

Un pas enrere en la lluita contra la MGF arreu

L’activista Bisharo Ali Hussein, que resideix a Kenya, ha advertit que si Gàmbia legalitza la MGF això es podria estendre a altres països com Kenya, on aquesta pràctica també és il·legal des del 2011.

Per a ella, tornar a legalitzar aquesta pràctica és també un retrocés de 30 anys enrere en la lluita i advocacia pels drets de les dones i els drets humans: “En el moment en què es legalitzi [la MGF], significa que altres projectes de llei per protegir les dones, com ara els delictes sexuals, la violència de gènere, o la protecció de la infància aniran enrere”.

Això també perilla als llocs on la diàspora ha portat aquesta pràctica. A Catalunya, la MGF és il·legal i existeix un pla de prevenció. Des de Wassu Gambia Kafo, formen a professionals d’atenció primària, treball social i educació a Catalunya per treballar amb nenes potencialment en risc i atendre les conseqüències de les dones que han patit una mutilació.

Per a l’experta, aquest treball també es podria veure afectat amb el canvi legislatiu. “Nosaltres sabem que quan hi ha hagut un treball de prevenció les nenes que han viatjat han tornat intactes, perquè se sap que a Espanya està prohibit i a Gàmbia també, hi ha una llei on aferrar-se”, ha advertit.

La situació actual en aquest país d’Àfrica occidental, doncs, pot tenir conseqüències per erradicar la MGF a escala global. Un esforç que no es pot desaccelerar, segons el FPNU, que estima que unes 68 milions de nenes s’enfrontaran a la mutilació genital femenina el 2030.

Projectes del Fons Català amb Wassu Gambia Kafo:

General 9 abril 2024

Inaugurada la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans” 2024

L’objectiu de la gira de primavera “Ciutats Defensores dels Drets Humans” és donar a conèixer la tasca que desenvolupen als seus països d’origen, i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la promoció i la defensa dels drets humans, i el suport internacional de lluites d’arreu.

Fins al 17 d’abril, les activistes estan participant en activitats de sensibilització i tallers a les escoles, i assistint a reunions institucionals d’incidència política i trobades amb entitats locals, a més d’oferir xerrades obertes a la ciutadania.

Aquest projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)  i la participació d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Caldes de Montbui acull l’acte d’inauguració

Aquest dilluns es va celebrar l’acte inaugural de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, a la Sala Noble de l’Espai Can Rius, a Caldes de Montbui.

A l’acte, hi va participar Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va parlar de l’estat actual dels drets humans, subratllant la recessió a escala global, un descens que es fa palès si mirem cap a Gaza i, més generalment, a l’auge del populisme.  

Isidre Pineda, vicepresident del Fons Català i alcalde del municipi, va assenyalar el paper del municipalisme per abstenir-se de dinàmiques i forces geopolítiques globals i optar per una política pròpia, “amb criteri propi” i a favor dels drets humans. Núria Carné, primera tinenta d’alcaldia i regidora de Cooperació al Desenvolupament, va exercir com a moderadora de l’acte.

També va intervenir Dilara Ekmen, codirectora de CCAR, va reiterar que el projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans demostra que no només és possible, sinó que és avantatjós i exitós el treball conjunt entre institucions i entitats, un treball que suma esforços per avançar en matèria de polítiques públiques.  

Finalment, Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va agrair els i les defensores per la seva participació en aquesta gira, matisant que la lluita pels drets humans no té lloc només en zones de conflicte, sinó que també aborda altres àmbits que no hem de deixar de banda, com ara la violència de gènere o les vulneracions al medi ambient. 

A continuació, es van presentar les defensores convidades a l’edició XIV de Ciutats Defensores dels Drets Humans: 

Iris Gur, activista israeliana, va fer una crida a unir-se a les lluites pels drets humans, defensant la pau i la humanitat. També va denunciar el comerç d’armament amb Israel, armes que provenen de països occidentals i que estan contribuint a la massacre a Gaza.  

El raper Yslem, hijo del desierto va destacar “els problemes invisibles que violen tots els drets humans” al Sàhara Occidental, i va fer una crida per trencar amb el bloqueig informatiu que no permet conèixer aquestes vulneracions.  

La defensora afganesa, Karima Shujazada, va narrar la seva història, centrant-se en l’arribada dels Talibans al poder i del perill al qual va haver d’enfrontar-se després d’haver participat en unes revoltes. També va explicar com va arribar a Espanya, després d’un llarg recorregut migratori.  

