Experiències en gestió de l’aigua a Tarragona impulsen la cooperació municipalista al territori
El Fons Català va celebrar el 19 de novembre el segon acte de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” a l’Antic Ajuntament de Tarragona amb administracions, perfils experts i entitats per la justícia global.
L’acte “Governs locals pel dret a l’aigua” va traslladar a la ciutat de Tarragona el CICLE 0,7%, una iniciativa impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en el marc de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció” per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global.
L’acte es va celebrar ahir 19 de novembre a l’Antic Ajuntament de Tarragona. D’una banda, coincidint amb el 30è aniversari de l’acampada multitudinària per exigir el compromís de les administracions locals, que a la ciutat de Tarragona va tenir lloc a la Rambla Nova. I de l’altra, amb el Dia Mundial del Sanejament, promogut per l’ONU per posar el focus en la necessitat d’aigua i sanejament per protegir la salut de manera transversal.
La implicació dels governs locals pel dret a l’aigua va ser el tema central de debat en el cicle dedicat a abordar com la cooperació internacional pot fer front als reptes que planteja l’escassetat d’aigua a causa de les sequeres i els fenòmens meteorològics climàtics cada vegada més greus a causa de l’emergència climàtica.
Per tal d’entendre millor la necessitat d’augmentar el compromís i recursos econòmics aportats pels ajuntaments, consells comarcals i diputacions en projectes de cooperació al desenvolupament, l’acte va comptar amb la presència de representants de l’administració, perfils experts, entitats per la justícia global, i membres de diversos governs locals.
A l’inici de l’acte, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va assenyalar que acollir l’acte a Tarragona té un significat important. “Encara estem una mica lluny del 0,7%, ara estem al 0,45%, però continuem apostant per la cooperació internacional”. També ha fet una crida als ajuntaments de Catalunya a destinar una partida a l’AOD i fer esforços per arribar al 0,7% “ja que és necessari i beneficiós per a tota la societat en general”.
Representants d’institucions públiques i entitats a l’entrada de l’Antic Ajuntament.
En la benvinguda, Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va incidir en què actes com aquests volen aglutinar institucions públiques i entitats amb l’objectiu que la política de cooperació “no només depengui de les entitats, sinó que els governs locals l’integrin com una política estructural”.
Carme Ferrer i Cervelló, alcaldessa de Senan i representant de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, va destacar el caràcter de la jornada, on els municipis de la província poden conèixer i actualitzar les seves polítiques i conèixer el Fons “com una eina d’acompanyament per fer cooperació”.
Cecilia Mangini, consellera de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona, també va apuntar que “Tarragona fa més de 40 anys que està compromesa i treballa en projectes de cooperació internacional i és un dels cinc municipis que van contribuir al naixement del Fons Català el 1986”. Mangini ha recordat també el naixement de la coordinadora d’ONG a Tarragona: “tots nosaltres som hereus d’aquests moviments socials que impulsen a continuar comprometent-nos cada vegada més amb la cooperació i la solidaritat”.
“Tarragona, Cambrils i Reus són els municipis que més AOD destinen al dret humà a l’aigua”
David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va encarregar de descriure com es materialitza la cooperació municipalista a Catalunya i, concretament, en l’àrea de la província de Tarragona. Les dades s’han extret a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista, un organisme del Fons Català que ho monitorita des del 2019.
“Tant el càlcul com l’expectativa han perdut actualitat. Però el que és important és que aquell compromís pres a l’ONU el 1972 implicava la responsabilitat d’intentar pal·liar un deute històric amb el Sud Global.” Afegeix que “el que és clau d’aquest pacte és que fa referència a un percentatge, una eina calculable que no es pot amagar: o el compleixes o no el compleixes. Per tant, és un esforç relatiu que facilita que qualsevol persona, entitat o ens local pugui passar a l’acció i tenir una referència per traduir el seu compromís en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).”
- A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a la província de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi.
- L’Ajuntament de Tarragona és el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa el 77,5% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tota la província. Fa 4 anys era el 80%, però ara el seu ha baixat per l’augment d’aportacions d’altres ens locals. Del 22% restant, un 10% correspon a la Diputació de Tarragona, seguit d’altres poblacions que sumen el 12% de l’AOD total de la província com ara Reus, Cambrils o Valls.