L’activista pels drets indígenes Sara López va denunciar el greu impacte social del mal anomenat Tren Maia, un “megaprojecte de la mort” que està provocant devastació, falta d’aigua i criminalització dels i les qui defensen el medi ambient. També va subratllar que, darrere d’aquestes vulneracions, hi ha empreses europees que “estan donant recursos per a danyar-nos, treure’ns el que ens pertany”. 

Finalment, la feminista keniana Bisharo Ali Hussein va centrar el seu discurs en la mutilació genital femenina, “una pràctica barbàrica” que avui afecta 230 milions de nenes a tot arreu. La defensora va advertir que no es tracta d’un “ritu de passatge” o d’una pràctica religiosa, com alguns reclamen, sinó d’una pràctica amb l’únic objectiu de controlar el cos i la sexualitat de les dones.  

L’acte es va tancar amb una última intervenció musical interpretada per Berta Mayol i Martina Ortiz.

General 5 abril 2024

Reunió institucional del Fons Català amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni

Avui el president del Fons Català, Jordi Cuadras, s’ha reunit a amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. A la visita institucional, celebrada a l’Ajuntament de Barcelona, també hi han participat el director del Fons Català, David Minoves, la tinent d’alcalde, Maria Eugènia Gay, el comissionat de Promoció de la Ciutat, Pau Solanilla, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar.

Ha estat una trobada de presentació del nou mandat del Fons Català, un mandat en el qual se celebrarà el 40è aniversari de l’entitat. L’objectiu de la reunió ha estat enfortir la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català, així com sumar esforços per augmentar l’impacte dels projectes de cooperació, tenint en compte el compromís històric del consistori amb la solidaritat internacional. 

El Fons Català vol actuar com a vincle entre el municipalisme solidari i l’Ajuntament de Barcelona, per tal de poder col·laborar en aquelles iniciatives del consistori que interpel·lin la feina, els interessos i les línies de treball dels municipis i el Fons Català.

General 5 abril 2024

Ucraïna: dos anys de guerra, acte de balanç de la campanya d'emergència del Fons Català

El Fons Català ha acollit, dijous 4 d’abril, un acte de balanç i rendició de comptes de la campanya d’emergència impulsada el 2022 per donar suport a les víctimes de la guerra a Ucraïna. L’objectiu de la jornada ha estat explicar a diverses associacions de persones ucraïneses a Catalunya les accions i projectes que s’han dut a terme des de febrer de 2022.

El president del Fons Català, Jordi Cuadras, ha obert l’acte i la tècnica d’Acció Humanitària i Emergències, Victòria Planas, ha explicat el procés d’identificació de projectes a Polònia i Ucraïna, les diverses missions de seguiment i les aportacions econòmiques que s’han rebut per part de les administracions i la població.

.

L’acte ha comptat amb l’assistència del Cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Oleg Grabovetskyy, i representants de cinc associacions ucraïneses: UCRACAT, Blagosvit, Beregynia, Embajada del arte de Ucrania, Escuela Ucranian Meiya. A part de fer un retorn dels projectes del Fons Català, la trobada ha permès conversar amb la comunitat ucraïnesa, conèixer la tasca de solidaritat i cooperació que exerceixen des de Catalunya i establir sinèrgies per a futures possibles col·laboracions.

La guerra continua afectant la vida de milions de persones, danyant mitjans de vida i infraestructures civils bàsiques. Tot i que els atacs continuen a tota Ucraïna, son especialment predominants a les regions de Donetska, Kharkivska, Khersonska, Luhanska i Zaporizk. El conflicte ja ha deixat més de 30.000 víctimes civils, 21,3 milions de persones s’han vist afectades i 14,6 milions necessiten assistència. El conflicte també ha obligat a moltes persones a fugir tant fora d’Ucraïna, com internament, dins les fronteres dels país. Ja hi ha més de 6 milions de persones refugiades a Europa i més de 3 milions desplaçades internament.

La campanya d’emergència del Fons Català ja ha recaptat un total de 745.816,74 € a través de les aportacions de 104 ens locals, 42 entitats, 14 empreses i 721 particulars.

General 27 març 2024

Oferta de contractació per l’elaboració del Pla Estratègic del Fons Català 2024-2027

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una entitat municipalista, constituïda com a associació sense afany de lucre, que té com a objectiu contribuir al desenvolupament dels països empobrits mitjançant la gestió de les aportacions econòmiques que fan els governs locals socis.  

La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Per tal de desenvolupar aquesta tasca de manera més estratègica, el Fons Català necessita dotar-se d’un Pla Estratègic per tal de poder planificar a llarg termini les accions que ha de portar a terme.

Objecte de la proposta: 

Desenvolupar una proposta de Pla Estratègic pel Fons Català per al període 2024-2027. L’objecte de l’encàrrec inclou anàlisi de l’actual Pla Estratègic vigent, l’anàlisi de l’estructura i funcionament de l’entitat, entrevistes als ens locals membres de la Junta Executiva, a l’Equip Tècnic del Fons Català, un sistema de participació online per a la resta de governs locals socis: i la redacció i lliurament d’un esborrany de nou Pla Estratègic.

Antecedents: 

El Fons Català va aprovar el seu darrer Pla Estratègic el 2016, per al període 2016-2019 i va ser actualitzat el 2020 per al període 2020-2023 durant la pandèmia de la Covid-19 en un procés participatiu limitat per les circumstàncies del confinament que se’n van derivar.

Pressupost:

El pressupost màxim per al servei de suport és de 13.000 euros bruts, sense IVA. El pagament es podrà realitzar mensualment o per un altre període de temps, a convenir amb la persona o entitat adjudicatària. 

Abast:

El temps determinat per a la realització de l’encàrrec és de 45 dies naturals, del 16 d’abril al 30 de maig, incloent dins d’aquest termini totes les fases explicades en l’objecte de la proposta.

Criteris d’avaluació:

– Experiència teòrica i pràctica demostrada en planificació estratègica: 40%
– Coneixement i/o experiència sobre la cooperació municipalista: 30%
– Conceptualització d’acord amb els objectius i accions plantejades: 20%
– Pressupost: 10%

Adjudicació:

El contracte s’adjudicarà a qui presenti la proposta que assoleixi una millor valoració, sense perjudici de que el Fons Català pugui deixar la contractació deserta, si cap de les ofertes presentades assoleix els barems mínims exigits.

La direcció i supervisió del servei prestat correspondran al Fons Català, que establirà els
mecanismes pertinents de coordinació, seguiment i revisió.

Característiques de l’encàrrec i terminis:

El servei es prestarà des del 15 d’abril al 30 de maig, ambdós inclosos. Un cop formalitzat l’encàrrec, s’acordarà un calendari de treball coordinat amb les diferents entitats i institucions vinculades al procés. 

El servei es durà a terme sota la supervisió de la direcció del Fons Català.

Totes les despeses derivades per dur a terme els serveis esmentats s’hauran d’incloure al pressupost de l’objecte. No es podran pagar a part costos de desplaçaments, allotjament, dietes, materials o altres despeses que es puguin despendre del mateix servei.

Formalització de les propostes:

Per tal de formalitzar l’oferta cal enviar una proposta breu amb pressupost inclòs a
fonscatala@fonscatala.org fent constar la referència “oferta Pla Estratègic”.
La data límit de presentació d’ofertes és el 10 d’abril de 2024.

General 27 març 2024

Regidora destacada: Amy Sabaly, de l'Ajuntament de Girona

  • Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Sóc jurista de professió i, en l’actualitat, em dedico també a la política de forma temporal. Sóc regidora de Cooperació, i també d’Igualtat i Justícia Social. Dues regidories que es complementen, o això intento, que es complementin i es retroalimentin en la mesura del possible.

Com la majoria de persones, he passat pel circuit de professions i per vàries tasques laborals. He treballat en diferents àmbits del mercat laboral com l’hostaleria, el comerç i, fins i tot, fent temporades d’estiu amb jornades laborals interminables. Tot això, abans de centrar-me en l’àmbit definitiu, el jurídic.

Des d’una perspectiva laboral estable, sempre he estat molt vinculada amb temes relacionats amb els drets socials i civils. Vaig ser adminstrativa de serveis socials a l’Ajuntament de Girona. També he estat tècnica de promoció econòmica, assumint la promoció i foment de la dona en matèries STEM; el feminisme cabdal en tot cas. I, posteriorment, he treballat i col·laborat amb la Coordinadora d’ONG Solidàries i amb el mateix Fons Català. 

Ara sóc regidora amb una dedicació del 75%. El 25% l’havia de dedicar a l’àmbit privat. Tot i que no ho he pogut compaginar.

  • Com afrontes el nou càrrec com a regidora de Cooperació i Solidaritat, i membre de la Junta del Fons Català?

Amb molta responsabilitat i respecte, però alhora amb il·lusió. Tornar a crear una regidoria exclusiva per a Cooperació, i situar-la a Alcaldia, és indicatiu de la rellevància que es vol donar a la cooperació des de Girona.