- La major part de l’AOD dels municipis de Tarragona s’ha destinat en els darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament. Concretament, en l’àmbit d’accés a l’aigua, els municipis de la província de Tarragona vehiculen directament aquests recursos amb la seva xarxa d’entitats aliades. Tarragona, Cambrils i Reus són els municipis que més AOD destinen al dret humà a l’aigua, principalment en projectes d’educació i formació en abastament d’aigua i sanejament a països com Equador, Guatemala i el Senegal.
El director del Fons Català, David Minoves, presentant les dades sobre l’estat del 0,7% a la província de Tarragona.
Les polítiques públiques locals i de cooperació, de la mà davant crisis globals
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals. El debat va ser dinamitzat per Núria Loras, sòcia fundadora d’El Far Cooperatiu.
Ingrid Masaló Llora, professora agregada del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC – BarcelonaTech recordava quan ella va estar a les acampades del 1994, i des de llavors ha vist com ha evolucionat la percepció i compromís de la ciutadania en aquest aspecte. “El 0,7% ha de ser més palpable que una dada, cal visibilitzar molt els resultats que té aportar aquest percentatge, perquè això permet que la gent se senti interpelada i puguin passar a l’acció”. El seu compromís amb el 0,7% la va portar a formar part del projecte de cooperació internacional i interuniversitària (Catalunya-Senegal-Itàlia) d’adaptació al canvi climàtic per l’adaptació a la salinització dels deltes i terres agrícoles de Casamance. L’intercanvi de coneixements i poder comprovar els beneficis al terreny han permès plantejar un futur projecte enfortiment de capacitats entre Catalunya i el Senegal.
Cinta Golorons, tècnica en ecologia i canvi climàtic a GEPEC-EdC, va ressaltar la importància que té la bona gestió de l’aigua com a eina de mitigació dels efectes del canvi climàtic, ja que l’aigua, els deltes i especialment els rius representent un eix vertebrador del territori: “És molt important vetllar pel repartiment equitatiu al territori tenint en compte per una banda a la població, l’agricultura i a la natura per mantenir aquest equilibri que ens retorna en serveis ecosistèmics i funcions que necessitem”.
Josep Alcoceba Borràs, coordinador de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya, va explicar com desde la xarxa treballen per que les demandes de la població civil arribin a les administracions locals i així ampliar el radi de col·laboració entre administracions i entitats. Per incrementar el compromís, Alcoceba recomana que “ens hem de creure el 0,7% i l’hem de comunicar a la ciutadania, i això no només s’aconsegueix fent campanyes i projectes internacionals sinó que també implica a les polítiques públiques locals”.
Dante Maschio Gastelaars, tècnic de campanyes a Enginyeria Sense Fronteres va incidir sobre la corresponsabilitat per afrontar la crisi climàtica i la privatització de l’aigua. Va exposar exemples concrets per integrar el dret a l’aigua com a part fonamental a la gestió de la crisi climàtica global: “L’aigua és el vector ambiental més afectat per aquesta crisis climàtica, per tant, en aquest context el paper no només ha de ser d’adaptació a nivell local, sinó també de suport al que passa arreu del món”. Per a Maschio, la cooperació internacional ens permet aprendre de la gestió d’altres països per inspirar polítiques que millorin la gestió i democratització de l’aigua. “Des d’ESF posem en valor el canvi que hem fet en la cooperació, de projectes d’abastiment i d’infrastructures a projectes d’empoderament que promouen un model públic-comunitari de l’aigua i que ademés de ser més econòmics són molt més sostenibles”.
Núria Marco, regidora d’Acció climàtica i Medi rural de l’Ajuntament d’Amposta va parlar sobre la importància d’invertir en “polítiques invisibles” en matèria de gestió de l’aigua per aconseguir un ús més eficient dels recursos i evitar les afectacions a la ciutadania i els camps, amb accions preventives i de manteniment. Sobre la cooperació internacional, va dir que a alguns municipis “costa que s’augmenti el 0,7% com a política regular” però es manté la voluntat de fer projectes en l’àmbit local. De fet, en una primera fase del projecte de cooperació interuniversitari al Senegal el municipi va fer d’enllaç amb entitats del territori per compartir experiències de recerca.
Per tancar l’acte, Dèbora Fernández, regidora d’Acció Social i Comunitària, Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament de Valls, va apuntar com amb el Fons Català és una finestra per facilitar fer cooperació internacional entre governs locals i entitats als seus territoris. El municipi ha col·laborat amb el Fons Català en un projecte de cooperació tècnica a Gàmbia al 2023, una experiència que servirà per definir futurs protocols d’actuació.
La regidora de l’Ajuntament de Valls, Dèbora Fernàndez, durant la seva intervenció.