Hem vingut per a treballar per deixar empremta, i ja hem començat. Amb molt pocs mesos, s’han fet passes que feia anys que s’estaven demanant des de la ciutadania: assumir una comissió (la Comissió de Migracions i Desenvolupament) d’aquesta mateixa institució; un Pla Director, que està en actualització; l’actualització de les bases de subvencions; i la creació i generació de noves sinergies amb agents i actors de diferents àmbits, i amb diferents interessos socials, culturals i econòmics.

Creiem que sabrem donar el pes i la importància que li toca a la Cooperació com a element necessari i distintiu del Govern però, també, que sabrem situar Girona al lloc que li correspon dins l’ecosistema català. 

  • Quina implicació té Girona en matèria de cooperació? 

La tradició de la cooperació gironina té més de trenta anys d’història. Hem fet molta incidència en territoris agermanats com Bluefields (Nicaragua) i Farsia (Sàhara Occidental), però també a països com Guatemala, Colòmbia i Senegal, on hem treballat de manera sostinguda en el temps al llarg de dècades en àmbits sectorials com la salut, l’agricultura sostenible, els drets de minories ètniques, o l’apoderament de les dones. 

Ara mateix, ens trobem en un moment que pot marcar un punt d’inflexió, ja que ens disposem a avaluar el principal instrument de la nostra cooperació: el Pla Director. Això permetrà començar a dibuixar una nova arquitectura que permeti desenvolupar noves línies estratègiques en el marc de la ciutat.

A banda, Girona és una ciutat universitària, i per això volem estrènyer llaços entre la recerca aplicada i les polítiques municipals, per a dotar el municipi amb nous recursos educatius i materials comunicatius innovadors que contribueixin a sensibilitzar a la ciutadania sobre les desigualtats globals, i que la doti d’eines que possibilitin una major mobilització ciutadana, i incidència política a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, tenim tres anys al davant per poder revisar, redefinir i redissenyar un marc de polítiques, que siguin útils per a la transformació social a escala local i global. Això també servirà per projectar-nos com un agent de la cooperació municipalista consolidat, enfortit i decidit a continuar construint un futur més sostenible per a les regions més afectades pel canvi climàtic o el neocolonialisme

Una acció destacable és que vàrem organitzar un Consell Municipal de Cooperació extraordinari aprofitant el retorn del tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament que treballa al terreny a Nicaragua. Al Consell, vam poder debatre, reflexionar i posar sobre la taula la situació política de Nicaragua, especialment en matèria de cooperació, atès que és un país on el Fons té un històric.
 

General 26 març 2024

Inici de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” 2024

L’objectiu de la gira de primavera “Ciutats Defensores dels Drets Humans” és donar a conèixer la tasca que desenvolupen als seus països d’origen, i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la promoció i la defensa dels drets humans, i el suport internacional de lluites d’arreu.

Durant la seva estada, del 8 al 17 d’abril, les activistes participaran en activitats de sensibilització i tallers a les escoles, faran reunions institucionals d’incidència política i trobades amb entitats locals, i oferiran xerrades obertes a la ciutadania.

Aquestes són les persones defensores que participaran en la XIV edició:

  • Sara López, activista pels drets dels pobles indígenes i el medi ambient de Mèxic, i membre del Consell Regional Indígena i Popular de Xpujil i Consell Nacional Indígena (CNI);
  • Bisharo Ali Hussein, defensora kenyana dels drets de les dones i les persones migrades i refugiades;
  • Yslem Mohamed Salem Nafaa, raper sahrauí nascut als campaments de Tinduf, a Algèria;
  • Karima Shujazada, periodista afganesa resident a Barcelona que ha treballat pels drets de les dones i les persones refugiades;
  • Catalina Salazar, cantant de hip-hop de Xile centrada en temes com joventut, pau i educació;
  • i Mar Shanin i Iris Gur, dues activistes palestina i israeliana que formen part del moviment Combatants for Peace.

Aquest projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i la participació d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Acte d’inauguració de la gira de primavera 2024

El pròxim dilluns 8 d’abril, a les 17:30h, se celebrarà l’acte inaugural de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, a la Sala Noble de l’Espai Can Rius, a Caldes de Montbui.

A l’acte hi participaran Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Isidre Pineda Moncusí, vicepresident del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, i Núria Carné i Navarro, 1a tinenta d’alcalde i regidora de Cooperació al Desenvolupament del municipi. Durant l’acte es donarà la benvinguda institucional a les defensores convidades, que compartiran breument la seva història i rol com a activistes.

També hi haurà una intervenció de Sara López, sobre la lluita pels drets indígenes i ambientals, i de Bisharo Ali, sobre drets i benestar de les nenes i les dones polítiques de gènere i salut. L’acte serà acompanyant per unes interpretacions musicals a càrrec dels joves del municipi.